Feminisme i LGTBI
Feminisme i LGTBI
Ho hem tornat a fer. Un nou dia de la dona treballadora ha inundat novament els carrers de tots els territoris de l'Estat espanyol amb manifestacions massives en un ambient elèctric i combatiu, abarrotades de dones, joves, treballadores, a les qui ni el fred, ni la pluja, ni el vent ens ha pogut frenar. "La pluja molesta, més molesta el patriarcat".
Escalfant motors per al 8M! Galeria fotos i vídeos
Teníem un objectiu clar: buidar les aules contra la violència masclista, omplir els carrers de lluita antifeixista i escalfar motors per a un 8 de març de classe i combatiu. Objectiu complert!
Des de Lliures i Combatives i el Sindicat d’Estudiants mostrem tota la nostra solidaritat amb l'estudiant de la Universitat de Barcelona que ha denunciat públicament les agressions sexuals comeses per David Viñas Piquer, professor de la Facultat de Filologia. Aquest cas ens demostra una vegada més la putrefacció de les institucions acadèmiques que protegeixen agressors i silencien les víctimes.
El Sindicat d’Estudiants (SE) i Lliures i Combatives (LiC) van convocar una vaga estudiantil a Parla (Madrid) el passat 26 de febrer, en contra de la prohibició imposada a les joves musulmanes de portar hijab si volen assistir a classe als seus instituts públics. Immediatament, tota una càfila feixista amb VOX al capdavant va començar a vomitar racisme, islamofòbia i misogínia a les xarxes socials.
Aquest atac no ens sorprèn. Tant el SE i LiC són organitzacions antifeixistes, antiracistes i anticapitalistes amb una història més que provada en defensa d’una educació pública, gratuïta, democràtica, laica i científica, i d’un feminisme de classe i revolucionari.
Veure el post del Sindicat d'Estudiants
El que podria sorprendre és que sectors autoproclamats laics, feministes i progressistes ataquin aquesta vaga argumentant que és necessari alliberar a les dones joves musulmanes amb els següents mètodes:
1- Humiliant-les davant de tota la comunitat educativa presentant-les com a submises i endarrerides
2- Alimentant l’odi en contra d’elles acusant-les de propagar l'opressió masclista
3- Prohibint-los que es vesteixin com volen
4- Impedint-los exercir el seu dret a vaga i a manifestar-se, recorrent a la policia si és necessari
5- Proposant que aquest suposat procés d’emancipació ha d’ignorar l'opinió i els sentiments d’aquestes dones, perquè, aparentment, la seva autèntica llibertat vindrà d’ordres de directors d'institut que els tripliquen l’edat dient-los-hi “guapes, us estem fent un favor en treure-us el drap del cap”.
No és una broma. Aquests individus existeixen. Són directors de diversos IES públics i representants de l'Ajuntament de Parla, equip del qual està conformat pel PSOE i Más Madrid.
Ni tan sols és la primera vegada que presenciem un escarni públic liderat per progres contra col·lectius integrats per les persones més cruelment oprimides i racialitzades pel sistema capitalista i el seu ordre polític i social. Com oblidar la campanya d’odi contra la comunitat trans liderada per organitzacions d’extrema dreta i a la que s’han sumat entusiastes nombroses diputades i dirigents del PSOE.
En qualsevol cas, els i les membres del SE i LiC podem sentir orgull d’estar a les barricades de qui més pateix i guanyar-nos l’odi d'aquells que sempre troben un espai acollidor al costat del poder.
Encara que sembli evident, hem de recordar que ni el SE ni LiC defensen la religió, el hijab, les creus o l’estrella de David… Tant és així que en els dos casos, els fundadors i les fundadores i la majoria dels dirigents, som comunistes, ateus i atees. Malgrat això, quan un treballador o treballadora, una o un jove, s’apropen a les nostres organitzacions per afiliar-s’hi o en cerca d'ajuda per a defensar els seus drets legítims, no preguntem ni ens fixem en la seva religió, el seu color de pell, opció sexual o país de naixement. Simplement, expliquem què defensem i com ho fem, i si estan d'acord, se sumen a la batalla.
No impedim a una dona a participar en una vaga feminista perquè fa servir hijab, ni prohibim a un home a participar en una manifestació del 8M, com tampoc negarem la paraula en les nostres assemblees a aquelles persones que portin una medalla d’una verge o un crucifix. Tampoc preguntem a cap dona sobre els seus genitals ni a cap home sobre si la seva parella sexual té penis o vagina. Respectem la llibertat i la privacitat de cada individu amb la convicció de què les seves eleccions en cada un dels àmbits anteriors no afecta la seva capacitat de lluitar alçant les nostres banderes.
Però compte, les nostres portes no és tan obertes per a tothom. Si ets feixista, racista, trànsfoba o explotes a altres éssers humans, no només no pots participar en la nostra activitat, les nostres diferències són irreconciliables i mai compartirem barricada. Tampoc donem la benvinguda a progres postissos ni a feminismes fingits. El nostre rebuig a la hipocresia i als periples no prové d’arguments morals ni de la por al pecat de la mentida, sinó d’una posició política revolucionària.
Així com no ens empassem les llàgrimes de cocodril ni als discursos hipòcrites de solidaritat amb Palestina del govern de Pedro Sánchez, que consent l’enviament d’armes que facilita el genocidi a Gaza[1], també denunciem als i les suposades defensores del laïcisme i el feminisme de postureig que són implacables i valentes contra les nenes i adolescents musulmanes de barris obres, però submises i servils davant del gegantesc poder i privilegis d'aquest refugi del masclisme que és la jerarquia de l'Església catòlica.
Missatges masclistes dins dels centres educatius finançats per l’Estat.
L'opressió de la dona és un assumpte molt seriós i s’ha d'abordar de manera rigorosa. Milions de dones veuen amenaçada cada dia la seva integritat física, emocional i psicològica, des del dia en què neixen fins que moren: a l’Estat Espanyol és denúncies 14 violacions al dia, és a dir, una cada dues hores, i 55 agressions sexuals al dia, és a dir més de dues cada hora[2].
A l'Estat Espanyol més de 2,8 milions de nenes i dones de 16 anys en amunt ha patit violència sexual[3], i des de 2003 quasi 1.300 dones han estat assassinades per violència de gènere, i el nombre de menors orfes per violència masclista en contra de les seves mares és de 471 des de 2013[4].
Mentre que no existeix cap assignatura d’educació sexual inclusiva, la religió catòlica és una assignatura d’oferta obligatòria des d'educació infantil fins a batxillerat en tots els col·legis i instituts públics que suposadament són laics. No parlem de la concertada i privada, que està directament en mans de l’Església. Així que estem sotmeses des de la més terna infantesa fins a l'adolescència a propaganda catòlica que coincideix amb l’extrema dreta en aspectes decisius.
Parlem d’un aspecte tan vital per al sosteniment ideològic i econòmic de la jerarquia eclesiàstica que hi ha més del doble de professors de religió (36.686) que sacerdots (15.285)[5]. Efectivament, un exèrcit de milers de defensors i defensores de la ideologia de l'Església catòlica rodejats de centenars de milers de nens, nenes i adolescents tots els dies lectius en escoles i instituts.
I, quins són els valors que propaguen respecte a la dona? Com que no tenim espai per profunditzar en la seva col·laboració en els 40 anys de dictadura franquista, en el que la dona era considerada inferior a l'home, i les roges i revolucionàries criminals[6], ni el seu paper protagonista durant dècades en el robatori de milers de bebès a dones treballadores per a treure’n diners venent-los a famílies acomodades, centrem-nos en l’actualitat.
El divorci és un pecat[7] (llevat que siguis ric), l’avortament és un homicidi[8], l’homosexualitat és una perversió sexual que es pot curar[9], i evidentment, res d’igualtat entre homes i dones. Fa uns tres anys centenars de dones van decidir consagrar-se sacerdotesses de l’Església catòlica[10], i per descomptat, van ser immediatament excomunicades i denunciades, una cosa pràcticament impensable quan es tracta de pedòfils amb sotana. La justificació oficial d’aquesta discriminació parla per si sola: les dones no poden ser sacerdotesses perquè el mateix Crist, que va instituir el Sagrament, va determinar que fossin barons els que exercissin aquest ministeri[11].
Exageració? Us convidem a aquells que dubteu a veure i a escoltar[12] a sor Marta, una monja de clausura que a petició del professor de religió de l'IES Gabriel García Márquez de Madrid, va fer un vídeo per a posar a classe. Que van aprendre aquests alumnes sense que ningú a la junta directiva o al Congrés Escolar aixequés la seva espasa justiciera de laïcisme indignat?
Per exemple, que les monges catòliques es cobreixin els cabells és “símbol de modèstia i humilitat (...) Qui es consagrava a Déu es tallava els cabells. Com una vergonya, per pudor anava bé tapar-ho (...) va passar a ser un símbol de virginitat”[13].
Facilitant el joc de l’extrema dreta
Aquesta propaganda integrista catòlica que es difon impunement, i que tan poc molesta als suposats defensors del laïcisme indignats amb les joves musulmanes, és un dels símptomes d’un procés que el SE fa anys que denuncia: s’està promocionant l’ascens dels sectors més conservadors i reaccionaris a la direcció i prefectura d’estudis dels centres.
Al cap i a la fi, el moviment estudiantil sempre ha sigut un desafiament per als governs de torn, i que s'ha de controlar. Molts dels seus protagonistes són de l’entorn del PP, però també n'hi ha, i no pocs, del PSOE. Tenen molts segells d’identitat. Un dels més destacats és la repressió del dret a vaga. Cada convocatòria estudiantil s’enfronta a nombroses direccions que permeten exàmens en dies assenyalats per a lluitar, que envien cartes als pares i mares per criticar la convocatòria o amenacen amb greus sancions als representants estudiantils.
I com era d'esperar, un altre d’aquests segells d’identitat és el paternalisme i la repressió contra les dones joves. Quina obsessió per la vestimenta de les adolescents! Sí les companyes musulmanes de Parla són obligades a destapar-se, molts altres milers són censurades pel contrari: la falta de roba. Han de tapar-sé. No poden usar “faldilles o pantalons que siguin massa curts, tops i escots pronunciats” si volen evitar ser sancionades[14].
L’ascens de l’extrema dreta s'estén per tot el món i reforça la violència sistemàtica en contra de les dones, afecta tots els nivells de la nostra vida: des de no tenir a la pràctica el dret a l'avortament lliure i gratuït a la sanitat pública, la desigualtat salarial, la privatització de les cures, la cosificació dels nostres cossos, la prostitució, els ventres de lloguer, l'homofòbia i l’odi trans, i els assassinats que la justícia patriarcal deixa impunes.
Tot això també és dona en els països dominats per l’Islam, o millor dit, per la burgesia i els capitalistes que recorren a l'islam i a l'integrisme com aquesta dictadura teocràtica reaccionària dels Mulàs a l’Iran. Però a Occident és el pa de cada dia. No ho oblidem.
Per a Trump, Abascal, Meloni, Bolsonaro, Milei, Le Pen i companyia, les campanyes racistes antiimmigració són un assumpte estratègic. En comptes de buscar als i les responsables de la nostra falta d’habitatge, de les nostres condicions laborals esgotadores i els baixos salaris, o el deteriorament i massificació de la sanitat i l’educació públiques entre multimilionaris com Musk i en els banquers i especuladors immobiliaris, pretenen que enfoquem la nostra mirada acusadora cap a les nostres companyes de classe amb hijab, als nostres veïns i companys/es de feina llatins o magrebins.
Es tracta que els oprimits i les oprimides ens dividim i ens enfrontem entre nosaltres, perquè no lluitem units contra l’enemic comú que ens oprimeix. El vell i rendible divideix i venceràs.
L’ideari feixista actual en què la nostra civilització i costums estan amenaçades per l’avenç de l’Islam, és la manera crua que adopta el vell racisme menyspreable que al segle XX es vestia d’antisemitisme. Ara els feixistes globals, a diferència de Hitler, són sionistes, recolzen fanàticament a Netanyahu i al seu genocidi contra el poble palestí, i espargeixen la seva islamofòbia a tota la societat. Que no és obvi que els mètodes dels nazis del 1933 i els de 2025 són els mateixos?
En aquest context d’ascens de l’extrema dreta, hi ha la prohibició del fet que les joves musulmanes no poden portar el hijab als centres d’estudi públic, i humiliar-les i criminalitzar-les tant com es pugui, no és casual, i es vulgui o no, és una eina per a inculcar el verí racista a la nostra classe. A la pràctica, defensar aquestes mesures discriminatòries i racistes és col·laborar amb l’extrema dreta.
Si el SE i LiC defensem el dret de les joves musulmanes a no ser discriminades per portar el hijab a classe, la nostra solidaritat ha sigut incondicional i entusiasta amb les dones, estudiants i treballadores que van protagonitzar l’heroic aixecament en contra del règim capitalista i reaccionari dels Mulàs a l’Iran que va esclatar amb l’horrible assassinat de la jove kurda de 22 anys, Mahsa Amini, a mans d’una “Patrulla de Moralitat” a Teheran per no portar el vel ben posat.[15]
Sempre amb les oprimides i els oprimits!
Sempre en contra dels opressors i les opressores!
Sempre antifeixistes i anticapitalistes!
Notes:
[1] El govern de Pedro Sánchez no ha deixat d’enviar armes a Netanyahu. Quina política més menyspreable, quina hipocresia, quantes mentides!
[2] DADES DE VIOLÈNCIA SEXUAL 2024
[3] 10 dades sobre la violència sexual
[4] Igualtat condemna l’assassinat per violència de gènere d’una dona a Astúries
[5] L’Església catòlica a Espanya
[6] Vallejo-Nájera, el Mengele de Franco, i l'estrip desigual de Rajoy
[7] La professora de Religió acomiadada a Almeria per casar-sé amb un divorciat torna a les aules 17 anys més tard.
[8] Papa Francesc: “L’avortament és un homicidi” i qui el practica “mata”.
[9] Dins d’una teràpia de conversió a l’església: “vinculen l’homosexualitat amb la pederàstia”
[10] Excomulgades: les dones que lluiten per ser sacerdotesses a l’Església catòlica.
[11] Els motius pels quals les dones no poden celebrar Misses i que exposa l'Arxidiòcesi de Compostel·la
[12] Per què vas decidir ser MONJA EN COMPTES DE TREBALLAR?, preguntes d’alumnes sor Marta
[13] Per què vas decidir ser MONJA EN COMPTES DE TREBALLAR?, preguntes d’alumnes sor Marta
[14] Retirada immediata del reglament masclista a l’IES Manuel Fraga Iribarne (Hi ha molts articles a la web del SE que denuncien aquest mateix assumpte en diferents ciutats i instituts)
[15] L'Iran, el jovent i les dones a primera línia de l'aixecament popular.
Fa uns dies el Sindicat d'Estudiants va convocar una vaga a Parla contra una sèrie de reglaments de règim intern racistes que prohibeixen l'ús del hijab a les aules i discriminen les joves que el porten. Podem dir amb orgull que aquesta campanya ens ha convertit en l'enemic a abatre de la ultradreta catòlica i feixista. No esperàvem menys, i per a nosaltres és la confirmació de què ens hem col·locat al costat correcte de la barricada.
Una reflexió des del feminisme de classe i revolucionari
Conèixer per la premsa capitalista que Juan Carlos Monedero, fundador de Podemos i un dels seus referents polítics i mediàtics fins fa poc temps, va ser denunciat el 2023 per diferents dones de l'espai per agressions masclistes i assetjament sexual, i que la direcció es va limitar a no convocar-ho a més actes públics, sense prendre mesures contundents i sense posar-ho en coneixement de la militància i del moviment feminista, ens provoca una profunda estupefacció.
Dempeus contra la violència masclista. S’ha acabat! Ens volem vives!
47 dones assassinades a mans de les seves parelles o exparelles a l'Estat espanyol el 2024 i 9 menors víctimes de la violència vicària, la xifra més alta des del 2015. La violència masclista no cessa i la impunitat amb què actuen els agressors tampoc.
Tothom a les manifestacions!
Un 25 de Novembre més, Dia Internacional contra la Violència Masclista, milions de dones a tot el món tornarem als carrers i places de les nostres ciutats en defensa dels nostres drets al crit de Ni una menys!
El 3 de juliol de 2021 de matinada una manada homòfoba va matar Samuel Luiz al crit de “maricón de mierda” en plena zona d'oci al passeig marítim de la Corunya, a la vista de tots i totes les que passaven per allà. En tot just 48 hores, mobilitzacions multitudinàries van omplir carrers i places a tot l'Estat, començant per la de María Pita, abarrotada i vibrant a la veu de “Samu, hermano, nosotros no olvidamos!” i “No són morts són assassinats!”. Un crit unànime de solidaritat amb la seva família, amics i amigues exigint justícia per a Samuel i una resposta contundent a l'homofòbia i al feixisme, als discursos d'odi de l'extrema dreta que maten, com van matar en Samuel.
Fàstic, fàstic i molt molt fàstic. Un fàstic immens, rabiós i indignat, en saber que el príncep d'aquesta esquerra submisa i governamental, tocat amb l’ensuperbiment dels arribistes professionals, era en realitat un assetjador masclista al qual, pel moment, han denunciat una dotzena de dones, abusades, sotmeses i maltractades.
La repressió LGTBI-fòbica ha sigut sempre una de les empremtes del feixisme, i la dictadura franquista no va ser pas diferent. Però la lluita del nostre col·lectiu, com a part de la història de la lluita de classes, mai no es va rendir davant la persecució feixista.
PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA
