Prop de les 2 de la matinada d'aquest dimarts 1 d'octubre, l'exèrcit israelià començava la seva invasió criminal del Líban.
Una ofensiva militar que ja s'ha emportat la vida de més de 1.000 civils, el desplaçament d'un milió de persones i la destrucció dels barris del sud de Beirut. Tot això és possible pel suport actiu de l'imperialisme estatunidenc i europeu. L'esquerra militant i internacionalista ha de dir alt i clar: fora les mans sionistes del Líban! A baix la intervenció imperialista!
Les coses han quedat clares. Aquesta nova agressió, que continua el genocidi perpetrat a Gaza i Cisjordània, pretén dissenyar una nova correlació de forces a l’Orient Mitjà al preu que sigui. Crear el Gran Israel, com defensen els nazis supremacistes que governen a Tel Aviv, i servir de punta de llança als interessos dels EUA i la UE en la seva lluita per l'hegemonia mundial contra la Xina i Rússia. Aquest és l'objectiu del sionisme i dels seus patrocinadors internacionals, i si el preu és la sang de desenes de milers de dones, homes i nens innocents que així sigui.
Com els nazis…
La seqüència és brutal. Després de sembrar el pànic en nombroses ciutats libaneses amb atemptats terroristes organitzats pels seus serveis secrets, després de diversos dies de devastadors bombardejos que han convertit la vida de milions de persones indefenses en un malson, la criminal maquinària de destrucció del règim de Netanyahu ha tornat a colpejar perquè se sent impune.
En la nostra última declaració analitzàvem els objectius del règim de Netanyahu, comparant-los amb els nazis als anys 30 i explicant l'amenaça que suposa per al món. Si algú creia que exageràvem aquí té la resposta. La camarilla messiànica i supremacista que posseeix el poder a Tel Aviv té un pla criminal que sembla copiat del que va aplicar Hitler en els anys 30 al propi poble jueu i altres nacionalitats.
Llavors, l'objectiu dels nazis era expandir l'imperialisme alemany cap a l'Est d'Europa aixafant la classe obrera i les seves organitzacions, els drets democràtics i esborrant nacions senceres del mapa. L'objectiu d'aquests neonazis que han substituït l'esvàstica per l'estrella de David és similar: ampliar les fronteres de l'Estat sionista per a crear a sang i foc el Gran Israel; cosa que significa expulsar i exterminar el poble palestí i rendir als seus peus tot Orient Mitjà.
Això és l'únic que explica que els poderosos serveis secrets sionistes, que han mostrat la seva capacitat d'infiltració i poder de destrucció aquests últims dies assassinant amb una precisió poques vegades vista a dirigents i militants de Hamàs i Hesbol·là, deixessin fer quan coneixien amb detall el pla de Hamàs del 7 d'octubre de l’any passat. Això és el que està darrere del genocidi sionista a Gaza, de la sagnant ofensiva desplegada a Cisjordània durant els últims mesos i ara d'aquesta nova carnisseria al Líban. Estan decidits a arrasar les vides de desenes de milers de persones més. És una bogeria, però segueix una lògica. La lògica implacable del feixisme.
La complicitat estatunidenca i europea alimenta la destrucció sionista
Les cíniques crides de Biden i Kamala Harris a “una intervenció controlada”, “limitar” les morts civils, declarar una “treva humanitària”, etc., com ja van fer quan va començar la invasió de Gaza, només poden produir fàstic, indignació i ràbia. Sense les seves armes, diners i cobertura diplomàtica, el govern nazi d'Israel no podria continuar desplegant el seu poder destructiu a Gaza, ni se li hauria passat pel cap envair el Líban.
Al mateix temps que l'exèrcit sionista iniciava la seva invasió, el govern estatunidenc anunciava l'augment del seu contingent militar a l’Orient Mitjà en 3.000 soldats més, elevant-lo a 43.000 efectius. Les declaracions de diferents portaveus de l'Administració Biden, i en general de l'imperialisme estatunidenc, deixen claríssim el perquè d'aquest desplegament: “La protecció de les forces estatunidenques ja desplegades a la regió” i “si fos necessari, la defensa d'Israel”, explicava la portaveu del Pentàgon Sabrina Singh.
Abans, el secretari de Defensa, Lloyd Austin amenaçava “a l'Iran, els seus socis o les milícies a les que dóna suport”. Un missatge que no només va dirigit al règim iranià, Hesbol·là, Hamàs o els huthis iemenites. També a tots els governs àrabs que, davant l'autèntic holocaust que està vivint el poble palestí a mans del règim sionista, han mirat a un altre costat fins ara, limitant-se a declaracions de condemna i vessar llàgrimes de cocodril.
La pressió de Pequín sobre el govern iranià i altres governs àrabs amb els quals ha segellat acords comercials i que han augmentat la seva dependència de les inversions xineses, ha estat decisiva per a evitar una escalada bèl·lica enfront de les contínues provocacions israelianes.
Darrere de la política xinesa de condemnar l'ofensiva israeliana mentre demana contenció als seus socis àrabs està el creixent pes de les seves inversions a la regió, inclòs en el propi Israel, del qual ja és el segon soci comercial, així com el seu interès en aparèixer com una potència responsable, fort i que garanteix estabilitat enfront de la decadència i descontrol estatunidencs.
L'Iran respon
Però la invasió del Líban i les amenaces sionistes i estatunidenques a l'Iran poden fer saltar tot per l'aire. El nivell de provocació ha traspassat totes les línies vermelles. I la resposta de l'Iran no s'ha fet esperar: Teheran ha llançat més de 200 míssils balístics segons les últimes informacions, tot i que podrien arribar a 400.
És el major atac contra territori israelià i encara no es coneixen les seves conseqüències materials. Però les polítiques són evidents. L'Iran i, darrere de la seva posició, la Xina, estan enviant un seriós advertiment a Tel Aviv i Washington: no acceptaran sense resistència els plans sionistes. L'agressió contra el Líban i la perspectiva d'una matança contra la seva població, i contra desenes de milers de seguidors de Hesbol·là, és massa.
El règim dels Mul·làs no pot tolerar una cosa semblant, tenint en compte la seva precària situació dins del país, després dels aixecaments populars dels últims anys i de la repressió sagnant que va desfermar, i perquè seria un cop demolidor al seu prestigi.
Seria temerari plantejar una perspectiva acabada en aquests moments. Però l'estratègia d'Israel es pot girar en contra seva. No només provocant una resposta militar de l'Iran que pensaven que no anava a succeir, sinó també creant els elements per a moviments revolucionaris a l’Orient Mitjà i a tot el món àrab.
Òbviament aquesta agenda militarista i criminal encoratja la lluita internacionalista contra el genocidi sionista i la seva barbàrie. Als EUA i a Europa colpejarà la consciència de milions de joves i treballadors, i de cara a les eleccions de novembre són notícies pèssimes per als Demòcrates.
No hem d'oblidar les lliçons de la història. Biden i els seus col·legues del Partit Demòcrata, com els seus predecessors, han demostrat que darrere de la seva màscara de progres liberals s'amaga una política militarista, colpista i genocida.
Els imperialistes occidentals són els responsables d'aquesta guerra, com ho són també de la guerra d'Ucraïna, que se suma a la seva llarga història d'atrocitats contra els pobles oprimits del món.
Incrementar la solidaritat amb el poble palestí i libanès!
El doble llenguatge lamentant hipòcritament els bombardejos i atacs de Netanyahu, el major criminal de guerra de les últimes dècades, i al mateix temps continuar subministrant les armes, capitals i cobertura militar per a massacrar cada poble que es creua en el seu camí, prova la complicitat i covardia de l'esquerra reformista parlamentària i governamental.
Tant l'esquerra del Partit Demòcrata estatunidenc, encapçalada per Bernie Sanders i Ocasio-Cortez, com la socialdemocràcia internacional, inclòs el govern de Pedro Sánchez i els seus aliats, no dubten a denunciar el bel·licisme i els “crims de guerra” de Putin, però secunden entusiastament l'enviament d'armes a l'ultradretà titella dels EUA i amic dels nazis del Batalló Azov, Zelenski, i l'increment estratosfèric dels pressupostos militars. La diferència és molt evident enfront de l'holocaust d'Israel contra el poble palestí i ara la seva invasió del Líban: fan declaracions en to compungit però continuen negant-se a trencar relacions diplomàtiques i comercials amb el règim sionista.
No podem confiar en les institucions i partits del capitalisme. Totes les seves declaracions i resolucions són una pantomima que embraveix Netanyahu. L'únic camí per a frenar la massacre del poble palestí i la invasió del Líban és continuar construint un moviment de solidaritat internacionalista cada dia més massiu i militant.
Com a comunistes revolucionaris estem frontalment contra la guerra imperialista i l'agressió sionista. Però no som pacifistes ni neutrals. Estem amb les masses oprimides del Líban, Gaza i Cisjordània i amb el seu legítim dret a la resistència armada enfront dels seus agressors i opressors.
La tasca és clara. Cal tornar a omplir els carrers del món, dels EUA, d'Europa i del món àrab. Cal promoure totes les accions possibles, manifestacions, boicots, vagues estudiantils i vagues obreres en tots els països. I aquí, a l'Estat espanyol, omplir les manifestacions convocades per aquest 5 i 6 d'octubre.
La causa Palestina i del poble libanès està indissolublement unida a la causa de la revolució socialista. Només enderrocant l'Estat sionista, i als seus aliats imperialistes, només acabant amb la tirania dels règims àrabs burgesos i construint una Federació Socialista d'Orient Mitjà, podrem escombrar aquesta barbàrie.
