Aquest 8 de març vam fer història amb una mobilització multitudinària mai abans vista en un Dia Internacional de la Dona Treballadora a Mèxic. Al menys 100 mil dones vam sortir als carrers de la Ciutat de Mèxic, algunes en contingents o de manera individual; dones de totes les edats recolzades pels nostres companys de classe, nenes i nens es van sumar a una demanda molt sentida per les oprimides: la violència masclista. Les demandes eren moltes: prou de feminicidis i desaparicions, el cessament de l'assetjament a les escoles i centres laborals, per una recerca efectiva de les desaparegudes, per igualtat salarial i una ocupació digna, ja n'hi ha prou d'agressions físiques i verbals, no més masclisme institucional i impunitat, etcètera. Aquest 8 de març ha marcat un abans i un després en la lluita feminista, vam conquistar els carrers, vam demostrar la nostra força i deixant un missatge ben clar: no pararem i estem disposades a organitzar-nos per confrontar la violència que ens colpeja.
Hem fet història
L'any passat, 2019, la xifra de feminicidis va ser un 137% més que el 2015, quan va començar el registre oficial. Cada nota al respecte ens esgarrifa i ens porta a qüestionar-nos sobre què passa i què ha passat per arribar a aquestes terribles xifres i casos esgarrifosos. Per aquesta raó milers de dones, segurament milions, vam sortir enguany a manifestar-nos per transformar aquesta terrible situació; hi va haver marxes en tots els estats del país, en alguns com l'Estat de Mèxic, el segon amb més casos de feminicidis, hi va haver més d'una marxa en diverses regions.
A la CDMX, vam trigar dues hores en sortir els últims contingents del Monument a la Revolució quan la capçalera de la mobilització ja havia arribat al Zócalo; durant hores rius de companyes i companys seguien arribant cridant consignes i ocupant la plaça. Els voltants de l’Antimonumenta i l'Albereda Central van acabar plenes de dones vestides dels colors de la resistència feminista; el Zócalo de la capital es va tenyir de lila i les expressions artístiques com l'estenedor de denúncies monumental o el contingent de dansaires, estaven presents en cada lloc del recorregut, que sens dubte va quedar curt per al gran tsunami feminista que va envair el quadre central de la Ciutat.
Malgrat que teníem una organització establerta dels contingents, la marea la va superar totalment, fent-se una barreja entre tots els assistents; en alguns punts hi va haver rebuig a la presència de companys, que no van ser pocs els que van participar en solidaritat i en definitiva a la nostra lluita, però quan s'explicava que l'ordre estava superat i que els companys se sumaven amb respecte i humilitat els ànims es calmaven i avançàvem cap al nostre objectiu: omplir el Zócalo; i així va ser.
També vam tenir alguns enfrontaments, especialment a la Catedral, on ens esperava un grup de dretes provocador "pro-vida" i elements que es reivindiquen neonazis, armats amb bats i cinturons com es pot apreciar en alguns vídeos, que van ser expulsats i es van amagar darrere de la policia davant la massivitat de la marxa i el rebuig contundent. I que només es van atrevir a atacar de manera covarda al acabar la manifestació quan milers ens havíem retirat; això demostra que la seguretat resideix en el nostre número, en la nostra organització i en la disciplina per respondre als atacs i que hem de garantir la seguretat no només abans i durant la marxa sinó també al final dels nostres actes.
D'altra banda, un cop més va haver-hi elements infiltrats, com en les darreres mobilitzacions, camuflats entre els grups d'acció directa; això es pot apreciar en diversos vídeos, algunes d'aquestes persones han estat detingudes. Ningú està més interessat en infiltrar-se en el moviment i manejar-lo a la seva conveniència que la dreta, però, malgrat tots aquests intents per desvirtuar-lo, la majoria de la manifestació va tenir una dinàmica molt combativa, reflectint els passos endavant que hem donat en aquests anys on ha augmentat el cansament, però també la lluita per organitzar el moviment i estendre’l.
La lluita continua
No només per a Mèxic ha estat una jornada històrica, sinó per a Amèrica Llatina en el seu conjunt i a tot el món; especialment a països com Xile les mobilitzacions han estat exorbitants i amb gran esperit revolucionari, sens dubte estem en una conjuntura internacional per a la lluita de les oprimides. Sense precedents.
És fonamental seguir donant passes endavant; en els fets s'ha demostrat que la ruta fixada per a la marxa ens va quedar petita, el moviment un cop més ha desbordat totes les expectatives, fins i tot de les organitzacions que van estar al capdavant, aquest és un missatge per a totes nosaltres, el moviment està buscant escalar de manera organitzada i combativa. No escatimem en esforços per seguir impulsant-lo i enfortint! Ja hem pres els carrers massivament; aquest 9 de març s'està portant a terme una aturada històrica, un cop més superant totes les expectatives, és fonamental posar-se a l'altura del moment històric. Aquest és només el principi d'una lluita revolucionària més gran.
Hem d’organitzar comitès feministes i revolucionaris a cada escola, centre de treball, colònia o zona, on integrem a companyes i companys interessats a continuar la lluita i l'organització permanent, on discutim sobre com afavorir aquesta batalla, cal crear autodefenses per prevenir i erradicar la violència, insistint en depurar les institucions de tot el masclisme que les corroeix; estenguem la lluita a més sectors! Aquest 8 de març ha posat de manifest la determinació de voler avançar per construir una societat diferent! El jovent brilla a l'avantguarda! No podem cedir ni un tros de carrer per conquerir els nostres drets, per una igualtat real i contra l'opressió a la qual ens condemna el sistema capitalista. Per això aquesta lluita és constant! Uneix-te a Lliures i Combatives i impulsa amb nosaltres la lluita per una societat lliure de masclisme i de qualsevol altre tipus d'opressió, suma't al feminisme revolucionari i anticapitalista.
Per un feminisme de classe, revolucionari i anticapitalista!
Amèrica Llatina serà tota feminista!
