En Lluís Perarnau treballa a la UAB, és PAS (personal d’administració), delegat d’UGT i col·laborador de la Fundació F. Engels des de la seva creació. Ha participat en l’organització de la I setmana del marxisme a la UAB (novembre 2010) i ja està en els preparatius de la segona edició.

Militant- Tu ets col·laborador de la FFE des de fa anys, quin és el criteri que usa la fundació a l’hora de publicar un o altre llibre?

Lluís- La Fundació F. Engels publica els clàssics del marxisme, les fonts originals del pensament, dels teòrics del marxisme revolucionari: Marx, Engels, Lenin, Trotski, Rosa Luxemburg, James Connolly... Per a nosaltres, igual que per a aquests autors marxistes, com per a qualsevol que vulgui lluitar seriosament per acabar amb el capitalisme i construir una societat alternativa, socialista, és fonamental estudiar i comprendre la societat, el capitalisme, i d’aquesta forma dur a terme una lluita efectiva per la revolució social. I això, què millor que fer-ho a través dels textos dels mateixos revolucionaris que ens han precedit, que són un clar exemple de dedicació, d’acció i pensament.

M- Aquest cop heu traduït a Connolly. Què destacaries d’aquest dirigent? Quin és el seu principal missatge?

Ll- Destacaria la seva coherència en unir la lluita per la llibertat nacional d’Irlanda amb la lluita dels treballadors i la lluita pel socialisme. Connolly ho expressava dient que “la causa obrera és la causa d’Irlanda i la causa d’Irlanda és la causa obrera, no es poden separar”.

M- Hi ha alguna frase o idea de Connolly que t’hagi semblat especialment colpidora?

Ll- Més que una frase, destacaria la força dels seus escrits, dels seus discursos. Connolly va ser el secretari del sindicat general dels treballadors (ITGWU), dirigent de la insurrecció obrera de Pasqua a Dublín, el 1916, contra l’imperi britànic, que durant 6 dies va fer front al setge de l’exèrcit britànic, anticipant-se així en un any a la revolució russa. Juntament amb Lenin, Trotski i Rosa Luxemburg, va ser un dels internacionalistes que es van oposar a la guerra imperialista i a la traïció dels dirigents de la Internacional Socialista. Connolly es plantejava sempre la lluita per l’alliberament nacional d’Irlanda des del punt de vista del socialisme, de l’internacionalisme.

M- Sembla una llei que tot moviment contra l’opressió nacional al final haig d’optar per subordinar-se a la burgesia nacionalista o optar per l’internacionalisme obrer. Connolly sembla que toca de ple aquest tema. Què en penses?

Ll- La naturalesa de la burgesia nacional irlandesa, col·laboradora amb l’opressió de l’imperi britànic i vinculada als interessos dels capitalistes britànics, no és en res diferent de la naturalesa de la burgesia catalana respecte del capitalisme espanyol. Tampoc el caràcter volàtil i vacil·lant de la petita burgesia dels dirigents dels Voluntaris Irlandesos es diferencia en res del caràcter dels dirigents d’ERC o SI. A Catalunya, els dirigents d’aquests partits fan grans proclames, alcen la veu en moment determinats amb gran solemnitat, però cap ni un té ni la més remota idea de com passar dels discursos als fets. I, per descomptat, no tenen la més mínima intenció de dotar-se d’un programa revolucionari, d’unir la lluita per l’alliberament nacional amb la lluita pel socialisme. Al contrari, sospiren per un front patriòtic, tal com passa a Euskadi amb determinats dirigents de l’esquerra abertzale amb el PNB, i una ruptura impossible i totalment utòpica de la mà de CiU. Evidentment, per aquesta via no assoliran mai el dret a l’autodeterminació. Fixeu-vos en CiU en tot això de la reforma constitucional per limitar el dèficit. Per les declaracions dels seus portaveus, semblen els campions en la defensa de l’autogovern, quan el seu govern és el que ha aplicat fins ara amb més acarnissament la política de retallades que exigeixen els capitalistes! Només la classe obrera, quan irrompi a l’escena política amb un programa revolucionari, serà la que durà a terme els canvis necessaris, tant en el terreny dels drets democràtics-nacionals, com acabant amb aquest sistema caduc i completament injust.

M- Per quan estarà el llibre de Connolly i com el podem aconseguir?

Ll- El llibre el tindrem a partir del mes d’octubre i el podreu trobar al Casal Marxista, a Barcelona, (c. Reina Amàlia, 6 baixos), al Casal Marxista de Tarragona i al Casal Roig de València.