Alto al genocidi a Gaza! Alto a la intervenció imperialista al Líban!
L’Estat sionista, amb el ple suport de l’Administració Biden, de la seva mà dreta Kamala Harris i de la UE, continua la seva massacre a la Franja de Gaza. En aquests moments, la brutal neteja ètnica es concentra al nord del territori: bombardejos a escoles i hospitals (fins al punt d’inutilitzar l’últim que encara hi funcionava), segrestos, execucions i el desplaçament d’homes, dones i infants. Segons l’ONU, les aproximadament 400.000 persones que queden al nord s’enfronten a una crisi humanitària sense precedents des de la Segona Guerra Mundial.
Prop de 43.000 assassinats i altres 10.000 que jeuen sota les runes, mentre Israel impedeix l’entrada de maquinària per rescatar-los; més de 100.000 ferits i una fam que afecta més del 90% de la població, amb 340.000 persones en risc imminent de morir per inanició, segons la FAO.
A això s’afegeix una destrucció i degradació mediambiental que fa pràcticament inviable la vida humana, després del llançament de més de 85.000 tones de bombes. El 87% de les vivendes i el 66% de les infraestructures estan danyades; s’acumulen 1,2 milions de tones d’escombraries que han contaminat completament la terra i l’aigua. Una situació apocalíptica només comparable amb el que es va viure als camps d’extermini nazis.
Una deriva totalitària per garantir la neteja ètnica
Aquesta estratègia del terror no és fruit de la bogeria ni de l’intent desesperat de Netanyahu de mantenir-se al poder. És un pla meticulosament elaborat pel Govern i la cúpula militar israeliana per garantir la neteja ètnica. El “Pla dels Generals” o “Pla Eiland”, pel general que el patrocina, planteja sense escrúpols utilitzar la fam i les epidèmies per expulsar els residents del nord de Gaza, i després tancar hermèticament la resta de la Franja fins que la seva població fugi o sigui exterminada.
L’objectiu és recolonitzar Gaza, començant pel nord. Així es va debatre en una recent conferència de colons on van participar el Likud i els partits feixistes supremacistes presents al Govern. La colonització de Gaza es descriu com “una bona solució al problema immobiliari. Som un país petit i aquí hi ha molt de terreny que podem utilitzar”. Supremacisme racial i grans negocis capitalistes, com els nazis.
I tota aquesta barbàrie s’estén amb la brutal intervenció imperialista al Líban, també reclamat com a part del Gran Israel pels sectors sionistes més extrems. Bombardejos indiscriminats a Beirut i a tot el país ja han causat prop de 3.000 morts, més de 12.500 ferits i l’èxode de mig milió de persones, mentre pobles sencers han estat abandonats. Un altre crim de guerra mentre Occident hi guarda un absolut silenci.
Aquesta intervenció segueix el model aplicat a Gaza. La crueltat és tal que han arribat a bombardejar columnes de refugiats i carreteres per les quals fugien, com Franco durant la guerra civil. I el mateix passa a Cisjordània, on la violència contra els palestins acumula prop de 800 assassinats, 6.500 ferits i més de 11.000 detinguts, sovint en parador desconegut, des de fa un any.
La societat israeliana camina fermament cap a una dictadura teocràtica basada en la superioritat racial, a l’estil més pur del Tercer Reich. La darrera proposta ha estat introduir una modificació legislativa perquè qualsevol declaració, actual o passada, que pugui interpretar-se com a “suport a la lluita armada” impedeixi poder presentar-se a les eleccions. L’objectiu: excloure les formacions àrab-israelianes i altres organitzacions d’esquerra com el Partit Comunista, i en el futur, qualsevol que defensi la pau o denunciï el genocidi.
Són fanàtics nazis, però no donen cap pas sense el suport dels EUA
Tot això és possible gràcies al suport militar, econòmic i diplomàtic de Washington. Això ha quedat demostrat amb la resposta israeliana a l’atac de l’1 d’octubre per part de l’Iran. Una represàlia molt continguda, que arriba gairebé un mes després i que, segons ha transcendit, va causar dos morts i danys limitats a algunes bases militars. Això després del potent cop iranià que va revelar les limitacions del sistema defensiu israelià i la seva vulnerabilitat en cas de guerra. De fet, els EUA van decidir traslladar a Israel el sistema de defensa antimíssils THAAD, que serà operat per un centenar de militars nord-americans sobre el terreny.
Malgrat les fanfarronades sionistes assenyalant que atacarien infraestructures petrolieres o fins i tot nuclears, la realitat és que els EUA han imposat les condicions i el caràcter de l’atac, i els sionistes han hagut d’obeir sense replicar. Per això mateix, i encara que Netanyahu i el seu Govern feixista han anat molt lluny, seria un error pensar que actuen sense el vistiplau, el control o fins i tot en contra dels dictats de l’imperialisme nord-americà.
Israel, que manté un esforç bèl·lic econòmicament inviable per a un país tan petit, només pot actuar amb aquesta impunitat gràcies a la complicitat dels EUA i la UE, inclòs el Govern PSOE-Sumar.
L’economia israeliana segueix enfonsant-se, les previsions de despesa militar, ara amb la invasió del Líban, s’han disparat novament, el dèficit públic s’acosta al 10%, Moody’s ha tornat a rebaixar la qualificació creditícia del país, i la fuga de capitals s’ha disparat un 62% des del 7 d’octubre de 2023. La guerra és cara, molt cara, i Israel, sense aquest suport decisiu, no podria sostenir-la.
L'economia israeliana continua enfonsant-se, les previsions de despesa militar, ara amb la invasió del Líban, s'han tornat a disparar, el dèficit públic s'acosta al 10%, Moody's ha tornat a rebaixar la qualificació creditícia del país i la fuita de capitals ha disparat un 62% des del 7 d'octubre del 2023.[5] La guerra és cara, molt cara, i Israel, sense aquest suport decisiu, no la podria sostenir.
La resposta israeliana contra l'Iran també evidencia el pes dels països àrabs. Davant l'amenaça d'un atac descontrolat, el règim dels mulàs va desplegar una àmplia campanya diplomàtica entre els seus veïns, alguns dels quals són els seus tradicionals enemics àrabs: Aràbia Saudita, Jordània, Qatar, Bahrain i Egipte. Aquests governs, als quals es va sumar EAU, van assenyalar que no permetrien l'ús del seu territori —les bases nord-americanes instal·lades— ni del seu espai aeri per atacar l'Iran. Un avís que els EUA no van poder obviar, i darrere del qual hi ha la Xina i Rússia, que ja han marcat les línies vermelles que Israel i els EUA no han de creuar.
Aquesta diplomàcia podrida evidencia novament que la passivitat dels corruptes governs burgesos àrabs no és secundària ni accidental. Fugen com de la pesta de la lluita del poble palestí i només volen continuar fent negocis amb l'Estat sionista, la UE i els EUA. Un boicot petrolífer i gasístic no colpejaria durament la UE? Potser no suposaria un cop econòmic per als EUA com el 1973? I el mateix podem dir de Rússia i la Xina, que segueixen sense trencar relacions amb Israel, malgrat que aquesta és el seu segon soci comercial.
Solidaritat internacionalista i lluita revolucionària
El poble palestí i ara el libanès només tenen un aliat genuí: els milions que hem ocupat els carrers arreu del món denunciant l’imperialisme nord-americà i europeu, els nostres propis governs i la passivitat de la comunitat internacional, inclosa l’ONU, el Tribunal Internacional de Justícia de la qual segueix estudiant si hi ha un genocidi a Gaza. De fet, la solidaritat amb Palestina té tanta força que podria convertir-se en la principal causa d’una possible derrota electoral de Kamala Harris.
Des d’Esquerra Revolucionària no ens mantenim al marge. Estem frontalment contra la guerra imperialista i l’agressió sionista. Però no som neutrals. Estem amb les masses oprimides del Líban, Gaza i Cisjordània i amb el seu legítim dret a la resistència armada davant dels seus agressors i opressors.
La resistència al Líban està causant seriosos problemes a l'exèrcit sionista, amb gairebé quaranta baixes des que va començar l'ofensiva. Han desemmascarat les mentides sionistes que deien que es refugiaven entre els ostatges israelians per salvar la pell, i han demostrat l´esperit de lluita que recorre al poble palestí.
Tot i l'heroïcitat de molts d'aquests lluitadors, però, cal que aquesta batalla pel seu alliberament nacional, tant a Palestina com al Líban, es doti d'uns mètodes i d'un programa revolucionari. Un programa que no pot ser el del reaccionari fonamentalisme islàmic, defensor de la propietat capitalista i de la més dura opressió a la dona, i que assumeix la solució trampa dels dos Estats. Així ho ha posat en evidència el nou acord d'unitat nacional. signat per Al-Fatah, Hamàs i la resta de faccions palestines sota patrocini xinès, el “resultat principal” del qual, en paraules del ministre d'Exteriors xinès, “és que la OLP sigui l'únic representant legítim de tot el poble palestí”, la qual cosa obre les portes a una nova administració civil a Gaza fora del control de Hamàs i pilotada per l'ANP, els agents directes de l'imperialisme nord-americà.
Perquè aquesta lluita contra el sionisme i l’imperialisme nord-americà sigui eficaç, cal que es basi en un programa d’independència de classe, mitjançant la lluita de masses, utilitzant l’eina de la vaga general, formant comitès democràtics, com va passar a la Primera Intifada, i recorrent a l’autodefensa armada basada en la participació i el control democràtic dels treballadors i la joventut. I també aixecant una alternativa que plantegi l’expropiació dels capitalistes, primer a Israel, acabant amb l’Estat sionista, però també de la burgesia àrab, libanesa i palestina, lligada per multitud de negocis amb Israel, els EUA i la UE.
Només una Federació Socialista del Pròxim Orient posarà fi a l’opressió del poble palestí.
Notes:
[2] Gaza, biosfera muerta: de la guerra de los vertederos a las 85.000 toneladas de explosivos
[3] ¿Cuál es el Plan 'General' de Israel' y qué significa para la guerra contra Gaza?
[4] Mientras Gaza arde, los colonos israelíes hacen planes de 'bienes raíces'
[5] 'Israel' faces economic instability as capital flight surges 62%
