La pandèmia del coronavirus ha deixat en evidència, a l'Estat espanyol i arreu del món, la catàstrofe social provocada per la crisi d'un sistema decadent. Un sistema que a més de tota la misèria ja coneguda per la classe treballadora i el jovent, porta aparellada una gran xacra per a milions de dones, joves i treballadores: la violència masclista. Una xacra que amb les ordres de confinament actuals davant de la crisi sanitària del coronavirus, s'està veient agreujada amb la complicitat de governs, forces de l'ordre i jutges i jutgesses al servei d'aquest sistema patriarcal i masclista que abandona les víctimes.

Aquesta és la realitat que viuen les milers de dones víctimes de la violència masclista en els seus domicilis i que ara es veuen obligades a conviure 24 hores amb el seu agressor en un espai reduït, sense possibilitat d'escapar, exposades a les tensions que un confinament provoca, i que han de callar davant del maltractament psicològic o físic que l'agressor exerceix sobre elles i amb la por de ser assassinades a mans d'aquest.

No volem estadístiques de dones assassinades, volem mesures efectives!

Des del Ministeri d'Igualtat s'ha redactat la "Guia d'actuació per a dones que estiguin patint violència de gènere en situació de permanència domiciliària derivada de l'estat d'alarma per COVID-19". Però aquesta guia tan sols es limita a indicar a la víctima que en cas d'agressió o conflicte, truqui als telèfons habilitats, es descarregui l'app ATENPRO per poder sol·licitar ajuda o, si pot, abandoni el domicili o busqui en el propi domicili un lloc segur on resguardar-se del maltractador. A més, tant la policia com “expertes” en violència de gènere, han fet tot un seguit de recomanacions per a l’"autoprotecció" de les víctimes, entre les que es troben la d'evitar el conflicte i tractar de mantenir la calma i no respondre a provocacions intencionades de l'agressor. Això què vol dir? Que si som agredides és perquè no hem estat prou previngudes? El que necessitem no són crides a l'autoprotecció, sinó un pla urgent contra la violència masclista, amb els recursos econòmics necessaris per a garantir la protecció i l'atenció a les víctimes!

Un govern i un Ministeri d'Igualtat que des del primer dia han anunciat a so de bombo i platerets que són feministes i que apliquen mesures feministes, han de donar solucions reals i efectives per a lluitar contra aquesta xacra i que cap dona vegi la seva vida en perill, ni ara ni mai. Aplicar les mateixes mesures que ja existien abans d'aquesta situació de confinament -la diferència fonamental és que si una dona surt al carrer a fer la denúncia no serà multada- deixen encara més exposada la víctima. Unes mesures que en condicions normals són ja molt insuficients i no acaben ni molt menys amb l'opressió salvatge que patim. És per això que moltes dones no s'atreveixen a denunciar per por de ser assassinades pel seu maltractador, per vergonya a ser jutjades pel seu entorn, o pel sentiment de culpabilitat que durant anys aquest sistema masclista i patriarcal ens ha gravat a foc.

Si això era així abans, com serà més senzill en aquesta situació? Un devastador exemple és l'assassinat de l'última víctima de violència masclista a Almassora (Castelló) el passat 20 de març, la primera des que es va decretar l'estat d'alarma, i que a més va ser assassinada davant dels seus dos fills. S'emfatitza en què no constaven denúncies prèvies, cosa que precisament per la falta de mesures efectives i per la justícia patriarcal que tenim, s'ha convertit en la norma. De les 17 víctimes mortals que s'han produït a l'Estat espanyol en els tres mesos d'aquest any -segons xifres oficials del Ministeri d'Igualtat, que tan sols inclouen les dones assassinades per les seves parelles o exparelles, i que segons dades de Feminicidio.net ascendeixen a 32- només una d'elles havia interposat una denúncia. Un reflex més de la manca de protecció que aquest sistema judicial heretat de la dictadura franquista ofereix a les víctimes, com ja hem vist amb sentències com les de l'Arandina o la Manada de Pamplona.

Però malauradament no es tracta d'un cas aïllat, sinó que des de divendres passat, una altra dona està ingressada a Sevilla en estat greu perquè la seva parella va intentar tallar-li el coll Quantes dones més estan sent maltractades en silenci aquests dies a casa sense possibilitat d’escapar? Malauradament aquesta situació s'anirà agreujant mentre sigui necessari mantenir l'estat d'alarma i no s'apliquin mesures efectives.

Des de la Generalitat de Catalunya denuncien que les trucades rebudes en els telèfons d'ajuda entre el 16 i el 21 de març, han augmentat un 30%, amb un total de 196 trucades. Davant d'això, la Generalitat ha iniciat una campanya perquè aquelles dones que pateixin violència masclista puguin denunciar en supermercats, farmàcies i comerços oberts, amb una crida a la ciutadania perquè estigui atenta a qualsevol mostra de possible maltractament. Però si no hi ha garanties efectives de protecció després de la denúncia, com una dona terroritzada se sentirà segura per denunciar més encara en aquesta situació?!

Aquesta manca de protecció no és exclusiva de l'Estat Espanyol, sinó que és una pota més del patriarcat emparat pel sistema capitalista. A nivell mundial diversos estudis apunten que el 70% de les dones pateixen violència masclista i segons dades de l'ONU, menys del 40% de les dones que la pateixen demanen ajuda. Dades que sens dubte són molt superiors, ja que la violència masclista és una xacra que es pateix amagada i silenciada pel judici social, la por i la desprotecció a què s'enfronten les víctimes.

No obstant, una vegada més, aquest sistema que dóna l'esquena a les víctimes de violència masclista, en canvi sí que troba la manera de protegir els agressors. D'aquesta manera, les víctimes poden seguir sent denunciades en cas d'incompliment del règim de visites que tinguin establert en el cas que hi hagi menors i convisquin en diferents domicilis. Maltractadors curant de menors! Malgrat la recrudescència de la situació generada després del confinament, la realitat segueix sense canviar ni abordar el veritable problema, que és protegir realment a aquestes dones i els seus fills i filles enfront de la barbàrie i el sofriment.

Dones atrapades, pisos buits

Mentre totes aquestes dones víctimes de la violència masclista es veuen obligades a conviure amb el seu agressor en el mateix espai i sense possibilitat de fugir perquè moltes en depenen econòmicament, només a l'Estat Espanyol hi ha 3,5 milions de pisos buits -propietat en la seva majoria de bancs i grans empreses immobiliàries-. El govern del PSOE-UP ha d’expropiar immediatament tots aquests habitatges per garantir realment la seguretat i la protecció de totes les víctimes. La nacionalització de la banca i les grans immobiliàries no només permetria acabar amb el drama dels desnonaments o la llosa de la hipoteca o el lloguer, sinó que a més permetria crear un gran parc d'habitatge públic centrat en assegurar la seguretat de les dones maltractades.

El govern del PSOE-UP ha de posar en marxa immediatament aquest pla urgent contra la violència masclista, una àmplia xarxa pública i gratuïta d'atenció a les dones que en són víctimes, que a part de garantir una alternativa habitacional sense cost per a les dones maltractades, ha de garantir per a elles ajudes econòmiques i incorporar milers de professionals de l'àmbit de la psicologia, la seguretat, etc., així com tots els recursos tecnològics necessaris per assegurar la protecció i l'atenció de les víctimes. El govern del PSOE-UP ha de depurar l'aparell judicial de jutges i jutgesses masclistes i franquistes que deixen en llibertat violadors i assassins o els imposen penes ridícules, mentre criminalitzen les víctimes. Ha de frenar immediatament els ERTOs i la destrucció d'ocupació, que ens afecta especialment a les dones treballadores, que som les que més patim la precarietat, els baixos salaris i la pobresa. El govern del PSOE-UP ha de deixar d'obeir els interessos dels grans capitalistes, passar de les paraules als fets i combatre -com milions hem fet als carrers- l'ofensiva reaccionària que l'aparell de l'Estat i els capitalistes han desfermat contra nosaltres.

És l'hora de l'organització i la lluita

Aquest sistema ens vol callades i submises en tots els àmbits de la nostra vida, però milions de dones joves i treballadores arreu del món hem dit prou i ens hem mobilitzat massivament contra la violència masclista, la precarietat i l'opressió de classe i de gènere, demostrant que estem disposades a arribar fins al final en la lluita per la nostra emancipació. Hem demostrat la fortalesa del nostre moviment i que estem disposades a lluitar contra qualsevol xacra i opressió que pesi sobre les nostres espatlles.

No en tenim prou amb bones intencions, ni les mesures al servei de les elits que colpegen les dones més humils, volem mesures reals i efectives, dotades dels recursos necessaris, que acabin amb la nostra opressió i amb la violència sobre nosaltres. Per això des de Lliures i Combatives seguirem lluitant per la transformació socialista de la societat i contra aquest sistema capitalista, masclista i patriarcal, que busca el benefici d'uns pocs a costa de la vida de la majoria. I ho farem com sempre hem conquerit els nostres drets: lluitant als carrers!

El govern ha d'actuar perquè la crisi del COVID-19 no la paguem les dones treballadores!

Recursos contra la violència masclista ja!