Hem entrat possiblement en la pitjor crisi de la història del sistema capitalista. Ara que ja ningú nega la seva profunditat el que està sobre la taula és com fer pagar a la classe treballadora els plats trencats i per això sota pressió de la patronal (espanyola, catalana i basca) i la burgesia internacional el govern del PSOE ha preparat una sèrie de mesures per reduir despeses socials, avançar l'edat de jubilació i aplicar una reforma laboral per abaratir l'acomiadament entre altres.

Els "experts" que fa poc parlaven de les meravelles del "lliure mercat" no ens han explicat mai quina és la raó de fons de la crisi econòmica. Atribueixen la crisi a aspectes superficials com la cobdícia d'uns pocs i ens proposen algunes mesures per evitar "abusos". Però són aquestes les raons de fons?

Pels marxistes hi ha dos raons per les quals el sistema capitalista entre cíclicament en crisi. Per un costat la contradicció entre el caràcter privat dels grans mitjans de producció (els bancs, les fàbriques i la terra estan en mans d’una ínfima minoria de la societat) i el caràcter social de la producció (un procés en el que participa de forma col·lectiva la immensa majoria de la societat). La crisi capitalista s’expressa com a crisi de sobreproducció. Paradoxalment “sobren” pisos que no es venen, encara que hi ha joves que no poden accedir-hi; “sobra” menjar encara que milions de persones morin de gana al mon; “sobra” indústria i tecnologia, encara que aquesta podria ser una font de benestar social i una palanca per reduir la jornada laboral.

I l’altra raó és que el capitalisme en el seu període imperialista viu en una economia completament globalitzada. La producció és una producció mundial. La divisió del treball és a escala planetària. En aquest sentit cap país es pot considerar independent i encara menys els països menys desenvolupats. En aquestes circumstàncies cada burgesia nacional utilitza el seu estat per defensar els seus interessos. La falta de planificació d’una economia mundial completament interdependent fa que la producció es torni caòtica malbaratant enormes recursos humans i físics. El marc de l'estat capitalista és una camisa de força per les forces productives com ho va ser l'estat feudal a l'edat mitja.

En aquesta situació la lluita pels mercats es fa salvatge. En la fase imperialista del capitalisme la lluita entre estats a través de mesures proteccionistes o directament a través de la guerra és el recurs habitual per aconseguir mantenir la tassa de beneficis.

L'opressió nacional

L'opressió nacional sota aquest sistema s'ha convertit en un problema endèmic. L'actual context no farà més que accentuar-la en la mesura que la burgesia està usant i usarà com a tàctica per desviar l'atenció de la seva responsabilitat en la crisi la criminalització dels immigrants, el foment de l'odi entre pobles i el xovinisme.

L'opressió nacional a l'Estat espanyol és un problema secular. Per una banda les nacions que conformen l'Estat espanyol no poden decidir el grau de relació que volen tenir entre elles. I per altra la cultura i la llengua catalana, basca i gallega s'han vist sistemàticament atacades al llarg de la història i actualment pateixen per part de la burgesia centralista, els seus representants polítics i els mitjans de comunicació afins un permanent menyspreu com a llengües de segona categoria.

Com podem resoldre l'opressió nacional? Primer val la pena veure com no es pot resoldre. Sota el capitalisme és impossible acabar amb l'opressió nacional. La burgesia centralista mai permetria que Catalunya, Euskal Herria o Galícia poguessin exercir el dret a l'autodeterminació. No sols perquè a la burgesia no li interessaria perdre aquesta quota de mercat si no perquè la cúpula de l'Estat és profundament reaccionària i antidemocràtica. El cas del general Mena Aguado amenaçant amb l’ús de l'exercit si s’aprovava l'Estatut de Catalunya va ser una clara advertència.

Però a més la burgesia catalana en general no té cap interès en exercir aquest dret i molt menys independitzar-se. El seu mercat és el mercat espanyol. De fet el nacionalisme dels representants polítics de la burgesia catalana (CiU) tant sols usen el sentiment nacional del poble de Catalunya durant la campanya electoral. Després tot és oblidat i es pot pactar amb qui sigui el que sigui mentre beneficiï els seus interessos.

Pot donar-se el cas que un sector de la burgesia o la petita burgesia catalana aposti per l’independentisme, tal i com es veu ara amb el recolzament d’algunes entitats i personatges nítidament burgesos als referèndums. Si ho fan és per raons que no declaren: interessos polítics personals i sobretot distreure l’atenció de forma calculada sobre la qüestió de la crisi capitalista amb un posicionament sobre la independència des d’un punt de vista interclassista, o sigui intentant amagar els conflictes de classe sota els suposats interessos “comuns” de tots els catalans.

Socialisme i dret a l'autodeterminació

Per acabar amb la misèria que genera aquest sistema i l'opressió de gènere i nacional hem de lluitar per un nou sistema. Un sistema on els recursos del planeta i els mitjans de producció estiguin sota control democràtic de tota la població i que el criteri que s'usi per produir sigui el de cobrir les necessitats socials i no els beneficis d'un minoria de paràsits. Aquest sistema és el socialisme.

Sols sota aquest sistema es pot exercir el dret a l'autodeterminació sense cap coacció incloent, si així ho decidís el poble català, la total independència. Però per lluitar pel socialisme és imprescindible preservar la unitat de la classe obrera per sobre de diferències nacionals, de religió, raça o procedència.

En aquest sentit els marxistes creiem que és incorrecte veure la resta de l'Estat espanyol com un bloc reaccionari. Els treballadors de la resta de l'Estat intuïtivament els repel·leix les campanyes anticatalana i antibasca i comprenen el perill que suposa per a ells la divisió de la classe obrera. Històricament la lluita contra l’opressió nacional ha generat molta simpatia entre els treballadors i joves de la resta de l’Estat per més que la dreta catalana i espanyola ho tractin d’amagar.

Les consultes populars per la independència

El 25 d'Abril hi haurà una nova onada de consultes populars per la independència que van començar l'any passat a Arenys de Munt i que s'han dut a terme a molts pobles. L'exercici democràtic de poder opinar sobre un assumpte tan important sembla que no ha tingut molt recolzament entre els "demòcrates de tota la vida". La reacció histèrica del PP i la "brunete mediàtica" no s'ha fet esperar. És de destacar també l’actitud oportunista de CIU i la direcció d'ERC contraris a la consulta popular a Arenys i que després s'han sumat a desgana, tement perdre més credibilitat amb la seva inconsistent defensa dels drets democràtics nacionals. La socialdemocràcia senzillament ha obviat les consultes populars i no s'ha dignat ni tan sols a fer una valoració política.

Milers de voluntaris s'han il·lusionat amb les consultes al poder demostrar d'una manera organitzada el seu sentiment de voler exercir un dret democràtic.

Ara bé, qui més s'hi ha interessat? Ho han fet sectors clarament burgesos, com el yuppie de Laporta que vol aprofitar la seva posició de president del Barça (com a bon demagog) per a fer carrera política. També Reagrupament, un partit nacionalista interclassista que no es defineix “ni d’esquerres ni de dretes” o directament el Cercle Català de Negocis que fa conferències, fomentant les consultes populars, sobre les avantatges que "tots" tindríem en una Catalunya capitalista independent.

Des del nostre punt de vista cap persona que tingui per objectiu lluitar per una societat socialista hauria de fer accions conjuntes amb els representants de la burgesia catalana o d'un sector d'aquesta per més “patriota” que es presenti. No podem permetre que usin el rebuig contra l'opressió nacional per a defensar els seus interessos de classe. De cap manera s'ha d'arribar a un "consens" amb els sectors burgesos. Els nostres aliats han de ser els treballadors i la joventut de la resta de l'estat, d’Europa i de la resta del món. L'única manera conseqüent de lluitar contra l'opressió nacional és lluitant amb un programa socialista on es combini la unitat de la classe obrera i el dret a l'autodeterminació.

La pregunta que es fa en les consultes populars és si “Està d’acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?” (la pregunta ha variat a diferents poblacions, aquesta correspon a Reus). En aquest cas el terme “social” es ambigu, amb el qual es pretén impregnar la proposta d’un aire progressista. Siguem concrets: la Unió Europea és una unió capitalista i les seves institucions es caracteritzen per promoure forts retalls al drets socials i democràtics en tots els països. Per quina estranya lògica, en aquest marc, una Catalunya independent capitalista seria més “social” que Alemanya o Grècia?

Òbviament, molts joves, incloses algunes organitzacions que promouen aquestes consultes populars es consideren anticapitalistes. El problema és que si amb la convocatòria d’aquesta consulta populars el seu objectiu era enfortir la lluita contra qualsevol tipus d’opressió nacional i donar-li a aquesta lluita un base de recolzament més ampli, la campanya hagués hagut de tenir un caràcter clarament d’esquerres i la pregunta hauria d’haver estat ben clara: estàs a favor o en contra del dret a l’autodeterminació? Tal i com està formulada la pregunta posicionar-se per la independència és posicionar-se pel sistema econòmic que regeix la UE: el capitalisme. Respondre SI es voler un nou estat burgès i els marxistes no el volem. Si el NO significa que es vol la unitat d'Espanya “grande y libre” tampoc el volem, com tampoc volem que les coses segueixin com estan. .

Els marxistes som partidaris de Federació Socialista Europea, no per una qüestió capritxosa sinó perquè, en la pràctica, la lluita per la transformació socialista de la societat és la forma més conseqüent de lluitar contra qualsevol tipus de opressió nacional que afecta a diversos països d'Europa. La nostra alternativa no és la UE capitalista, si no una unió socialista i voluntària, on cada minoria nacional pugui exercir lliurement el seu dret a l’autodeterminació.

Jove, treballador, organitza’t amb nosaltres per lluitar pel socialisme i el dret a l’autodeterminació!

Uneix-te al Corrent Marxista Revolucionari-Militant!