El Tribunal Suprem ha decidit per unanimitat repetir el judici pel cas Bateragune (2012), pel qual Arnaldo Otegi i altres quatre dirigents de l'Esquerra Abertzale van passar entre sis i sis anys i mig a la presó, i van ser condemnats a sengles anys d'inhabilitació política. Es tracta d'un autèntic escàndol que posa en evidència amb total cruesa el caràcter franquista de l'aparell de l’Estat i del règim del 78, que s'uneix als processos judicials contra el poble de Catalunya, les declaracions obertament colpistes dels militars i de la corrupció monàrquica.

Al 2018 el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg va dictaminar que el procés judicial “Bateragune” no va ser imparcial i que es va vulnerar el dret a un judici just, de manera que al juliol d'aquest mateix any el Tribunal Suprem va anul·lar la sentència. No va haver-hi cap intenció de compensar de cap manera els cinc condemnats que van complir les seves penes íntegres a la presó. Tot el contrari. Els franquistes amb toga treuen pit davant els Tribunals Europeus i han decidit repetir els judicis.

L'aparell de l’Estat franquista bufa les espelmes de la dreta i l'oligarquia

Aquesta decisió judicial té un caràcter i un objectiu clarament polític. No és cap casualitat que es desenvolupi enmig de la negociació dels pressupostos generals del Govern del PSOE-UP i EH Bildu, afavorint la furiosa campanya de la dreta espanyolista. Clarament, és un cop de puny damunt de la taula d'aquest sector de la classe dominant –hereva directa de la dictadura– contra la base social del conjunt de l'esquerra. Un intent desesperat de pretendre tornar als temps on la manipulació mediàtica “antiterrorista” i la divisió en línies nacionals els hi oferia la salvaguarda per a sostenir el corrupte règim del 78. I un advertiment molt clar: que no cediran un pam els seus privilegis i que utilitzaran totes les forces i posicions en les institucions per a defensar-los.

La dreta espanyolista ha sortit al galop per atacar el Govern central, segons ells, “filoetarra”. Per part seva, els dirigents del PSOE, lluny d'esmentar o proposar-se depurar l'aparell de l’Estat dels elements feixistes que el dirigeixen, miren a una altra banda, segueixen el corrent amb solemnitat i es justifiquen davant la dreta. En aquesta línia, el ministre José Luis Ábalos declarava que la repetició del cas Bateragune és la mostra de la major claredat que l'acord entre el Govern i Bildu per als Pressupostos no suposa “cap blanqueig". Pablo Iglesias, que davant els judicis de Bateragune en 2011 va condemnar la sentència –“quin escàndol que es condemni a 10 anys a dos dels artífexs de la pau”-, guarda ara un vergonyós silenci i es comporta com un “home d'Estat” que accepta les regles del règim.

La fi d'ETA i la fúria de la dreta

La dreta espanyolista i els Tribunals del règim del 78 mai han tingut res a celebrar de la fi de l'activitat d'ETA. A l'inrevés, que desaparegués el que durant tant de temps va ser la seva principal excusa per a justificar la repressió, els ha causat tal impotència que una dècada després s’amarren al mateix fantasma. Des de l'anunci d'alto-el-foc d'ETA el 5 de setembre de 2010, l'aparell de l’Estat ha respost multiplicant la repressió.

El cas Bateragune va ser l'exemple més evident en aquest sentit. No hi ha cap exemple d'un altre Estat que, en comptes de negociar un procés de pau, s'hagi afanyat a empresonar a polítics que estaven plantejant que es posés fi unilateralment a l'activitat d'una organització armada.

A l'octubre de 2009 per ordre del Jutge Baltasar Garzón van ser detinguts 10 membres de l'Esquerra Abertzale, enmig d'una reunió. L'objectiu de la reunió era precisament posar fi a la lluita armada i apostar clarament per “la utilització de vies exclusivament polítiques i pacífiques”. L'aparell de l’Estat i per descomptat el jutge Garzón eren perfectament conscient d'això i així ho van declarar també clarament els encausats en les sessions judicials, alhora que rebutjaven públicament l'activitat armada d'ETA.

A partir d’això, fins al desarmament i, després, la definitiva dissolució d'ETA el 3 de maig de 2018, cada decisió i gest de l'Esquerra Abertzale per a acabar amb ETA ha estat resposta amb més detencions, judicis i presó contra joves, activistes a favor dels drets dels presos “herrira”, advocats, els propis presos i els seus familiars… El muntatge contra els joves de Altsasu ha estat la mostra més clara que encara que ETA ja no existeixi, la reacció continuarà invocant-la una vegada i una altra.

La feblesa del règim al descobert

La deriva repressiva del règim del 78 representa la seva feblesa. Les seves institucions han estat i continuen sent àmpliament qüestionades als carrers amb mobilitzacions massives. L'única sortida que pot trobar és la més descarada repressió i manipulació, que lluny d'aconseguir l'efecte perseguit, augmenta la determinació de lluita.

El 3 de desembre s'ha complert el 50è aniversari del “procés de Burgos”, la primera gran victòria contra el règim de Franco. L'espectacular lluita de masses amb manifestacions massives, aturades laborals, tancaments, vagues estudiantils s'estenien tant arreu d’EH –arribant-se a convocar una vaga general– com a la resta de l'Estat i internacionalment. Totalment acorralat per tots els territoris, el règim va haver de decretar el 14 de desembre l’Estat d'excepció per a tot l'Estat espanyol, però el moviment ja havia aconseguit amb la seva força als carrers eliminar les condemnes a mort del processament.

La dictadura enduria la repressió a mesura que la seva crisi empitjorava. Es trobava enfangat en la corrupció amb el cas Matesa i van haver de triar a Joan Carles de Borbó com a successor de Franco. Però els afusellaments, els assassinats de militants de l'esquerra, les tortures i les massives detencions no van aturar el moviment, sinó que van forjar la seva determinació.

Avui, el fet que ETA hagi deixat d'existir és una magnífica notícia per al desenvolupament de la lluita revolucionària de la classe treballadora. Les institucions del règim del 78 es troben en una crisi generalitzada i la seva credibilitat es ressent encara més quan agiten el fantasma d'ETA. La socialdemocràcia ha demostrat completa submissió davant aquestes institucions en obeir el mandat de l'IBEX 35, que sosté tot el castell de naips. L'única sortida per a expulsar els franquistes de l'aparell d'Estat, és basant-se en la lluita de masses, enfrontant-se directament als interessos de l'oligarquia amb un programa revolucionari.