No passaran!
El passat 6 de març més de dos milions d'estudiants secundaven la vaga convocada pel Sindicat d'Estudiants i Lliures i Combatives i més de 100.000 prenien els carrers de tot l'Estat en més de 40 manifestacions contra la violència masclista i l'ofensiva franquista de Vox , el PP i Cs. Sota el crit de No passaran! donàvem el tret de sortida a les mobilitzacions del 8M amb una força aclaparadora.
Un any més, les multitudinàries manifestacions del 8M, amb més de tres milions de persones inundant les places de centenars de grans ciutats, petites localitats i pobles, han confirmat la voluntat i determinació d'aquest moviment. La lluita massiva pels drets de les dones oprimides és una de les expressions més importants de la lluita de classes a nivell internacional. Així ho revela també les immenses manifestacions que han tingut lloc a l’Amèrica Llatina, des de l'Argentina o Colòmbia, fins a la històrica convocatòria de vaga general feminista el 9 de març a països com Xile i Mèxic, on milions han sortit als carrers contra aquest sistema violent i opressor.
6M: Les i els estudiants sí fan vaga feminista
La marea lila del jovent ha tornat a prendre els carrers. El 6M a Barcelona, Tarragona i la resta de les capitals catalanes, més de 60.000 joves abarrotaven les principals artèries. Més de 15.000 a Madrid marxàvem des de la Puerta del Sol fins al Ministeri d'Igualtat al carrer Alcalá; més de 10.000 al País Valencià (València, Alacant i Castelló); altres 15.000 entre les vuit manifestacions andaluses; més de 3.000 a les ciutats d'Euskal Herria, més de 2.500 a Astúries, milers a Galiza, Castella-Lleó, Castella-la Manxa, Canàries, Balears i, per descomptat, a Múrcia. Encapçalades per enormes pancartes del Sindicat d'Estudiants i Lliures i Combatives amb les consignes de ‘No passaran’ i ‘Fora el masclisme de les nostres aules’, l'ambient era realment elèctric i excepcionalment combatiu.
Milers de cartells i pancartes fetes a mà es fonien amb les consignes que es corejaven a les protestes i recollien les seves principals reivindicacions. ‘Fora el masclisme de les nostres aulas’, ‘con o sin ropa mi cuerpo no se toca’, ‘el pin parental és merda d’Abascal’, ‘contra el pin parental, educació sexual’, ‘Vox i PP, la mateixa merda és’. A Catalunya, el País Valencià, Euskal Herria i Galiza el mateix missatge ressonava amb força: ‘Els carrers seran feministes’, ‘Zuek faxistak zarate terroristak’, ‘Aquí está, aquí se ve, o feminismo galego en pe’.
La gran jornada del 6-M confirmava també el que des del Sindicat d'Estudiants, Lliures i Combatives i Esquerra Revolucionària hem defensat a totes les assemblees de la Comissió 8M a tot l'Estat: la necessitat que aquest any també hi hagués una vaga general feminista de treballadores i treballadors, involucrant al moviment sindical i a tots els col•lectius i assemblees, com va passar el 2018 i 2019. Lamentablement, una part de les companyes vinculades a CCOO i UGT i als partits que ara conformen el Govern, s'han negat en rodó a acceptar aquesta proposada.
Els arguments per a aquest rebuig han estat, al nostre parer, erronis i contraproduents. No té sentit argumentar que una vaga feminista soscavaria el nou Govern. En realitat, mostrar la nostra força mitjançant una nova vaga general és la manera més efectiva d'enviar un cop demolidor al bloc reaccionari del PP, Vox i Cs, al mateix temps que serviria per empènyer al Govern de PSOE i Unides Podem a que compleixi amb nosaltres i les nostres reivindicacions.
La violència masclista continua sent una realitat, com la justícia patriarcal, la precarietat, la desigualtat laboral i salarial, l'opressió de les cures, les retallades en dependència i en l'ensenyament públic o els desnonaments. No podem atorgar un xec en blanc a aquest Govern. Hem de garantir que les nostres demandes es compleixen i que hi hagi un canvi real, i només ho aconseguirem augmentant la força del nostre moviment. La vaga general feminista segueix sent una peça clau d'aquesta estratègia.
Govern PSOE-Unides Podem. Prou de paraules: Volem fets!
Aquest clam del jovent també anava dirigit al Govern PSOE-UP. I és que, no per casualitat la mateixa setmana del 8-M la ministra d'Igualtat, Irene Montero, feia gala del nou Avantprojecte de Llei de Llibertat Sexual aprovat en el Consell de Ministres.
Des dels carrers hem clamat: per suposat que volem que les lleis reconeguin els nostres drets! Però no n'hi ha prou. Aquest esborrany de llei no garanteix que això es compleixi ja que la judicatura que l'executa està plena de franquistes i masclistes que mai van ser depurats després de la caiguda del dictador.
En segon lloc, deixa fora un aspecte central: l'abolició de la prostitució, la forma més descarnada d'explotació i violència contra les dones. Quan serà el moment de perseguir i expropiar als que es fan d'or a costa de l'explotació de les més oprimides?
En tercer lloc, on són els recursos materials necessaris per fer-nos fora de la situació de violència que vivim les dones? Els segueixen tenint els grans banquers, la patronal, la jerarquia de l'Església catòlica, i cal confrontar amb ells, amb els i les que ens oprimeixen quotidianament i després es posen un llacet lila a la solapa.
Les petites reformes o posar per escrit el que nosaltres hem conquerit lluitant -com en el cas de la sentència de la Manada- no solucionaran la nostra situació. Prou de mitges tintes i de renúncies!
Per acabar amb el masclisme a les aules reclamem: Prohibició per llei del "Pin Parental", implantació immediata d'una assignatura d'educació sexual inclusiva i avaluable, fi de les retallades educatives i de les subvencions a la concertada! Ni podem esperar, ni volem bones paraules. Calen fets.
El 8M omple els carrers contra l'extrema dreta i la reacció
Les mateixes consignes que el 6M es corejaven amb força ressonaven també en les manifestacions del 8M. ‘Abascal és un criminal’, ‘fora la dreta de la nostra lluita’. Mentre dirigents de Vox com Ortega Smith es referien al 8 de març com "una data per oblidar" i Rocío Monasterio el qualificava "d’aquelarre" la massivitat als carrers ha estat la millor resposta al seu discurs feixista i masclista, així com a les maniobres dels partits de la dreta per intentar descafeïnar, un any més, el contingut de classe i anticapitalista del nostre moviment.
Algunes dones de Cs i el PP han sortit públicament dient que són feministes i que anirien al 8 de Març. De nou, intentant introduir la verinosa idea que "totes les dones" estem al mateix costat de la barricada. Però el nostre moviment ja coneix les seves estratagemes i, sobretot, sap molt bé que elles no defensen els drets de les oprimides, no són les nostres aliades, sinó que s'aixequen sobre la nostra explotació.
La força d'aquest 8M ha estat la millor demostració de com combatre l'extrema dreta, a la dreta i la reacció. Davant dels discursos parlamentaris o els "fronts constitucionalistes" que s'han mostrat completament inútils, la lluita de masses és la resposta. El segell antifeixista està gravat a l'ADN del poderós moviment que hem aixecat. I és que -a diferència del que ens intenten fer creure els mitjans al servei del sistema- aquesta no és una lluita de dones contra homes, sinó de oprimides i oprimits contra opressors i opressores. Així, el 8M ha tornat a ser una jornada històrica i ha deixat clar que som les treballadores, les joves de les famílies humils, les explotades, lluitant colze a colze amb els nostres companys, les que hem omplert els carrers.
Per un feminisme revolucionari i anticapitalista
Les jornades del 6 i el 8 de Març posen de manifest la determinació del moviment, amb el jovent al capdavant, de no cedir un pam en la defensa dels nostres drets democràtics, per la igualtat real i contra l'opressió a què ens condemna el sistema capitalista. Cap dret important s'ha aconseguit només amb una votació parlamentària, sinó que és el fruit de la lluita massiva als carrers. Per això hem de defensar un feminisme revolucionari i anticapitalista, que lluiti per la transformació socialista de la societat. Només atacant l'arrel de el problema podrem alliberar-nos de les nostres cadenes i conquerir una societat lliure de masclisme i de qualsevol altre tipus d'opressió.
