La detenció de nou dirigents de l'esquerra abertzale en la seu de LAB de San Sebastián, entre els quals es trobaven Arnaldo Otegi i Rafael Díaz Usabiaga, va ser resposta massivament l'endemà passat per una multitudinària manifestació de refús. Ha estat la manifestació més nombrosa des del tancament del diari Egin, sent aquesta vegada convocada per les organitzacions sindicals que van impulsar la vaga general del 21 de maig.
Rubalcaba ha explicat que aquestes detencions han impedit la formació d'un front sobiranista promogut, entre uns altres, pels dirigents detinguts de la il·legalitzada Batasuna. A participar en aquest front estaven convidades organitzacions com Eusko Alkartasuna, Aralar, els sindicats ELA, LAB i altres organitzacions d'esquerres que agruparien el nacionalisme basc a l'esquerra del PNB. L'esquerra abertzale, amb la fórmula del rebuig a" tot tipus de violència" intentava participar en les eleccions municipals i a Juntes de 2011. Per la seva banda, el sindicat ELA ha elaborat un document titulat "Desarmant la raó" demandant a ETA l'abandó de la" lluita armada". No obstant això, el ministre d'interior del PSOE ha dit que "l'esquerra abertzale no farà política mentre existeixi ETA" i ha donat altra volta de rosca en l'escalada repressiva que es viu a Euskal Herria.
ETA derrotada?
Segons Rubalcaba ETA estaria darrere d'aquesta estratègia, a pesar que nombrosos mitjans informatius com El País, Deia i altres han publicat extractes de diversos documents interns d'ETA i Batasuna on s'expressen fortes crítiques i discrepàncies internes. La direcció de Batasuna, més propera al sentir de les bases obreres de l'esquerra abertzale aglutinades per LAB, critica a ETA -segons aquests documents- per la ruptura de l'última treva. Fa també referències als moviments de masses a Amèrica Llatina, i es pronuncia clarament a favor de la lluita de masses social i política el que pot interpretar-se com una alternativa a la" lluita armada". Per la seva banda, ETA, a causa de les seves condicions de clandestinitat i allunyament del moviment, així com a la seva pròpia naturalesa, desconfia de la capacitat de la lluita de masses i des d'aquesta òptica critica a la direcció de l'esquerra abertzale la seva incapacitat per a donar una resposta suficient a la creixent onada repressiva, així com el fet que tingui posada la seva mirada en la representació institucional.
En aquestes circumstàncies, la detenció del sector de l'esquerra abertzale que busca una sortida política no pot sinó beneficiar a qui creuen que l'única resposta enfront de la repressió de l'Estat és la que practica ETA, ja que s'està impedint a prop de 150.000 ciutadans bascos a expressar-se en els processos electorals lliurement. Aquest és un dels motius pels quals el PNB es va sumar a la manifestació de Sant Sebastià i pel qual alguns dels seus dirigents com Egibar i Arzallus tracten de restablir els ponts amb l'esquerra abertzale.
La direcció del PSOE està interpretant, incorrectament des del nostre punt de vista, que la via de la repressió (reforçada per una major cooperació policial amb França, EEUU) i les il·legalitzacions està tenint èxit i que ETA és cada vegada més feble i se la pot vèncer per mètodes policials. El PP i els mitjans de comunicació donen suport i amplifiquen aquest missatge. Però aquest discurs és molt vell.
Nosaltres pensem que la repressió encara que tingui un gran cost per a l'esquerra abertzale, com demostra la gran quantitat de detinguts i les condicions a les quals estan sotmesos, a la llarga actua com reforç d'ETA. El propi Rubalcaba va reconèixer aquest estiu que la suposada debilitat d'ETA contrastava amb l'enorme quantitat de zulos i material explosiu que s'estaven trobant i que els èxits policials estaven promovent a la direcció a sectors més joves i durs. Si afegim l'ingredient d'una joventut cada vegada més afectada per l'atur, la pobresa i sense futur, podem afirmar que la repressió és una via estèril i que tindrà greus repercussions en el futur per al propi PSE-EE.
El creixent aïllament d'ETA, que indubtablement és avui major que en cap altre període, prové no només del rebuig als mètodes d'ETA sinó a un protagonisme creixent de les masses en esdeveniments de gran transcendència política en els últims anys. Els milions de joves i treballadors que van sortir al carrer després del 11-M per a treure al PP o les desenes de milers que van inundar els carrers d'Euskal Herria en la vaga general del passat 21 de maig o esdeveniments com els que s'estan vivint a Amèrica Llatina, han posat damunt la taula que la solució a la lluita pels drets democràtics i socials passa per la mobilització i la lluita de la classe treballadora i la joventut, en detriment de les expectatives que amb atemptats es pugui aconseguir el més mínim avanç. El creixent protagonisme de les organitzacions sindicals basques ELA i LAB no és cap casualitat.
A qui beneficia la repressió?
El PSE, el govern del qual depèn dels vots del PP en la cambra basca, està cedint als dictats i interessos de la dreta espanyola, que al seu torn representa els interessos del sector més reaccionari de l'aparell estatal. No hem d'oblidar que part d'aquest aparell obté grans sumes de diners i privilegis com a conseqüència de l'existència d'ETA. Així mateix, la persistència de l'organització armada basca els serveix d'excusa per a la retallada dels drets democràtics i l'aplicació de tot un seguit de lleis repressives que més tard són utilitzades contra el conjunt de la classe treballadora i la joventut i particularment contra els seus sectors més combatius com veiem avui dia amb la repressió al SOC. Igualment els atemptats els permeten desviar l'atenció de la sagnant situació de centenars de milers de famílies que busquen desesperadament una sortida a l'actual situació de crisi del capitalisme.
Les pressions del PP al PSOE perquè investigui al sindicat LAB posen en evidència que l'espiral repressiva dels hereus del franquisme no té límits. La polarització en línies nacionals beneficia a la dreta. Per això, cada vegada tiren més llenya al foc. Per a ells segueix sent "la guerra del Nord" i el seu programa es pot resumir en: "madera, más madera".
La il·legalització de l'esquerra abertzale ha distorsionat antidemocràticament la representació en el Parlament Basc. Això ha permès la conformació d'un govern del PSE-EE amb els suports del PP. Ambdues organitzacions ja estan calculant la possible extensió d'aquest pacte a Ajuntaments i Diputacions. El PP no té res a perdre amb aquesta política ja que en el passat va tenir una força absolutament residual. No obstant això, el PSOE, que va ser la força majoritària en la Transició pot pagar un preu molt car de cara al futur si no canvia radicalment de rumb. El PSOE hauria de recordar que la pujada electoral que va experimentar en les eleccions generals del 2008 i en les autonòmiques del 2009 estaven relacionades amb la defensa, enfront del Partit Popular, d'una sortida negociada al conflicte basc. La seva aposta pel diàleg i la negociació tan salvatgement criticada pel PP, i el descrèdit del PP i del PNB, que van aplicar, quan estaven en el govern central i autonòmic respectivament, polítiques salvatges contra els treballadors, va fer pujar al PSE-EE. Aquest se sent ara bastant còmode en la qüestió de les aliances parlamentàries, ja que pot negociar amb un partit de dretes espanyol o amb un partit de dretes basc. Però el que és impossible sobre la base d'aquestes aliances, és que el PSE-EE faci una política d'esquerres. L'única cosa que assolirà serà soscavar la seva pròpia base social i dilapidar el suport obtingut en les eleccions passades.
La situació social
L'atur ha pujat en el tercer trimestre en la Comunitat Autònoma Basca (CAB) més que en la resta de l'Estat. Han promès crear 7.000 ocupacions, però l'atur s'ha doblat en un any. Ja hi ha en la CAB 130.000 desocupats i d'ells un de cada tres no cobra prestacions, el que està inflant les xifres de pobresa. Quant als comptes públics basques, on Patxi López va creure trobar superàvit, s'ha arribat a ja un dèficit de 400 milions d'euros, el que retalla el marge del govern basc. Respecte al blindatge del Concert són encertades les paraules del portaveu d’ELA: "És una cortina de fum perquè no es parli de com s'ha utilitzat. La CAPV té 6,1 punts menys de pressió fiscal que la mitjana de la UE (5.300 milions de pèrdua de recaptació) i 3,4 respecte a la de l'Estat (3.100 milions). A Navarra, per la seva banda, són 7,3 punts menys que la UE i 4,6 amb l'Estat". És lògic doncs que PNB i el PP basc hagin defensat aquest blindatge amb afany. Si el PSE-EE no obté més recursos de qui més tenen es veurà obligat a recaptar de les famílies obreres, retallant prestacions socials.
Un altre aspecte destacat de la situació política és l'augment significatiu de pintades i agressions de grups feixistes, ara embravits, que han provocat un debat i una resolució del parlament, per primera vegada en molts anys i algunes detencions a Navarra. No obstant això, aquestes han posat de relleu la diferència de tracte que reben els feixistes respecte als joves militants d'esquerres, que són detinguts per qualsevol cosa, per pegar cartells, per posar una pancarta, per manifestar-se... Les detencions de feixistes, que actuen impunement, són una excepció motivada per l'escàndol de les seves agressions i la pressió social.
Contra la divisió de la classe obrera en línies nacionals
Aquesta situació polaritza la societat basca en línies nacionals en benefici del PP i del PNB i divideix als treballadors. Que la divisió afecti al camp sindical amb UGT i CCOO, donant suport acríticament a Patxi López i fent-se ressò del nacionalisme espanyol, mentre ELA i LAB impulsen un marc propi de relacions laborals basc, no pot sinó aprofundir aquesta divisió, que serà en un moment determinat contrarestada per l'ascens de la lluita de classes.
La repressió mai pot ser la solució a un problema polític com és la qüestió nacional basca. L'única alternativa realista és la lluita de masses pel socialisme; aquesta és l'única defensa conseqüent dels drets democràtics, inclòs el dret a l'autodeterminació, i d'una millora real i duradora de les condicions de vida de la classe obrera. Aquesta lluita només pot tenir èxit amb una defensa ferma de la unitat de la classe obrera per sobre de les diferències nacionals i amb una labor sistemàtica de defensa de les idees del marxisme en el moviment obrer i de la joventut. Aquesta és la tasca dels marxistes a Euskal Herria.
