Del 6 al 10 de Febrer es va celebrar el judici a l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau. La fiscalia les responsabilitza de la consulta no vinculant sobre la independència de Catalunya del 9 de Novembre del 2014, i sol·licita 10 anys d’inhabilitació per Mas. Aquest judici ha estat acompanyat de l’habitual sessió d’odi espanyolista per part de la caverna mediàtica i forma part de l’escalada repressiva general que està llençant el PP.
El PP contra els drets democràtics de Catalunya
Pocs dies després va seguir el torn a Francesc Homs (portaveu de Convergència, ara PDeCAT, al Congrés), assegut a la banqueta amb l’acusació de promoure el 9N. Fa alguns mesos la fiscalia va presentar també una querella penal contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell (ERC). Representants del PP han amenaçat amb processos similars contra altres dirigents del PDeCAT i del Govern de la Generalitat, si la proposta de Puigdemont de convocar un nou referèndum segueix endavant.
En primer lloc, com marxistes i internacionalistes, ens oposem rotundament a qualsevol repressió de la burgesia espanyola, del seu aparell de l’Estat franquista, contra els drets democràtics nacional del poble de Catalunya. Ho hem dit sempre i ho tornem a dir ara: la defensa del dret a l’autodeterminació de Catalunya és un principi bàsic de tots aquells que aspirem a la transformació socialista de la societat. És una prova acabada del tipus de “democràcia” en la que vivim, que aquest govern de la corrupció, de les retallades, dels desnonaments, de la negació de la reparació i la justícia a les víctimes del franquisme... segueixi emprant a la judicatura i als tribunals, a la policia, als mitjans de comunicació per escopir el seu nacionalisme espanyolista i mutilant un dret fonamental. Per què tanta por a que el poble de Catalunya expressi la seva opinió a les urnes si vol o no vol independitzar-se de l’Estat Espanyol?
Amb la seva campanya repressiva el PP està col·locant als dirigents de la dreta nacionalista catalana com víctimes i màrtirs. El partit del 3%, de les retallades i les privatitzacions, de la repressió policial... es frega les mans cada vegada que un dirigent seu està a la banqueta. Així poden reforçar la seva campanya de victimisme, presentant-se com els campions de la democràcia! Puigdemont, Mas, Pujol... i tots els polítics reaccionaris i corruptes de la dreta nacionalista catalana ha estat un factor d’estabilitat per la governabilitat de l’Estat espanyol. Ells van pactar amb el PSOE de Felipe González, van pactar amb Aznar, han pactat amb Rajoy tot tipus de lleis i mesures lesives contra la classe treballadora. La seva defensa de Catalunya comença i acaba a la seva butxaca, als seus comptes corrents, als paradisos fiscals on evadeixen els seus beneficis obtinguts a costa de la classe treballadora i la joventut catalana. Els seus tripijocs amb les grans empreses a les que han omplert d’or gràcies a la privatització de la sanitat, l’educació i tots els serveis públics fins a deixar-los arrasats, és una senyal inequívoca que són dels adversaris dels oprimits.
De la mà de la burgesia catalana, avui enfrontada a la burgesia espanyola per motius de conveniència política, mai arribarem ni defendrem conseqüentment cap dret democràtic essencial, i molt menys el dret a l’autodeterminació. La història de la lluita de classes en general, i la de Catalunya en particular, no fa més que ratificar aquesta idea.
La CUP ha de trencar la seva subordinació a la dreta nacionalista
La burgesia catalana ha passat anys parlant d’independència, però ni Catalunya està més a prop de decidir lliurement el seu futur ni cap dels problemes que patim els joves i treballadors catalans troba una solució. Lluny de trencar amb la burgesia espanyola o desobeir les seves lleis, com els hi agrada proclamar, els capitalistes catalans apliquen les mateixes retallades i polítiques privatitzadores (LEC, 3+2, reformes laborals, desnonaments...). El 75% del frau fiscal existent a Catalunya correspon a grans empreses, però la hisenda catalana dedica el 5% dels inspectors a investigar les grans fortunes i el 95% al petit contribuent, igual que el PP. Fins i tot el conseller convergent de l’Interior, Jordi Jané, va ordenar als Mossos d’Esquadra detenir a cinc activistes de la CUP per cremar fotos del rei espanyol. On està la diferència amb el PP?
Convergència i la burgesia catalana estan unides pels seus negocis i interessos de classe a la burgesia espanyola, coincidència que ha tornat a reflectir-se als pressupostos aprovats aquest any per la Generalitat. Oriol Junqueras, líder d’ERC, els ha presentat com els “més socials de la història” però la realitat no pot ser més diferent. La segona partida més quantiosa d’aquests pressupostos és la destinada a pagar el deute a banquers i capitalistes, mentre els 96 milions inicialment promesos per reduir les llistes d’espera sanitàries es van veure retallats a 36; no hi ha partida per lluita contra la violència masclista, i només 10 milions per, suposadament, combatre la pobresa energètica. Per contra, sí dediquen 17 milions d’euros a inversions en capital de risc i les farmacèutiques rebran 128 milions en subvencions. Els diners destinats a polítiques d’habitatge seguirà sent inferior al 0,2% del PIB, i la inversió educativa, un any més, seguirà per sota del que hi havia al 2010 (500 euros menys per alumne) al mateix temps que 16 escoles de l’Opus a Catalunya rebran 30 milions d’euros i hi haurà 1.075 milions per la patronal de l’ensenyament concertat.
No hi haurà autodeterminació sense lluita pel socialisme
És un frau absolut tant l’argumentació que exerceix Oriol Junqueras com la dels dirigents de la CUP per avalar aquests pressupostos. La proposta estrella de la CUP per justificar el seu vot favorable, una reforma de l’IRPF que penalitzi a les grans fortunes, va ser rebutjada per Convergència i ERC. Malgrat tot allò que hem assenyalat i el que ensenya l’experiència d’aquests anys, dirigents que es qualifiquen a ells mateixos “d’independentistes i anticapitalistes” tornen a recolzar uns pressupostos i segueixen sostenint el Govern. Això és un greu error. No té res a veure amb l’anticapitalisme, és una política de col·laboració de classes i subordinació a la dreta catalana, i tindrà un greu cost per la CUP. Segons els últims sondejos, podria perdre fins a un 50% de representació electoral.
Correctament, els dirigents d’En Comú Podem han criticat durament els pressupostos. Però no es poden quedar en paraules: han de fer una crida a la mobilització massiva contra les retallades, al mateix temps que emplacen públicament a la CUP i a ERC a trencar amb Convergència. És més, En Comú Podem ha de posar en la pràctica el seu discurs en primer lloc a tots els ajuntaments als que governa, aplicant polítiques autènticament d’esquerres que trenquin amb la lògica de les retallades i l’austeritat.
La situació a Catalunya mostra l’enorme contradicció entre les ganes de lluitar de la classe obrera i la joventut, i la desmobilització que imposen les direccions reformistes de l’esquerra política i sindical. L’exemple dels pressupostos no és l’únic; un altre va ser la desconvocatòria per part dels sindicats de l’ensenyament catalans de la vaga de professors del 9 de Febrer. Aquesta política de pacte social i col·laboració de classes només dóna oxigen a Convergència i al PP, però xoca amb l’ambient social exigent. La magnífica mobilització de 500.000 persones en solidaritat amb els refugiats a Barcelona el 18 de Febrer, o el recolzament a la vaga dels estibadors que s’està generant demostra que, amb una estratègia que unifiqui totes aquestes lluites i que vinculi el dret a decidir al rebuig de totes les retallades i atacs a la població, és possible derrotar a les burgesies espanyola i catalana i provocar una bolcada social a l’esquerra.
