Qüestió nacional

El parlament escocès votarà la setmana que a favor de convocar un segon referèndum sobre la independència. Amb la majoria dels parlamentaris a favor de la independència la votació és una formalitat. La data del referèndum no està clara. Nicola Sturgeon ha dit que podria celebrar a la tardor de 2018 o a la primavera de 2019. No obstant això, un referèndum legalment vinculant no es pot celebrar sense l'acord de Westminster.

Del 6 al 10 de Febrer es va celebrar el judici a l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau. La fiscalia les responsabilitza de la consulta no vinculant sobre la independència de Catalunya del 9 de Novembre del 2014, i sol·licita 10 anys d’inhabilitació per Mas. Aquest judici ha estat acompanyat de l’habitual sessió d’odi espanyolista per part de la caverna mediàtica i forma part de l’escalada repressiva general que està llençant el PP.

Les classes treballadores en la història d’Irlanda és una de les obres més importants del gran revolucionari irlandès James Connolly. A les seues pàgines es desgranen els principals esdeveniments de la història del país, i específicament les arrels del nacionalisme irlandès.

Després de mesos de negociacions, la direcció de la CUP s'ha humiliat de forma vergonyosa davant Convergència. Aquesta capitulació s'ha justificat perquè facilita el procés cap a l'autodeterminació i s'aconsegueix apartar Artur Mas de la presidència de la Generalitat, però la realitat és molt diferent. La cúpula de la CUP es lliga al carro d'un sector de la burgesia i la dreta catalanista que utilitzarà aquesta subordinació per atacar a la classe obrera i la joventut amb noves retallades, apropiant demagògicament el dret a decidir per assegurar el seu poder i els seus privilegis.

La qüestió nacional catalana torna a ser al centre de la lluita política. Des del govern del PP i la cúpula de l’aparell de l’Estat, i passant per la direcció del PSOE i de Ciutadans, s’aviva la campanya espanyolista amb l’al·legació del “respecte a la legalitat” i “defensa de la Pàtria”. Una unió sagrada que recopila reforços a una croada que fa venir records d’èpoques passades: la Conferència Episcopal dicta la seva condemna envers les pretensions independentistes, els empresaris tenen por de la fugida de “capitals” de Catalunya, els mitjans de comunicació publiquen editorials apocalíptics, i en Rajoy compareix de manera solemne des de Béjar (Salamanca) per assegurar que “res ni ningú trencarà Espanya”.

L’actitud del PP és una envestida cap a un dret democràtic elemental; una envestida per part dels mateixos que estan impulsant una llei de seguretat ciutadana en contra de les manifestacions i les organitzacions que les promoguin (amb multes salvatges i penes de presó), els mateixos que pretenen canviar la llei electoral per impedir que la majoria social que rebutja les retallades faci fora el PP dels ajuntaments a les eleccions municipals del maig, i els mateixos que continuen amb la seva política devastadora de privatització i retallades a la sanitat i l’ensenyament públics. Aquesta és la legalitat del PP, una legalitat feta a la seva mida i destinada a garantir els privilegis dels grans poders econòmics, la banca, els especuladors i els corruptes. El Tribunal Constitucional (TC), que decidirà contra les aspiracions majoritàries del poble de Catalunya, és un organisme situat al marge de qualsevol control democràtic i completament lligat als sectors més reaccionaris de l’aparell de l’Estat.

En els últims anys la qüestió nacional a Catalunya s'ha situat en primer terme de la situació política amb una intensitat que no es veia des de la caiguda de la dictadura franquista. Això no és cap casualitat, té una relació directa amb la profunda crisi econòmica, política i social del capitalisme a escala mundial, que a l'Estat espanyol s'està expressant amb especial intensitat. Com en els anys 30 i els anys 70, també períodes d'inflexió històrica, l'agudització de la qüestió nacional emergeix de forma paral·lela i relacionada a l’increment de la lluita de classes.

Des de la manifestació de la Diada a Barcelona, el passat 11 de setembre, la qüestió nacional catalana ha tornat a situar-se en el primer plànol de la política en tot l'Estat, potser com mai ho havia fet abans des de la caiguda de la dictadura franquista. Es tracta d'un aspecte de vital importància per a la classe treballadora catalana i de la resta de l'Estat, i no és cap casualitat que l'agudizació del problema nacional en l'Estat espanyol es produeixi en un context de greu crisi econòmica i de profund malestar social.

Els resultats electorals de Bildu en les eleccions municipals i forals basques del passat 22 de maig han estat absolutament històrics: més de 320.000 vots (pràcticament els mateixos que el PNB), 1137 regidors, desenes d'ajuntaments amb majories absolutes, victòries en posicions polítiques tan importants com l'Ajuntament de Donosti o la Diputació de Guipúscoa,...realment espectacular.

La il·legalització de SORTU i ara de les 254 llistes presentades per la coalició electoral BILDU representa un autèntic escàndol. En el vot particular discrepant amb la sentència, presentat per sis dels magistrats del Tribunal Suprem, s'argumenta més que suficientment que no hi ha cap base per a la il·legalització d'aquestes candidatures. La impugnació de Bildu presentada per l'advocat de l'estat i la Fiscalia, a instàncies del govern i del PP, es basa en informes policials que no poden aportar cap prova que els candidats hagin comès cap delicte o col·laborin amb cap organització armada. De fet les forces de Seguretat de l'Estat han elaborat llistes amb els noms de desenes de milers de ciutadans bascos als quals es priva dels seus drets democràtics més bàsics, com el dret a votar i a ser electes càrrecs públics, pel suposat delicte de les seves idees independentistes o, simplement, per oposar-se als atacs a les llibertats a Euskal Herria.