Moviment obrer

    •

Galeria de fotos i vídeos

Tretze dies de vaga en el metall gadità. Tretze jornades d'una lluita col•lectiva que ha aconseguit el suport i la solidaritat del poble de Cadis i de tota la classe obrera de l'Estat espanyol. Una batalla de piquets massius enfrontant una repressió policial salvatge, i de manifestacions multitudinàries com no es recorden des de fa molt temps.

Foto1
"Tretze dies de vaga en el metall gadità. Tretze jornades d'una lluita col•lectiva que ha aconseguit el suport i la solidaritat del poble de Cadis i de tota la classe obrera de l'Estat espanyol"

En aquests tretze dies hem après moltíssim. En primer lloc, que quan els treballadors ens posem en marxa podem canviar-ho tot.

Com molts ja prevèiem, la direcció d'UGT ens va vendre a la segona jornada de vaga, sense aparèixer per cap piquet ni per cap assemblea, sense haver informat de res. Van signar un acord miserable que en realitat era un xec en blanc per a la patronal. Com sempre fan aquests personatges, completament allunyats del sentir dels treballadors i les seves famílies, i que viuen còmodament dels privilegis que els reporta aquesta pau social que tant veneren, pensaven que posarien punt i final al conflicte.

Però no va ser així. Els majordoms dels empresaris no van calcular bé, no van entendre la ràbia acumulada després d'anys de retrocessos, baixos salaris, precarietat i accidents en els nostres llocs de treball, que s'han emportat la vida de molts companys.

I la resposta va ser enorme: en assemblees multitudinàries vam votar NO al preacord i SÍ a un conveni digne. I no ens vam quedar aquí: vam organitzar dues manifestacions amb milers de companys i companyes, de famílies i joves, el dimecres 25 de juny a Cadis i el dilluns 30 a Puerto Real. Les persones que van participar en aquestes manifestacions saben molt bé del que estem parlant: la determinació i la força eren desbordants.

En aquests tretze dies de vaga ens hem enfrontat a una santa aliança entre empresaris, “sindicalistes” de moqueta que són la veu del seu amo, i mitjans de comunicació que han silenciat la nostra lluita. Han utilitzat a fons als seus piquets armats, aquesta policia que desnona, que reprimeix als que lluiten, que fabrica descarats muntatges per a empresonar sindicalistes i joves antifeixistes. Però els seus cops de porra, les seves pilotes de goma, les seves pallisses i les seves detencions s'han estavellat contra el nostre mur.

Foto1
"Els joves del Sindicat d'Estudiants des del minut un donant suport a la lluita dels obrers del metall"

En aquesta aliança també han fet un paper destacat el PP de la Junta d'Andalusia, sempre al costat de la patronal, i lamentablement aquest govern PSOE-Sumar, que diu que és molt progressista però que ha avalat aquest acord miserable –que hem rebutjat majoritàriament els treballadors– i que ens envia els antidisturbis per a colpejar-nos. El seu “antifeixisme” de postureig ha quedat al descobert en la vaga del metall, com en molts altres assumptes.

Però una cosa ens ha quedat molt clara: en aquests tretze dies d'acció col·lectiva ens hem reconegut com a classe i hem deixat de ser matèria primera per a l'explotació. A través de l'organització, de la democràcia obrera de les assemblees, dels xocs amb la repressió, de les maniobres d'aquesta burocràcia que dirigeix UGT i CCOO donant l'esquena als seus afiliats i al conjunt dels treballadors, la nostra consciència ha fet un pas de gegant i comprenem millor que la lluita sindical és part d'una altra més àmplia per a acabar amb l'opressió capitalista. Aquesta és una escola impagable, i és aquí, en el terreny concret de la lluita de classes, on els revolucionaris també es proven.

Avui dilluns 7 de juliol hem decidit que tornem al treball després de tretze dies d'una vaga que ha escrit una pàgina memorable en la història del moviment obrer. Una vaga que marca un abans i un després, que ens omple de dignitat, i que ens permet tornar a currar amb el CAP MOLT ALT. Sí, hem deixat d'ingressar una part del nostre salari, però hem impedit algunes barbaritats que volien imposar-nos, com aquest contracte per a joves amb el 75% del salari i que era una amenaça per a tots.

Encara no hem aconseguit un conveni digne. Però aquí no acaba la cosa. La lluita serà llarga i no acceptarem cap mordassa. Estan ben equivocats si pensen que han aconseguit la pau social perquè els empresaris s'omplin les butxaques a costa de degradar les nostres condicions de treball.

Tornem a treballar determinats a donar la següent batalla: desallotjar dels comitès d'empresa a tots els esquirols i buròcrates que en lloc de posar-se al costat dels seus companys s'han col·locat al costat de la patronal, i aconseguir en totes les plantilles representants dels treballadors dignes de tal nom, que defensin i posin en pràctica un sindicalisme de classe de veritat, combatiu i assembleari. Com hem assenyalat en moltes intervencions, tant la CTM com la CGT són només un instrument, un mitjà per a avançar en drets i reivindicacions.

I tornem a la feina denunciant alt i clar la brutal repressió que hem sofert, que ha suposat desenes de companys ferits i més de 25 detinguts, i que encara avui es manté, amb la policia del ministre Marlaska entrant a les barriades de Puerto Real i d'altres localitats per a detenir arbitràriament els nostres companys. Exigim la fi de la brutalitat policial, la llibertat immediata de tots els detinguts, i el sobreseïment de tots els processos judicials oberts.

Mai no oblidarem les lliçons d'aquesta vaga. Estem orgullosos del que hem fet i creiem que els nostres pares i avis, que tant ens van ensenyar, també ho estarien. No els hem fallat ni a ells, ni a la nostra classe.

Visca la lluita del metall! Endavant companys i companyes!

Totes les cròniques i materials que hem publicat durant la vaga del metall de Cadis

PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

M57 maig juny25 web
 

7Somosaguas_banner.jpeg

COT

banner ffe

bannerafiliacion2 01

Actualitat

 

Internacional

 

Feminisme revolucionari

 

Enllaços

Izquierda Revolucionaria
(Estat Espanyol)
Ezker Iraultzailea
(Euskal Herria)
Izquierda Revolucionaria
(Mèxic)
Izquierda Revolucionaria
(Veneçuela)
Esquerda Revolucionária
(Portugal)
Sindicat d'Estudiants
Fundación Federico Engels
Sindicalistas de Izquierda
Lliures i Combatives
Offensiv (Alemanya)

© Esquerra Revolucionària 2019