Cal tombar els tories!
L'alçament obrer que recorre la Gran Bretanya des de fa mesos s'estén i s'aprofundeix. L'onada vaguística segueix sumant nous sectors: infermeres, conductors d'ambulàncies, funcionaris, treballadors de les fronteres... amb noves votacions entre els metges i el professorat per sumar-se a la mobilització, i noves jornades de vaga del Royal Mail (Correus) i dels ferroviaris. Al mes de desembre s'han perdut més d’1,5 milions d'hores per dies de vaga, la xifra més alta des del 1989.
Aquesta rebel·lió de la classe obrera després d'anys de polítiques d'austeritat, que han enfonsat milions de famílies treballadores en la pobresa, està posant encara més al descobert la profunda crisi del capitalisme britànic i les seves institucions. Una crisi que ha suposat la caiguda en mesos de dos Primers Ministres, amb els tories tocats de mort, i que no es pot deslligar de la decadència de la Gran Bretanya com a potència mundial. I que, sobretot, evidencia la força de la classe obrera, que supera qualsevol obstacle quan es posa en marxa: la intransigència de la patronal, la repressió governamental, la criminalització dels grans mitjans de comunicació burgesos, les maniobres dels dirigents laboristes, i la covardia de la burocràcia sindical del Trades Union Congress (TUC).
El Govern de Sunak: més austeritat, racisme i repressió
El nou govern conservador, encapçalat pel multimilionari Rishi Sunak, res no enveja en el seu caràcter reaccionari els seus predecessors.
El govern enfronta una situació econòmica catastròfica i una crisi social que no deixa d'agreujar-se, però ha decidit fer un pas més en les polítiques d'austeritat, pujant impostos a la classe mitjana i les famílies treballadores, i aprovant noves retallades que aprofundiran la destrucció dels serveis públics. El col·lapse de les urgències provoca la mort d’entre 300 i 500 persones cada setmana i 7,2 milions de britànics estan a les llistes d'espera. Davant d'aquesta situació, el Partit Conservador i els sectors de la classe dominant aprofundeixen la seva deriva cap a l'extrema dreta i l'autoritarisme. La política antiimmigració del Govern de Sunak (similar a la de Trump i Meloni) i els seus intents desesperats per frenar les vagues endurint la legislació antisindical o utilitzant l'exèrcit per substituir els vaguistes, mostra que estan disposats a arribar molt lluny.
El problema és que la demagògia populista d'extrema dreta que apel·la a la nació, al nacionalisme econòmic, que ha tingut la màxima expressió amb el Brexit, ha fracassat.
Vaga general per a derrotar els tories!
La irrupció en escena del moviment obrer britànic ha canviat el panorama polític. Ja són mesos de vagues que estan suposant la paralització del sector públic. Però per tombar definitivament els tories, per treure'ls avui del govern, cal concentrar tota aquesta força per colpejar amb la màxima contundència. Per això és tan decisiva la consigna de la Vaga General!
L'impuls des de baix imposant vagues sector rere sector ha estat incontenible, amb votacions gairebé unànimes que han superat sense problemes la ultrarestrictiva legislació antisindical i amb un suport massiu de l'opinió pública. L'extensió i coordinació de les vagues ha fet un nou salt aquest Nadal, però no gràcies a una acció conscient de la direcció del TUC ni dels grans sindicats com United o Unison. Aquesta coordinació s'està imposant des de baix pels sindicats i sindicalistes més combatius, com el ferroviari RMT.
De fet, el nou Secretari General del TUC, Paul Nowak, s'ha hagut de referir a la vaga general però ho ha fet per assenyalar que sota l'actual legislació antisindical seria molt complicat convocar-la i cada sector té les seves particularitats. Excuses per evitar que la força que està demostrant la classe treballadora es converteixi en una maça que tombi definitivament els tories, cosa que ompliria de confiança el moviment i complicaria els plans d’un futur govern laborista que volgués mantenir polítiques d’austeritat.
El Partit Laborista, els sindicats i l'esquerra revolucionària
Amb els tories agonitzant, l'actual direcció laborista encapçalada per Keir Starmer es nega a donar suport obertament a les vagues, rebutja reivindicar pujades salarials d'acord amb la inflació i no es compromet a derogar la nova legislació antisindical que els tories amenacen d'aprovar. I ho justifiquen assenyalant que són un “partit de govern”.
L'últim exemple d'aquesta política esquirola, que contribueix a mantenir els tories al poder, ha estat la conferència amb 350 alts executius de les principals empreses i bancs britànics, on Keir Starmer i el seu equip s'han reivindicat com el partit dels negocis. Un gir obertament propatronal que busca posar fi a qualsevol indici de corbynisme, i que s'ha materialitzat en nombroses donacions de grans magnats.
Alhora que es rep amb els braços oberts els grans empresaris, continua la caça de bruixes dins del laborisme contra els diputats o càrrecs públics identificats amb Corbyn i l'esquerra laborista, ja expulsant-los, com al propi Corbyn, ja impedint que es presentin a la reelecció. El Partit Laborista està voluntàriament renunciant a trencar amb les polítiques d'austeritat dels conservadors.
Per això cal aixecar una alternativa de classe i socialista que guanyi l'oïda i el suport conscient dels milions de treballadors que estan en lluita. La formació del moviment Enough is enough, impulsat per sindicats combatius, delegats enquadrats a l'esquerra sindical, activistes de Momentum, per Corbyn i fins i tot per càrrecs i diputats de l'esquerra laborista, mostra les condicions per avançar. Però és impossible construir una opció conseqüentment d'esquerres sense lluitar a mort contra la dreta laborista.
L'esquerra revolucionària marxista ha d'intervenir sense cap sectarisme en aquests moviments amb un programa clar:
1. Per la vaga general per a derrotar els tories, entaulant una batalla al si del moviment sindical, impulsant una campanya militant que assenyali la responsabilitat de la direcció del TUC i dels grans sindicats que l'integren a convocar-la.
2. Per un front únic electoral per imposar candidats obrers i de l'esquerra contraris a les polítiques capitalistes, que defensi la nacionalització de les grans empreses i bancs; protegir els serveis públics; un habitatge públic digne i assequible; feines estables i salaris decents que no obliguin a triar entre menjar o poder escalfar-se.
Els immensos recursos de la City londinenca i els capitalistes britànics han de ser expropiats i posats al servei de la majoria. Aquesta és l'única alternativa! Per a fer-ho cal aixecar la bandera de l'internacionalisme proletari i de la revolució socialista.
