Prou repressió contra el poble saharaui!

La matinada del 8 de novembre forces d'elit de la gendarmeria marroquina han assaltat i destruït el campament de Gdim Izik, establert a 15 km del Al-Aaiun, on més de 20.000 saharauis protestaven davant la situació de misèria i opressió a la qual els sotmet el règim dictatorial de Mohammed VI.

Davant les notícies de l'operació policial, la població del Al-Aaiun va sortir als carrers en defensa dels seus compatriotes. A primera hora del matí, en els barris populars de la ciutat s'havien aixecat barricades, i al llarg del dia es van succeir manifestacions, que van arribar a la seva màxima intensitat quan els desallotjats del campament van aconseguir arribar a Al-Aaiun.

Avui, 9 de novembre, continua la repressió salvatge contra la població saharaui. El nombre de morts supera la desena, els detinguts s'acosten al miler, i 150 joves del campament es troben desapareguts. Policies de paisà estan assaltant cases de saharauis, destrossant les seves pertinences, i en molts casos matant al bestiar. Per a incrementar encara més aquest clima de terror, la policia instiga a grups de colons marroquins a participar en els assalts i saquejos, en un intent desesperat d'enfrontar a treballadors de la comunitat saharaui i la comunitat marroquina, i evitar que uneixin les seves forces contra el règim dictatorial que els oprimeix a tots per igual

Amb aquest brutal assalt i el desencadenament del terror, el govern marroquí intenta aixafar d'arrel el que és, probablement, la major acció de protesta de la població saharaui des de la retirada del poder colonial espanyol el 1975.

El campament de Gdim Izik va sorgir a principis d'octubre com iniciativa d'un grup d'algunes desenes de joves que reclamaven a les autoritats llocs de treball, habitatge i la fi de l'expoli de les riqueses naturals del Sahara. Aquestes reivindicacions van calar amb tal rapidesa entre els saharauis que en tot just tres setmanes el nombre d'acampats ascendir a més de 20.000. La vida a Al-Aaiun va quedar semiparalitzada a causa de l'enorme afluència de gent al campament, a pesar dels obstacles establerts per les forces repressives marroquines: cèrcol al campament amb un mur i una fossa, controls policials en la carretera d'accés (en un dels quals va ser assassinat el jove Nayem el Gareh el passat 24 d'Octubre), prohibició de dur aliments, etc.

El ressò arribat per aquesta protesta i el suport generalitzat que ha rebut, va alarmar molt al règim marroquí. Després de la treva acordada amb l'escamot del Front Polisari el 1991, el règim marroquí havia estat capaç de mantenir la tranquil·litat necessària per a saquejar sistemàticament les riqueses naturals del Sahara: la pesca i, sobretot, l'explotació de la mina de fosfats de Bukraa, la major mina de fosfats del món, amb unes reserves de mineral calculades en 10.000 milions de T, i que constitueix la major font d'ingressos de la monarquia marroquina. Ni tan sols l'aixecament del 2005, l’anomenada Intifada Saharaui, havia aconseguit forçar un canvi en el rumb del règim.

Però a dia d'avui, quan les polítiques de retallada de l'escassa despesa social, l'atur massiu, els salaris de misèria, etc. copegen durament a tota la població del Marroc, l'exemple del campament saharaui era intolerable per al govern despòtic de Mohammed VI.

Sens dubte, els suports rebuts pels acampats en els últims dies d'octubre van encendre totes les alarmes en els despatxos oficials de Rabat. El dia 27 es van presentar en el campament els treballadors de Fos Bukraa (l'empresa marroquina que explota les mines de fosfats, i entre els accionistes dels quals es troben el rei i alts càrrecs de l'exèrcit) per a donar el seu ple suport als acampats. I a l'endemà va visitar el campament una delegació de Sidi Ifni, que va ser rebuda en el campament amb extraordinàries mostres d'entusiasme. La ciutat de Sidi Ifni, situada en el sud del Marroc i la població del qual és marroquí, va ser un dels bastions de la vaga general de juny de 2008, fins al punt que el govern es va veure obligat a declarar-la sota estat de lloc per a aixafar l'aixecament.

La perspectiva que l'exemple saharaui s'estengués per tot el territori marroquí, i inspirés un moviment de masses contra l'intent de la burgesia marroquina de fer pagar la crisi als treballadors, va moure al govern de Mohammed VI a donar el pas arriscat d'aixafar el campament. I després de consultar als poders imperialistes que li donen suport (Estats Units, França i l'Estat espanyol) per a assegurar el seu silenci i complicitat, va llançar a les seves forces a aixafar salvatgement la protesta pacífica dels saharauis.

Davant aquesta situació, el Corrent Marxista Revolucionari volem manifestar:

·    La nostra plena solidaritat amb la població saharaui que està sent massacrada pel govern marroquí amb la col·laboració i complicitat del govern espanyol.

·    El nostre suport a la lluita revolucionària de masses, que s'ha demostrat com l'única via que pot acabar amb l'opressió nacional i social del poble saharaui. Aquesta lluita necessita unir les forces del poble saharaui amb les forces dels obrers i camperols marroquins per a lluitar junts contra el règim corrupte que els condemna a una existència de misèria. Només aquesta unió, basada en un programa de transformació socialista de la societat marroquina i en el reconeixement dels drets nacionals del poble saharaui -i en primer lloc, del seu dret a la lliure autodeterminació- podrà desbaratar els intents del règim de Rabat per a enfrontar als treballadors d'ambdues comunitats, i podrà acabar amb la monarquia i l'ordre social que la sustenta

·    El nostre rebuig als "plans de pau" i converses afavorides per l'imperialisme nord-americà a través de l'ONU, i a qualsevol tipus de negociació amb el govern marroquí sobre els seus plans de "regionalització". La victòria del poble saharaui no es s’aconseguirà mitjançant acords o pactes, sinó a través de lluita revolucionària. Considerem que la missió del Front Polisari a de ser bolcar totes les seves forces a mantenir i estendre la lluita popular, presentant un programa que uneixi al poble saharaui amb els treballadors marroquins per a enderrocar el règim monàrquic i garantir els drets dels treballadors.

·    La nostra condemna sense pal·liatius a la vergonyosa política del govern de Zapatero respecte al Marroc. El govern espanyol no només dóna suport les polítiques repressives del govern del Marroc, sinó que autoritza la venda d'armes i material repressiu a l'exèrcit i la policia marroquina. La decisió del govern del PSOE de posar els interessos empresarials espanyols al Marroc per davant dels drets i les vides de la població saharaui i marroquina, és una oberta traïció als seus votants i als principis de política internacional que el PSOE diu defensar. La seva actitud covarda contrasta amb l'arrogància i fatxenderia amb la qual el govern de Zapatero acorrala al govern revolucionari de Veneçuela, donant per bona la infame campanya de calúmnies que des de la premsa burgesa de l'Estat espanyol es llança contra Chávez.

·    Per això, exigim al govern espanyol la immediata cancel·lació de tots els programes de venda d'armes i material repressiu al Marroc, la condemna immediata i la denúncia internacional de la repressió exercida al Sahara, i la suspensió de qualsevol tipus de relació diplomàtica o comercial que pugui servir per a enfortir al règim tirànic de Mohammed VI.

Visca la lluita del poble saharaui!! 

Visca la lluita dels treballadors marroquins!! 

Retirada immediata de l'exèrcit marroquí del territori del Sahara! 

Per un Sahara lliure i socialista en una Federació Socialista del Magrib!