Feminisme i LGTBI

Feminisme revolucionari!

En els últims mesos, amb la crisi de la Covid-19 i els confinaments domiciliaris, han sigut moltes les dones joves i treballadores que han patit en carn pròpia la xacra de la violència masclista d'una forma encara més cruel: les nostres cases s'han convertit en presons en les quals ens hem vist obligades a conviure a temps complet amb els nostres agressors, sent exposades a les tensions que provoca una crisi d'aquesta magnitud i havent de romandre en silenci davant el maltractament i les agressions per por a ser assassinades.

L'impacte de la pandèmia ha tornat a exposar de manera descarnada l'únic rostre possible de l'explotació sexual. Sense importar les seves vides, el seu estat físic i molt menys l'emocional, només la quantitat de bitllets que puguin entrar a les butxaques dels propietaris dels clubs de "cites", milers de dones són deshumanitzades i sotmeses a una violència salvatge a la infinita llista de bordells que poblen ostentosament la geografia de l'Estat espanyol. És que potser un virus anava a suposar el més mínim problema perquè proxenetes i puteros seguissin extorsionant les dones obligades a vendre els seus cossos en un bordell o al carrer?

La justícia patriarcal derrotada!

La nit del 18 de setembre la notícia saltava als mitjans. Després d'un dia de deliberació, el veredicte unànime del jurat popular era demolidor: el crim perpetrat contra Paz va ser un assassinat comès de manera “deliberada, conscient i intencionadament, eliminant tota possibilitat de defensa de la seva víctima”. A continuació, la fiscalia, que fins a 24 hores abans s'havia negat a reconèixer com a assassinat el crim contra Paz, canviava la seva petició de 15 a 21 anys de presó, l'advocacia de l'Estat feia el mateix i l'advocat defensor de l'assassí, que fins al dia anterior defensava la seva lliure absolució, demanava la mínima per a aquest delicte, 20 anys.

No va ser un homicidi, va ser un assassinat

Signa AQUÍ la resolució de denúncia

El 6 de març de 2018, després de 21 dies de cerca, apareixia sense vida el cos de Paz Fernández Borrego, veïna de Gijón, a la vora de l'embassament d’Arbón, prop de Navia. El seu assassí, amb qui tenia una relació sentimental, s'havia desfet del seu cos llançant-lo des d'un pont el 13 de febrer després de colpejar-la amb acarnissament repetidament fins a matar-la, tal i com va determinar l'autòpsia en el que clarament va ser un assassinat planificat.

El coronavirus ha estat l'accident que ha desencadenat una crisi econòmica salvatge que ja es venia gestant i ha deixat al descobert la incapacitat del capitalisme de satisfer les més mínimes necessitats de la classe treballadora i el jovent.

La pandèmia del coronavirus ha deixat en evidència, a l'Estat espanyol i arreu del món, la catàstrofe social provocada per la crisi d'un sistema decadent. Un sistema que a més de tota la misèria ja coneguda per la classe treballadora i el jovent, porta aparellada una gran xacra per a milions de dones, joves i treballadores: la violència masclista. Una xacra que amb les ordres de confinament actuals davant de la crisi sanitària del coronavirus, s'està veient agreujada amb la complicitat de governs, forces de l'ordre i jutges i jutgesses al servei d'aquest sistema patriarcal i masclista que abandona les víctimes.

No passaran!

El passat 6 de març més de dos milions d'estudiants secundaven la vaga convocada pel Sindicat d'Estudiants i Lliures i Combatives i més de 100.000 prenien els carrers de tot l'Estat en més de 40 manifestacions contra la violència masclista i l'ofensiva franquista de Vox , el PP i Cs. Sota el crit de No passaran! donàvem el tret de sortida a les mobilitzacions del 8M amb una força aclaparadora.

La vaga convocada pel Sindicat d’Estudiants i Lliures i Combatives ha estat un èxit!

La marea lila del jovent ha tornat a prendre els carrers. A Barcelona, ​​Tarragona i la resta de les capitals catalanes, més de 60.000 joves han abarrotat les principals artèries. Més de 15.000 a Madrid marxant des de la Puerta del Sol fins el Ministeri d'Igualtat; més de 10.000 al País Valencià (València, Alacant i Castelló); altres 15.000 en les vuit manifestacions andaluses que hem organitzat; més de 3.000 a les ciutats d'Euskal Herria, més de de 2.500 a Astúries, milers a Galiza, Castella-Lleó, Castella-la Manxa, Canàries, Balears i, per descomptat, a Múrcia.

Aquest 8 de març vam fer història amb una mobilització multitudinària mai abans vista en un Dia Internacional de la Dona Treballadora a Mèxic. Al menys 100 mil dones vam sortir als carrers de la Ciutat de Mèxic, algunes en contingents o de manera individual; dones de totes les edats amb el suport dels nostres companys de classe, nenes i nens es van sumar a una demanda molt sentida per les oprimides: la violència masclista. Les demandes eren moltes: prou feminicidis i desaparicions, el cessament de l'assetjament a les escoles i centres laborals, per una recerca efectiva de les desaparegudes, per igualtat salarial i un lloc de treball digne, ja n'hi ha prou d'agressions físiques i verbals, no més masclisme institucional i impunitat, etcètera. Aquest 8 de març ha marcat un abans i un després en la lluita feminista, vam conquistar els carrers, vam demostrar la nostra força i deixant un missatge ben clar: no pararem i estem disposades a organitzar-nos per confrontar la violència que ens colpeja.

Un any més les dones treballadores i joves, acompanyades pels nostres companys, hem tornat a prendre els carrers de tot el món en el Dia Internacional contra la Violència Masclista. Des de l’Amèrica Llatina fins a les places de desenes de ciutats d'Europa, milions vam exigim la fi d'aquesta xacra que ens assassina, oprimeix i explota.

A l'Estat espanyol, com ja és tradició, les manifestacions van ser multitudinàries. 60.000 a Madrid, 15.000 a Barcelona i Bilbo, 10.000 a Iruña, 7.000 a Sevilla, 7.000 a València, 2.500 a Màlaga… La força irresistible que la marea feminista va tornar a demostrar és imparable. Durant hores vam cantar contra la justícia patriarcal i de classe que protegeix a violadors i culpa a les víctimes (Nos violan en Manada y la justicia no hace nada!), contra els assassinats masclistes (No estem totes, falten les assassinades!), contra l'assetjament (No vull ser valenta, vull ser lliure!) i contra el sistema que sustenta la violència contra la majoria de les dones: el capitalisme.

A moltes ciutats, pancartes amb la consigna “Abolició de la prostitució, la pornografia i els ventres de lloguer” obrien les grans manifestacions del 25N. El moviment feminista va tornar a demostrar per la via dels fets que no només és abolicionista, sinó que no permetrem que es blanquegi l'esclavitud sexual i a les màfies proxenetes a les nostres mobilitzacions. Com des de Lliures i Combatives hem explicat una vegada i una altra, és absolutament inacceptable que certs sectors que es denominen feministes advoquin, en la pràctica, per legalitzar l'abús i les violacions contra les dones més vulnerables. El 25 de novembre lluitem contra tot de tipus de violència masclista, entre les quals es troba, de forma destacada, l'esclavitud sexual. “Abolicionistes, anticapitalistes!”

Una resposta al masclisme i feixisme de l'extrema dreta

Sense cap mena de dubte, el moviment en defensa dels drets de les dones treballadores i joves, que ha mobilitzat a milions de persones en multitud d'ocasions, continua sent un exemple molt poderós. Per això no és cap casualitat que la dreta franquista ens ataqui tan feroçment.

Durant els últims dies hem hagut d'escoltar autèntiques provocacions i insults de parlamentaris i parlamentàries de Vox. Vam presenciar a l'Assemblea de Madrid a la retrògrada Alicia V. Rubio –una vella coneguda del moviment estudiantil que va interposar una querella criminal contra el Sindicat d'Estudiants per lluitar contra la seva homofòbia quan era la cap d'estudis de l'IES Peridis– afirmar que “el feminisme és un càncer” i que “cosir botons empodera molt”. També hem escoltat a Ortega Smith a l'Ajuntament de Madrid, negant de nou l'existència de la violència de gènere i, quan una dona que avui va en cadira de rodes precisament per un atac masclista li va fer front, aquest va contestar que “és el prototip de feminista subvencionada”.

Aquestes mobilitzacions van ser una resposta contundent a tots aquells i aquelles que pretenen robar-nos tots els nostres drets i retornar-nos a la fosca època de la dictadura franquista. El 25N li vam dir a l'extrema dreta que No passaran! i que ens tindran als carrers combatent el seu masclisme, el seu racisme i el seu feixisme. Aquesta és la manera de frenar a Vox: aixecant un poderós moviment feminista revolucionari als carrers que assenyali als i les culpables de la nostra opressió. Aquesta és la nostra major força.

Però el passat dilluns no només vam cridar “¡Vox vuelve al siglo dicisiete!”. També vam aixecar la bandera de lluita contra els ferms defensors del Règim del 78, contra els reaccionaris del PP i de Ciutadans, els qui comparteixen les mateixes tradicions i ideologia que l'extrema dreta: polítics i polítiques, com Díaz Ayuso o Begoña Villacís, que apliquen totes i cadascuna de les mesures que condemnen a les dones treballadores a una vida d'opressió i precarietat.

A la manifestació de Madrid es va viure una escena que reflecteix molt bé què significa el Trifachito pels nostres drets. Quan la manifestació avançava pel Carrer Alcalá, l'Ajuntament de Madrid dirigit per Martínez-Almeida del PP, va decidir activar a tot volum el so de la decoració nadalenca del carrer perquè les nadales tapessin els crits de les milers de persones que cridàvem contra el masclisme i la justícia patriarcal. “Menos villancico y más trabajo fijo! vam començar a cantar. La dreta ens pretén silenciar però només es trobaran amb més indignació, més ràbia i més lluita als carrers.

Feminisme anticapitalista i revolucionari. Uneix-te a Lliures i Combatives!

Les companyes de Lliures i Combatives, el Sindicat d'Estudiants i Esquerra Revolucionària vam participar enèrgicament a les manifestacions que es van celebrar arreu de tot l'Estat. Vam organitzar grans seguicis combatius i vam agrupar milers de persones rere les nostres pancartes i banderes. El jovent i les estudiants van tornar a ser les grans protagonistes de la jornada, com ho han estat el 8M o a les manifestacions contra ‘les Manades’ i el sistema judicial que les protegeix.

Des dels nostres megàfons vam enviar una especial salutació de lluita fraternal a les centenars de milers de dones treballadores, joves, camperoles, juntament amb milers d'homes més, que a l’Amèrica Llatina estan protagonitzant autèntiques insurreccions contra l'oligarquia de dretes, contra les mesures neoliberals o contra cops d'estat a l'Equador, Xile, Colòmbia o Bolívia. Vam recordar la lluita per un avortament lliure, segur i gratuït a l'Argentina o Mèxic i ens vam sentir agermanades amb la revolució que avui recorre el continent llatinoamericà.

En els nostres discursos també vam recordar al nou govern de coalició quines són les reivindicacions i demandes del moviment feminista, que una vegada rere una altra hem defensat als carrers. L'experiència d'aquests últims mesos amb el govern del PSOE ha estat molt clara: malgrat considerar-se “el govern més feminista d'Europa”, l'Executiu “socialista” no ha aplicat ni una sola mesura per a transformar les condicions de vida de les dones. És l'hora dels fets! Però seguirem als carrers perquè la lluita és l'únic camí.

Som feministes i anticapitalistes. Des de Lliures i Combatives sabem que acabar amb la violència masclista només és possible si acabem amb el sistema que la genera. Hem d'impulsar un feminisme revolucionari que posi contra les cordes l'ordre capitalista i patriarcal.

Us convidem a totes a unir-vos a nosaltres per a fer la nostra lluita més forta i poderosa. Aquesta batalla la guanyarem i construirem una societat diferent, una societat socialista, on ningú mai més conegui la violència, l'explotació o l'esclavitud.

Uneix-te a Lliures i Combatives!