És l’hora d'avançar cap a la vaga general de l'ensenyament!

Dissabte 15 de gener 100.000 professors, treballadors no docents, estudiants i altres manifestants, van recórrer l’Avenida da Liberdade de Lisboa en defensa de l'escola pública. Una mobilització històrica que demostra la unitat, la força, la voluntat de lluita i la capacitat d’autoorganització dels professionals de l’educació.

El Govern portuguès munta una campanya per desprestigiar els professors

El Govern ha utilitzat tots els mitjans per qüestionar la legalitat de la vaga i les caixes de resistència, i ha sol·licitat a la Fiscalia General de la Nació i a la Inspecció General d'Educació i Ciència que les investiguin. Aquests són els mateixos mètodes que va fer servir per frenar la vaga d'infermeres del 2018, que va ser considerada il·legal per haver recaptat fons a través d'un crowdfunding.

La desesperació del Govern ha estat tant gran que ha hagut de recórrer a la policia per intentar impedir que els autobusos arribessin a Lisboa; el mateix mètode que van utilitzar les forces lleials a Bolsonaro per evitar que els votants del PT votessin a les eleccions presidencials del Brasil.

Mentre ataquen el dret a la vaga i a la mobilització, António Costa i João Costa, president i ministre d'Educació, han llançat una campanya de difamació contra els docents en un intent de soscavar la immensa simpatia que la resta de la població té pels professors i les escoles públiques. El dia anterior a la manifestació, João Costa va donar una nova roda de premsa urgent en què va atacar els docents dient que estan fent “una vaga atípica, desproporcionada i radical enmig d'un procés de negociació”. També va intentar posar els pares en contra dels professors: “cada dia rebem missatges de pares i tutors legals de nens i nenes en risc de perdre la feina”.

Els mitjans de comunicació difonen aquestes mentides sense parar. Expressions com “vaga atípica” o “dany irreparable als estudiants” són repetides per tots els comentaristes al servei del sistema a la ràdio, els diaris i la televisió, i s'entrevista a la Confederació Nacional d'Associacions de Pares de Família (CONFAP) i se la presenta com a representant legítima dels pares, quan en realitat no és més que una associació de dretes que mai no ha defensat l'escola pública ni els interessos dels pares de classe treballadora. És una estafa!

Les enquestes apunten a un suport majoritari a la vaga entre la població. Això no ens hauria de sorprendre. Sabem molt bé que la immensa majoria dels treballadors defensen les escoles públiques i són conscients dels efectes desastrosos que està tenint la política de Costa a l'ensenyament.

A més, un moviment de professors d'aquesta envergadura pot inspirar la resta de la classe obrera, precària i amb salaris baixos, a organitzar-se i lluitar amb els mateixos mètodes. Aquesta és la por del Govern i els capitalistes. I precisament per això, el focus principal ha estat la campanya de desprestigi. Tot i això, cada declaració del Govern només alimenta la ràbia entre els professors.

Vaga general de l'ensenyament ja!

Després de dècades de sindicalisme burocràtic i de conciliació de classes –a esquenes dels treballadors, amb maniobres i acords a porta tancada– amb els seus resultats desastrosos, l'autoritat dels dirigents de la Federació Nacional de Mestres (FENPROF-CGTP) s'havia degradat enormement i l'enuig entre els professors i altres treballadors de l'ensenyament havia crescut molt. El Sindicat de Tots els Professionals de l'Educació (STOP), en convocar aquesta vaga, va obrir un camí perquè tota aquesta ràbia es materialitzi en acció.

La resposta va ser massiva! Organitzats democràticament a cada escola, més de 100.000 professors, arribats de tot el país, van prendre els carrers de Lisboa i van demostrar clarament que estan disposats a portar la lluita fins a les darreres conseqüències i que estan disposats a vèncer. A què està esperant la direcció de STOP per convocar una vaga general de l'ensenyament?

No es pot desperdiciar aquesta oportunitat. És necessari fer un nou pas en la construcció i organització de la lluita, avançant cap a una aturada unificada de tots els treballadors de l'ensenyament del país, en lloc de continuar amb els mètodes de vagues petites, escola per escola.

Les formes de lluita seguides fins ara han servit per arribar a aquest punt, però no es poden mantenir indefinidament. Els docents i els treballadors de l'ensenyament no poden viure en un conflicte permanent, amb pèrdues salarials i sota amenaces constants. A més, el Govern està en crisi, desorientat, mostrant cada cop més la seva desesperació i cometent errors continus. Ara és el moment de donar un cop decisiu i guanyar augments salarials, contractar més docents i treballadors de l'ensenyament, reduir jornades, posar fi a totes les mesures de preparació per a la privatització de l'ensenyament i la fi de la precarietat, entre moltes altres demandes que es van sentir dissabte passat.

Si la direcció d’STOP insisteix en mantenir les coses com estan i esgotar els recursos i l'energia dels treballadors, donant temps al Govern per recuperar-se i llençar un contraatac, la situació es tornarà altament impredictible.

Ja s'ha aconseguit molt amb aquests mètodes de lluita: unitat i solidaritat no només entre els docents, sinó també entre els altres treballadors de l'ensenyament; mètodes democràtics de lluita que creïn les condicions per a la construcció d'un sindicalisme combatiu; un salt en la consciència i la confiança de milers i milers de treballadors de l'ensenyament! Els comitès de vaga que han sorgit a cada escola són un brillant exemple del camí a seguir per a tots els treballadors. Cal avançar i convocar una vaga general de l'ensenyament, votada i organitzada a cada escola per les estructures ja construïdes, mantingudes fins que el govern cedeixi a les demandes dels treballadors.

Visca la lluita dels docents i treballadors de l'ensenyament en defensa de les escoles públiques!

Avancem cap a la vaga general educativa!