Fàstic, fàstic i molt molt fàstic. Un fàstic immens, rabiós i indignat, en saber que el príncep d'aquesta esquerra submisa i governamental, tocat amb l’ensuperbiment dels arribistes professionals, era en realitat un assetjador masclista al qual, pel moment, han denunciat una dotzena de dones, abusades, sotmeses i maltractades.
La repressió LGTBI-fòbica ha sigut sempre una de les empremtes del feixisme, i la dictadura franquista no va ser pas diferent. Però la lluita del nostre col·lectiu, com a part de la història de la lluita de classes, mai no es va rendir davant la persecució feixista.
És complicat descriure la força que hem sentit aquest cap de setmana en les manifestacions de l'Orgull Crític. El divendres 28 i el dissabte 29, en desenes de ciutats, milers i milers de persones hem agafat les nostres banderes de l’arc de Sant Martí i palestines, ens hem lligat la *kufiya al coll, i hem tornat a cridar que l'Orgull no és una festa, és una protesta.
Selena Ortiz, estudiant i companya de Lliures i Combatives, el Sindicat d’Estudiants i Esquerra Revolucionària a Barcelona, ha sofert assetjament i transfòbia en els centres d'estudi. Tot i que en els últims anys la visibilització i la lluita pels drets trans ha avançat considerablement, unit a les mobilitzacions feministes combatives de masses i la radicalització del moviment LGTBI de classe, encara queda molt per aconseguir i batallar.
Entrevista a Teresa Prados, Comitè de Mares contra la violència sexual a Badalona, i Borja Latorre, Sindicat d’Estudiants a Catalunya
Ha passat un any des que coneixíem les violacions grupals en els lavabos del Centre Comercial Màgic de Badalona. Un any de molta ràbia i dolor per a les famílies i d'un clamorós abandonament institucional a les víctimes.
La repressió no ens callarà
Ha passat un any des de les violacions grupals als lavabos del Centre Comercial Màgic. Un any de molta ràbia, patiment de les famílies i abandonament per part de les institucions a les víctimes.
Ahir dissabte 25 de maig el moviment No Esteu Soles es va tornar a fer escoltar a Badalona. El Comitè de Mares contra la violència sexual a Badalona, Lliures i Combatives i el Sindicat d'Estudiants, juntament amb les companyes professores d'USTEC-STEs, acompanyades per activistes feministes i socials i sindicalistes combatives de la ciutat, vam celebrar una concentració dins del Centre Comercial Màgic per a seguir denunciant l’abandonament institucional cap a les víctimes de les violacions i exigir un punt lila a l’interior del centre comercial.
Necessitem el teu suport i col·laboració!
Fa unes setmanes la nostra companya Violeta protagonitzava, en contra la seva voluntat, un vídeo a les xarxes socials dels coneguts ultradretans Javier Negre i Vito Quiles en què era denigrada i humiliada públicament.
Dani Alves, l'ex futbolista brasiler que fa poc menys de tres setmanes va ser condemnat a quatre anys i mig de presó per agressió sexual, quedarà al carrer aquest mateix divendres després de pagar una fiança d'un milió d'euros. Aquesta és la decisió de l'Audiència de Barcelona. La "justícia" capitalista, patriarcal i classista, torna a demostrar-nos que no és igual per a tothom.
Alves va canviar de versió cinc vegades durant el judici, la seva defensa va utilitzar tots els arguments possibles per culpabilitzar la víctima i que quedés absolt, la seva mare va publicar les dades personals de la jove violada, no ha mostrat penediment, no ha demanat perdó. Al contrari. Triomfant va acceptar una sentència ridícula que rebaixava la pena en tenir en consideració el pagament de 150.000 euros a la víctima per "reparació de danys".
Ara, desemborsarà un milió més i quedarà en llibertat. És a dir, que la justícia en aquest país la marca la quantitat de zeros que tinguis en el compte bancari. Un personatge que té un patrimoni (que se sàpiga) de 55 milions d'euros, suculents negocis al Brasil i a l'Estat espanyol, pot agredir i violar, pot convertir la vida de la una jove en un infern, i en surt impune perquè té diners.
Per si ens quedés algun dubte de com funciona el sistema judicial, una part de la fiança de Dani Alves la pagarà Neymar, un altre tòtem del món del futbol que el 2016 va ser declarat culpable d'evasió d'impostos i frau, condemnat a pagar una multa de 188 milions de reals brasilers per la seva activitat delictiva i que, per suposat, també té un bon historial de denúncies per assetjament masclista i comentaris misògins. Multimilionaris donant suport a multimilionaris a deslliurar-se de la presó. Una bona fotografia del caràcter de classe de la justícia.
L'advocada de la víctima no ha pogut ser més contundent en les seves declaracions, paraules que des de Lliures i Combatives subscrivim punt per punt: "Aquesta decisió s'acosta molt a una incursió entre justícia per a rics i justícia per a les persones que tenen una capacitat econòmica normal. Per a ella i per a la resta de la societat, és un sentiment d'impunitat important. [...] Jo com a advocada no trobo cap explicació legal a aquesta decisió".
La judicatura és plena de masclistes i franquistes que volen acabar amb tot el que el moviment feminista hem conquerit als carrers. Que aquesta decisió arribi després d'un 8 de març multitudinari no és casualitat. Volen continuar llençant-nos gerros d'aigua freda perquè ens pensem que no podem canviar les coses, que la justícia patriarcal continuarà sent així sempre, que els jutges manen, que les fiscals són qui decideixen, i que nosaltres estem indefenses i hem d'asseure'ns a esperar, calladetes i sense molestar.
Aquesta és en la justícia en què, per terra, mar i aire, el Govern espanyol ens demana que confiem? Aquestes són les sentències que hem d'aplaudir perquè demostren que les lleis funcionen? Sí, les lleis funcionen, però per als violadors, per als corruptes i per als empresaris. Dani Alves al carrer i Pablo Hasel a la presó. Tants i tants dirigents del PP i del PSOE implicats en trames de corrupció a qui no els toquen ni un pèl, i mares que protegeixen els seus fills dels seus maltractadors, condemnades a la presó.
Aquesta justícia no ens serveix. I no l'acceptem. No acceptem aquesta injustícia, no acceptem que un grapat de jutges i fiscals que puden a franquisme i misogínia tractin de desmoralitzar les milions de dones i homes que seguim lluitant contra la cultura de la violació i les agressions. I no acceptem que ningú, per moltes etiquetes "feministes" que es posi, ja estiguin assegudes al Ministeri d'Igualtat o on sigui, ens digui que cal respectar les decisions judicials.
Si el moviment feminista combatiu ha arribat tan lluny i s'ha convertit en el que és avui és perquè hem assenyalat l'aliança criminal de capitalisme i el patriarcat. I en aquesta batalla continuarem, costi el que costi.
CONCENTRACIONS DIVENDRE 22 DE MARÇ
- Barcelona 18h Audiència Provincial (Passeig de Lluís Companys 12-14 • Metro Arc de Triomf)- Tarragona 19h Plaça de la Font (Ajuntament)
Ahir a la tarda, ens vam reunir al carrer Gènova de Madrid per exigir la dimissió d'aquesta responsable de la mort infame de milers d’avis durant la pandèmia, campiona de privatitzar tot el que és públic, destructora en primera persona de la nostra sanitat i educació públiques, i experta a fer rics els membres de la seva família i persones pròximes a través de tripijocs amb els diners de totes i tots: Isabel Díaz Ayuso.
Semblava impossible, però l'històric dia de la dona treballadora ha tornat a omplir els carrers de tots els territoris de Catalunya i de la resta de l'Estat espanyol en manifestacions multitudinàries, massives, abarrotades de dones, de joves, de treballadors, mostrant una força extraordinària i una ràbia que concentra tot el patiment de la nostra classe. I una vegada més, el caràcter de les marxes, el seu contingut netament anticapitalista evidenciat en la crítica furiosa a la ultradreta negacionista, al genocidi sionista contra el poble palestí, i a aquest feminisme burgès, de postureig, representat per les ministres trànsfobes del Partit Socialista, s'ha sentit amb una força esglaiadora.