Nova publicació de la Fundació F. Engels
“…Però l’única manera de desarmar la seua hostilitat (la dels nostres partidaris de classe mitjana i de l’aristocràcia) és assegurant-los que en una Irlanda lliure els seus ‘privilegis’ no es veuran afectats. Això és, garantir que quan Irlanda siga lliure de la dominació estrangera, els soldats irlandesos protegiran els fraudulents beneficis del senyoret capitalista de les ‘mans primes dels pobres’ sense remordiments i amb la mateixa eficàcia que els emissaris d’Anglaterra avui en dia. Sota una altra condició no s’uniran a nosaltres.
Creu algú que les masses lluitaran per aquests ideals?”
Les classes treballadores en la història d’Irlanda és una de les obres més importants del gran revolucionari irlandès James Connolly. A les seues pàgines es desgranen els principals esdeveniments de la història del país, i específicament les arrels del nacionalisme irlandès. Al llarg d’aquest recorregut coneixem el cruel destí del maltractat treballador irlandès, i veiem els camperols patir l’espoli de les seues terres, morir literalment d’inanició o convertits en una massa ingent del proletariat més miserable, vegetant en condicions inhumanes als peus de les fàbriques durant la revolució industrial.
Però Connolly ens mostra també la lluita incansable d’aquest mateix poble per traure’s una vegada i una altra el jou de l’opressió, tant de l’imperi britànic com dels capitalistes i terratinents irlandesos, i per organitzar-se per a resistir —per tots els mitjans al seu abast— els abusos que pateixen al camp i l’explotació brutal que pateixen en les ciutats.
Front al comportament heroic d’uns homes i dones anònims que, en nombroses ocasions ho van donar tot per a canviar la seua sort, apareixen també les “grans figures” del nacionalisme irlandès que, embolicades en la bandera de la causa d’Irlanda, trairan una vegada i una altra, de vegades de forma sagnant, les aspiracions de les classes populars.
Contra ells, contra aquests nacionalistes burgesos de classe mitjana, amb les seues martingales i vacil·lacions davant el govern britànic, i la seua desconfiança endèmica cap al poble treballador, desenvolupa Connolly una crítica implacable, demostrant, amb la força dels fets històrics, la impossibilitat de conciliar els interessos entre les classes posseïdores i les classes oprimides alçant, front a l’estret i mesquí nacionalisme burgès, la bandera de l’internacionalisme proletari i de la lluita de classes com a l’única forma d’aconseguir l’alliberament d’Irlanda.
Les classes treballadores en la història d’Irlanda és abans de res un llibre de combat, que pretén superar les divisions sectàries entre els oprimits, i unir-los en una lluita per la independència d’Irlanda que sols pot ser, a la mateixa vegada, una lluita per l’alliberament social. Més enllà del context històric en el que va ser escrit, el text de Connolly és un tractat sobre la qüestió nacional, abordada des d’un punt de vista marxista, que ens ofereix encara avui les claus per a abordar la lluita per l’alliberament de les nacions oprimides.
Un revolucionari internacionalista i insubornable
James Connolly va ser, sense dubte, un dels més grans revolucionaris del segle XX. Fill d’una família d’irlandesos emigrats a Escòcia, va començar a treballar als onze anys i als catorze es va allistar a l’Exèrcit Britànic. Destinat a una localitat rural, la brutalitat colonial va despertar en ell l’odi cap a l’ocupació anglesa, i el va dur a desertar i a fugir de nou a Escòcia. Allí va ingressar a la Federació Socialista Escocesa, de la qual es va convertir en secretari el 1895.
Posteriorment, ja a Dublín, va participar a la fundació del Partit Socialista Republicà Irlandès, encara que prompte va mostrar el seu desacord amb la línia adoptada per aquest. Com tants irlandesos, la situació econòmica li va obligar a emigrar als EUA el 1903.
Allí va formar part de diverses organitzacions de tendència socialista, i del sindicat IWW (Industrial Workers of the World). El 1910 va regressar a Irlanda, arribant a ser secretari general del ITGWU, el sindicat de transportistes, i el 1912 va fundar l’ Irish Labor Party, vinculat a les Trade Union irlandeses.
El 1913 les terribles condicions de vida del proletariat van desencadenar a Dublín una sèrie de vagues econòmiques que van ser ràpidament respostes per la patronal amb una virulenta caça de bruixes contra els treballadors sindicats. La reacció de la classe obrera davant aquest atac va ser, de fet, la vaga general. La patronal va respondre amb el tancament patronal i la repressió més ferotge. Serà durant aquests durs esdeveniments quan Connolly, junt a altres membres del sindicat, i amb l’ajuda d’un un ex oficial britànic, el Capità Jack White, fundarà l’Exèrcit Ciutadà Irlandès, una milícia obrera per a defensar-se dels atacs dels esquirols i de la policia.
La gran vaga del 1913 va ser finalment derrotada després de mesos d’heroica resistència i l’amenaça d’estendre’s a la mateixa Anglaterra, on els treballadors havien mostrat la seua simpatia per la lluita dels seus camarades irlandesos fent gala d’una solidaritat extraordinària. Després de la vaga del 1913, l’Exèrcit Ciutadà Irlandès va continuar agrupat i prompte va definir els seus objectius polítics: la lluita per l’alliberament d’Irlanda i l’establiment d’una República Obrera.
En abril del 1916, amb Anglaterra sumida de ple en la carnisseria imperialista de la Primera Guerra Mundial, una part dels Voluntaris Irlandesos (braç armat de la Germanor Republicana Irlandesa) encapçalada per Patrick Pearse, així com el reduït Exèrcit Ciutadà Irlandès de Connolly, van dur a terme una rebel·lió contra la dominació anglesa, coneguda com l’Alçament de Pasqua.
Els revolucionaris pretenien prendre el control del país i proclamar la República d’Irlanda, però l’intent va quedar aïllat i després d’uns dies de combat els seus principals líders van ser apressats i sentenciats a la pena de mort. Greument ferit durant els enfrontaments de Dublín, Connolly va ser afusellat per soldats de l’exèrcit anglès lligat a la seua cadira, ja que no era capaç de mantenir-se dret.
L’Alçament de Pasqua va ser sagnantment sotmès per l’exèrcit anglès. El sacrifici dels que van participar en ell, però, no va ser en va. El 1919, després del triomf dels candidats republicans a les eleccions irlandeses, es redacta a Dublín la Declaració Irlandesa d’Independència, i el 1922 es constitueix l’Estat Lliure Irlandès.
Però la República que va sorgir després de l’acord amb Gran Bretanya, que partia en dos el cos viu de la illa, aprofundia les diferències sectàries i mantenia la dominació capitalista en tots els àmbits de la societat. No tenia res a veure amb aquella que va somniar i per la que va donar la vida el gran revolucionari irlandès. Encara que Connolly no va ser testimoni d’aquesta nova traïció de la burgesia irlandesa, les seues paraules mostren clarament quina seria la seua posició en cas d’haver viscut:
“Com a socialista, estic preparat per a fer tot allò del que un home és capaç de fer per a que la nostra pàtria assola el seu legítim dret: la independència; però si em pregunten si modificaria una coma en la reclamació de justícia social per a apaivagar les classes privilegiades, aleshores he de rebutjar aquest dret. Tal acció no seria ni digna ni realitzable. Recordem que el que camina del costat del Diable mai assolirà el cel. Proclamem obertament el nostre credo, la lògica dels esdeveniments està de la nostra part”.
Les classes treballadores en la història de Irlanda · James Connolly | 180 pàgines 12 euros
