• L'avanç de l'extrema dreta i com combatre-la

• Centenari de la revolució alemanya

• El programa de transició i la Quarta Internacional

• Estalinisme i bolxevisme

L'article central d'aquesta nova edició de Marxismo Hoy l’hem dedicat a l'ascens de les formacions populistes reaccionàries i d'extrema dreta. Tant el triomf de Donald Trump als EUA, com la irrupció de Jair Bolsonaro al Brasil, el fenomen d'Alternativa per Alemanya, l'avanç de la lliga Nord italiana, del Partit per la Llibertat a Àustria o dels Demòcrates de Suècia (SD), entre d'altres, reflecteixen un procés global que només es pot entendre a partir de l'esclat de la gran recessió econòmica del 2008 i l'enorme polarització social i política que sacseja el món des d’aleshores.

La profunda crisi que recorre a les formacions polítiques tradicionals, des de la dreta conservadora fins a la socialdemocràcia, no es pot explicar al marge de la desigualtat creixent, de l'empobriment d'amplis sectors de les classes mitjanes i la pèrdua de credibilitat de les institucions parlamentàries.

La crítica furiosa al sistema polític establert s'ha expressat en diferents etapes de maneres diverses, amb un gran auge de la lluita de classes i l'aparició de nous partits com Syriza, el Bloco d'Esquerdas, Podemos, France Insoumise, el lideratge de Jeremy Corbyn al Labour Party o la candidatura de Bernie Sanders a la primàries demòcrates dels EUA. Aquest procés innovador que reflecteix la radicalització cap a l'esquerra d'àmplies capes del jovent i la classe obrera, també ha tingut la seva correspondència en una esllavissada cap a posicions reaccionàries de segments de les capes mitjanes i de treballadors desmobilitzats i més endarrerits, que han estat colpejats per la crisi i han perdut la seva estabilitat anterior. La frustració amb les retallades i l'austeritat, alimentada per la dreta tradicional i una socialdemocràcia convertida en baluard de les polítiques procapitalistes, està obrint el terreny a què formacions amb un discurs racista, xenòfob i extremadament nacionalista puguin connectar amb aquests sectors.

Tot i que encara estem molt lluny del fenomen feixista tal com es va presentar durant els anys trenta del segle passat, l'auge d'aquestes organitzacions populistes i d'extrema dreta, així com les tendències bonapartistes i autoritàries que dominen el comportament de molts governs i estats que no fa tant presumien del seu pedigrí democràtic, són una seriosa amenaça per a la classe obrera i el jovent.

El debat sobre les causes d'aquest auge quedaria incomplet sense traçar una alternativa de classe, revolucionària i internacionalista que l’afronti. A aquest doble objectiu està dedicat l'article escrit per Miriam Municio, L'avanç de l'extrema dreta i com combatre-la, partint de les experiències recents d'Itàlia i Alemanya.

Un altre dels articles destacats de la revista porta per títol ‘Col·lapse econòmic i resposta obrera. Argentina cap a una crisi revolucionària?’ on Carlos Ramírez analitza la política del govern Macri, les grans mobilitzacions de masses i la caiguda de l'economia argentina durant aquest últim any, esdeveniments que podrien cristal·litzar en un esclat similar al que el país va viure al 2001.

La revista continua amb altres materials dedicats a sengles aniversaris. Per parlar sobre el centenari de la Revolució Alemanya de 1918 vam entrevistar a Juan Ignacio Ramos, autor del llibre ‘Sota la bandera de la rebel·lió, Rosa Luxemburg i la revolució alemanya’. També hem abordat el 80è aniversari de la fundació de la Quarta Internacional i de la publicació de “El programa de transició” en un article de Miguel Ángel Domingo. I per a completar aquesta celebració incloem un text teòric excel·lent encara que poc conegut de Lev Trotsky, Estalinisme i bolxevisme.

Finalment, en l'apartat de crítica de llibres, Miguel Campos ressenya la magnífica novel·la de David Peace, GB 84, un retrat superb de la vaga minera que va commocionar Gran Bretanya durant 1984-85.