En els últims anys la qüestió nacional a Catalunya s'ha situat en primer terme de la situació política amb una intensitat que no es veia des de la caiguda de la dictadura franquista. Això no és cap casualitat, té una relació directa amb la profunda crisi econòmica, política i social del capitalisme a escala mundial, que a l'Estat espanyol s'està expressant amb especial intensitat. Com en els anys 30 i els anys 70, també períodes d'inflexió històrica, l'agudització de la qüestió nacional emergeix de forma paral·lela i relacionada a l’increment de la lluita de classes.
La qüestió nacional sempre és una arma en constant disputa: d'una banda, la burgesia de la nació opressora (espanyola) i de la nació oprimida (catalana o basca) tracta d'utilitzar-la (i ho fa de manera activa, persistent, meticulosa, plenament conscient) com una eina per apuntalar la seva dominació de classe; d'altra banda, els oprimits, la classe treballadora i la joventut, les capes mitjanes empobrides, tenen la possibilitat d'utilitzar la lluita contra l'opressió nacional per fer confluir totes les seves reivindicacions i aspiracions democràtiques i socials en el torrent del combat contra el sistema capitalista. Només així es poden defensar conseqüentment la llibertat de les nacionalitats oprimides i de la majoria social que les integren.Lligar la lluita en defensa dels drets democràtics nacionals amb la transformació de la societat és l'únic camí, però no és un objectiu que s’aconsegueixi passivament: exigeix l'adopció d'un programa i una estratègia revolucionària, socialista i internacionalista; i no només amb de paraula, sinó sobretot i fonamentalment amb els fets. La finalitat d'aquest document és, partint de l'anàlisi de la realitat concreta i basant-nos en la teoria marxista, contribuir al debat sobre com aconseguir que la lluita contra l'opressió nacional esdevingui una palanca que ajudi a derrocar la dictadura dels bancs i els grans monopolis, el sistema capitalista, que és la causa de l'existència del problema nacional, de l'espoliació imperialista i la negació dels drets democràtics als pobles.