Feminisme i LGTBI

Aquest matí després d'una vista pública, el Tribunal Suprem ha condemnat a 15 anys de presó per violació als cinc violadors de "La Manada". Després de gairebé tres anys de judicis i sentències vergonyoses que dictaven que només havia existit "abús", aquest Tribunal s'ha vist obligat a reconèixer la violació gràcies a la pressió de la mobilització social als carrers de tot l'Estat. Aquesta sentència reconeix el que ha estat evident des del primer moment per a les centenars de milers de persones que hem pres els carrers una i altra vegada al crit de "jo sí et crec" i "no és abús, és violació".

Milions de dones arreu del món ens alcem en contra d’una realitat d’humiliació, abús, violència i explotació. El massiu moviment feminista, que a l’Estat Espanyol, com en tants altres llocs, ens ha deixat jornades històriques com les del 8 de Març, forma part de la resposta de les oprimides i oprimits contra un sistema polític i econòmic que només suposa misèria per a la majoria.

El paper de la dona en la lluita de classes

La gran recessió de 2008/09 i les continues retallades en sanitat, en ajudes a la dependència, salaris, pensions o els desnonaments, aplicats pels governs capitalistes de tot el món, han colpejat durament a les treballadores, redoblant la càrrega que cau sobre les nostres esquenes. Alhora ha alimentant la polarització i el gir a l’esquerra entre amplis sectors de la classe obrera i el jovent.

En un ambient de rebel·lió, de politització i qüestionament creixent del sistema, la lluita contra el masclisme i per nostre alliberament té una envergadura internacional on les dones de la classe obrera juguen un paper absolutament decisiu. Només així s’explica la seva dimensió de masses i el seu caràcter combatiu i anticapitalista: el meravellós moviment que va rebre desafiant a Donald Trump als EUA i l’Ele Nao al Brasil, contra els feminicidis a l’Amèrica Llatina, per un avortament lliure i segur a l’Argentina, Polònia o Irlanda.

Recentment estem assistint a la massiva participació de dones pobres a les onades revolucionàries a l’Algèria i el Sudan, on es calcula que el 70% del moviment està format per dones. No és cap casualitat. En aquests països s’aplica la llei islàmica de la xaria. Les dones estan sotmeses i no tenen drets. Per això, les més oprimides i colpejades, en un moment d’aixecament social i revolució, es col·loquen a la primera línia de la lluita.

El nostre moviment en el punt de mira de la dreta

Aquestes mobilitzacions han demostrat que un profund sentiment anticapitalista batega en el si del nostre moviment. Hem denunciat la justícia masclista que ens colpeja, unes institucions burgeses que exerceixen la violència sistèmica contra nosaltres, hem assenyalat als empresaris que ens paguen menys i ens exploten, hem donat una forta batalla contra el poder que exerceix l’Església Catòlica en tots els àmbits de la nostra vida. La classe dominant a nivell internacional ha pres nota de la demostració de força que hem protagonitzat en als carrers i la font d’inspiració que hem estat per a moltes altres lluites. Per això han reaccionat amb tanta virulència. 

Ho hem viscut de primera mà a l’Estat Espanyol. El bloc reaccionari del PP, Cs i Vox se centra una i altra vegada en atacar els drets de les dones en un discurs profundament masclista i misogin que revela l’ADN franquista que comparteixen les tres formacions. D’una banda, el PP i Vox han carregat frontalment contra el dret a l’avortament. Hem hagut d’escoltar declaracions tan macabres com que “els neandertals també ho usaven, el que passa és que esperaven a que naixés i, aleshores li tallaven el cap” de Suárez Illana (PP) o “als nens de 8 anys se’ls donen cursets en què se’ls diu que han de provar a ser nena, i la nena a ser nen [...]; se’ls convida a provar noves pràctiques sexuals” de Rocío Monasterio (Vox). D’altra banda, Ciutadans i la seva nova “fórmula feminista” ha advocat per l’explotació i l’esclavitud sexual de les dones, demanant regular i legalitzar la prostitució i els ventres de lloguer.

Amb aquesta estratègia de colpejar-nos o de fer-nos creure que totes les dones estem en la mateixa barricada, tots comparteixen una única finalitat: posar fi a aquest moviment que s’ha atrevit a qüestionar les bases del sistema capitalista que tant defensen. Feminisme transversal o dones que exploten dones El moviment d’alliberament de la dona està travessat per un conflicte ideològic entre el feminisme revolucionari i el feminisme del sistema, entre les que distingim entre opressores i oprimides i les que admeten a les seves files burgeses que exploten a dones i homes.

Els intents del conegut feminisme transversal de domesticar la lluita del moviment feminista i desplaçar a la classe obrera de l’escena, han estat infinits i no només s’han dut a terme pels partits de la dreta. La burgesia ha fet servir les seves pròpies portaveus i s’ha bolcat en aquesta qüestió. En 2018 ja vam assistir a la moda de les riques feministes, compartida per Ana Patricia Botín, les polítiques de Cs o fins i tot la Reina Letizia; les declaracions de la multimilionària Ivanka Trump i el seu suposat “feminisme”, el “costat feminista” de la presidenta de l’FMI Christine Lagarde. Però també hem tingut les que intentaven disfressar-se de feministes d’esquerres, com Kate Millet i Silvia Federicci, mentre carregaven contra les posicions del marxisme en la qüestió de la dona amb tota mena de mentides i manipulacions.

Totes elles, pertanyents a la burgesia i la petita burgesia, han assolit o aspiren a ocupar un lloc en l’elit benestant del capitalisme. Defensen les seves regles i no les qüestionen, encara que això suposi aixafar a la majoria de les dones treballadores i joves i als nostres companys de classe. No totes les dones estem en el mateix vaixell. O, potser hem de fer costat sota la nostra bandera a la governadora republicana que ha donat llum verda a la prohibició de l’avortament a Alabama o a les dones que defensen l’Espanya, una gran i lliure?

Trencar les nostres cadenes, lluitar pel socialisme

Les feministes revolucionàries entenem que la lluita per la nostra emancipació no és només una qüestió de gènere, sinó sobretot, de classe. I quan parlem de classe, ens referim a la germanor de totes i tots els explotats pel capitalisme, sense importar el color de la nostra pell o el lloc on hàgim nascut. Combatre el masclisme passa per qüestionar el règim capitalista i les institucions que emparen la nostra opressió, i també la de tots els sectors oprimits.

Defensem un feminisme revolucionari i anticapitalista que basi la seva força als carrers, en l’organització en els nostres llocs de treball i estudi i que posi en el centre la lluita per la nostra llibertat col·lectiva. Això passa per garantir un lloc de treball digne, accés universal a la sanitat i educació, escoles infantils, habitatge públic, garantir les condicions materials per lluitar contra l’explotació sexual, i confrontar amb els grans poders econòmics que fan de les nostres cadenes un lucratiu negoci. El nostre alliberament passa per construir una nova societat, una societat socialista on podrem assolir la plena igualtat

El passat 25 de maig una treballadora d’Iveco a Madrid es llevava la vida per la pressió, assetjament i humiliació insuportable que públicament sofria en el seu lloc de treball, després de la difusió entre la plantilla d'un vídeo sexual en el qual apareixia.

El passat novembre diferents diputades, professores universitàries, periodistes i pensadores com ara Silvia Federici o Justa Montero, llençaven un manifest exigint la retirada de la denúncia contra l'autodenominat "sindicat" OTRAS. Utilitzant la suposada defensa dels drets de les dones víctimes de la prostitució, aquest sector del feminisme donava ales a la campanya per tractar de presentar l'esclavitud sexual com una activitat laboral tan respectable com una altra qualsevol.

Pocs dies després de la vaga general del 8 de març coneixíem la ratificació de la sentència contra Juana Rivas que va dictar al juliol el Jutjat penal nº 1. Després del recurs interposat contra aquesta sentència, l'Audiència de Granada es limita a rebaixar de 30.000 a 12.000 euros la indemnització que Juana Rivas ha de pagar al seu maltractador, mantenint la condemna a 5 anys de presó i la pèrdua de la pàtria potestat dels seus fills durant 6 anys. Dies després, la justícia italiana atorgava la custòdia dels fills de Juana al seu maltractador, argumentant la seva incapacitat per a prendre decisions pròpies.

Un intent de desmoralitzar al moviment

Aquesta vergonyosa sentència és una resposta al poderós moviment feminista que hem aixecat amb força i que va tornar a omplir massivament els carrers aquest 8 de Març, posant en qüestió les bases del sistema i denunciant el caràcter profundament masclista de la seva justícia i les seves institucions. Necessiten colpejar amb força al moviment que tant amenaça els seus privilegis. Per això dicten sentències absolutament salvatges, com aquesta, buscant desmoralitzar i fer creure que la nostra lluita no podrà canviar absolutament res. De la mateixa manera que deixaven en llibertat provisional als violadors de la Manada o que arxivaven el cas de les temporeres de Huelva. Fa poques setmanes, a les Canàries, els quatre joves que es feien anomenar "la nova manada" eren absolts després d'haver violat en grup a una menor l'estiu passat.

El masclisme està a l'ADN de les institucions judicials

Però això no es redueix a uns pocs casos aïllats. Fa poc, sortia a la llum una gravació en què el titular del Jutjat de Violència sobre la Dona número 7 de Madrid anomenava "bitxo" i "filla de puta" a una dona víctima de violència masclista en el que, segons les advocades que hi treballen, era la seva habitual "dinàmica de treball": atacar i humiliar les denunciants al jutjat. La denúncia a aquest element va ser arxivada pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) perquè la gravació "trenca la intimitat del magistrat" ​​(eldiario.es, 18/01/2019). És clar que els jutges i jutgesses masclistes no són productes aïllats d'una "falta de formació de gènere", com alguns prediquen, sinó que són el producte d'un entramat judicial i institucional completament podrit que colpeja als més oprimits amb total impunitat, sent molt conscients del que diuen i del que fan.

Diàriament, les dones víctimes de violència masclista que fan el pas de denunciar els seus maltractadors han d’enfrontar-se al caràcter profundament reaccionari de la justícia burgesa. Segons les dades del propi CGPJ, de les sentències dictades pels Jutjats penals en matèria de violència de gènere un 42,86%, gairebé la meitat, són absolutòries. En els propis Jutjats de Violència sobre la Dona només un 13,13% són sentències condemnatòries. Un 41,58% dels casos són sobreseguts de manera provisional, és a dir, arxivats fins que es presenti un nou indici de violència. Pel que fa a les mesures de protecció que suposadament les lleis garanteixen a les dones víctimes de violència masclista, de les 166.961 denúncies presentades a aquests jutjats el 2018, només es van dictar 25.275 ordres d'allunyament. Per no parlar de les escasses 17.113 ordres de protecció als fills de les víctimes, de les quals només un 4,4% suposa la suspensió de la custòdia del seu pare i un 0,4% la pèrdua de la pàtria potestat, que no dubten, però, en imposar a una víctima de violència masclista com Juana Rivas.

Unes institucions per a salvaguardar els privilegis dels que ens exploten

En contrast amb aquestes dades, ens assalten diàriament les notícies de condemnes de presó que aquesta mateixa justícia reaccionària dicta contra sindicalistes, activistes, cantants de rap, tuiters... Des del Juliol de 2015 al Març de 2018 les multes per "faltes de respecte i/o consideració” als agents de la policia ascendeixen a 47.980, el que suposa una mitjana de 48 multes diàries per casos com “dirigir-se en català a un agent” o “donar M'agrada a Facebook a fotografies d'un cotxe de policia mal aparcat " (Público, 28/06/2018). És la mateixa justícia que davant el poderós exemple de lluita del poble català, porta a terme el judici farsa de l'1-O, o que porta els joves d'Altsasu davant l'Audiència Nacional per una baralla en un bar.

Tots aquests casos evidencien davant els ulls de cada vegada més joves i treballadors el veritable caràcter de les institucions i l'Estat capitalista: reprimir la classe treballadora i la joventut que s'aixeca i denuncia els que ens oprimeixen i al seu sistema. Quan els privilegis dels que ens exploten diàriament es veuen amenaçats, no dubten a utilitzar les institucions al seu servei per protegir-se. Per això, l'únic camí és el que hem recorregut els últims anys contra les vergonyoses sentències masclistes, contra el judici farsa de l'1-O o per la llibertat dels joves d'Altsasu. Contra aquesta justícia masclista, classista i franquista, cal respondre amb la mobilització massiva i l'organització, impulsant la transformació de la societat.

Semblava difícil superar la jornada del 8 de març de l'any passat. Però ho hem tornat a fer! Milions de dones treballadores hem donat un altre pas ferm al capdavant, recolzades per centenars de milers dels nostres companys, i hem protagonitzant una jornada de vaga que sens dubte passarà a la història de les lluites socials i polítiques de l'Estat espanyol amb lletres majúscules.

Igual que el passat 8 de març, el debat amb algunes companyes del moviment feminista sobre de la crida que estem fent a que els nostres companys secundin amb nosaltres la vaga del proper 8M segueix sobre la taula. Les impressionants mobilitzacions que durant aquest any hem protagonitzat contra la violència masclista i la justícia patriarcal i en defensa dels drets de les dones han deixat una enorme empremta.

Tant és així que diferents sindicats han cridat en aquesta ocasió a la vaga de 24h el pròxim 8M. Això és una gran notícia, que sens dubte enfortirà la nostra lluita. Però lamentablement, algunes organitzacions sindicals estan fent crides a que aquestes mobilitzacions siguin secundades únicament per dones. Des de Lliures i Combatives hem de dir amb claredat que això ens sembla un greu error.

No cal dir que les dones som les protagonistes, dirigents i impulsores d'aquest gran moviment que s'està estenent per tot el món i també ho serem en la vaga general feminista d'aquest 8M. Però per a nosaltres, com a feministes, anticapitalistes i revolucionàries, la lluita pels drets de la dona treballadora no és únicament una qüestió de gènere sinó també de classe. Sota el sistema capitalista no totes som iguals, encara que siguem dones. Què hem de veure les dones i les joves de famílies treballadores amb Ana Patricia Botín o Inés Arrimadas? Absolutament res!

El simple fet de ser dones no ens col•loca automàticament del mateix costat de la barricada. Aquesta minoria de dones privilegiades i riques, defensores del sistema i de les polítiques d'austeritat, no són les nostres aliades. Elles són responsables, amb les seves polítiques de retallades i d'atacs als nostres drets més bàsics, de la situació d'opressió a la qual ens veiem sotmeses la majoria. Què han fet aquestes dones per alliberar-nos? Emparar la mal anomenada justícia que condemna a Juana Rivas per tractar de protegir els seus fills d'un maltractador? Acabar amb el finançament de les escoles infantils perquè siguin les mares treballadores les que hagin de renunciar al seu treball per a ocupar-se dels seus fills? Retallar dràsticament les ajudes econòmiques per a les víctimes de la violència masclista? Desnonar a mares amb fills al seu càrrec sense cap tipus d'empara econòmic? Elles reprodueixen el masclisme i l'empren contra la majoria de les dones -les que no tenim la vida solucionada com elles- per defensar els seus privilegis econòmics i el seu poder.

Des de Lliures i Combatives entenem que no tenim res a veure amb aquestes dones que reprodueixen els valors masclistes i patriarcals del sistema capitalista, i justifiquen la nostra opressió, per molt que el 8M es posin un llacet morat. Dones dirigents de partits que com el PP defensa acabar amb el dret a l'avortament, que diu que en comptes de parlar de violència de gènere hem de parlar de violència domèstica. Tampoc tenim res a veure amb dones de partits com Cs, que defensen legalitzar els "ventres de lloguer" perquè les dones pobres venguin els seus cossos i tinguin fills per a les famílies riques. Amb qui ens sentim profundament unides és amb les milions de dones de famílies normals i corrents que han pres els carrers per acabar amb aquesta situació de violència permanent contra nosaltres: les que el proper 8M tornaran a sortir amb força per acabar amb aquesta situació.

I també ens sentim molt unides amb els nostres companys de classe, que han estat al costat de nosaltres en les mobilitzacions contra la LOMCE i les revàlides franquistes, en les lluites per una universitat pública, gratuïta i de qualitat, en les vagues contra la repugnant sentència de de la Manada. Amb els pensionistes que han sortit als carrers en defensa d'unes pensions dignes i que han lluitat al nostre costat contra el masclisme a les aules en la vaga del 14 de novembre. Amb els nostres professors de la Marea Groga, amb els taxistes, o amb els treballadors en defensa d’uns llocs de treballs dignes, amb els homes que nodreixen les files de la PAH i s'enfronten als desnonaments, amb els de la Marea Blanca o els que van sortir amb nosaltres als carrers per fer enrere la reaccionària reforma de l'avortament de Gallardón, o els barallen cada dia pels drets de la comunitat LGTBI.

Com l'experiència de lluita a nivell internacional també ha demostrat, necessitem la unió de tots els oprimits per acabar amb la xacra del masclisme: les vagues a Google o McDonalds contra l'assetjament sexual de les més explotades en el seu lloc de treball van ser secundades també per seus companys, fent-les més fortes. A Glasgow les treballadores del sector públic en lluita per la igualtat salarial van obtenir una gran victòria precisament gràcies a combatre els intents desesperats de dividir la plantilla en una guerra de sexes, i unint les seves forces al costat dels seus companys. Aquests grans exemples mostren que acabar amb la nostra opressió només és possible des de la unió i solidaritat de tots els treballadors i joves, capaços de paralitzar-ho absolutament tot en defensa dels nostres drets.

Els nostres companys de classe i de treball, sí que defensen els nostres drets, els drets de la nostra classe i per tant, també els de les dones i les joves de famílies treballadores. Ells són els nostres companys de lluita i els volem al nostre costat, recolzant les nostres justes reivindicacions, fent vaga i en les manifestacions. Ells aspiren com nosaltres a acabar amb aquest sistema injust i aconseguir una societat sense discriminació i lliure d'opressió. Per això són tan benvinguts en aquesta batalla.

El 8M volem parar-ho tot i per això, des Lliures i Combatives no els diem als nostres companys que ens agafin apunts, ni que cobreixin els nostres llocs de treball: els cridem a tots a la vaga general feminista, i a que, juntament amb nosaltres , parin les classes i els centres de treball, a que surtin a demanar la fi de la violència masclista, a defensar els drets de la dona treballadora, i a que participin activament en les concentracions i manifestacions que aquest dia ompliran els carrers de tot l'Estat .

El proper 8 de març: totes i tots a les mobilitzacions!

Per una vaga general feminista de 24 hores i mixta!

El passat 8 de març, milions d’oprimides dempeus al costat dels nostres companys, vam protagonitzar una vaga general feminista històrica. Durant tot aquest any, el moviment en defensa dels nostres drets ha estat la punta de llança de la mobilització social i ha provocat un autèntic terratrèmol, inspirant com una alenada d'aire fresc a dones i homes que lluitem per una vida digna lliure de tot tipus d'opressió.

El repte que tenim per davant aquest 8 de març és molt gran. Aquest any cal donar un cop encara més gran, estenent la vaga al conjunt de les treballadores i treballadors de tots els sectors per paralitzar-ho absolutament tot. En aquest sentit, la força d’aquest moviment en defensa dels drets de les dones treballadores s'ha deixat veure, generant una pressió social que ha portat a alguns dirigents sindicals a convocar l'aturada de 24 hores com és el cas de la CGT. Especialment ressenyable és el fet que la Federació d'Ensenyament de CCOO també hagi convocat la vaga de 24 hores, després que l'any passat les i els estudiants féssim realitat la paralització del sistema educatiu contra l'opressió i la violència masclista per primera vegada en la història. Aquest any la nostra lluita unida, de professores, professors i estudiants, aturarà completament les classes tant d'instituts com d’universitats.

Al llarg i ample de l'Estat altres sindicats han legalitzat també l'aturada de 24 hores, com és el cas de la CIG a Galícia, ELA, LAB, ESK, Steilas, ENHE i Hiru a Euskadi o a Catalunya la IAC, CATAC, CAU, FAA, FTC i USTEC-STES. Això és sens dubte un pas endavant molt important i positiu. Però si volem aconseguir el nostre objectiu, que és colpejar al cor del sistema, hem d'aconseguir aturar tot el sistema productiu i això implica que aquestes aturades siguin no només per a les treballadores dones, sinó també per als treballadors que recolzen les nostres justes demandes i que han d'estar al nostre costat. Per això, des del Sindicat d'Estudiants i Lliures i Combatives diem que és vital exigir a CCOO i UGT que convoquin la vaga general de 24 hores en totes les seves federacions i a aquells que ho limiten a les dones, els diem que la vaga, per a ser general, ha de ser mixta! No volem accions simbòliques, volem demostrar que som majoria i que tenim força per aconseguir les nostres demandes.

Tal com ja vam impulsar l'any anterior, des del Sindicat d'Estudiants i Lliures i Combatives estem cridant a totes les i els joves d'instituts i universitats a la vaga general estudiantil, a omplir les mobilitzacions que es celebraran a desenes de ciutats al matí ia la tarda, repartint pamflets, enganxant cartells i organitzant assemblees en tots els centres educatius. Fa un any, la participació del jovent en la lluita contra el masclisme i l'opressió patriarcal del capitalisme va jugar un paper molt destacat en la jornada del 8M.

Des del Sindicat d'Estudiants fem una crida a les nostres professores i professors a organitzar la vaga educativa del 8M al nostre costat, a organitzar assemblees conjuntes, comitès de vaga... on estudiants, mestres i treballadores organitzem en cada centre d'estudi una jornada de lluita combativa i revolucionària contra el masclisme que també patim a les nostres aules i llocs de treball, i en defensa dels nostres drets i vides.

Aquest 8 de març hem de tornar a alçar la bandera del feminisme revolucionari i anticapitalista, desemmascarant a totes aquelles i aquells que ens oprimeixen, exploten i apliquen la precarietat i les retallades que ens condemnen a la majoria a una vida de miseria. La batalla contra la violència masclista, la justícia patriarcal i reaccionària i l’opressió capitalista és revolucionària i de classe.

Totes i tots a la vaga general feminista el 8M!

El sistema és culpable!

El passat 3 de febrer es va produir de nou una violació grupal, aquest cop a Sabadell. Una jove de 18 anys va ser raptada al sortir d'una discoteca i violada per tres homes en una nau abandonada del barri de Can Feu. Arran de la investigació, s'ha conegut que durant la violació van estar presents 8 homes d'entre 21 i 57 anys, que ja havien agredit sexualment una altra jove, i un d'ells havia assetjat anteriorment la víctima en un bar. Cinc dies després de l'agressió, i lamentablement no és cap sorpresa, el jutge que investiga el cas va condemnar a la presó a només un dels violadors, deixant als altres set en llibertat. La indignació va ser tan massiva, que aquesta mateixa tarda, més de 4.000 persones es van concentrar davant l'Ajuntament de Sabadell exigint justícia i un càstig exemplar per als violadors.

Aquesta mateixa setmana, coneixíem també una llarga llista de violacions en grup, assassinats i agressions contra dones que tornen a posar damunt de la taula que la violència contra nosaltres no és un cas aïllat: a Granada tres homes van agredir sexualment dues menors, l'Audiència de Lleida ha condemnat a 2 anys de presó un home que va violar a una dona discapacitada perquè, malgrat que ella exigia que paressin perquè li feien mal, "no es va resistir prou" o a Alcalá d'Henares on van trobar a una jove esquarterada al congelador de la seva parella.

Tots aquests casos terrorífics estan molt relacionats i són una clara conseqüència de la vergonyosa sentència als violadors de la Manada que encara a dia d'avui segueixen en llibertat. Des del judici en 2016 fins al 2018, s'han registrat a tot l'Estat espanyol 37 denúncies de violacions en grup, i les agressions sexuals s'han multiplicat en un 298% en tres anys. Com ja vam assenyalar, la sentència de la Manada, que ha creat moltes altres Manades en diferents ciutats de l'Estat, ha col·locat una diana al front de milions de dones per a ser agredides, violades i fins i tot assassinades amb total impunitat. És la clara expressió de la terrible xacra que suposa el masclisme per a milions de nosaltres. Però com hem explicat moltes vegades, la nostra lluita no va només dirigida contra tots aquells individus que ens agredeixen, sinó també contra el sistema que els empara: una manada judicial, reaccionària, classista i masclista, molt més gran de jutgesses i jutges que amb aquestes sentències aberrants pretenen enviar un missatge exemplaritzant a totes aquelles que ens rebel·lem contra l'opressió i contra un sistema supeditat als interessos de la classe dominant.

Tot aquest patiment, la violència, les agressions, la precarietat i la vida de misèria de milions de dones treballadores, ha provocat una autèntica rebel·lió. El 8 de març del 2018, una vaga general històrica va recórrer els carrers i places de tot l'Estat, durant tot l'any hem cridat contra La Manada, en solidaritat amb Juana Rivas i les temporeres d'Huelva. La violència contra les dones s'ha intensificat perquè el nostre moviment ha estat inspirador per a milions de persones que lluitem per una vida digna i lliure de tota opressió. Per això, aquest 8 de març hem de donar un cop encara més gran i cal tornar a protagonitzar una massiva vaga general feminista de 24 hores contra la violència masclista, la justícia patriarcal i franquista i l'opressió capitalista. Per això, CCOO i UGT, tal com ja han fet altres sindicats com la CGT i alternatius, han de convocar vaga general de 24 hores, de treballadores i treballadors, per demostrar que tenim la força, la determinació i que som majoria per aconseguir totes les nostres reivindicacions.

Si ens toquen a una, ens toquen a totes!

Totes i tots a la vaga i a les manifestacions del 8 de març!

Contra l’opressió capitalista, el masclisme i la justícia patriarcal

La crisi econòmica ha despullat de forma sagnant l’opressió que patim les dones treballadores. El masclisme ens colpeja al llarg de tota la nostra vida, a l’àmbit familiar i laboral, en les nostres relacions socials i de parella, i una de les expressions més brutals és la violència física i sexual.