Una història de la lluita obrera als Estats Units

Mary Harris Jones, nascuda el 1837 a Irlanda i morta als 93 anys als Estats Units, coneguda com Mother Jones, va ser cofundadora i una destacada dirigent dels Industrial Workers of the World (IWW, Treballadors Industrials del Món), la organització pionera del sindicalisme revolucionari als EUA.

Encara que es va implicar de ple en l'activitat sindical sent ja una dona madura, va esdevenir una militant activa i conscient que va treballar intensament per a organitzar, amb mètodes de classe i combatius, als sectors més oprimits dels treballadors i les treballadores americanes, mantenint-se al peu del canó fins a una edat molt avançada.

Pels anys que li van tocar viure, Mother Jones va ser una testimoni privilegiada del despertar del moviment obrer nord-americà, de la transició de milions d'oprimits des d'una classe en si a una classe per a si. En aquestes pàgines es poden llegir les extremes condicions d'explotació que patien, i que fan honor a les paraules de Marx: "el capital va arribar al món regalimant sang i fang per tots els seus porus, des dels peus fins al cap". Va ser el cas dels miners de Colorado, que Mother Jones aborda amb una gran emoció, protagonistes d'una sèrie de vagues tan extremadament dures, que han passat a la història com les guerres laborals de Colorado: acomiadaments, llistes negres, desnonaments, pallisses, violacions, assassinats ... la patronal va arribar fins i tot al metrallament indiscriminat i posterior incendi d'un campament de famílies mineres, la massacre de Ludlow (1914).

Una obra al servei dels oprimits

Com no podia ser d'una altra manera, Mother Jones va reflectir les condicions socials de la seva època, i la seva acció i pensament presenten algunes contradiccions, sobretot des d'una perspectiva contemporània. Encara que va representar a aquelles dones pioneres que es van involucrar en la lluita de classes, participant de forma valenta i audaç en vagues molt dures, encoratjant l'organització i els mètodes més avançats per combatre als patrons, convertint-se ella mateixa en una dirigent, concebia més aviat el paper de les dones com una força d'auxili als seus marits, en la seva qualitat d'esposes defensant la llar. Així mateix, va tenir una postura errònia respecte al moviment sufragista, al qual no va donar suport, com molts socialistes de l'època, per creure que el vot de la dona afavoriria la classe dominant.

En qualsevol cas, les pàgines d'aquesta Autobiografia estan plenes d'exemples que confirmen idees fonamentals de la lluita de classes i que fan que aquest llibre no tingui un mer valor històric, no sigui simplement el retrat d'una època pretèrita.

Algunes d'aquestes idees estan formulades explícitament: la classe dominant defensa els seus privilegis a qualsevol preu ( "el que sí que sé és que els privilegiats no tenen límits a l'hora de mantenir els treballadors en l'esclavitud"), la necessitat d'una política de independència de classe ("en tot moment i lloc, ja sigui en avantatge o en desavantatge, els treballadors han de resoldre els seus problemes per ells mateixos") o el paper clau de l'organització ( "darrere dels representants dels miners no havia organització, així que els treballadors no tenien força ").

Altres estan implícites: la importància de la participació activa de les masses a la vida social, econòmica i política a l'hora de construir el seu propi destí; la batalla per a guanyar a l'opinió pública durant una vaga; com la vida ensenya i fa que la lluita emani de les pròpies condicions de l'explotació capitalista ("ara estaven en vaga els que feia una dècada havien estat els esquirols, la dòcil mà d'obra contractada a Europa") o la rellevància de la lluita ideològica per a l'alliberament dels treballadors.

L'obra també aborda temes que segueixen d'actualitat i que separen els revolucionaris dels reformistes. Des de la caritat, fins a l'ús que els capitalistes fan de la mà d'obra immigrant. "L'enorme immigració procedent d'Europa abarrotava els suburbis, feia caure els salaris i amenaçava amb destruir el nivell de vida pel qual havien lluitat els treballadors nord-americans". Canviant països d'origen i/o destinació, l'escenari és avui el mateix: la burgesia s'aprofita dels treballadors immigrants per a deteriorar les condicions laborals, i en paral•lel els acusa, davant els treballadors nadius, de ser els culpables d'aquest deteriorament, per així desviar l'atenció de la seva pròpia responsabilitat, fomentar el racisme i dividir a la classe obrera.

Davant del verí de la xenofòbia patronal, Mother Jones realitza una ferma defensa de la unitat de classe: "L'enemic intenta guanyar dividint les vostres files, fent distincions (...) entre nord-americans i immigrants estrangers. Tots sou miners i lluiteu per la mateixa causa i contra el mateix amo (...) La fam, el patiment i el futur dels vostres fills uneixen més que l'idioma ".

Qui oblida la història està condemnat a repetir-la

El capitalisme pateix una crisi gravíssima. El retrocés en les condicions de vida i treball de milions d'homes i dones és innegable i de proporcions històriques. Els capitalistes estan intentant acabar amb totes les conquestes del moviment obrer, pretenen retornar-nos a unes condicions laborals més pròpies del segle XIX que del XXI.

En aquestes circumstàncies, hem de fer un exercici de memòria històrica, hem de recordar com va guanyar la nostra classe els seus drets ahir, per saber com defensar-los avui. I com la lluita per l'emancipació de la dona treballadora, pels seus drets bàsics, per acabar amb la xacra de la violència masclista, l'opressió sexista, la justícia patriarcal o la discriminació salarial, formen part de la lluita de classes per transformar la societat i enderrocar aquest sistema.

Aquest llibre descriu els combats d'ahir. Evidentment, molts aspectes de la lluita social es presenten sota altres formes en l'actualitat, però hi ha altres que no han de canviar: el lliurament desinteressat i el compromís indestructible amb la causa dels treballadors i treballadores, de tots els oprimits. Mother Jones és un exemple excel•lent en aquest sentit, portant, fins i tot durant els seus últims anys, una activitat incansable per poder ser-hi on entenia que la necessitaven, sense demanar ni esperar res a canvi, confiant sempre en l'ajuda desinteressada dels obrers i les obreres, sent suficient la tranquil·litat de consciència de saber que era coherent amb si mateixa, que estava fent el que havia de fer. Mother Jones ho va expressar així quan li van preguntar si veia prudent anar a un districte de Colorado on els organitzadors sindicals corrien perill de mort: "No és prudent, però és necessari".

En el seu Diari de l'exili, Lev Trotsky va fer un gran elogi d'aquesta obra: "Jones és una heroica proletària americana (...) estic llegint la seva Autobiografia amb delit. En les seves descripcions de les lluites de vagues, concises i sense pretensions literàries, Jones revela un horrorós quadre de la cara oculta del capitalisme nord-americà i la seva democràcia. És impossible llegir els seus relats sobre l'explotació i la mutilació de nens a les fàbriques sense estremir-se i maleir! (...) Vaig acabar de llegir l'Autobiografia. Feia molt de temps que una lectura no m'interessava i emocionava tant. Un llibre èpic. Quin lliurament absolut als treballadors, quin menyspreu sistemàtic cap als traïdors i arribistes que hi ha entre els 'dirigents' obrers!".

Aquest llibre ens recorda grans veritats i ens inspira per a canviar el món des de la base.