Només la lluita de masses i l'internacionalisme revolucionari podrà frenar-los!
El genocidi sionista a Gaza continua sense treva, atiat pel suport militar i polític d'EUA i la UE. Les xifres de destrucció i barbàrie resulten indescriptibles: més de 40.000 morts, el 2% de la població, 15.000 d'ells nenes i nens; més de 100.000 ferits; ciutats reduïdes a cendres i runes per les més de 70.000 tones de bombes llançades des de l'octubre passat, més que els bombardejos combinats de Dresde, Londres i Hiroshima durant la Segona Guerra Mundial; fam, epidèmies, escoles i centres de l'ONU atacats sense contemplacions; milers de presos palestins, molts d'ells nens, tancats en autèntics camps de concentració, víctimes de tortures i abusos com els que els nazis van practicar contra jueus, gitanos, eslaus, comunistes, etc.
La prestigiosa revista britànica The Lancet posava xifres a la magnitud de la barbàrie: 186.000 morts si comptem les víctimes directes dels atacs militars, la fam, les malalties i la falta de medicines... Gairebé el 10% de la població de Gaza!!
Alhora, l'Estat sionista està intensificant, amb el suport de les falanges feixistes de colons ultraortodoxos, la neteja ètnica i el terror massiu contra la població palestina a Cisjordània. Pogroms i intervencions militars cada vegada més agressives als camps de Tulkarem, Tubas i Yenin... han deixat 650 palestins assassinats, 147 dels quals nens, des del 7 d'octubre. Un nou rècord, al qual suma el robatori de 3.750m2 de terres palestines cada hora des que es va iniciar l'ofensiva sionista.[1]
En aquesta ocasió, a més, el Ministre d'Exteriors, Israel Katz, del Likud, que segueix compartint internacional amb el PP, la CDU i l'anomenada dreta "moderada", ha amenaçat de començar a realitzar desplaçaments de població a Cisjordània, com a Gaza, davant noves intervencions militars a gran escala. Volen traslladar l'horror de Gaza a Cisjordània i complir amb els seus somnis supremacistes de neteja ètnica.
D'altra banda, l'Estat sionista no cessa en les seves provocacions de cara a estendre la barbàrie, animat pel ferm suport dels seus aliats occidentals. Nous bombardejos al Líban i assassinats d'alts dirigents de Hezbol·là; l'assassinat en territori iranià del líder de Hamàs, Ismail Haniya, més procliu a assolir una treva; o amenaces amb fer-se amb l'Esplanada de les Mesquites, uns dels tres llocs sants de l'Islam, no deixen lloc al dubte. La fugida cap endavant de Netanyahu i el seu Govern, prolongant la guerra i portant la neteja ètnica el més lluny possible, amenaça de fer esclatar la situació malgrat l'enorme contenció de Hezbol·là i l'Iran, a les quals la Xina està convencent perquè no escalin el conflicte.
Israel, el model de la ultradreta mundial
La guerra a Gaza ha suposat un nou salt en la deriva supremacista, colonialista i ultradretana que tenalla el conjunt de la societat israeliana, i que ha assolit cotes inimaginables fa tan sols un any. El projecte sionista, recorregut d'un racisme i un supremacisme endèmic, empeny la societat en una direcció cada vegada més similar al que es va viure als anys 30 a l'Alemanya nazi, i és una seriosa advertència de fins on poden arribar les coses quan no es planta cara coherentment a les forces de la reacció.
Quan la revelació de tortures i violacions de presos palestins al camp de concentració de Sde Teiman va obligar la Fiscalia a ordenar la detenció de diversos soldats implicats, una massa enfervorida de colons i ultradretans sionistes, animats per dos ministres feixistes, Itamar Ben Gvir que ocupa la cartera de Seguretat Nacional, i Bezalel Smotrich, van assaltar les instal·lacions on els soldats romanien retinguts i els van alliberar al crit d'herois. Les tortures i violacions a presos palestins han estat justificats públicament en un dels programes de màxima audiència de la televisió israeliana, i, segons una enquesta, són recolzats pel 47% de la població.
Aquesta deriva cada vegada més obertament feixista, on els colons ultraortodoxos juguen el paper de les SA hitlerianes, mostra la realitat quotidiana d'un règim que compta amb un suport sense fissures de les "democràcies occidentals". Una ultradreta supremacista que a Israel ha emergit després de molts anys d'apartheid, ocupació i crims contra el poble palestí impulsats per Governs laboristes i "d'esquerres". La mateixa oposició laica, que suposadament critica la deriva autoritària i fonamentalista de Netanyahu, ha estat incapaç de jugar cap paper independent, justificant la massacre i el genocidi contra el poble palestí a Gaza, les ràtzies cada vegada més brutals a Cisjordània, l'escalada bèl·lica amb Líban o l'Iran, o votant lleis contra la llibertat de premsa i els drets democràtics a dins del propi Israel sota la justificació de la guerra.
D'aquí que ara l'intent de tombar el Govern de Netanyahu amb una convocatòria de vaga general per part de la Histadrut, la principal central sindical d'Israel, al costat de l'oposició i part de la patronal, i amb el suport i la simpatia de l'Administració Biden, per a qui Netanyahu s'ha convertit en una llosa però al qual es veuen obligats a continuar donant suport incondicionalment, hagi estat un nou i sonor fracàs. La vaga, amb un seguiment molt limitat, i que ha estat qualificada per Netanyahu i els seus socis d'ultradreta supremacistes com un regal a Hamàs, ha estat finalment prohibida pels tribunals, colpejant de nou els cada vegada més minvats drets democràtics dins d'Israel i donant una nova victòria política a la reacció.
No serà possible vèncer Netanyahu i els seus aliats feixistes, Ben Gvir i Smotrich, si no es posa en qüestió l'apartheid i l'ocupació, l'opressió insuportable del poble palestí, i la pròpia existència d'un Estat sionista que es basa en la neteja ètnica i el supremacisme racial. Si no s'aixeca aquesta alternativa, la deriva totalitària de l'Estat d'Israel acabarà aixafant tot aquell que no combregui amb el fanatisme ultraortodox de l'extrema dreta: des del moviment obrer a l'activisme feminista i LGTBI, i per suposat al conjunt de la població àrab-israeliana que viu actualment sota un règim de terror.
EUA i la UE responsables de la guerra i del genocidi
El cert és que sostenir una intervenció en el temps d'aquesta magnitud i crueltat només ha estat possible pel suport dels seus aliats occidentals: d'EUA, que sosté econòmicament l'esforç militar del sionisme, i de la UE, que com a principal soci comercial d'Israel, amb el qual té signat un acord comercial preferent, contribueix a sustentar la seva malmesa economia després de gairebé un any de guerra.
En menys d'un any EUA ha aprovat dos paquets d'ajuda al Govern de Netanyahu per valor de 30.000 milions de dòlars, dels quals ja ha desemborsat 14.000 milions, principalment en armament. Però després de la visita de Netanyahu a Washington, on va ser ovacionat pel Congrés nord-americà, inclosos més de 100 congressistes demòcrates, i on es va reunir entre somriures amb la nova estrella demòcrata Kamala Harris, s'ha aprovat un nou paquet d'ajuda militar per al 2029 de 18.000 milions d'euros. Tenint en compte que el Banc Central d'Israel calcula el cost de la guerra fins al 2025 en 55.000 milions de dòlars, és obvi que aquesta ajuda és absolutament decisiva. Sense ella, la maquinària militar sionista acabaria paralitzant-se.
Una ajuda a la qual se suma un suport diplomàtic imprescindible, també de la UE, per mantenir la legitimitat d'un Govern genocida com el de Netanyahu. Si Hitler es va tornar un estadista respectable per a França, Gran Bretanya o EUA abans del 1939, per què no Netanyahu?
Les llàgrimes de cocodril de Biden o Kamala, que ara ha reafirmat el seu compromís indestructible amb Israel en la seva primera entrevista a la CNN, o d'alts càrrecs de la UE com Borrell, no enganyen ningú. L'Estat d'Israel, tot i estar perpetrant a ulls vista un genocidi, vulnerant tota la legislació internacional humanitària i de guerra, és un soci polític de primer ordre en una zona d'alt valor geoestratègic, com és orient Mitjà, i en un context en què la Xina i Rússia avancen clarament en el tauler mundial.
És un aliat especialment apreciat en el terreny militar i de la ciberseguretat, exportant i important material militar i de guerra, rebent enviaments puntuals de petroli per mantenir el seu exèrcit en marxa de les principals petrolieres occidentals (Chevron, BP, ExxonMobil, Shell, Eni, o TotalEnergies), i fins i tot de països com Brasil que amb la boca petita clamen contra la barbàrie sionista.[2] Els mateixos que imposen sancions a Rússia o Veneçuela en nom dels drets humans, sostenen el genocidi sionista sense pestanyejar. És d'un cinisme repugnant!
I això s'aplica també al Govern de Pedro Sánchez i de Sumar. Més enllà dels discursos, es continuen mantenint relacions econòmiques, militars i diplomàtiques amb el règim criminal de Netanyahu. No només no s'ha deixat d'exportar i importar armament (els últims acords per part del Ministeri de Defensa són d'aquest 15 i 16 d'agost[3] ) sinó que l'Estat espanyol s'ha convertit en un punt de pas, pels seus ports, d'una part important del material militar i recursos que rep Israel per continuar la massacre. Així ho explicava Diari Xarxa: "les descàrregues d'explosius al port de Cartagena s'han multiplicat per 15, passant de 7 tones el 2023 a 105 el 2024".[4]
El Govern de PSOE-Sumar s'ha convertit, en els fets, en un executor disciplinat de l'agenda militarista de l'OTAN: la despesa real en defensa aquest any serà d'un 20% més respecte al 2023, quan ja va suposar un increment del 30% respecte l'exercici anterior.[5] Un pressupost militar sense precedents per sostenir la guerra imperialista a Ucraïna i el genocidi sionista a Gaza, i de pas colpejar els nostres germans i germanes immigrants impedint a sang i foc que puguin buscar un futur millor a Europa.
Al suport explícit a Israel per part dels EUA, la UE o el nostre Govern, se suma la completa passivitat de l'anomenada Comunitat Internacional, dels corruptes règims àrabs, que no han mogut un dit pel poble palestí, o de la Xina i Rússia, que malgrat les seves declaracions en el Consell de Seguretat de l'ONU i les seves mocions per a un alto el foc mantenen intactes les seves relacions i negocis amb Israel.
La solidaritat internacionalista és l'únic que pot frenar la barbàrie!
Des que Israel va activar els seus mitjans per perpetrar aquest cruel holocaust l'únic que s'ha interposat contra el sionisme i els seus còmplices ha estat la lluita de masses als carrers. Ja sigui als EUA, amb protestes contínues i multitudinàries a les seves principals ciutats, o amb el moviment de les acampades universitàries reprimit amb acarnissament per Biden, Harris i els demòcrates; a Europa amb mobilitzacions combatives de masses a la Gran Bretanya, França, Bèlgica, Alemanya o l'Estat espanyol, o al Marroc, Algèria, Egipte, Jordània i desenes de països, l'acció directa des de baix, impulsada per milers d'activistes i organitzacions de l'esquerra militant, ha estat l'únic aliat segur amb què ha comptat el poble palestí.
Un moviment de classe i internacionalista contra el qual s'ha desfermat una ferotge repressió, amb noves lleis d'excepció, prohibint manifestacions, practicant centenars de detencions, intentant prohibir la bandera o el mocador palestí. A Alemanya, on governa la socialdemocràcia, s'ha il·legalitzat una organització palestina com Samidoun i s’ha aprovat una Llei d'Identitat en la qual per accedir a la ciutadania alemanya s'exigirà un compromís de lleialtat amb l'Estat sionista i els seus crims.
Aquesta solidaritat amb el poble palestí s'ha convertit en blanc de l'extrema dreta mundial, que veuen les atrocitats d'Israel com l'exemple a seguir, i és celebrat constantment en els seus actes i propaganda política. Òbviament a ningú se li escapa que representa un complement a la seva campanya xenòfoba i de criminalització contra la immigració. Per això mateix, la posició dels socialdemòcrates de tot pelatge, rentant la cara a l'Estat d'Israel, és una traïció a un poble martiritzat i un crim polític perquè afavoreix l'estratègia de l'extrema dreta.
Enfortir aquest moviment combatiu de solidaritat internacionalista, implica denunciar que la barbàrie sionista no és més que una altra cara, la més descarnada, de la barbàrie imperialista i capitalista. La jornada de lluita i aturades del 27 de setembre a l'Estat espanyol, les accions davant empreses armamentístiques a la Gran Bretanya, o el manifest de diversos dels sindicats més importants d'EUA exigint a Biden i el seu Govern trencar amb Israel i deixar de donar suport a la matança, marquen el camí a seguir, però també assenyalen les renúncies clamoroses d'una esquerra reformista i d'unes cúpules sindicals que es neguen a confrontar amb els responsables d'aquesta barbàrie utilitzant l'arma de la vaga general.
Com demostra l'experiència històrica, només la classe treballadora pot frenar el genocidi, mitjançant la lluita de masses, des de baix, i amb un programa revolucionari per acabar amb el capitalisme. I només així es podrà arraconar l'extrema dreta, aquí, als EUA i a Israel, o com hem vist aquest estiu, a França o Gran Bretanya, on l'empenta als carrers de la classe treballadora, nativa o estrangera, va acorralar i va permetre frenar els pogroms racistes la ultradreta.
L'heroica lluita del poble palestí, traïda tantes vegades pels seus dirigents, ens porta grans ensenyaments. Derrocar l'Estat sionista i les corruptes burgesies àrabs de la zona, és la condició per conquerir una Palestina socialista lliure en el marc d'una Federació Socialista d'Orient Mitjà.
A baix el sionisme criminal! Visca la lluita del poble palestí!
Per una Palestina socialista i la Federació Socialista d'Orient Mitjà!
Notes:
[1] Los colonos israelíes han ocupado 3.570 m² de tierras palestinas cada hora desde el 7 de octubre
[2] Chevron, BP, ExxonMobil y Shell ponen la gasolina del genocidio en Gaza
[3] Defensa firmó contratos con empresas armamentísticas israelíes en plena masacre en Gaza
[4] ¿Armas ‘Made in Spain’ en el genocidio palestino?
[5] El gasto real en Defensa sube más de un 20% sobre lo previsto en los dos últimos años
