Declaració de Militant davant de la treva d'ETA i la proposta política de l'Esquerra Abertzale

1. ETA ha respost a la peticióde l'esquerra abertzale d'un alto el foc permanent amb una declaració políticarealitzada a través de la BBCi del diari Gara. En aquesta ha fet saber que "ja fa alguns mesos vaprendre la decisió de no dur a terme accions armades ofensives" i fa igualment"una crida als ciutadans bascos perquè s'impliquin i continuïn lalluita". La decisió d'ETA es produeix quatre anys després de la declaracióde l'última treva, en un context de recrudescència de la repressió policialcontra els seus militants, persecució i il·legalització de l'esquerra abertzalei, sobretot, quan aquesta última ha reafirmat la seva aposta per la lluitapolítica i la mobilització de masses.

2. Des del CorrentMarxista Revolucionari Militant, sempre hem defensat que els drets democràticsnacionals per a Euskal Herria no es poden aconseguir a través dels mètodes dela lluita armada de grups d'activistes. Desenes de comandos, com va poder tenirETA en el seu moment més àlgid, no poden substituir l'acció conscient demilions de joves i treballadors. L'organització armada basca no pot derrotarl'Estat com tampoc l'Estat no pot derrotar ETA a través de la mera repressiópolicial.

El Partit Popular i elgovern del PSOE pretenen que la declaració d'ETA és producte dels èxitspolicials i de la persecució i il·legalització de l'esquerra abertzale. Des delnostre punt de vista aquesta és una anàlisi falsa, que respon als interessosdel Partit Popular i la burgesia, i també de sectors de la direcció del PSOElligats estretament a l'aparell de l'Estat, que han aprofitat les accions d'ETAper reforçar la repressió policial i retallar dràsticament els dretsdemocràtics: la llibertat d'expressió, d’associació política, de manifestació,etc. L'únic que ha aconseguit i que aconseguirà la repressió és omplir lespresons, però no resoldrà un problema polític; per aquesta via, les condicionsper reclutar joves que s'incorporin a les files d'ETA es mantindran, com haquedat àmpliament demostrat.

En realitat, ETA es veuobligada a parar per la decisió majoritària dels milers de militants del'Esquerra Abertzale que han apostat de forma decidida per la lluita política il'acció de masses. La declaració d'ETA dóna una resposta limitada, encara quepositiva, a les crides que li ha fet l'Esquerra Abertzale des que va aprovar afinals del 2009 el document "Zutik Euskal Herria", i revela, com nopodia ser de cap altra manera, que també a les seves files està tenint lloc undebat profund i que està costant interioritzar el canvi en els mètodes i formesde lluita que suposa l'abandonament definitiu de les accions armades.

El debat desenvolupat ales bases de l'Esquerra Abertzale al llarg de l'últim any ha constatatl'oposició majoritària a continuar amb els mètodes armats que, en l'experiènciapràctica, només han servit per augmentar el grau de repressió, justificar lapermanència de la reaccionària llei de partits, i amplificar entre amplissectors de la població els prejudicis del nacionalisme espanyol.

L'evolució que haexperimentat l'Esquerra Abertzale és el resultat d'una combinació de factors.En primer lloc, de les greus conseqüències del fracàs del procés negociador ambel govern després de l'última treva de 2006, que va provocar una enormefrustració a les seves files. No va passar gaire temps per comprovar que, ambla persistència de les accions armades, només s'enduriria la persecuciópolicial i augmentaria el seu grau d'aïllament polític. L'aposta per la lluitapolítica s'ha vist enfortida per l'atzucac que representa els mètodes d'ETA, iratificat per l'èxit de les grans mobilitzacions que l'Esquerra Abertzale hapromogut, gairebé sense solució de continuïtat, en defensa dels dretsdemocràtics i contra la forta ofensiva amb què l'Estat va respondre a laruptura de l'anterior treva d'ETA. En aquest camí han tingut particularimportància les dues vagues generals del 21 de maig del 2009 i el 29 de junyd'aquest any convocades per la majoria sindical basca. El caràcter massiud'aquestes mobilitzacions demostra que milers de joves i treballadors bascosestan disposats, avui com ahir, a solucionar els seus problemes per simateixos.

Igualment està tenint unagran influència els processos revolucionaris que porten desenvolupant-se durantles dues últimes dècades a l’Amèrica Llatina: després de la desaparició de lamajoria de les guerrilles, els avenços de la revolució socialista a Veneçuela,a Bolívia i a altres països, han tornat a situar en un primer pla la lluita demasses, les vagues generals i el programa de la transformació socialista de lasocietat. Sens dubte, la crisi del capitalisme mundial, que ha colpejatdurament a la classe obrera de tot Europa, i també d'Euskal Herria, crea lescondicions per a un nou auge de la lluita de classes, on els mètodes d'ETA esmostren encara més impotents. Tots aquests esdeveniments han convençutfinalment l'Esquerra Abertzale que les accions armades són un obstacle objectiuper a la consecució dels drets democràtics i socials d'Euskal Herria, i que ésnecessari reconduir el moviment cap a la lluita política i l'acció de masses.

3. La repressió dels dretsdemocràtics nacionals d'Euskal Herria, i de la resta de les nacionalitatshistòriques, ha estat al centre de l'acció política de la burgesia espanyola alllarg de la història. Basant-se en els principis més reaccionaris, agitantl'amenaça del "separatisme" i la "unitat sagrada de lapàtria", la classe dominant espanyola i el seu aparell de l'Estat hannegat sistemàticament els drets més elementals democràtics d'una partconsiderable de la població d'aquestes nacionalitats -des de l'ús i ensenyamentde la llengua materna fins al dret a l'autodeterminació-.

Enfront de la burgesiaespanyola, la trajectòria de la burgesia basca o catalana no és gaire millor.Els burgesos bascos i catalans sempre han rivalitzat amb els seus homòlegs espanyolsper augmentar la seva quota d'explotació respecte als treballadors de les sevesrespectives nacionalitats. El seu nacionalisme ha estat sempre carregat d'uncàlcul cínic i egoista en benefici dels seus interessos col·lectius com aclasse. En la seva exigència de més transferències, competències fiscals, enmatèria d'ordre laboral, d'habitatge, en el referent a la sanitat o l'educació,la burgesia basca mai no ha defensat els treballadors bascos ni les sevesfamílies. Utilitzant de forma demagògica l'opressió nacional i els sentimentsd'una bona part de la població basca, mai no han tingut la menor objecció al'hora de fer bons negocis amb l'oligarquia espanyola i, sens dubte, d'aplicaramb vehemència totes les lleis repressives contra els drets democràtics,recorrent a la força del seu aparell policial.

4. El camí emprès perl'Esquerra Abertzale serà llarg i difícil. Per començar, la reacció davant delcomunicat d'ETA revela que els obstacles més importants provindran, una vegadamés, de sectors de l'aparell de l'Estat i de la dreta política. No s'had'oblidar que l'aparell estatal heretat del franquisme no ha estat depurat. Enels alts tribunals de la judicatura, en l'exèrcit, en la policia, hi haelements amb gran influència i poder que faran tot el possible per mantenirl'actual situació, oposant-se a qualsevol reconeixement dels drets democràticsnacionals del poble basc. D'altra banda, tampoc no és un fet secundaril'existència de tot un entramat de negocis lligat a les forces i empreses deseguretat, que mouen milions d'euros i obtenen grans avantatges econòmics del'existència d'ETA, i que es veuran afectats negativament si canvia lasituació.

Sens dubte, tot semblaindicar que el PP continuarà amb la seva sorollosa campanya per criminalitzar al'Esquerra Abertzale, i posarà tota la seva maquinària política per sabotejarqualsevol negociació política que pogués conduir al final de l'activitat armadad'ETA. La dreta no renunciarà a utilitzar com a ariet electoral la qüestiónacional basca, explotant els prejudicis del nacionalisme més ranci espanyolque s'han escampat en els últims anys, i que tan lamentablement el govern delPSOE ha estat incapaç de combatre.

Així mateix, en el terrenypolític, ni el PP, ni el PNB, ni sectors de la direcció del PSOE, volen unatornada ràpida de l'Esquerra Abertzale a les institucions i posaran tot tipusd'obstacles per evitar-ho. Recentment el PSOE i el PP han endurit encara més la Llei Electoral, ila seva pretensió és continuar ocupant un espai que no els correspon en elparlament, els ajuntaments i les diputacions basques, a costa de l'absència del'Esquerra Abertzale en aquestes.

5. L'Esquerra Abertzale es troba davant d'una alternativahistòrica. Després de dècades de lluita, d'enormes sacrificis, d'un sacrificitremend per part de la seva militància a la causa d'Euskal Herria i delsocialisme, l'experiència està demostrant que només hi ha una sortida perresoldre satisfactòriament la qüestió nacional basca: adoptar un programasocialista i revolucionari i recolzar-se en l'única classe que compta amb laforça i la determinació per culminar amb èxit l’objectiu, la classetreballadora. La insistència en buscar pactes i aliances amb la burgesia bascai les seves organitzacions, ja sigui el PNB o Eusko Alkartasuna, o intentarrecolzar-se en organismes internacionals, formats per experimentats polítics dela burgesia, per establir una alternativa viable al problema nacional d'EuskalHerria és una aposta condemnada al fracàs.

L'opressió nacional aEuskal Herria és una conseqüència directa de l'existència d'un sistema malalt ien descomposició: el sistema capitalista. Sota el capitalisme i de la mà de laburgesia, ja sigui l'espanyola, la francesa, o la burgesia de les nacionalitatsoprimides, és impossible resoldre cap dels problemes i aspiracions ni del poblebasc, ni dels altres pobles del planeta. El fracàs d'aquesta política decol·laboració de classes es pot apreciar en tota la seva magnitud a Irlanda delNord, on els dirigents del Sinn Fein integren avui dia un Govern de Coalicióamb els unionistes, apliquen les polítiques d'ajusts i retalls que elsexigeixen els capitalistes britànics i irlandesos, i depenen més que mai delsuport financer de Londres.

Aquest no pot ser el camíque s'ofereixi a la base de l'Esquerra Abertzale i a la classe treballadorabasca. Cal corregir els mètodes de lluita i també el programa. Sens dubte,l'abandonament de l'activitat armada és un pas endavant que pot permetre unobjectiu realment important: l'alliberament dels presos. Però per aconseguirque Euskal Herria sigui autènticament lliure, que pugui conquerir el dretd'autodeterminació i resoldre els greus problemes de desocupació, habitatge,deteriorament de la sanitat i l'educació pública, millorant les condicions devida de la majoria de la població treballadora, és necessari plantejar enprimer pla la lluita pel socialisme. La lluita pels drets democràticsnacionals, inclosos els drets d'autodeterminació, i per la transformaciósocialista de la societat van indissolublement unides: són la mateixa lluita.Buscar la solució al problema nacional basc en el marc del capitalisme il'acord amb la burgesia, sigui basca, espanyola o francesa, és un carreró sensesortida. Una Euskal Herria independent però capitalista, no ofereix cap solucióa la majoria de la població que estaria sotmesa a l'explotació més ferotge perpart de la burgesia basca i mundial, incloent-hi l'espanyola. És necessaridefensar una política internacionalista basada en la unitat dels treballadors ide la joventut basca, per sobre de fronteres nacionals, amb els nostres germansde classe dels estats espanyol i francès per lluitar per l'enderrocament delcapitalisme. Només amb una Federació Socialista de Nacionalitats Ibèriques iamb la FederacióSocialista d'Europa, Euskal Herria podrà ser lliure il'opressió nacional, un mal record del passat.

6. Els treballadors ijoves marxistes de Militant i el Corrent Marxista Revolucionari (CMR), cridem ala joventut i a la classe treballadora d'Euskal Herria i de la resta de l'Estata lluitar per una alternativa socialista revolucionària per resoldre elproblema nacional. Una alternativa que passa per:

* Derogar totes les lleisantidemocràtiques -la Lleide Partits i la legislació que ha permès endurir el Codi Penal- i la legalitzacióde l'Esquerra Abertzale.

* Acostament dels presos aEuskal Herria i el final de la política de dispersió, una llosa sobre lesesquenes de milers de familiars que d'aquesta manera també es converteixen envíctimes de la política penitenciària.

* Contra de tot tipusd'opressió, de classe, nacional o racial. Pel dret a l'autodeterminaciód'Euskal Herria i de les nacionalitats històriques. Per la Federació Socialistade Nacionalitats Ibèriques i la Federació Socialista d'Europa.

La qüestió nacional hapolaritzat gairebé per complet la vida política durant anys. En nombrosesocasions, les qüestions de classe han quedat difuminades rere una cascada dedemagògia reaccionària. Darrere de l'agitació patriotera del nacionalismeespanyol, o de la cínica propaganda de la burgesia basca, s'ocultaven els plansreaccionaris de la classe dominant en la seva agressió permanent als drets delstreballadors i a les seves condicions de vida. L'explotació a les fàbriques haaugmentat escandalosament, les jornades laborals s'han prolongat, laprecarietat s'ha estès com una xacra... mentre, els salaris i la capacitatadquisitiva dels treballadors i les seves famílies, tant a Euskal Herria com al'Estat espanyol i el francès, s'han reduït considerablement, i els serveispúblics essencials, com l'educació i la sanitat, estan sota atacs permanents isotmesos a plans de privatització.

En una cosa sempre hanestat d'acord la burgesia espanyola, francesa i la burgesia basca: les tres hancol·laborat sense majors problemes a l'hora de posar en marxa tot tipus delleis i mesures que els permetés explotar més i millor als treballadors a fid'obtenir la major quantitat possible de plusvàlua. Sobre aquesta base, laburgesia ha acumulat els seus insultants beneficis.

És hora, per tant, de quela classe treballadora i la joventut d'Euskal Herria, unida als seus germans declasse de l'Estat espanyol i francès, posi el segell en els esdevenimentsenarborant la bandera del socialisme internacionalista i d'una políticad'independència de classe. Només amb aquest programa, basant-se en la lluita demasses, serà possible assolir el dret d'autodeterminació i aixecar unaalternativa viable a la resolució del problema nacional a Euskal Herria i a lesnacionalitats històriques integrades a l'Estat espanyol.