El divendres 13 de juny el règim feixista de Netanyahu i el seu principal aliat i protector, l'imperialisme nord-americà amb Donald Trump al capdavant, tornaven a desplegar la criminal maquinària de destrucció i mort contra l'Iran. Però aquesta vegada els bombardejos del sionisme no han quedat impunes: Teheran fa dies que respon amb una onada de míssils que han impactat directament a Tel Aviv i en infraestructures com refineries i centrals elèctriques.
Segons dades oficials del Govern iranià, el saldo d'aquesta agressió militar és de més de 1.300 ferits i 224 morts, la immensa majoria civils, incloent-hi desenes de nens i nenes. Entre aquestes morts hi ha 14 dels científics nuclears més desatacats del país, 20 oficials d'alt rang, inclòs el cap de la Guàrdia Revolucionària, i els dos responsables principals del Servei d'Intel·ligència. És l'atac més destructiu contra el territori iranià des de la guerra amb l'Iraq dels anys 80 del segle XX.
La declaració de guerra de Netanyahu i Trump ha posat l'Orient Mitjà davant l'amenaça real d'una conflagració que podria implicar molts altres països, incloses potències amb armes nuclears com la Xina o Rússia, aliades militars i geoestratègiques de l'Iran.
A diferència del que va passar fa uns mesos durant l'apogeu de l'ofensiva sionista contra Gaza i el Líban, l'agressió militar israeliana ha estat resposta amb molta més contundència: més de 200 míssils iranians en nou onades diferents han aconseguit superar la Cúpula de Ferro, l'escut Weizmmann, un centre per al desenvolupament d'investigacions al sector militar, i nombroses zones residencials i instal·lacions de ciutats com Tel Aviv, Haifa i altres. El Govern sionista ha reconegut fins ara 14 morts i desenes de ferits.
Netanyahu ha estès també els atacs als hutís del Iemen amenaçant tots els països àrabs que pensin a donar suport al règim iranià amb infligir-los un “dolor sense precedents”. Venint del Führer nazisionista que està organitzant l'holocaust contra el poble palestí a Gaza i Cisjordània no són fanfarronades que puguin ser ignorades.
Un cop més, l'actuació criminal del règim sionista no hauria pogut engegar-se sense el suport decidit de l'imperialisme nord-americà i el Govern militarista, racista i feixistoide de Trump. Preguntat pel Wall Street Journal si estava assabentat d'aquest “avís”, la resposta del president nord-americà no deixa cap dubte: “Avís? No va ser cap avís. Sabíem què estava passant (…) Li vaig dir a l'altra part (Iran): 'Tenen 60 dies per arribar a un acord'. El dia 61, ells (Israel) van atacar. Avui és, de fet, el dia 61, i va ser un atac exitós. Haurien d'haver arribat a un acord i encara ho poden fer mentre els quedi alguna cosa [1].
Els objectius de l'agressió militar israeliana i dels Estats Units
Per comprendre com hem arribat a aquest punt crític, i com pot evolucionar la situació els propers dies i setmanes, el primer és no deixar-se enganyar per la maquinària de propaganda dels mitjans de comunicació occidentals. Tots tornen a justificar l'agressió dels EUA i Israel recorrent a l'excusa de l'amenaça nuclear iraniana. Però és absurd pensar que aquesta nova orgia de sang té un fi defensiu i no agressiu.
En realitat assistim a un capítol nou d'una estratègia ben dissenyada des de Washington i Tel Aviv per imposar a sang i foc els seus objectius polítics i militars a l'Orient Mitjà.
L'atac contra l'Iran busca tancar el cercle iniciat amb el genocidi i l'expulsió massiva del poble palestí de Gaza, l'ocupació i l'annexió de Cisjordània, l'afebliment de Hezbol·là i els seus aliats al Líban i la invasió del sud de Síria completant el repartiment del país entre els EUA, Turquia i Israel. Aixafar l'Iran, pensant a més que la Xina no gosaria forçar una resposta, era el pas següent. Aquesta vegada, però, l'aposta ha estat massa alta i la resposta no s'ha fet esperar.
Netanyahu, la ultradreta nazisionista i els sectors decisius de la classe dominant israeliana que els donen suport estan disposats a tot per coronar els seus plans d'establir el Gran Israel, incloent-hi negar en sang i cadàvers l'Orient Mitjà. Aquesta guerra forma part d'un mateix procés que busca consolidar un règim totalitari dins del mateix Israel, que ja condemna el 20% de poblaciò àrab a l'apartheid i ha sancionat una bateria de lleis antidemocràtiques similars a les aplicades per Hitler, Mussolini o Franco per fer callar qualsevol oposició interna.
Per a Trump els objectius són diversos i totalment relacionats entre si. En primer lloc, frenar l'ascens imparable de la influència de la Xina a l'Orient Mitjà, que ja ha desplaçat els EUA com a principal soci comercial i inversor estranger directe del conjunt de països de la regió. La Xina rep el 50% del petroli i gas que consumeix de les monarquies reaccionàries del Golf Pèrsic i ha desenvolupat acords comercials i inversions (ports, transport i infraestructures, alta tecnologia,...) integrant-les als seus plans per a la Ruta de la Seda. Això explica l'allunyament creixent entre Washington i l'Aràbia Saudita, el punt de suport més sòlid i estable de l'imperialisme nord-americà dins del món àrab durant la segona meitat del segle XX i un dels principals abastadors de petroli fins a la crisi mundial del 2008-2009.
Inseparable d'aquest objectiu és la necessitat urgent dels estrategs de Washington de recuperar poder d'intimidació després de les seves derrotes a l'Iraq, l'Afganistan i després del cop devastador que representa el desenllaç de la guerra imperialista a Ucraïna que ells mateixos van promoure.
Aquesta escalada bel·licista té un tercer vector no menys important: la decadència econòmica i industrial nord-americana que ha col·locat la potència imperial en una situació molt compromesa davant l'avenç global de la Xina, i en conseqüència en una cruïlla històrica per mantenir la seva supremacia.
Tots aquests factors expliquen la crisi política que està sacsejant el Govern de Trump. Recorrent a mesures cada cop més agressives, l'imperialisme nord-americà està llançant urpades com un animal rabiós. El tall bel·licista i reaccionari de les seves polítiques està incendiant el món i els mateixos EUA. A l'aixecament social contra les seves polítiques racistes i antiobreres i les seves mesures semidictatorials, se sumen les divisions dins de la classe dominant davant el risc que la guerra comercial del trumpisme provoqui una recessió econòmica profunda. Trump, aquest representant molt podrit de l'establishment econòmic ianqui, el plutòcrata d'extrema dreta que lidera la Internacional feixista, s'està trobant amb una resposta que no esperava.
La impunitat del genocidi a Gaza encoratja Netanyahu i Trump
Com va passar amb la política d'apaivagament que va facilitar els atacs de Hitler a diferents nacions europees, la intervenció recolzant Franco, o la persecució i extermini dels jueus, comunistes i les minories nacionals… Trump i Netanyahu s'han vist encoratjats per la complicitat mostrada per tots els Governs occidentals davant l'holocaust contra el poble palestí, començant amb tots aquells que fan declaracions de condemna i vessen llàgrimes de cocodril mentre mantenen la venda i la compra d'armes i altres inversions i intercanvis comercials amb Israel.
També pel sotmetiment covard mostrat pels règims capitalistes àrabs i musulmans, inclòs l'iranià, que han mirat a una altra banda mentre Israel arrasa Gaza, s'annexiona Cisjordània i pren el control del Sud de Síria. Com hem denunciat en diferents articles i declaracions, darrere aquesta passivitat hi ha la pressió diplomàtica i econòmica dels règims capitalistes de Rússia i més encara de la Xina.
La política del bloc imperialista rival dels Estats Units ha estat molt limitada: criticar amb la boca petita les actuacions més salvatges de Netanyahu i Trump mentre mantenen també tots els seus negocis i intercanvis amb Israel, inclosa la compra i venda d'armes i tecnologia militar. La Xina és el segon soci comercial del règim sionista darrere dels EUA i, en alguns sectors clau, el primer. Però no ha mogut un dit del seu immens poder i influència econòmica per colpejar el règim assassí de Netanyahu, ni trencant relacions amb ell ni decretant un embargament contra les empreses i països que comerciïn amb Tel Aviv. Aquesta és la veritat pura i dura, que també respon als que des de l'esquerra han passat mesos alimentant en va esperances que la Xina, Rússia o el règim de Teheran impedeixin al sionisme continuar massacrant el poble palestí.
També és important assenyalar que el règim capitalista, fonamentalista, reaccionari i corrupte dels aiatol·làs no ha dubtat a emprar l'exèrcit i la policia per reprimir r sagnantment una vegada i una altra els aixecaments socials protagonitzats durant l'última dècada per la classe obrera i les dones iranianes, o aixafar la lluita per la llengua, cultura i drets democraticonacionals dels kurds i altres minories ètniques i religioses. Si ara han respost d'una manera diferent a l'agressió militar sionista és perquè està en joc la seva pròpia supervivència.
Iran, una línia vermella per a la Xina i Rússia
Amb tota probabilitat, la decisió de Teheran d'activar una resposta militar d'aquesta envergadura ha tingut el suport logístic de la Xina i Rússia. La feblesa convida a l'agressió. Quan dues potències o blocs imperialistes rivals s'enfronten, si un busca amb més decisió i afany el combat pot prendre avantatge (fins i tot sent objectivament inferior en el terreny econòmic) i marcar la dinàmica dels esdeveniments, encara que sigui temporalment.
La Xina i Rússia van decidir no sostenir el règim d'Assad a Síria i permetre l'avenç sense oposició de les milícies fonamentalistes organitzades pel règim turc d'Erdogan amb suport nord-americà i la complicitat d'Israel. Ho van fer així perquè el resultat d'una intervenció era incert i el canvi de règim a Damasc no afectava decisivament els seus interessos vitals a la regió.
De la mateixa manera, s'han mantingut de braços plegats davant el genocidi a Gaza. Qualsevol intervenció de la seva part (o la del seu aliat iranià) podia desestabilitzar una regió l'estabilitat de la qual consideren clau per a les seves empreses i interessos. I, més preocupant encara per a ells, podia impulsar un moviment revolucionari de masses que s'estengués per tot l'Orient Mitjà. Cosa que Xi Jinping i Putin temen tant com la resta de mandataris capitalistes i imperialistes.
Però l'Iran és el país de la regió amb què la Xina té plans d'inversió i associació més quantiosos a llarg termini. Tant la Xina com Rússia mantenen tractats de suport i col·laboració militar amb el règim iranià des de fa dècades i és evident per a tothom que l'Iran és el seu aliat geopolític més fiable a l'Orient Mitjà.
La caiguda del règim dels mulàs o una actuació per part seva que signifiqui una rendició davant de Trump i Netanyahu suposaria un cop important a l'autoritat internacional de la Xina i Rússia, i un recolzament a les polítiques de Trump, basades en buscar fortes concessions i mesures favorables a les seves empreses fent ús d’intervencions i amenaces militars.
Trump està recorrent a polítiques intervencionistes i bel·licistes, no només a l'Orient Mitjà sinó a tot el món, finançant i fomentant el terrorisme fonamentalista islàmic als països de l'Àfrica que s'han anat aproximant a Rússia, o intensificant el seu suport a dirigents i forces d'ultradreta a Amèrica llatina per intentar recuperar posicions al seu pati del darrere, on la Xina li ha menjat l'espai. A Àsia també, com demostra el recent cop d'Estat a Corea del Sud i el creixent intervencionisme ianqui a Taiwan o les Filipines.
Els EUA es preparen per a una nova fase de la lluita interimperialista i, després del que ha passat a Ucraïna, ho fa amb més determinació per no donar respir als seus adversaris. I a Pequín i Moscou ho saben perfectament.
Lluita de masses amb un programa internacionalista per derrotar l'imperialisme militarista
Hi ha una cita històrica atribuïda a Napoleó: la guerra és l'equació més complicada. La situació a l'Orient Mitjà pot evolucionar en diferents sentits durant els propers dies, setmanes i fins i tot mesos. Però una cosa és clara, l'agressió militar israeliana i nord-americana a l'Iran ha posat la regió i el món davant el perill d'una guerra oberta de conseqüències impredictibles, i amb potències nuclears implicades.
Si Trump i Netanyahu redoblen l'aposta per la guerra contra l'Iran, potències com la Xina i Rússia es veuran interpel·lades directament i empeses a intervenir.
La por a una guerra llarga, on per primera vegada la població israeliana pateixi en les seves pròpies carns la mort i la destrucció que provoquen les polítiques sionistes, i que pugui obligar Washington a implicar-se directament, cosa que intenta evitar per por les conseqüències revolucionàries dins dels mateixos EUA, podria obligar Trump i Netanyahu a fer un pas enrere.
Però fins i tot en aquest cas, el que demostren els esdeveniments a l'Orient Mitjà és que el genocidi sionista contra el poble palestí i les polítiques militaristes de tots els Governs continuaran. L'escola de la barbàrie capitalista proporciona grans lliçons, i la consciència de milions està patint un autèntic terratrèmol.
Només hi ha un camí que pot escombrar tota aquesta escòria capitalista i guerrerista a les escombraries de la història: la mobilització massiva de la classe obrera i els oprimits de tot el món sota la bandera de la revolució socialista internacional.
Si vols la pau, lluita pel socialisme! A baix l'agressió sionista a l'Iran!
Prou genocidi a Gaza! Per la Federació Socialista de l'Orient Mitjà!
[1]Trump revela que conocía los planes de Israel de atacar a Irán
