11N VAGA GENERAL! Per un habitatge digne, públic i universal
En tan sols unes setmanes hem aconseguit que el tauler polític salti pels aires. Però el preu que hem pagat ja és massa alt.
En tan sols unes setmanes hem aconseguit que el tauler polític salti pels aires. Però el preu que hem pagat ja és massa alt.
Amb un enorme dolor hem rebut la notícia que Maricarmen Abascal ha mort aquest dimecres 7 d'octubre a l'Hospital Gregorio Marañón.
Vivim moments històrics, i com tots els moments històrics, els estem protagonitzant la classe treballadora i la joventut, des de baix, amb el nostre impuls i organització, amb la nostra determinació.
Tot apuntava que només s'aprovaria el primer decret, però finalment Junts, PP i Vox han aconseguit tombar-los tots dos. Això representa un revés majúscul per al Govern i tindrà l'efecte de radicalitzar la lluita i desfermar una gran indignació.
Pocs Consells de Ministres han aixecat tanta expectació com el de dimarts 29 de setembre del 2026. PSOE i Sumar s'enfrontaven al desafiament llançat des dels carrers per centenars de milers de persones que ja no aguantem més i reclamem una solució efectiva al problema de l'accés a l'habitatge.
Les imatges del brutal desnonament de Maricarmen ens han impactat a tots i totes. En desenes de ciutats milers hem sortit als carrers espontàniament per plantar cara al rendisme. Han passat una línia vermella. Però no només es tracta dels especuladors. Aquest Govern abandona la classe treballadora i als més desfavorits.
Maricarmen Abascal ha estat desnonada brutalment per la policia de Marlaska. Després de 71 anys vivint al seu domicili de Sainz de Baranda, els últims 7 ha estat lluitant incansablement contra el fons voltor Urbangestión per no acabar al carrer.
“Hem de disparar amb tota l’artilleria. Tots els mitjans necessaris”, afirmava García-Margallo, exministre d’Exteriors del PP, a Las mañanas de RNE, després de repetir una vegada més el discurs racista i xenòfob que han vomitat des del passat 30 de juliol el PP i Vox, parlant d’una “invasió” i exigint que...
La crisi política de Ceuta ha provocat una onada vomitiva de nacionalisme espanyolista i racisme. Una islamofòbia repugnant d'odi a l’àrab, de classisme i deshumanització de les persones migrants és encoratjada pels dirigents del PP i Vox, confiats que amb aquest combustible poden donar el cop definitiu al Govern de Sánchez.
La vida de 141 éssers humans, dones i homes innocents ha estat segada a les aigües de Ceuta, però la xifra podria créixer molt més les pròximes hores. Aquest fet brutal, que hauria de commocionar qualsevol persona i obrir totes les portades i cròniques dels mitjans de comunicació, avui poc importa. Per a la dreta extrema i l'extrema...
Les coses sempre poden anar a pitjor. I això passa amb el PSOE. Sacsejat pels escàndols de corrupció d' Ábalos, Koldo i Santos Cerdán, i encaixant derrota rere derrota a les eleccions autonòmiques, la imputació de l'expresident Rodríguez Zapatero per presumpte tràfic d' influències, blanqueig de capitals i altres delictes connectats...