En el moment d'escriure aquest article les negociacions encapçalades pels EUA i França per a evitar una invasió sionista del Líban s'intensifiquen. La perspectiva d'una guerra regional amb Hesbol·là, i la possible entrada de l'Iran en un escenari bèl·lic, està sembrant d'incertesa les capitals imperialistes d'Occident. I, amb tot, el règim de Netanyahu se sent completament impune mentre posa a punt la seva maquinària militar. Els sionistes actuen exactament igual que Hitler als anys trenta, quan el líder nazi reia de les polítiques d'apaivagament de Londres i París.
Les conseqüències per a la regió, i per al món, de la política que aquests messiànics d'extrema dreta que governen a Tel Aviv estan portant endavant, resulten impredictibles. Atenent les seves pretensions, verbalitzades públicament pels seus ministres, l'Estat sionista acumula forces a la frontera per a, una vegada arrasat Líban des de l'aire, poder començar una invasió terrestre i enviar Hesbol·là darrere del riu Litani. Volen convertir el Líban en una segona Gaza.
Les comparacions d'Israel i Netanyahu amb Hitler i l'Alemanya nazi no són cap exageració. En tan sols uns dies, els bombardejos sionistes sobre el sud del Líban s'han cobrat la mort de 558 persones, 50 d'ells nens, i ferit a prop de 2.000. La major xifra de morts des de la fi de la guerra civil en 1990. Una campanya de terror que, com a Gaza, massacra indiscriminadament la població civil, obligant-la a fugir de les seves cases i pobles amb el mínim imprescindible. Així ho han fet ja mig milió de persones, en un país amb tan sols 5,5 milions d'habitants.
Una setmana abans, els sionistes sembraven el caos amb atacs terroristes a gran escala fent explotar busques, walkie talkies i telèfons. Més de 5.000 bombes que van provocar 50 morts i més de 3.000 ferits, en la seva majoria amb horribles mutilacions! Atacs terroristes massius que, per descomptat, no han estat condemnats per les anomenades “democràcies” occidentals.
Mentrestant, el genocidi a Gaza no dóna treva. Ja són prop de 42.000 homes, dones i nens els que han estat assassinats per una campanya militar despietada, xifra que segons The Lancet podrien ascendir realment a 180.000. A tot això cal afegir centenars de milers de ferits i malalts, i una destrucció total del territori amb imatges que recorden les d'Hiroshima després del llançament de la bomba atòmica.
El genocidi a Gaza s'ha estès també a Cisjordània, on l'ofensiva feixista dels colons i l'exèrcit israelià ha imposat el terror absolut: són prop de 700 palestins assassinats, 164 d'ells nens, des del 7 d'octubre; les imatges de soldats israelians llançant cossos sense vida de palestins des dels terrats a Cisjordània, posen de nou en evidència quant de lluny han arribat Netanyahu i el seu govern nazi-sionista.
Els EUA i la UE armen i financen les guerres de Netanyahu
Però si el règim sionista pot fer tot això, i pot continuar empenyent el món cap a una guerra de conseqüències impredictibles, és gràcies al ferri suport militar, econòmic i diplomàtic de Biden, Kamala Harris i els Demòcrates al capdavant de la Casa Blanca. Sí, dels Demòcrates!, els mateixos que fan campanya contra Trump i parlen del perill de la ultradreta, sostenen el govern més feixista i supremacista del planeta.
Perquè no hi hagi cap dubte del que diem, Washington acaba d'acordar l'enviament d'un nou portaavions i diverses fragates de guerra a les costes del Líban i l'Iran, i més tropes a l’Orient Mitjà. Un missatge nítid a Netanyahu que, faci el que faci, li continuaran donant suport. El propi Biden, a l'Assemblea general de l'ONU, en un discurs que sonava a broma de mal gust, va tornar a culpar Hamàs i Hesbol·là de l'escalada. També Hitler en el seu moment va culpar els txecs o els polonesos, i ja no diguem els jueus, de cara a justificar la invasió dels seus països o implementar l'extermini i la neteja ètnica.
Com ja hem explicat, sense el suport financer i militar de Washington, l'Estat sionista no podria continuar amb el genocidi a Gaza, i, per descomptat, no podria ni plantejar-se escalar el conflicte al Líban.
L'economia israeliana fa aigües, amb 60.000 empreses fetes fallida des del 7 d'octubre i sectors sencers paralitzats com la construcció, el camp o el turisme, entre altres coses fruit del reclutament de reservistes que ja representen el 71% de les forces mobilitzades. El dèficit públic és ja gairebé del 9%, alimentat per l'increment accelerat de la despesa militar. El Banc d'Israel ha calculat que la guerra consumirà 67.000 milions de dòlars fins a 2025, i només els EUA ja han aprovat ajudes a Israel per valor de 30.000 milions.
Intenten despistar-nos fent-nos creure que els EUA se sorprenen per les accions d'Israel. La realitat és que coneixen amb detall els seus plans, i els sionistes no donen cap pas sense comptar amb el seu beneplàcit –encara que sigui molt a contracor–. En aquest moment la Casa Blanca no vol una escalada al Líban, és cert, però no cessaran un pam en el seu suport a l'Estat sionista. I Netanyahu i els seus ministres feixistes ho saben!
La decadència dels EUA i la seva pèrdua d'influència enfront de l'ascens de la Xina el converteix cada dia en un soci menys fiable per als seus antics aliats àrabs, ja sigui Turquia, l'Aràbia Saudita o Egipte. D'aquí la seva completa impossibilitat de contrariar Israel, encara que això suposi al seu torn estar cada vegada més aïllats a l’Orient Pròxim i arreu del món.
I el mateix podem dir de la UE i dels seus portaveus en matèria de política exterior –com l'inefable Borrell–, que ploren llàgrimes de cocodril per les víctimes del conflicte, o adverteixen del desastre que podria desencadenar-se si es produeix la invasió del Líban, però que no han adoptat ni una sola mesura, ni una sola sanció, contra l'Estat sionista. Amb Rússia sí, i amb Israel no? Es pot ser més hipòcrita?
La UE continua sent el primer soci comercial d'Israel i manté intacte l'acord d'associació UE-Israel. Continua venent i subministrant armes, i juntament amb els EUA garanteix tots els recursos necessaris a Netanyahu per a dur a terme la matança a Gaza i estendre la guerra a Cisjordània i el Líban. Els laments de Borrell i les paraules de Pedro Sánchez, el govern del qual amb Sumar i IU és plenament partícep d'aquesta realitat, són una pura escenificació buida.
El Tercer Reich sionista
La deriva de l'Estat sionista està arribant a cotes insuportables. El que fa un any hauria pogut semblar un escenari propi d'una pel·lícula sobre els nazis, s'està convertint en una realitat sobre el terreny. La destrucció i el genocidi a Gaza en un lapse tan curt de temps no té parangó en el segle XXI, i l'amenaça d'extensió de la guerra a la regió resulta cada vegada més possible.
El govern de Netanyahu i els seus aliats feixistes ultraortodoxos, que dia sí i dia també defensen des del canal 14 —el més vist d'Israel— la neteja ètnica dels palestins, i ara també dels libanesos, han arribat a justificar fins i tot la utilització d'armes atòmiques. Però cap d'aquestes atrocitats i barbaritats –dites amb tota consciència– els ha minvat suport, al contrari, estan enfortint i consolidant el seu poder sobre la societat israeliana.
L'oposició, que tan sols fa un any va tenir contra les cordes Netanyahu per la seva autoritària reforma judicial, ha estat incapaç d'enfrontar aquesta deriva. La seva negativa a condemnar el genocidi a Gaza i les massacres contra els palestins a Cisjordània, reduint les seves protestes a demanar un alto-el-foc per a portar de tornada els ostatges, l’ha dut a un atzucac.
I ara, a més, una part d'aquesta oposició és la que més ferventment exigeix una intervenció militar al Líban. Uns dels seus principals líders, Benny Gantz, que fins al maig compartia govern amb Netanyahu, no ha deixat d'insistir des de fa setmanes en què “ha arribat el moment d'actuar al nord”, criticant Netanyahu per la seva suposada passivitat: “En realitat, crec que arribem tard”. I el mateix ocorre amb Yair Lapid, que es va negar a entrar al govern de Netanyahu, però que ara ha donat la benvinguda els salvatges bombardejos sobre la població civil al Líban, assenyalant que “ha arribat el moment”. Amb aquesta oposició, com no s'imposarà la ultradreta messiànica!
El ministre de Defensa, Yoav Gallant, suposadament l'ala moderada del govern i la presència del qual està sent qüestionada per Netanyahu i els seus socis feixistes, ha estat un dels més ardents defensors de l'escalada militar. Ara, a més, després de la declaració de l'Estat d'emergència a Israel –que implica que l'exèrcit pugui suspendre reunions i drets fonamentals de la població–, ha estat molt clar: “el públic haurà de mostrar componiment, disciplina i una obediència total”.
Aquesta deriva totalitària, cada vegada més acusada dins d'Israel i que els palestins pateixen des de fa dècades a Gaza i Cisjordània, posa en evidència que Netanyahu i els seus socis no necessiten cap reforma judicial per a acabar amb els drets democràtics i convertir l'Estat sionista en una dictadura teocràtica. Per aquest camí, amb una oposició rendida davant el pitjor supremacisme sionista i l’ultrabelicisme, serà gairebé impossible frenar Netanyahu i el seu govern.
Aixecar una oposició ferma contra la ultradreta sionista requereix, en primer lloc, combatre el propi Estat ètnic colonialista capitalista d'Israel, que nega qualsevol dret a la meitat de la població, a les i els palestins de Gaza i Cisjordània, i lluitar conseqüentment pel complet alliberament del poble palestí.
Només la solidaritat internacionalista i la revolució podran frenar l'escalada bèl·lica!
Malgrat la complicitat criminal dels EUA, la UE i de l'anomenada Comunitat Internacional, i tot i que altres potències imperialistes com Rússia o la Xina aproven proclames a favor de l'alto-el-foc però tampoc trenquen relacions amb l'Estat sionista, la lluita contra el genocidi s’aguditza a tot el món.
Milions hem omplert els carrers en solidaritat amb el poble palestí, i ara tornarem a fer-ho contra la guerra i en suport a les nostres germanes i germans del Líban. A Jordània, el Marroc, Egipte, Turquia... els governs corruptes dels quals continuen fent grans negocis amb Israel, han tingut lloc mobilitzacions multitudinàries. Però com hem assenyalat, només una nova primavera àrab, aquesta vegada com a revolució socialista, que posi contra les cordes a aquests governs i el propi capitalisme, podrà acabar amb la barbàrie.
La barbàrie sionista al Líban, no farà més que despertar i incrementar la indignació entre la classe treballadora, la joventut i els oprimits. Només la solidaritat internacionalista i la revolució podran frenar l'escalada bèl·lica!
Recentment la Lliga Àrab reclamava a Borrell que la UE actués amb determinació per a frenar el genocidi a Gaza; però, i la Lliga Àrab? Per què no imposen un boicot en el comerç de petroli i de gas com en 1973? On està l'anomenada solidaritat àrab? Només als carrers! Els seus governs només tenen un interès: mantenir els seus lucratius negocis amb l'entitat sionista i amb els seus patrocinadors nord-americans i europeus.
En aquests mesos hem assistit a un poderós moviment de masses als EUA a favor de la causa palestina, que s'ha convertit en un malson per als Demòcrates, als quals ha denunciat amb contundència com a responsables del genocidi. Set grans sindicats han exigit Biden la completa ruptura de la relacions amb Israel. Aquest no és un factor secundari i podria contribuir bastant al fet que perdessin la presidència.
El mateix succeeix en el vell continent. A Gran Bretanya, on el recentment triat líder laborista continua amb la seva política de suport a la matança, gairebé un milió de persones han tornat a ocupar els carrers de Londres. I les protestes no deixen de succeir-se a França, a l'Estat espanyol, Bèlgica, Suècia, i fins i tot Alemanya, malgrat la feroç repressió del govern socialdemòcrata, que ha prohibit i intervingut reunions públiques, il·legalitzat organitzacions palestines de solidaritat com Samidoun, i que ara no ha dubtat fins i tot a detenir nens, seguint l'exemple dels sionistes, simplement per portar una bandera palestina. Aquesta és l'Europa democràtica que vol donar lliçons al món.
La barbàrie sionista al Líban, i ara una invasió militar, no faran més que despertar i incrementar la indignació entre la classe treballadora, la joventut i els oprimits. Enfront d'aquesta escalada, i el greu risc d'una guerra regional, no podem dipositar cap confiança en l'acció diplomàtica dels governs criminals d'Occident, ni en l'ONU o la Comunitat Internacional, ni tampoc en potències com la Xina o Rússia que, encara que denunciïn l'Estat sionista en els seus comunicats públics, en els fets mantenen una passivitat eloqüent que permet un gran marge de maniobra a Netanyahu.
És necessari que la mobilització de masses s'endureixi i estengui, incrementant les accions de boicot i impulsant aturades i vagues generals que paralitzin la producció, com s'ha plantejat aquest 27 de setembre a l'Estat espanyol per part de la CGT i de l'esquerra combativa. I fer-ho assenyalant en primer lloc els nostres propis governs i un sistema, el capitalisme, que ens porta a la barbàrie. Guerra a la guerra, i guerra als nostres governs que sostenen la matança!
De nou la classe dominant a tot el món, encapçalats per Israel, els EUA i la UE, ens porten a un escenari com el del 1914 o 1939. Enfront del militarisme i l'imperialisme, contra el genocidi sionista, el crit de batalla de l'internacionalisme proletari està més justificat que mai: socialisme o barbàrie!
Des del riu fins a la mar, Palestina vencerà!
Ni una bomba, ni un soldat, ni un euro per a la guerra imperialista i el genocidi sionista!
Uneix-te a Esquerra Revolucionària Internacional!
