Qüestió nacional

La matinada del 8 de novembre forces d'elit de la gendarmeria marroquina han assaltat i destruït el campament de Gdim Izik, establert a 15 km del Al-Aaiun, on més de 20.000 saharauis protestaven davant la situació de misèria i opressió a la qual els sotmet el règim dictatorial de Mohammed VI.

ETA ha respost a la peticióde l'esquerra abertzale d'un alto el foc permanent amb una declaració políticarealitzada a través de la BBCi del diari Gara. En aquesta ha fet saber que "ja fa alguns mesos vaprendre la decisió de no dur a terme accions armades ofensives" i fa igualment"una crida als ciutadans bascos perquè s'impliquin i continuïn lalluita". La decisió d'ETA es produeix quatre anys després de la declaracióde l'última treva, en un context de recrudescència de la repressió policialcontra els seus militants, persecució i il·legalització de l'esquerra abertzalei, sobretot, quan aquesta última ha reafirmat la seva aposta per la lluitapolítica i la mobilització de masses.

El dissabte 15 de maig va tenir lloc a Pamplona la major manifestació a favor del dret a viure en euskera de tots els navarresos i navarreses. Més de 25.000 persones sota el lema "Nafarroan euskera bizitzeko eskubidea" (Dret a viure en euskera a Navarra) van omplir el centre de Pamplona.  Venien de tots els racons de Navarra, del Bidasoa fins a l'Ebre i des de la vall de Roncal a les rodalies de la Serra de Codés. Tots tenien una mateixa reivindicació: que el govern de Navarra doni els passos necessaris perquè tots els navarresos puguin estudiar, relacionar-se, és a dir poder concretar el seu dret a viure en euskera. La manifestació va desbordar totes les previsions i no és d'estranyar doncs els atacs del govern d'UPN al euskera són constants.

El passat dilluns 17 de maig, Dia de les Lletres Gallegues, una marea humana va tornar a marxar sobre els carrers de Compostela. Aquest any, la celebració va estar totalment vinculada a la lluita contra el decretàs lingüístic del PP, que està a punt d'aprovar-se i suposarà una reculada de la llengua de Galícia en les aules del país.

Hem entrat possiblement en la pitjor crisi de la història del sistema capitalista. Ara que ja ningú nega la seva profunditat el que està sobre la taula és com fer pagar a la classe treballadora els plats trencats i per això sota pressió de la patronal (espanyola, catalana i basca) i la burgesia internacional el govern del PSOE ha preparat una sèrie de mesures per reduir despeses socials, avançar l'edat de jubilació i aplicar una reforma laboral per abaratir l'acomiadament entre altres.

En els últims mesos la situació política a Euskal Herria ha estat marcada per diversos factors rellevants. D'una banda, l'aprofundiment de la crisi econòmica. Per una altra, el continu gir a la dreta del govern de Patxi López, agafat pels seus acords amb el Partit Popular. Amb aquest mar de fons, el debat obert a l'Esquerra Abertzale (EA) sobre l'estratègia política a prendre, distanciant-se clarament de l'activitat armada d'ETA, ha concentrat una part important del debat polític en la societat basca. La declaració d’Alsasua i la posada en escena de les conclusions de la discussió interna desenvolupada al llarg de mesos en la base de l’EA posen damunt de la taula aspectes de primer ordre sobre la política que la direcció de l’EA proposa per al futur.

O 90% de estudantes e profesores secundaban hoxe a folga convocada polos seus Sindicatos contra o Decretazo co que o PP quere reducir as horas de ensino en galego, aumentar o fracaso escolar e dividir á comunidade educativa. Miles de estudantes acudiron en masa á Manifestación Nacional. Unha importante parte dos estudantes e profesores proviñan de centros concertados, onde a ausencia de dereito á folga para estudantes e a explotación laboral dos profesores son o pan de cada día.

La vaga de fam d'Aminatu Haidar, dirigent del Front Polisari sahrauí, a l'aeroport de Lanzarote després de la seva expulsió del Marroc, i del seu posterior retorn a El Aiún on roman tancada a la seva casa sota vigilància de les autoritats marroquines, ha tornat a posar en portada la situació del Sàhara Occidental. El problema sahrauí és un altre dels llegats de l'imperialisme a l’Àfrica, un territori desèrtic, oblidat durant anys i que va adquirir una importància extraordinària en descobrir-se al seu territori rics recursos naturals.

El passat 13 de desembre 200.000 catalans de 167 municipis van votar en referèndum a favor de la independència de Catalunya en una iniciativa inèdita que es portarà a terme en almenys altres 100 municipis més.

El diumenge 18 d'octubre una marea humana de prop de 100.000 persones va recórrer els carrers de Compostela per a protestar contra la política lingüística del PP. És la segona protesta en el que va d'any després de la convocada el 19 de maig, Dia das Letras Galegas, i a la qual va superar amb escreix en nombre d'assistents, convertint-se en la major manifestació de la història recent de Galícia després de la convocada el 2002 per Nunca Mais arran del desastre del Prestige.