Defensar els drets democràtics de lesnacionalitats històriques
La presentació per part de l'esquerraabertzale dels estatuts per a la legalització del partit polític Sortu (Alba)ha deixat molt clar, més clar encara del que molts podien esperar, la sevadeterminació i aposta per les vies exclusivament polítiques. En els seusestatuts es nega fins a set vegades el suport a ETA. A pesar d'això el governZapatero i la dreta s'han llançat a una campanya ferotge elevant fins al'absurd el llistó per a la seva legalització.
En el capítol preliminar dels estatuts delnou partit s'assenyala: “El nou projecte polític i organitzatiu de l'EsquerraAbertzale suposa la ruptura amb els models organitzatius i formes de funcionamentdels quals s'ha dotat aquest espai social i polític en el passat i, per tant,amb els vincles de dependència que aquells donaven lloc. Es tracta amb aixòd'impedir la seva instrumentalització per organitzacions que practiquin laviolència, o per partits polítics que van ser il·legalitzats i dissolts per raóde la seva connivència amb ella”. En el mateix apartat accepten “com guia ipauta d'actuació els principis del senador Mitchell, considerant-los comineludibles i indispensables per a avançar cap a una realitat de pau isolucions democràtiques”. Cal recordar que aquests principis es refereixen aldesarmament i verificació de les organitzacions armades com pas previ a laresolució d'un conflicte.
Els estatuts
Per si això fora poc, es diu en el preàmbul:“Mostrem la nostra voluntat i desig de contribuir amb la resta d'agentspolítics, socials i sindicals:
“A la definitiva i total desaparició de qualsevol classe de violència, enparticular, la de l'organització ETA.
“A la suspensió de les conseqüènciesde tota violència i terrorisme, en pro de la pau, justícia i reconciliació dela societat basca.
“Al reconeixement i reparació detotes les víctimes originades per les múltiples violències que han tingutpresència en el nostre poble en les últimes dècades”.
S'assenyala, en definitiva, el seucompromís exclusiu per les vies polítiques i democràtiques no subjecte a variablestàctiques o factors conjunturals.
Per si no fos suficientment clar, enl'article 3 referit a la democràcia interna i activitat externa, Sortuassenyala que en la seva estratègia independentista i socialista “no hi hacabuda per a forma alguna d'actuació violenta ni per a conductes que liserveixin de complement i suport polític”. I diu encara més: “Sortudesenvoluparà la seva activitat des del rebuig de la violència com instrumentd'acció política o mètode per a l'assoliment d'objectius polítics, qualsevolque sigui el seu origen i naturalesa; rebuig que obertament i que inclou al'organització ETA, com subjecte actiu de conductes que vulneren drets illibertats fonamentals de les persones”, i afirma que els seus càrrecsmostraran el seu “rebuig ferm i inequívoc de tot acte de violència i terrorismei dels seus autors”, “rebuig de les diferents formes de manifestació de laviolència i el terrorisme”, “rebuig a qui fomentin, emparin o legitimin elsactes de terrorisme oposant-se de manera clara i expressa, a qualsevoljustificació conceptual i cobertura ideològica dels mateixos (…) Rebuig dequalsevol classe de connivència política i organitzativa amb la violència ambles formacions i els instruments polítics que han estat il·legalitzats per raód'aquesta connivència, així com amb qualsevol manifestació del fenomenterrorista”.
I per si algú tingués encara el més mínimdubte de la profunditat del gir, l'article 11, relatiu al règim disciplinaridiu que: “es considerarà com falta molt greu i serà sancionada amb l'expulsiódel partit la realització d'alguna de les conductes previstes en l'article 9 dela Llei de Partits”.
Mobilitzacions massives
Això no són només frases i paraules. Per adonar suport la legalització de Sortu i respondre a l'ofensiva reaccionària dela dreta —i lamentablement del govern PSOE— en sentit contrari, desenes demilers de ciutadans bascos van sortir als carrers de Bilbao a manifestar-se enuna de les marxes més multitudinàries dels últims anys, en un acte que vaacabar demanant a ETA un alto el foc definitiu.
Aquesta aposta decidida per la lluitapolítica té un motor de fons: la participació massiva i creixent de les massespels drets democràtics i socials a l’Amèrica Llatina que demostra que el camíde la revolució sí serveix; Europa, amb vagues generals massives a Grècia,França, Irlanda, Portugal, Estat espanyol i a Euskal Herria en particular; iara el moviment extraordinari i inspirador de la revolució en el Nordd'Àfrica que s'estén com la pólvora. Tots aquests processos posen en evidènciaque els grans canvis socials es produeixen com a conseqüència de l'acciódirecta de les masses quan prenen en les seves mans la destinació de les sevespròpies vides, i no en els mètodes contraproduents del terrorisme individual.
Com advertim des de Militant a l'inicid'aquest procés, els obstacles més grans vindrien de les files de la reacció.Dels sectors que obtenen grans beneficis polítics, i fins i tot materials, del'existència del terrorisme individual i de l'aparell de l'Estat, que haaprofitat l'existència d'ETA per a treure endavant una cadena de lleisregressives i retallades dels drets democràtics que ens afecten al conjunt delmoviment obrer.
L'actitud dels dirigents del PSOE
El govern del PSOE, al cedir a aquestssectors està malbaratant una ocasió històrica i això crea fissures i divisionsen les seves files. El PP no vol que el PSOE pugui apuntar-se la fi d'ETA araque tenen l'oportunitat a la mà. Alguns dirigents com Eguiguren pressionen aPatxi López perquè no la deixi escapar, però la fusió amb la dreta per partdels dirigents socialistes en relació a la qüestió nacional basca ha arribattan lluny que els seus llocs i prebendes, el propi càrrec de lehendakari imolts llocs en diputacions i ajuntaments, depenen que, a pesar dels canvis enl'esquerra abertzale, aquesta no es pugui presentar a les pròximes eleccionsmunicipals i a Juntes de maig. Hi ha divisions igualment en l'aparell estatalsobre què fer. Javier Pérez Royo va escriure a El Pais (19/02/11) un article crític amb la il·legalització deSortu, assenyalant a més que l'Estat s'ha dotat de suficients “instruments pera controlar jurídicament l'activitat del partit una vegada legalitzat”.
Els mateixos que ara reclamen democràciaper a l’Egipte, Tunis, Líbia, etc., règims amb els quals van col·laborar i vanocultar les seves atrocitats, neguen els drets democràtics per a Euskal Herriad'una forma sagnant. Rubalcaba ha estat tallant en relació a impedir dequalsevol manera possible que l'esquerra abertzale pugui presentar-se. Elsarguments adduïts per la policia resulten puerils i ridículs: “Són unacontinuació de l'esquerra abertzale”, una cosa que afirmen els propispromotors. Voldran fer-los passar per la quarantena democràtica que propugnavaBasagoiti? La incoherència arriba a l'instant que Patxi López assenyala que siSortu “compleix les regles” s’hauria de legalitzar, però ho diu amb la bocapetita. Quants més obstacles posa l'Estat, el Govern i la dreta a l'esquerraabertzale per a impedir la seva legalització, més simpaties genera Sortu entreles masses i la joventut basca. El nivell de preocupació s'estén en la direcciódel PNB, del PSE-PSOE basc, d’Aralar, etc.
Per una alternativa revolucionària
Exigir la legalització de Sortu i laderogació de la Llei de Partits és una aspiració democràtica fonamental. Noobstant això, la seva direcció corre el risc de caure en el cretinismeparlamentari, mirant gairebé en exclusiva el front electoral, buscant aliancesamb sectors de la dreta com Eusko Alkartasuna (EA) a costa de rebaixar el seuprograma. Aquesta tàctica, de no corregir-se, els podria portar ha arribat elSinn Fein a Irlanda del Nord: abandonar la lluita que van emprendre en el seumoment per transformar la societat i veure’s implicats en una políticaprocapitalista, dictada des de Londres i nefasta per a les masses irlandeses. L'esquerraabertzale pot jugar un important paper si s'orienta decididament a la classetreballadora amb un programa d'independència de classe, cap confiança en caporganització burgesa com EA o el PNB, i autènticament socialista recolzant-seen la majoria sindical basca per a continuar la lluita empresa en les vagues generalsdel 21 de maig de 2009, 29 de juny en 2010 i del 27 de gener en 2011 contra lesretallades socials. La història de la lluita pel dret d'autodeterminaciód'Euskal Herria i la conquesta dels seus drets democràtics és clara: noméspodran dur-se a terme si es vinculen al combat amb el conjunt dels treballadorsde l'Estat espanyol i francès per la transformació socialista de la societat.
