Racisme assassí emparat per les lleis
Va passar el 15 de juny en aigües del Mar Jònic, a 80 km de Pylos (Grècia). 78 són els morts que han estat localitzats, juntament amb unes 140 persones més que van poder salvar les seves vides. Segons el testimoni d'alguns supervivents, a l'embarcació enfonsada podrien arribar a viatjar fins a unes 750 persones. Una massacre esgarrifosa que es podria haver evitat.
Com de costum, els principals líders de la Unió Europea es van llançar a mostrar els seus cínics laments, com si aquesta tragèdia fos aliena a ells. Per encara fer-ho més lamentable, aquestes llàgrimes de cocodril coincidien amb el duel per la mort de Silvio Berlusconi, el degenerat empresari italià condemnat per múltiples delictes, des de trànsit d'influències a tracta de menors i que no va arribar a trepitjar la presó ni un sol dia. Un espectacle vomitiu que demostra a qui serveix la UE.
Segons informes oficials de l'ONU ja són "més d'un miler" les víctimes conegudes a conseqüència de la criminal política migratòria europea des del començament del 2023. Però aquesta xifra és ridícula, ja que no comptabilitza les milers de persones que desapareixen a les aigües del Mediterrani sense deixar rastre i que no són buscades per ningú.
Però la indignació per aquest assassinat consentit també ha tingut una altra resposta. Milers de joves a Atenes i Tessalònica s'han mobilitzat espontàniament contra una política migratòria assassina, enfrontant-se a la repressió policial del Govern de Nova Democràcia. Alhora, centenars de veïns s'han organitzat per acudir al Centre de Refugiats de Malakasa, on estan els supervivents, per socórrer-los portant aliments, roba i aigua.
L'instint solidari de la classe treballadora i el jovent contrasta amb el caràcter inhumà tant de les institucions de la UE com dels “democràtics” governs capitalistes europeus, i d'aquells mitjans de comunicació burgesos que dia sí i dia també ens venen la seva guerra imperialista a Ucraïna com una croada en defensa dels drets humans. Però si són pakistanesos, libis i africans, aleshores els seus drets no valen res. Quin cinisme!
Meloni i Mitsotakis tenen les mans tacades de sang
L'autoritat portuària grega ha detingut alguns tripulants de l'embarcació accidentada i els ha acusat de tracta d'éssers humans. En els interrogatoris als quals han sotmès aquests individus, sense cap mena de transparència i garantia, busquen desviar l'atenció d'aquesta catàstrofe i assenyalar com a responsables les “màfies de tràfic”, com si aquestes operessin al marge dels governs i de les estructures capitalistes.
Malgrat l'obscurantisme conscient que envolta aquesta matança, és més que evident que es podria haver evitat. Segons informa Alarm Phone[1], els governs d'Itàlia, Malta i Grècia tenien coneixement de la situació de l'embarcació des del matí del 13 de juny, dos dies abans que se'n perdés el seu rastre. Tant Frontex, l'organisme fronterer de la UE, com les autoritats gregues o italianes podrien haver socorregut amb antelació al vaixell. De fet, se sap que dues embarcacions mercants van tenir contacte amb les víctimes i els hi van portar aigua, però la Guàrdia Costera hel·lena els hi va prohibir socórrer-les.
Els governs reaccionaris de Kyriakos Mitsotakis a Grècia i de Giorgia Meloni a Itàlia, els dos països on es va dirigir l'embarcació, són la punta de llança d'una política migratòria amb una línia d'actuació clara: deixar morir els immigrants a alta mar. Aquests mateixos dretans, que reprimeixen la classe treballadora mentre apliquen polítiques capitalistes salvatges mostren tot el seu menyspreu i racisme davant de persones desesperades i vulnerables que es llancen a la Mediterrània per escapar de la misèria, la guerra i la violència. Una violència que han instigat aquestes mateixes potències europees a l'Àfrica, l'Orient Mitjà i l'Àsia per espoliar les seves riqueses i recursos ingents.
La socialdemocràcia es lamenta cínicament mentre aplica les mateixes polítiques racistes
Per la seva banda, els principals líders socialdemòcrates[2] han publicat els seus corresponents tuïts. Emotius laments que emplacen la dreta a arribar a un acord dins del marc europeu per regular la migració, i així, diuen, evitar aquestes tragèdies. L'editorial de El País feia de portaveu: “La commoció davant aquesta catàstrofe humana ha de deixar de ser resignada i activar de manera molt més decidida les autoritats europees a trobar com més aviat millor les bases per a acords de política migratòria capaços d'actuar i reduir al mínim el risc de repetir episodis tan inassumibles”.
Però aquests artificis estètics són un exemple més del cinisme de la UE i dels governs europeus. La proposta d'aquests europeistes d'esquerres, que pretenen gestionar la barbàrie capitalista, és clara: escombrar-ho a sota de la catifa. Pagar a dictadures com Turquia o el Marroc, o als senyors de la guerra a Líbia, on fins i tot han sorgit moderns mercats d'esclaus, per recloure, torturar i assassinar aquests refugiats, o per promoure el tràfic de dones. És a dir, que continuï l'horror i la barbàrie, però sí que pot ser fora de les fronteres de la UE, i sense que ningú se n'assabenti.
L’experiència pràctica d’aquesta política encara ressona a Melilla. La democràcia a les fronteres consisteix a instal·lar tanques amb ganivetes, apallissar els migrants i retornar-los sense garanties a la policia marroquina. I així ho vam veure el juny de l'any passat, amb un saldo encara desconegut, però que podria superar els 50 morts i arribar gairebé al centenar de ferits. La massacre més gran coneguda a la frontera espanyola, però en aquest cas sota un Govern d'esquerres, "progressista", encapçalat pel PSOE, però amb ministres d'UP i del PCE que, encara que van protestar, finalment en els fets van col·laborar a justificar i encobrir el que va passar.
Avui sabem que la policia espanyola va participar d'aquesta salvatjada, però el ministre Marlaska segueix al seu lloc, i la Comissió per investigar aquests crims va ser frenada al Congrés pel PSOE amb Vox i el PP. Es veu que quan es tracta de crims d'Estat si és possible arribar a acords amb la reacció. I tot, amb el vist-i-plau de la vicepresidenta Yolanda Díaz.
La solidaritat és una política internacionalista i revolucionària
La tragèdia de Sylos només es pot comparar amb el naufragi de Lampedusa, el 2013. En aquell moment, una onada de refugiats fugien de Síria, alhora que s'estenia un moviment de protesta a Europa sota el lema “Refugees Welcome” contra aquestes polítiques migratòries racistes i contra els camps de concentració que s'aixecaven per tancar els refugiats i els immigrants pel simple fet de ser pobres. Centenars de milers de treballadors a tot el continent van fer nombroses donacions, i fins i tot molts van posar casa seva a disposició per poder donar un cop de mà, i sobretot van impulsar un moviment als carrers de solidaritat però també de combat.
També des de Podemos, IU i els Ajuntaments del Canvi es van sumar al crit de "cap ésser humans és il·legal", de la regularització dels migrants, i fins i tot van demanar el tancament dels CIE[3]. Ada Colau a Barcelona va signar un compromís públic per escrit. Però tot va quedar en promeses buides, i finalment l'abandonament complet dels nostres germans migrants va continuar, i l'esquerra parlamentària ho va consentir.
Davant l'avenç de la ultradreta i el nacionalisme reaccionari, i les renúncies de l'esquerra institucional, els comunistes revolucionaris no ens resignem, sabem que aquesta batalla només pot trobar una política internacionalista de classe, que es basi en la lluita per conquistar plens drets democràtics, socials i polítics per a la població migrant, i que uneixi la classe obrera nativa i estrangera per enderrocar el capitalisme i pel socialisme. Així ho va plantejar el moviment obrer organitzat i les organitzacions revolucionàries des del seu naixement: “la classe obrera no té pàtria”.
Notes
[1] Alarm Phone és una ONG que es dedica a contactar i donar suport a les embarcacions de migrants a la deriva a la Mediterrània. Han fet pública la línia temporal dels esdeveniments des que van entrar en contacte amb el pesquer.
[2] Tots excepte Pedro Sánchez. Pel secretari general del PSOE i de la Internacional Socialista, aquest és un desafortunat imprevist que coincideix amb els preparatius de la presidència espanyola de la UE. Res no entelarà el paper de Sánchez com a garant de la política otanista i dels negocis dels capitalistes espanyols.
[3] Centres d’Internament d’Estrangers. Presons per als refugiats en situació administrativa irregular, on les persones internades són víctimes de vexacions, violacions i maltractament.
