El sionisme i els seus patrocinadors són una amenaça per a la humanitat
Israel ha fet un pas transcendental en el seu objectiu de desencadenar una guerra total a l’Orient Mitjà. A través del sabotatge de milers de walkie talkies i “busques” utilitzats per Hesbol·là, l'Estat sionista ha perpetrat centenars d'atemptats amb explosions simultànies que han deixat almenys 32 assassinats i entorn de 4.000 ferits.
Un atac terrorista indiscriminat contra població civil indefensa, inclosos nens, que si hagués ocorregut a Europa o als EUA obriria totes les portades de telenotícies i periòdics.
Aquests atacs terroristes posen en evidència la completa hipocresia dels governs occidentals. Quina seria la resposta dels governs de la Unió Europea o dels EUA si aquest atac hagués estat dut a terme per Hamàs, per Putin o per l'Iran? Quina seria la línia editorial que seguirien els grans mitjans de comunicació? Però en aquest cas, el terrorista és el mateix Estat sionista d'Israel, el portaavions dels EUA a l’Orient Pròxim, i per això es permet tot, encara que això pugui suposar provocar una guerra regional de conseqüències impredictibles. Això sí, des de la Casa Blanca ens intenten fer creure que no sabien res sobre aquest tema. Quin cinisme!!
Encara queden moltes incògnites sobre com s'ha dut a terme el sabotatge. Inicialment es va creure que els equips havien estat alterats en la pròpia línia de muntatge, mentre ara s'especula sobre la possibilitat que els fabriqués el propi Estat d'Israel. En qualsevol cas, si alguna cosa posa en evidència aquesta operació del Mossad, és el seu nivell d'infiltració en la cúpula de Hesbol·là, i també de Hamàs, i les enormes capacitats dels seus serveis secrets. I si això és així, si són capaços de desenvolupar una operació d'aquesta magnitud, amb el que això implica, com és possible que no coneguessin al detall els plans de Hamàs del 7 d'octubre? I sabent-ho, com ja va confirmar detalladament el New York Times al desembre de l'any passat, per què no van fer res per a defensar-se i impedir la incursió de Hamàs en territori israelià? Per què una de les fronteres més militaritzades del món amb tecnologia capdavantera va resultar tan vulnerable?
Res del que està ocorrent és una casualitat. Israel coneixia al detall els plans de Hamàs, igual que la CIA i els EUA, però Netanyahu i els seus aliats feixistes supremacistes necessitaven una excusa per a poder portar endavant els seus plans messiànics del Gran Israel (el Tercer Reich del sionisme). Un pla absolutament premeditat que els ha donat la cobertura necessària per a desencadenar un genocidi a Gaza, i continuar amb Cisjordània i amb el Líban. I tot, per descomptat, amb el suport militar, econòmic i polític dels EUA i de la UE.
Netanyahu vol una guerra sense importar les conseqüències
Després d'aquests atemptats terroristes, el dijous a la nit el govern israelià va decidir ampliar l'ofensiva bombardejant el sud del Líban, i avui, per primera vegada, la capital, Beirut. Accions que se sumen a les criminals incursions sionistes a Cisjordània, on les FDI al costat de les milícies feixistes de colons estan practicant pogroms cada vegada més violents contra milers de famílies palestines, expulsant-les de les seves cases i de les seves terres, assassinant a més de 660 palestins des del 7 d'octubre, 158 d'ells nens.
Totes aquestes accions i provocacions només busquen estendre la guerra i la matança que Israel ja està implementant a Gaza. Així ho assenyalava el ministre de Defensa israelià Yoav Gallant, que representa a l’“ala moderada” del govern i que el propi Netanyahu s'està plantejant ara substituir per algú més extremista: “Hesbol·là pagarà un preu cada vegada major [...] El centre de gravetat s'està desplaçant cap al nord. Estem desviant forces, recursos i energia. Això marca una nova fase en aquesta guerra”.
El govern de Netanyahu, dominat per una banda de fanàtics nazi sionistes supremacistes, està completament fora de control, i no semblen tenir inconvenient a provocar una guerra al Líban, que podria acabar escalant a Síria, l'Iraq, on hi ha importants milícies aliades de Hesbol·là, i l'Iran. Una guerra regional de conseqüències impredictibles, que si no s'ha produït encara ha estat pel paper de la Xina, que pressiona als seus aliats, l'Iran i Hesbol·là, per a evitar caure en provocacions i escalar el conflicte.
Però Israel no podria actuar d'aquesta manera sense el suport incondicional que els ha mostrat l'imperialisme estatunidenc. L'economia sionista està sofrint molt durament els 11 mesos d'ofensiva a Gaza, amb una despesa militar disparada que ha elevat el dèficit públic del 4,2% al 8,1%. La guerra és cara, molt cara, i una invasió del Líban incrementaria encara més aquests costos i el creixent caos econòmic que pateix la població. Però mentre comptin amb el suport financer i militar dels EUA, i de la UE, un ampli sector de la classe dominant sionista continua fent grans negocis gràcies als subministraments i el comerç d'armes, i segueix endavant en els seus plans supremacistes plenament convençut del seu poder i invencibilitat.
Malgrat les diferències i discussions que han mantingut Biden i els Demòcrates amb Netanyahu, la realitat ha demostrat a aquest últim que els EUA el necessiten i que, governin Demòcrates o Republicans, Israel continuarà comptant amb tot el que necessiti. La decadència de l'imperialisme nord-americà, que ha perdut o està perdent a tots els seus aliats tradicionals a l’Orient Mitjà, no fa més que enfortir aquesta aliança, donant carta blanca als sectors sionistes més fanàtics. Òbviament una guerra total és una aposta molt alta, i porta aparellada moltes incerteses tant per a Israel com per als EUA, però la dinàmica que estan provocant podria desencadenar-la.
Si l'escalada continua no farà més que augmentar les contradiccions en els governs imperialistes, els EUA i Europa, enfrontant-los amb un moviment de protesta als carrers encara més poderós del que hem vist aquests mesos, i obrint les portes a esclats revolucionaris en el món àrab.
Netanyahu és ara mateix la punta de llança del feixisme internacional però no oblidem que compta amb la connivència d'Occident, dels Demòcrates estatunidencs, i també de socialdemòcrates com Pedro Sánchez o Scholz. Els seus interessos genocides i expansionistes han estat alimentats per les “democràcies occidentals”, i el monstre que han creat és més insaciable i té molt clars els seus objectius.
Com en la dècada dels trenta del segle passat França i Gran Bretanya van permetre Hitler dur a terme els seus plans expansionistes –amb les catastròfiques conseqüències que allò va tenir–, avui els nostres governs donen suport econòmicament, militarment i diplomàticament a un govern que no pretén parar fins a provocar una guerra oberta a l’Orient Mitjà i dur a terme una completa neteja ètnica a Palestina.
Davant d’aquest escenari, cobra més sentit que mai redoblar la batalla als carrers contra el sionisme, i contra els nostres propis Governs, còmplices del genocidi a Gaza, de les matances a Cisjordània i al Líban, i de portar-nos a una nova guerra en tota la regió.
