La situació política està marcada per l'avanç de la ultradreta a tot el món i el criminal genocidi a Palestina. Netanyahu i el seu principal patrocinador, Donald Trump, volen consumar l'holocaust contra el poble palestí i, per això, estan calcant els mètodes dels nazis contra els jueus: la fam planificada, els bombardejos i l'ocupació militar per expulsar de la seva terra tot un poble.

El genocidi contra el poble palestí, aplaudit per l’extrema dreta global; la "caça de l'immigrant" de Trump als EUA i les seves deportacions massives (inclosos nens i nenes separats brutalment de les seves famílies, milers de persones innocents empresonades en autèntics camps de concentració...), juntament amb les mesures cada vegada més autoritàries contra tot el que faci pudor a esquerra, feminisme, antifeixisme i fins i tot progressisme, mostren l'amenaça mortal a què ens enfrontem. I això no es limita a Israel i els EUA.

Per a vèncer la reacció...

Atacs salvatges contra la classe obrera, migrant i nativa, les dones, la comunitat LGTBI i especialment les persones trans, contra els drets democràtics i socials, l'escola i sanitat pública, les pensions, el dret a l'habitatge... són comuns de Milei a l'Argentina, Orban a Hongria, Meloni a Itàlia, i opcions que podrien governar països clau com Le Pen a França i AfD a Alemanya.

L'Estat espanyol i Catalunya no són una excepció. Enquesta rere enquesta, es confirma l'avenç de la dreta extrema del PP i l’extrema dreta neofranquista de Vox, o dels racistes, fanàticament xenòfobs i islamòfobs, disfressats cínicament d'independentistes, d'Aliança Catalana (a qui donen ja 11 diputats al Parlament si hi hagués eleccions). Un avanç electoral que va acompanyat d'agressions i atacs molt reals.

Les brutals caceres de migrants àrabs i musulmans a Torre Pacheco (Múrcia) han estat el cas més escandalós però no són una cosa aïllada. Organitzacions de migrants i col•lectius antifeixistes de Catalunya porten temps denunciant la creixent activitat de la ultradreta racista als barris més degradats de les nostres ciutats i la impunitat de les seves agressions islamòfobes, trànsfobes, racistes i masclistes.

Per frenar aquest avenç, primer cal comprendre les seves causes. La primera és la crisi profunda del sistema: el creixement imparable de la pobresa, la precarietat i les desigualtats; els preus exorbitants dels lloguers i la impossibilitat d'accedir a un habitatge digne; el finançament insuficient de la sanitat i educació públiques... Al costat d'això, les polítiques de promeses i discursos buits mentre apliquen totes les polítiques que exigeixen els capitalistes dels governs socialdemòcrates com el del PSOE-Sumar i el Govern del PSC amb el suport d’ERC i els Comuns.

En política interior, garantint beneficis rècord als empresaris de la CEOE, Foment i l'Ibex 35 mentre els treballadors veiem degradar-se les nostres condicions de vida. En el cas de Catalunya, a més, enterrant la república entre els aplaudiments entusiastes de la burgesia catalana mitjançant els pactes amb Junts, una CiU 2.0 que utilitza el discurs "sobiranista" per negociar amb el PSOE o el PP, segons convingui, les mesures més favorables per als empresaris catalans. Tot plegat amb el suport incondicional dels dirigents d'ERC i els Comuns, que es limiten a arrufar el nas mentre diuen amén a tot el que decideix el PSOE.

En política exterior, vessant llàgrimes de cocodril per Palestina al mateix temps que continuen venent i comprant armes a Israel i finançant el genocidi. O parlant d'"integració" i "solidaritat" davant la immigració mentre pacten amb la dreta l'aplicació de les seves mateixes polítiques racistes: tancament de fronteres i deportacions exprés, camps de concentració en països veïns de la UE, CIE, Llei d'estrangeria... Un nou exemple ha estat el nauseabund pacte PSOE-Junts sobre migració que aplica tots aquests criteris racistes intentant justificar-los amb mentides fastigoses com que el català es veu perjudicat per l'arribada de “masses migrants”. Tot això dóna ales a la dreta i ultradreta en les seves diferents versions, alimentant el verí de la xenofòbia i la islamofòbia entre sectors endarrerits i desesperats de la població.

...lluitar als carrers i aixecar una alternativa revolucionària!

Tanmateix, som moltes a tot arreu les qui ens neguem a quedar-nos de braços creuats davant l'avanç de l'extrema dreta i la seva demagògia. La realitat és que hi ha força de sobres per aturar-los, com mostren les protestes internacionals en suport al poble palestí que han mobilitzat milions de persones als cinc continents, amb Catalunya convertint-se en una referència del moviment de solidaritat, com ha demostrat la missió de la Flotilla Global Sumud cap a Gaza. Alhora hem vist manifestacions massives per un habitatge digne, vagues feministes i marxes LGTBI multitudinàries...

Però no vencerem amb un "antifeixisme" i "progressisme" de postureig, institucional i buit, que ja està provocant l'allunyament de desenes de milers de joves i treballadors i treballadores. Molt menys pactant amb una dreta suposadament moderada que a l'hora de la veritat defensa les mateixes polítiques reaccionàries, racistes i antiobreres. Ni recuperant, en el terreny de la qüestió nacional, els pactes amb Junts i ERC, que només van servir per enfortir aquests dirigents, facilitar-los desactivar el moviment de masses per la república catalana i debilitar l'esquerra independentista, provocant la seva major crisi en molt de temps.

L'únic camí és aixecar una esquerra política i sindical que organitzi la gegantina força que existeix i que ha pres una vegada i una altra els carrers. Per això necessitem un programa revolucionari, comunista, que plantegi l'expropiació dels capitalistes i la lluita pel socialisme. Només així podrem combatre totes les formes d'opressió i unificar les nostres lluites i reivindicacions: l'alliberament nacional i social; la mobilització internacionalista contra el militarisme i la barbàrie genocida amb la lluita antiracista, feminista, LGTBI i especialment trans; les batalles per l’habitatge, lloc de treball, pensions i una sanitat i educació pública dignes; la lluita per la llibertat dels presos polítics (Pablo Hasél, els 6 de Saragossa, les 6 de La Suiza) i contra la repressió que continua, com mostra el cas de les 7 de Somosaguas i una llista d'atacs contra els drets democràtics cada vegada més llarga.

Uneix-te a Esquerra Revolucionària per lluitar per aquest programa i construir l'esquerra comunista de combat que necessitem!