Des de Lliures i Combatives denunciem amb ràbia, indignació i profund dolor un nou cas de violació múltiple perpetrat contra una xiqueta tutelada de 12 anys a Barcelona.
La víctima, una menor sota tutela de les institucions catalanes, va ser objecte de violacions sistemàtiques per part d'una xarxa de pederàstia. Com és possible que passés això? Segons el seu testimoni, almenys cinquanta agressors van aprofitar la seua vulnerabilitat en un centre de menors, on suposadament havia d'estar protegida. El cap d'aquesta xarxa, ja detingut anteriorment per proxenetisme, va actuar amb total impunitat gràcies a la negligència institucional i a un sistema que el protegeix i exculpa.
Aquesta atrocitat no és un cas aïllat ni una excepció, és el reflex més brutal d'un sistema patriarcal i criminal que permet, encobreix i normalitza la violència sexual, especialment contra les més vulnerables. La Generalitat de Catalunya anuncia ara que es personarà com a acusació en la causa.
Però aquesta maniobra no pot esborrar anys de desinversió, retallades, sobreexplotació als treballadors i treballadores socials i a les educadores i educadors, anys de privatització negligència i corrupció. Mentre el nombre de xiquets i xiquetes tutelats i extutelats a Catalunya va augmentar un 71% en l'última dècada (de 8.563 a 14.668) el personal laboral de l'organisme encarregat d'aquests, la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), a penes va créixer, obligant al fet que els professionals passessin d'atendre 37 menors de mitjana a quasi 50 i amb la mateixa jornada laboral. [1]
Les maniobres i discursos buits tampoc poden amagar la responsabilitat política directa dels qui han alimentat un sistema podrit que es lucra amb el sofriment de la infància més empobrida i abandonada. Una vegada més, la violència estructural contra les dones, joves i xiquetes de classe treballadora pren forma en una xarxa de pederàstia que actuava amb total impunitat dins i al voltant de centres de menors suposadament destinats a la seua protecció.
Explotació institucionalitzada en els centres de menors
A causa de l'escassa inversió, a la privatització i l'explotació de treballadors i educadors socials, els centres de menors en moltes ocasions es converteixen en escenaris de desprotecció extrema, en lloc d'espais segurs es transformen en autèntiques zones de risc, on l'abandó institucional es mescla amb interessos econòmics, negligències encadenades i complicitats criminals que aguditzen la vulnerabilitat dels qui ja han sigut explotats i expulsats d'un sistema que mai va voler millorar les seues condicions de vida.
Aquesta explotació no és una errada del sistema, és part estructural del seu funcionament. Un sistema que mercantilitza les menors tutelades, la infància empobrida, externalitza la seua gestió a empreses privades i fundacions “caritatives” i deixa les més vulnerables en mans de xarxes d'abús amb la complicitat dels qui haurien de protegir-les.
Aquest cas de Barcelona no és una excepció, sinó la norma. A Mallorca, com vam denunciar des de Lliures i Combatives [2], 23 noies sota protecció institucional van ser explotades sexualment en una xarxa que operava amb total impunitat. Venudes per 50€ en pisos i hotels de luxe, els seus agressors incloïen des d'empresaris fins a membres de les forces de seguretat. El més escandalós: quan algunes mares van intentar denunciar, la policia les va amenaçar i la fiscalia va arxivar sistemàticament les denúncies. Això no és un error del sistema, és el sistema convertint les filles de la classe treballadora en mercaderia sexual per al gaudi dels poderosos.
Total impunitat: els còmplices de sempre
Assenyalem als verdaders responsables: no sols els agressors materials, sinó també els qui gestionen els centres, l'administració pública que els finança i les organitzacions privades que es lucren a costa de la infància.
Com en altres ocasions, el sistema judicial no sols no castiga l'agressor, sinó que dubta del testimoni de la víctima. No podem confiar en la judicatura de l'estat patriarcal, com ens va demostrar el cas de Dominique Pelicot que va ser condemnat a 20 anys de presó, mentre que els altres violadors de la víctima van ser declarats “només còmplices”. Quina vergonya!
No és incompetència, és la impunitat de la classe dominant. Mentre la infància de la classe treballadora és re-victimitzada i silenciada, els jutges protegeixen els verdaders responsables: els empresaris que gestionen els centres com a negocis, els polítics que retallen recursos i tot un entramat institucional que blinda als agressors.
I aquí veiem la crueltat d’aquest sistema en tota la seua esplendor: la violència sexual s'entrellaça amb el negoci de la pobresa, la privatització dels servicis socials i la deshumanització de les noies i nois sota tutela. No es tracta d'errors aïllats. Es tracta d'un sistema coherent amb els seus interessos, que criminalitza a les víctimes, protegeix els agressors i busca invisibilitzar la violència que travessa les seues estructures.
Maniobres, excuses i falses promeses perquè tot continuï igual
El Govern, a través de la seua consellera de Drets Socials, Mónica Martínez Bravo, va presentar un pla de refundació de la DGAIA el passat 16 de maig. El nou organisme es dirà Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència (DGPPIA). No obstant això, tenint en compte que aquest projecte no compta amb un pressupost propi (malgrat que han anunciat a so de bombo i platerets la contractació d'uns 300 professionals fins a 2027), serà un nou “brindis al sol” i no podrà contrarestar la profunda privatització i precarietat en la qual es troba el sistema. Dels 170 centres d'acolliment, només 14 són de gestió pública [3], convertint a Catalunya en una de les Comunitats Autònomes amb més externalització en el sistema de protecció a la infància.
Les institucions repeteixen el seu guió: mentides, promeses buides i cap reforma real. El conseller de Justícia intenta rentar-se les mans amb noves mesures, però el seu historial de privatització i retallades el delata. La seua gestió no ha fet més que aprofundir el model d'externalització, corrupció i impunitat en la protecció de menors.
Ja n'hi ha prou de maquillar l'horror de les víctimes amb campanyes simbòliques. Hem de trencar amb els interessos econòmics, religiosos i polítics que sostenen aquest sistema de barbàrie i violència. El feminisme institucional, de moqueta, de molta xerrameca i poca acció, ha renunciat a ser una ferramenta de transformació social per a convertir-se en un palmó de l'orde patriarcal.
Per un feminisme de classe, revolucionari i anticapitalista
Nosaltres diem prou. Enfront d’aquest sistema capitalista, patriarcal i criminal, alcem la bandera d'un feminisme combatiu, de classe, anticapitalista i revolucionari. Un feminisme que no es conforma amb reformes cosmètiques ni amb justícia selectiva. Un feminisme que entén que la violència masclista no és una anomalia del sistema, sinó un dels seus pilars fonamentals. Reivindiquem:
• Atenció psicològica gratuïta, especialitzada i continuada per a totes les víctimes de violència sexual, finançada per l'Estat, sense condicions ni burocràcia.
• Allotjament en habitatges segurs, allunyats de l'entorn dels agressors, amb acompanyament professional i suport integral.
• Acompanyament legal garantit, amb equips que no re-victimitzen a les menors ni qüestionen els seus testimoniatges.
• Obertura immediata d'expedients sancionadors i destitució de totes les persones implicades en la tutela, direcció i seguiment de la víctima.
• Una assignatura d'educació sexual inclusiva i obligatòria a les aules.
Però aquestes mesures, per si soles, no son suficients. Perquè cap reforma institucional se sostindrà si no va acompanyada d'una mobilització massiva que posi en escac tot el sistema que sustenta aquesta violència.
Des de Lliures i Combatives fem una crida a construir un moviment que confronti aquest sistema des de les seues arrels. Un moviment que transformi la ràbia en organització, que posi en qüestió la propietat privada, l'Estat patriarcal, la justícia classista i el sistema capitalista en el seu conjunt.
No podem confiar en la justícia patriarcal ni en el sistema capitalista. Ens ho han demostrat una vegada i una altra: Juana Rivas, Dominique Pelicot, el cas del Ramat, Rubiales, Dani Alves, el cas Errejón, el jutge Carretero i un llarg etcètera d'agressions masclistes on les víctimes hem sigut insultades i els agressors posats en llibertat o condemnats a penes ridícules. Aquest sistema no està trencat, està funcionant exactament com va ser dissenyat: per a protegir els poderosos, per a explotar la classe treballadora, per a oprimir els més vulnerables, per a mercantilitzar la infància i les dones més pobres.
Ja n'hi ha prou de violència masclista i impunitat! Ja n'hi ha prou d'hipocresia institucional!
Notes:
[2] Pobres, venudes i esclavitzades sexualment. La xarxa de prostitució de menors us escup a la cara
