El diumenge 18 d'octubre una marea humana de prop de 100.000 persones va recórrer els carrers de Compostela per a protestar contra la política lingüística del PP. És la segona protesta en el que va d'any després de la convocada el 19 de maig, Dia das Letras Galegas, i a la qual va superar amb escreix en nombre d'assistents, convertint-se en la major manifestació de la història recent de Galícia després de la convocada el 2002 per Nunca Mais arran del desastre del Prestige.

La convocatòria impulsada per la plataforma Queremos Galego, integrada per importants col·lectius de l'àmbit del nacionalisme i l'esquerra com el BNG, el sindicat CIG, Esquerda Unida o la Mesa pola Normalización lingüística entre altres, i secundada pel PSdeG, centrava les seves reivindicacions en diversos punts clau de la política de Núñez Feijoo que suposen un dels majors atacs als drets lingüístics perpetrats per la dreta.

Entre altres, la derogació del decret que obliga a impartir almenys un 50% de l'ensenyament en gallec, la supressió de la xarxa pública de guarderies (les famoses Galescolas), l'eliminació de la prova del gallec per a l'accés a la funció pública o la retirada de les ajudes a la traducció de llibres.

A la burgesia gallega, representada pel PP, no li interessa gens ni mica invertir un sol euro en un idioma que no els reporta el menor benefici. La seva idea de l'educació com negoci compta amb una nodrida xarxa de col·legis privats o concertats, la majoria en mans de l'Església; en tots ells el gallec és gairebé un exotisme. Per altra banda, la creació d'una xarxa pública de guarderies impulsada pel bipartit suposaria acabar amb un monopoli que mantenia aquest tram educatiu en mans privades. A aquests interessos respon l'actual política de la Xunta, i per a això no ha tingut el menor rubor en tirar-se en braços d'un minúscul grup espanyolista i ultra autoanomenat Galícia Bilingüe.

Canvi d'escenari

A pesar que els atacs a la llengua han estat sempre molt sentits per la joventut i la classe treballadora gallega, l'èxit aclaparant de la convocatòria no es pot entendre sense emmarcar-lo en el context més ampli de les actuacions del PP des que va arribar al poder fa menys d'un any amb majoria absoluta. A mesura que passen els mesos el malestar
amb la dreta es fa més palesa. Tan sols a principis d'aquest any l'esquerra estava desmoralitzada, el descontentament amb el bipartit havia estat enorme, el PP recuperava un terreny que molts creien perdut definitivament i, a sobre, les bases del nacionalisme i l'esquerra es trobaven en ple col·lapse després de quatre anys de pura inoperància. Però aquest panorama, aprofitat pel PP per a girar amb descaro més a la dreta, era només aparent.

El 19 de maig, l'esquerra va començar a estirar els músculs amb una primera mobilització a favor de la llengua. Després d'aquest assaig assistim a un pols heroic entre els treballadors del Metall de Pontevedra i la patronal pel compliment del conveni i la millora de les condicions laborals. A pesar que fins ara no s'ha produït encara un esclat de la situació general, el que està clar és que al PP no li resultarà tan fàcil aplicar el seu pla de desmantellament dels serveis públics i atacs a la classe obrera i els drets democràtics nacionals.

Les protestes se succeeixen

Les protestes se succeeixen. Els bombers han sortit al carrer contra la privatització massiva dels serveis d'urgències i la precarització de les seves condicions laborals. La sanitat està patint retallades molt importants i cada vegada més es deriven serveis cap a l'empresa privada; el millor exemple d'això, és la construcció del nou hospital de Vigo amb
participació de capital privat seguint el model impulsat per la dreta a Madrid i València. Fins ara en ambdues comunitats el resultat, com era presumible, ha estat desastrós per a la majoria: serveis cada vegada pitjors, adquisició de material barat, pèrdua de drets dels treballadors... i un negoci d'allò més suculent per a les empreses concessionàries, que es fan amb la gestió hospitalària durant dècades.

Aquest model ja ha estat respost en el carrer amb una reeixida manifestació convocada a Vigo. A més, una mesura com la supressió de l'ajut de 200 euros a les famílies més necessitades ja ha hagut de ser retirada per por d'obrir un nou front explosiu. Els últims pressupostos amb significatives retallades en educació i sanitat, valorats molt positivament per Antonio Fontenla, president de la patronal gallega, preparen l'escenari per un increment de la lluita de classes. En aquest sentit la manifestació del dia 18 dóna moral al moviment. Ara fa falta que els dirigents sindicals prenguin nota de l'ambient i assumeixin d'una vegada per sempre que la classe treballadora no està disposada a seguir sent aixafada.