Cal endurir les vagues i unificar-les amb una gran vaga general de tot el sector públic!
El passat dijous 23 de març es va produir la primera vaga d'advertiment[1] de 24 hores a tot el sector públic a Hamburg.
La vaga va ser tot un èxit: 8.000 treballadors van sortir als carrers. El port d'Hamburg va quedar paralitzat durant dos dies ja que la HPA (Autoritat Portuària d'Hamburg) va prohibir el trànsit de grans vaixells a causa de la vaga de controladors marítims. Vaixells de més de 90 metres de llarg i 13 metres d'amplada van quedar encallats i nombrosos vaixells que es dirigien al port d'Hamburg es van quedar a la Badia Alemanya, ja que no podien continuar el seu viatge per l'Elba. Cada vaixell de 400 metres d'eslora suposa una despesa de 50.000 euros al dia en quedar-se encallat. Un èxit immens que demostra el poder de les i els treballadors del sector públic!
La classe obrera està decidida a continuar la lluita. Aquest dilluns havia prevista una aturada nacional a totes les infraestructures de transport públiques juntament amb el sindicat ferroviari EVG. Una vaga que ha estat un complet èxit, paralitzant completament el transport de tota Alemanya, i que demostra l'enorme disposició a la lluita per part de la classe obrera. A la vaga a Hamburg, avui i la setmana passada, els discursos dels treballadors han estat molt clars respecte al camí a seguir: paralitzar completament la ciutat i el país sencer.
Cal unificar les vagues! Cal copejar amb la màxima contundència!
La vaga d'advertiment a Hamburg ha estat un exemple del que és possible quan s'uneixen totes les lluites del sector públic i les altres lluites.
Segons l'Institut d'Investigacions Econòmiques i Socials (WSI), aquest any es duran a terme negociacions salarials que involucraran gairebé 8 milions de treballadors. Amb una estratègia que uneixi tots els sectors, seria possible paralitzar tot el país sense cap problema: es podria interrompre el comerç, paralitzar el trànsit ferroviari, aturar el transport de contenidors, mantenir els avions a terra, deixar les escombraries sense recollir als carrers, tancar els hospitals excepte per a emergències, i tancar les escoles bressol i col·legis.
Una situació que suposaria milions d'euros en pèrdues, i que permetria lluitar fins que cessin els atacs contra les i els treballadors a tots els sectors i nivells i es compleixin les nostres reivindicacions.
Cal ser molt clars sobre això: Hi ha força! Seria possible llançar una onada poderosa de vagues unificades i que sigui un primer pas cap a una vaga general a tota Alemanya!
La burocràcia sindical arriba a acords amb la patronal
Tot i això, malgrat aquesta força, la direcció dels sindicats està utilitzant l'estratègia oposada, dividint la lluita per regions i sectors, i tractant de convocar les vagues de forma aïllada. Segons diversos informes, la Comissió Federal de Pagaments del Sector Públic, on negocien patronal i sindicats, ja està discutint l'aprovació d'una oferta similar a l'aprovada per als treballadors postals: no una pujada salarial d'acord amb la inflació, sinó un pagament únic, una compensació, lliure d'impostos, alhora que es congelen els salaris.
Aquests dirigents sindicals, que sí que cobren bons salaris, estan disposats a conformar-se amb autèntiques engrunes per als treballadors. Assenyalen que una pujada salarial d'acord amb la inflació “probablement no es pugui aconseguir”. Però, no es podria aconseguir per part d'uns sindicats de masses que poden convocar a la vaga gairebé 8 milions de treballadors?
Aquests dirigents sindicals no estan representant els nostres interessos. Cada cop que les i els treballadors parlen, queda clar que estan disposats a lluitar, que no tenen intenció d'acceptar nous atacs al dret de vaga, a l'edat de jubilació o als nostres salaris.
Fa unes setmanes es va anunciar que el sindicat del sector públic Verdi va tenir 45.000 noves afiliacions els dos primers mesos de l'any, una xifra mai vista a la història del sindicat. Un nombre que continua incrementant-se apropant-se a les 60.000 noves afiliacions.
A Correus es va fer una votació per impulsar una vaga indefinida, que va comptar amb l'aprovació del 85,9% de la plantilla. Tot i això, posteriorment, a través de maniobres burocràtiques per part dels dirigents sindicals parteix del Comitè de negociació col·lectiva, i en contra la majoria de les i els treballadors, es va arribar a un acord que ha establert la congelació dels salaris i el pagament d’una prima única, acabant de moment amb la vaga.
Fa una setmana es va celebrar a Hamburg una reunió amb prop de 200 treballadors i delegats sindicals de tot el sector públic, en què dos membres de la Comissió Federal de Negociació Col·lectiva van temptejar la possibilitat d'un acord similar al de Correus per a tot el sector públic a Hamburg. Però la resposta de les i els treballadors va ser molt clara: Cap sector està disposat a acceptar una prima única, una compensació, en el procés de negociació! Tots van demanar a la Comissió de Negociació Col·lectiva que, si aquesta és l'oferta, abandonin la taula de negociacions i cridin directament a les i els treballadors a una vaga forçada.
Necessitem sindicats democràtics
Maniobres com la que hem vist a la vaga de correus demostren que els empresaris saben el que està en joc. Estan veient a França que la classe obrera unitàriament pot convocar amb èxit una vaga general darrere l'altra, sacsejant tot el país i posant contra les cordes el govern capitalista.
El que temen més els empresaris és la nostra eina més poderosa, la vaga general. Però per tirar endavant la lluita, ens hem d'assegurar que els sindicats estiguin subordinats a la voluntat de les i els treballadors. Per fer-ho, necessitem l'acció directa de les i els treballadors i els seus delegats sindicals, treballant en coordinació, col·lectivament, i lluitant per estendre les vagues! Hem de formar comitès d’acció per organitzar les vagues. Tant a la vaga dels serveis públics com als diferents sectors que estan negociant i als seus convenis col·lectius, necessitem organitzar conferències periòdiques de delegats sindicals a nivell federal, estatal i regional, elegits directament pels treballadors, discutint i votant l'estratègia de vaga.
Els dirigents sindicals que incompleixin amb el mandat democràtic de les i els treballadors han de poder ser expulsats en qualsevol moment. Són els nostres sindicats, finançats amb els nostres impostos, i hem de lluitar perquè estiguin sota el nostre control.
DIE LINKE s'absté en aquesta batalla
Mentre que a França La France Insoumise està jugant un paper important com a catalitzador de la lluita de la classe obrera, utilitzant les seves posicions parlamentàries, la situació és completament diferent amb DIE LINKE.
Janine Wissler, diputada al Parlament i Presidenta de Die Linke, correctament es va solidaritzar amb els vaguistes i va demanar la nacionalització del servei de correus. D'altra banda, Sahra Wagenknecht, que fa anys que planteja la necessitat d'arribar als “treballadors alemanys”, no ha dit per ara una sola paraula sobre això, tot i tractar-se de la lluita més important de la classe obrera alemanya de la darrera dècada.
A la manifestació d'Hamburg de la setmana passada, amb 8.000 treballadors, no es va veure ni una sola bandera del partit, quelcom que posa en evidència la seva actitud respecte a aquestes vagues. Com hem assenyalat repetides vegades, aquesta és precisament la causa de la crisi històrica que travessa Die Linke. No és conseqüència del baix nivell de consciència de la classe treballadora i els oprimits, sinó que aquest partit observa passivament el desenvolupament de la lluita de classes, sense atrevir-se a intervenir decididament.
Die Linke es manté completament al marge d'aquestes lluites de la classe obrera i en conseqüència ha perdut tota la seva autoritat.
Només es podrà transformar aquesta situació si el partit fa un gir i es posa al capdavant de la lluita de classes. No només repetint les exigències del sector públic, sinó impulsant una política sindical combativa que augmenti la pressió sobre els dirigents sindicals. Proposant als treballadors un programa per unificar les lluites i emprendre una lluita política conscient contra l’austeritat, contra qualsevol política pro-patronal i contra les polítiques capitalistes. Die Linke podria començar a presentar mocions als parlaments contra aquestes polítiques d'austeritat per part dels governs regionals i locals, alhora que recolza les lluites del sector públic i estén el moviment als carrers. Per descomptat, per fer això, hauria d'abandonar tots els governs estatals i municipals en què participa impulsant polítiques capitalistes.
Die Linke ha fet molts discursos sobre la lluita contra la dreta. Però, com calia esperar per als revolucionaris i els comunistes, no ha aconseguit que aquests tinguessin un efecte a nivell electoral. Al mateix temps que les enquestes donen a l'extrema dreta d'AfD un 15% en intenció de vot, Die Linke s'ha enfonsat per sota del 5%, estant amenaçada la seva permanència al Parlament. Aquest és el resultat de les anomenades “aliances democràtiques contra el feixisme” que han portat endavant els parlaments i les institucions burgeses: 34% per a l'SPD i els Verds, 5% per a LINKE, i un 45% per a la CDU i AfD, segons enquestes recents.
Les i els treballadors són molt clars sobre això: volem fets, no paraules. El moviment vaguístic que actualment s'estén per tota Europa demostra que la classe obrera i el jovent tenen el poder d'escombrar la dreta i l'extrema dreta tant als parlaments com, sobretot, als carrers; de conquerir condicions de vida digna i serveis públics de qualitat; de posar en qüestió el poder i el capitalisme, i de superar les dificultats fins a vèncer.
Cal continuar la lluita als carrers fins assolir tots els nostres objectius
La vaga d'advertència d'Hamburg ha demostrat què és possible quan la classe obrera uneix les seves forces en la lluita. I el mateix ha passat amb la impressionant vaga del transport públic que ha paralitzat el país. Els dirigents sindicals impulsen una tàctica per intentar dividir les lluites reduint enormement el seu potencial. Però l'ànim entre la classe obrera és clar: cal continuar lluitant fins a aconseguir la victòria! Hem de portar aquest esperit de lluita als carrers. La classe obrera necessita un programa per estendre la lluita i convertir-la en una autèntica rebel·lió per la revolució socialista.
[1] Les vagues d'advertiment són vagues curtes, de fins a 24 hores, que tenen limitacions i es realitzen en un context en què es mantenen negociacions. Les vagues forçades són vagues que requereixen l'acord i el vot dels treballadors, que només es convoquen quan s'han trencat totes les negociacions, i que són molts més dures, normalment indefinides.
