Només la solidaritat internacionalista pot parar-los! Vaga general contra el genocidi!
“Mohammed retira una manta fina per ensenyar l’abdomen de la seva filla gran. Amna de 12 anys, pesa només 18 quilos, menys de la meitat del que pesava abans de la guerra. Les seves costelles sobresurten notòriament sota una pell quasi transparent, i a penes aconsegueix parlar més enllà d’un xiuxiueig. “Menjo unes cullerades de llenties o pasta al dia i em mantinc principalment amb aigua”, diu l’Amna, avergonyida pel seu estat. “Intento donar la meva part als meus germans, que no paren de plorar per la fam”. [1]
Escenes escruixidores com aquestes són el dia a dia per centenars de milers de famílies a Gaza. Els mateixos funcionaris de les Nacions Unides defineixen el que està passant com una “fam induïda intencionalment”, una part de la sàdica, però imprescindible d’un genocidi atroç que pesarà per sempre en l’haver dels criminals que l’han organitzat: Netanyahu i Trump, i de tots els seus còmplices a Europa i a tot el món.
“Les portes de l'infern”
Des del 2 de març, quan el Govern nazi sionista d’Israel va tancar tots els passos cap a la Franja de Gaza per tallar el subministrament d’aliments a la població, la fam afecta ja 514.000 persones, al voltant del 25% dels habitants d’un territori convertit en un camp d’extermini a cel obert.
Abans d’acabar setembre, segons previsions de l’ONU, podrien superar les 640.000. Com a conseqüència, ja han mort 281 persones de fam i les autoritats gazatís adverteixen que més de 100.000 infants, inclosos 40.000 bebès, s’enfronten a “l’amenaça de mort”. El pes mitjà del recent nascuts s’ha desplomat de 3-3,5 kilograms abans de l’inici de l’ofensiva genocida sionista a 1,5 i 2,5. I a tot això s’ha de sumar que els palestins i les palestines assassinades directament pels bombardejos sionistes superen ja els 60.000, majoritàriament infants, dones i homes indefensos.
Paral·lelament a aquesta fam planificada, l’exèrcit sionista practica el tir al blanc sobre les persones desesperades per aconseguir alguna de les racions miserables que reparteixen els mercenaris estatunidencs que han substituït a l'ONU i les ONG, i que ja han provocat milers de morts més. O assassinen als i les periodistes palestins i palestines que són testimonis directes d’aquestes atrocitats. Però tot sembla insuficient per Netanyahu i els seus mentors internacionals.
Seguint implacablement aquest full de ruta, el passat 8 d’agost el Govern sionista aprovava l’ocupació militar de Ciutat de Gaza, en aquests moments l'espai on es concentren en condicions infrahumanes més de 800.000 persones. Aquesta nova ofensiva, després de quasi dos anys de destrucció, significarà la mort assegurada per a desenes de milers de persones a conseqüència del mateix atac i la seva expulsió al desert. Es tractaria d’empènyer a la neteja ètnica definitiva.
Deixant clar el missatge, el ministre de Defensa sinistre, Israel Katz, va ordenar la mobilització de 60.000 reservistes mentre anunciava que “les portes de l'infern s'obriran sobre la ciutat de Gaza”. I ho està complint. El cap de setmana del 23 i 24 d’agost avions de combat israelians ja van executar dotzenes de bombardejos, arrasant edificis i causant desenes de víctimes. Segons l’organització de defensa civil de Gaza, des del 6 d’agost han estat destruïts 1.000 edificis i hi ha centenars de cossos atrapats sota les escombres.
Amb la mateixa lògica assassina amb la que els nazis enviaven als jueus a les càmeres de gas, el règim nazi sionista de Netanyahu i el govern d’ultradreta de Donald Trump estan decidits a consumar l’holocaust que porten mesos planificant. La diferència és que Hitler i Goebbels intentaven amagar-ho. Netanyahu i els seus ministres ufanegen orgullosos en tuits i rodes de premsa, parlant de la “solució final” i “esborrar a Gaza del mapa”, mentre Trump ensenya vídeos als inversors internacionals del fantàstic negoci que suposarà aixecar un ressort de luxe per al seu ús i goig dels oligarques del planeta sobre les cendres de la Franja.
Tot això amb la complicitat criminal dels Governs de la Unió Europea que, com més declaracions hipòcrites fan “lamentant” la situació i demanant “negociació”, més alimenten la màquina de mort i destrucció sionista amb nous acords per la compra i venda d’armes i sucoses inversions de les empreses europees.
El gran negoci del genocidi palestí
Mentre Macron, Starmer, Sánchez i tots els altres s’omplen la boca amb els seus “esforços diplomàtics per la pau”, el nombre d’inversors europeus en sectors i projectes sionistes relacionats directament amb el genocidi supera als estatunidencs tot i que aquests segueixen per davant en el volum de capital, especialment en el sector militar.
Un exemple singular d’hipocresia i doble llenguatge del Govern PSOE-SUMAR. Pedro Sánchez és presenta en els fòrums internacionals com un campió de la causa palestina, que va prendre l’iniciativa de reconeixer aquell ent inexistent que és “l’estat palestí’ i manté distancies amb el llenguatfe repugnant d’altres col·legues, com els soscialdemocrates alemans o els laboristes britànics. Però no ens enganyem amb les paraules, que son gratis.
El govern de Sánchez encara manté totes les relacions comercials i militars amb l’Estat sionista i, amb el seu beneplàcit, els negocis de bancs i empreses espanyoles amb els fabricants de les armes que massacren al poble gazatí o de Cisjordània no han parat d’augmentar durant aquests anys de genocidi.[2] Començant pel Santander i BBVA (entre els deu principals finançadors europeus de les indústries sionistes de guerra)[3] i seguint per CaixaBank, Ibercaja, CAF, Comsa, i un llarg etcètera. També empreses públiques com INECO participen en aquest macabre mercat... Quin cinisme menyspreable!! [4]
Són aquests beneficis escandalosos que el genocidi està proporcionant per diferents vies als capitalistes de tot el món, i els plans per maximitzar-los, encara més, el que explica la impunitat de Netanyahu. Però això no val només pel Occident imperialista.
Sobre la Xina, Rússia i el resta dels BRICS, inclòs Sud-àfrica (país promotor del judici internacional contra el Govern sionista), no s’ha produït tampoc cap mena de ruptura en el comerç i les inversions a Israel. A pesar de les declaracions públiques, les resolucions indignades i tots els discursos del món, els BRICS- que concentren actualment el 40% dels recursos fòssils del planeta, el 30% del producte brut mundial i el 50% del creixement econòmic- no només no han declarat cap boicot actiu a l’economia sionista, no només no han posat en marxa cap agenda de sancions, sinó que han incrementat substancialment les seves relacions econòmiques amb el Govern de Netanyahu en aquests anys d’holocaust.
La Xina en particular és ja el principal proveïdor comercial i un dels principals inversors en infraestructures civils, en seguretat i intel·ligència artificial a Israel al costat de EEUU i la UE. En el 2022 el règim de Beijing va exportar a Israel mercaderies per valor de 13.000 milions de dòlars, que arribaven als 16.000 milions el 2023 i 19.000 milions el 2024. Les previsions pel 2025 és que superaran els 20.000 milions. [5]
Si la Xina, Rússia i els seus socis trenquessin relacions comercials amb Israel i decretessin un embarg a les empreses i països que les mantenen infligirien un cop decisiu al règim nazi sionista. Però anteposen els beneficis de les seves empreses i el seu objectiu de mantenir l'estabilitat regional, claus pels seus plans de la Ruta de la Seda i la seva expansió per tot Orient Mitjà. A això és al que queda reduït tota la xerrameca sobre el multilateralisme i el suposat “imperialisme bo” de Xi Jinping i Putin.
En aquest context d’hipocresia imperialista, el paper miserable que estan exercint tots els règims capitalistes àrabs i musulmans no tenen parangó. En el cas del Govern egipci és especialment repulsiu. Al Sisi no només ha consentit la massacre i la fam a Gaza, ha reprimit de forma salvatge les marxes de solidaritat internacionalista que intentaven trencar el bloqueig humanitari i ara està reforçant militarment les fronteres per impedir cap fuga de refugiats palestins. Amb la mateixa política actuen la monarquia haiximita jordana, les monarquies reaccionàries del Golf, amb Aràbia Saudí al davant, Erdogan a Turquia i les seves titelles fonamentalistes de Síria.
Les mobilitzacions a Israel i el que representen
El passat 17 d’agost les famílies dels reeens convocaven una vaga general i manifestacions a favor de l'acord d’alto el foc amb Hamàs i contra els plans per arrasar la ciutat de Gaza. Tot i que la direcció burocràtica de la central sindical sionista Histadrut, que des de la imposició de l'Estat d’Israel actua com un pilar més del règim, es va negar a trucar als seus 850.000 afiliats a la vaga, la mobilització del 17 ha estat la més massiva des del començament del genocidi.
Més de 300.000 persones van desafiar les amenaces del Govern i la policia, i es van produir xocs en diverses ciutats i desenes de detinguts i ferits. Els convocants han cridat a una nova vaga general el diumenge 31, inici de la setmana laboral a Israel, si el govern manté els plans
militars i no negocia.
Dintre de la societat Israeliana el sionisme encara té un pes molt majoritari, i el Govern dirigit pel Likud, aliat amb els feixistes supremacistes, compte amb una base de suport important i està imposant tota mena de mesures totalitàries. Però és un fet que l’oposició al genocidi entre la població està creixent. El rebuig no es limita únicament a la minoria àrab d’Israel (que representa el 20% i està sotmesa a un règim cada
cop més discriminatori i repressiu).
Engloba sectors de la joventut treballadora i estudiantil jueva. Segons diferents fonts periodístiques, més de 100.000 joves podrien haver decretat o buscat diferents formes d’eludir el servei militar, que a Israel és obligatori.
A l'impacte psicològic de la mobilització mundial contra el genocidi, el fet és que desenes de milers de joves jueus que veuen degradar-se les seves condicions de vida, són trets dels seus centres de treball o estudis i mobilitzacions per anar a matar a un poble indefens. Sense dubte, en la base de les FDI predomina el suport a la massacre, però les fissures que s’estan produint entre els futurs soldats són reveladores. Mentre que la burgesia sionista es fa d’or[6], Israel és el segon país de la OCDE amb major tassa de pobresa (21,2% enfront del 17% de mitjana de la UE) i pobresa infantil[7]. Segons l’últim informe de desigualtat mundial elaborat el 2023, a Israel el 10% més ric multiplicava per 16 els ingressos del 50% més pobre.[8]
Durant dos anys de genocidi Gaza i agressions militars a diferents països la situació ha empitjorat. El PIB ha alentit el seu creixement (1% en 2024 i una previsió similar per a 2025). Per a sostenir la despesa militar, 8,8% del PIB (el major del món sol superat per Ucraïna) i que enguany ha augmentat la barbaritat d'un 20%, la classe dominant està aplicant retallades en educació, sanitat i habitatge que alimenten el malestar social. A tot això s'uneix l'impacte provocat per les mentides sobre la invulnerabilitat del sistema defensiu de la Cúpula de Ferro, que va posar de manifest el conflicte militar amb l'Iran, i l'evidència que les polítiques del règim nazi sionista signifiquen més guerra, militarisme, sang i mort.
A penes estem a l'inici d'aquest moviment de contestació i dins del mateix existeixen evidents contradiccions: tant els portaveus de les famílies dels ostatges com a sectors que es declaren d'esquerra encara no qüestionen l'ocupació colonial i el sistema d'apartheid, la neteja ètnica de dècades, ni al sionisme com a tal. Però al mateix temps, la magnitud i els brots de radicalitat d'aquestes mobilitzacions mostren que el règim no és inexpugnable i dins de la societat israeliana s'acumulen contradiccions de classe que continuaran creixent.
Per una vaga general que pari la massacre!
L'única alternativa per a detenir l'holocaust contra el poble palestí és continuar enfortint la mobilització de masses a tot el món. Una lluita que concita cada dia més suport i que ja ha obstaculitzat plans que Trump i Netanyahu donaven per fets, despertant una oposició massiva al sionisme a tot el món i impactant entre sectors de la població israeliana.
Però les manifestacions de masses, que són claus, han d'anar de la mà d'accions que involucrin de manera directa al moviment obrer, que puguin paralitzar la producció, que afectin el cor de les empreses que es lucren amb el negoci del genocidi. Des d'Esquerra Revolucionària estem impulsant una campanya pública per la vaga general, que és la millor eina per a visibilitzar l'oposició de masses a la massacre a Gaza i Cisjordània.
Evidentment, és una proposta que de moment es mou en el terreny de la propaganda. Però és fonamental que tot el moviment implicat en la lluita contra el genocidi, els milers d'activistes i col·lectius que participem directament en aquesta batalla, l'aixequem amb força i interpel·lem directament als sindicats de classe, impulsant assemblees en totes les empreses possibles, aprovem resolucions en les nostres seccions sindicals, mobilitzem forces en barris i centres d'estudi, perquè la consigna de la vaga general es faci present en el dia a dia.
Sabem que no és una tasca fàcil. Ens enfrontem al suport actiu de la dreta i ultradreta al sionisme, a les maniobres, excuses i falses promeses del mateix Govern i a una burocràcia sindical de CCOO i UGT que ha fet de la desmobilització la seva raó de ser. Però aquests obstacles poden ser superats pel moviment si comptem amb un pla de lluita en ascens i que popularitzi la idea de la vaga general: parar-ho tot, per a posar fi a el genocidi.
Només la lluita massiva als carrers i la defensa d'un programa revolucionari pot frenar aquest genocidi.
Preparar una vaga general ja i obligar el Govern PSOE-Sumar a trencar relacions comercials i diplomàtiques!
Des del riu fins a la mar, Palestina vencerà!
Per la Federació Socialista dels pobles d'Orient Mitjà!
Notes:
[1]Gaza se muere de inanición: “¿Por qué nos están matando de hambre?”
[2]El intenso negocio con Israel: desde España y hasta A Coruña
[4] Así es cómo tu dinero puede acabar financiando el genocidio de Israel en Gaza
[5]Per a un examen detallat de les relacions de la Xina i altres països BRICS amb el Govern sionista de Netanyahu, es pot consultar el magnífic treball d'Eric Toussaint ¿Por qué los BRICS no denuncian el actual genocidio en Gaza?
[7]Con 900.000 niños pobres, Israel ocupa el segundo lugar en el ranking de la OCDE
[8]World Inequality Report: Israel entre los países más desiguales
