El 29 de novembre es feia pública una carta adreçada al rei Felip VI i signada per 73 ex-comandaments de l'Exèrcit de Terra contra el Govern "socialcomunista recolzat per filoetarres i independentistes" que amenaça amb la "descomposició de la Unitat Nacional" i posa en risc "la cohesió nacional", alhora que manifestaven la seva lleialtat al monarca.

En aquesta missiva també defensaven la moció de censura de Vox contra el Govern i assumien el seu discurs ultradretà. Uns dies abans, diversos alts comandaments de l'Exèrcit de l'Aire manaven una altra carta al Parlament Europeu en els mateixos termes: "salvar la pàtria" i defensar la monarquia.

Arran d'això, Infolibre va fer pública la informació d'un xat de WhatsApp en què diversos d'aquests comandaments militars declaren que "caldria afusellar a 26 milions de fills de puta", referint-se a persones d'esquerres, independentistes, etc. Altres missatges afirmen que els membres de l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) "pagaran algun dia" pel que han fet, que Franco (a qui un dels militars el denominava com El Irrepetible) i José Antonio Primo de Rivera "van portar la pau i la prosperitat a Espanya" després del cop d'Estat del 18 de juliol de 1936.

És evident que aquests militars colpistes que diuen voler "salvar la democràcia" són uns franquistes que voldrien aixafar els més mínims drets democràtics i acabar amb tots aquells que lluitem per transformar la societat.

Com no podia ser d'altra manera, Vox no ha perdut un segon a sortir en defensa dels signants del text i dels missatges del xat, dient amb orgull que són "la nostra gent"; igualment Felip VI no ha fet el més mínim gest de condemna ni s'ha desvinculat d'aquesta caterva de feixistes. El seu silenci parla per si mateix. No, no es tracta de "neutralitat" per part del monarca, com lamentablement ha declarat la ministra de Defensa Margarita Robles. O és que potser no va sortir Felip VI el 3 d’Octubre de 2017 en un missatge a tot el país en horari de màxima audiència per posar-se al costat de la repressió contra el poble de Catalunya?

El caràcter reaccionari de l'aparell de l'Estat

Tot això no és cap anècdota. No és la primera carta o escrit que uns militars posen negre sobre blanc amb aquest tuf reaccionari, feixista i espanyolista. I no només són militars retirats jubilats i gent gran passats de moda –com ens intenten fer creure– sinó que també hi ha caps militars en actiu, que ocupen llocs en l'alt comandament. Podem recordar, sense anar-nos gaire lluny, les declaracions apel·lant a "treure els tancs al carrer" de diversos militars d'Almeria davant l'aixecament del poble de Catalunya per la república i la celebració del referèndum de l’1 d'Octubre de 2017, mentre la policia apallissava a aquells que es manifestaven i exercien el seu dret democràtic al vot.

El 20 de setembre de 2012, un coronel, Francisco Alamán Castro, declarava que Catalunya s'independitzaria "per sobre del seu cadàver" i amenaçava amb un atac militar al·legant el seu jurament de "complir amb l'ordenament constitucional que consagra la unitat d'Espanya com a principi irrenunciable". Pocs dies després, el 24 de setembre, l'Associació de Militars Espanyols (AME) advertia al president de la Generalitat que podria ser jutjat en els tribunals castrenses si permetia la "fractura d'Espanya", per “l’alta traïció a la Constitució que això comportaria”.

Al setembre de 2018 – governant ja el PSOE– més de 1.000 caps i ex-comandaments militars van signar una carta de suport a la figura de Franco. En aquesta carta afirmaven que hi havia "una campanya infame" per part de l'esquerra contra la figura del dictador, que segons aquests peixos grossos va ser el "principal artífex" de la Història d'Espanya i que el cop d'Estat del 18 de juliol estava justificat perquè Espanya "estava sent agredida pel comunisme internacional" i que exhumar les restes de Franco era "una perversa pretensió". Està clar que a l'Exèrcit, com a la Policia, la Justícia i en tot l'aparell de l'Estat, l'ADN franquista és una realitat.

Per això no és suficient que des del Govern de coalició simplement es desacrediti la carta d'aquests militars colpistes, ni tampoc n'hi ha prou que un diputat socialista, Odón Elorza, denunciï aquests feixistes des de la tribuna parlamentària assenyalant els seus vincles amb Vox. I després què? Res de sancions, ni de treure privilegis, ni molt menys de la depuració, una vegada per totes, de l'aparell de l'Estat franquista. Cal passar de les paraules als fets, també en aquest terreny.

I per això, el primer que ha de fer el Govern PSOE-UP és reconèixer que durant els anys de la Transició, amb la connivència de l'esquerra parlamentària (PSOE i PCE), es va mantenir a tots aquells policies, militars, jutges... que durant 40 anys van reprimir amb sang, van detenir, torturar, empresonar i afusellar als lluitadors antifranquistes. Mitjançant la Llei d'Amnistia de 1977 se'ls van perdonar tots els seus crims. I no només no van ser depurats ni jutjats, sinó que fins i tot van arribar a escalar en l'escalafó dels seus respectius cossos armats i policials. També aquells que van participar en el cop d'Estat del 23 de febrer de 1981 o en els GAL, van passar molt poc temps a la presó o van ser indultats i després van gaudir de sucoses jubilacions i prebendes.

Cal depurar l'aparell de l'Estat d'elements feixistes!

En tots els moments en què ha perillat el domini dels grans capitalistes, les Forces Armades han jugat un paper fonamental en mantenir l'ordre i l'estabilitat, sent el cop d'Estat de 1936 el punt culminant. Ara que el Règim del 78 pateix un descrèdit i una descomposició sense parangó, surt la pols social a defensar a capa i espasa a una monarquia, filla legítima del franquisme, podrida de corrupció i al sistema que representa. I no només militars, sinó també els secretaris generals del PP, Vox i Ciutadans, antics dirigents del PSOE, començant per Felipe González, surten a la palestra a defensar Felip VI cridant Visca el Rei! perquè saben que defensar el monarca, de defensar la impunitat del franquisme, és defensar els seus propis interessos socials, de paràsits apalancats en l'aparell de l'Estat.

En aquests més de 40 anys transcorreguts des dels anys de la Transició tots aquells militars, policies... que s'han mostrat a favor del franquisme, que han assetjat sexualment dones, que han reprimit i advocat per aixafar el moviment obrer, les lluites socials o els moviments per l'alliberament nacional i la independència, que ha practicat tortures... sempre, sempre han quedat impunes i lliures. De fet, l'únic militar que ha estat expulsat de l'Exèrcit en aquests anys, concretament el 2019, ha estat el cabo Marco Antonio Santos Soto per criticar Franco i els franquistes que van escriure la carta lloant-lo! I això ha passat governant el PSOE i amb Margarita Robles com a ministra de Defensa.

Això sí, mentre que aquests colpistes queden impunes, hem assistit en els últims temps a la repressió contra tuiters per criticar el rei, contra cantants de rap que han hagut d'exiliar-se per fer cançons anomenant corrupte al monarca. Aquesta és la doble moral de la justícia burgesa.

És moment que això canviï. Un Govern que suposadament aposta per la "memòria democràtica" ha de prendre mesures contundents. Cal derogar la Llei d'Amnistia, depurar l'aparell de l'Estat d'elements franquistes i reaccionaris, perseguir l'apologia del franquisme, jutjar a tots aquests militars que criden a les armes i tots els crims de franquisme. Contra la reacció, no pot haver-hi silencis ni mitges tintes.