Nacionalització de la banca i les indústries clau sota el control dels treballadors! La lluita pel socialisme és l'única sortida!
El passat 24 de març el Parlament alemany va decidir precipitadament com fer front i quines mesures prendre davant la crisi del Coronavirus. Amb el suport de tots els partits presents al Parlament excepte Alternativa per Alemanya (AfD) es va aprovar un pressupost suplementari que inclou un fons de rescat de 600 mil milions d'euros, superant ja el primer "paquet de rescat" governamental de 2008 (480 mil milions d'euros).
Amb aquesta decisió se suspèn el límit de deute establert per la Constitució alemanya. També s'ha acordat la suspensió dels límits de dèficit per part de la Comissió de la UE, encapçalada per Ursula von der Leyen, i la reactivació del "Fons especial per a l'estabilització del mercat financer" (Soffin) de 2008-2009, que permet nacionalitzacions parcials i finançament estatal de grans empreses de cara a salvar els capitalistes. La burgesia alemanya està adaptant-se a un ritme vertiginós i en una escala històrica davant la situació de crisi que s'obre.
Un programa de retallades socials
La suspensió del límit del deute i el pressupost suplementari no suposa cap tipus de "reforma social", tal com s'està insinuant. L'Estat capitalista està actuant d'acord amb el principi de "privatitzar els beneficis i col·lectivitzar les pèrdues", tal com ja van fer durant la crisi de 2007-2008. S'aixeca el límit de dèficit perquè la classe capitalista no hagi de pagar el preu de la crisi econòmica que ells mateixos han causat i perquè siguem totes i tots a través de l'Estat, i no els capitalistes, els que assumim els costos d'aquesta crisi sanitària. En uns mesos, com va passar en l'última crisi, s’apel·larà de nou al creixement d'aquest dèficit per justificar de nou polítiques de retallades i austeritat contra la classe obrera.
Tot això, juntament amb l'intent de no augmentar més la dependència de la Xina, és la raó per la qual Jens Spahn (CDU, Ministre de Salut) està coordinant la producció d'equips de protecció a través dels sectors de la indústria automotriu ara aturats, i que neoliberals com Olaf Scholz (SPD) estiguin parlant de nacionalitzacions parcials durant un temps.
Coneixem aquest tipus d'intervencions estatals, que ja vam veure durant la crisi de 2008. Per aquell temps, el banc alemany KfW -responsable ara de garantir préstecs a les grans corporacions- va comprar bancs en fallida com l'IKB per diversos milers de milions d'euros (dels quals 1.200 milions eren diners públics dels contribuents), per vendre'l després de la crisi al fons d'inversió nord-americà Lone Star pel ridícul preu de 137 milions d'euros.
Les escasses mesures que es plantegen en favor de la classe treballadora i els pobres només són engrunes, com la simplificació i facilitació del procediment per a obtenir les ajudes d'habitatge, limitada a certs grups i en condicions estrictes, o la idea d’incrementar els salaris dels treballadors les jornades dels quals s'hagin vist reduïdes a costa de les finances públiques i no dels capitalistes. Aquestes mesures només busquen pal·liar o evitar un esclat social, al mateix temps que el gruix de les ajudes estatals s'orienten a salvar els beneficis capitalistes. Alhora estan mobilitzant centenars de milers de milions per a grans bancs i multinacionals, les reduccions de jornades, amb retallades salarials subsidiades en part pels diners dels contribuents, s'han estès dràsticament en les empreses empobrint als treballadors. Per fer això possible, el govern alemany ha desregulat encara més les condicions laborals en el seu "paquet de rescat", permetent que s'apliquin aquestes mesures als treballadors temporals. D'altra banda, alhora que redueixen jornades i salaris, discuteixen ampliar el límit de la setmana laboral fins a les 60 hores i de la jornada diària fins a les 12 hores. Una contradicció que sota el capitalisme té lògica, seguir augmentant els beneficis empresarials a costa augmentar l'explotació de la classe obrera.
Els resultats són alarmants: mentre que les estimacions oficials parlaven d'una mica més de 2,3 milions de treballadors a temps parcial en 2020, només al març 470.000 empreses van anunciar l'extensió d'aquest treball a temps parcial a les seves plantilles, 20 vegades més que en el rècord de l'última crisi econòmica mundial. La raó per la qual s'estenen les retallades laborals i salarials és per garantir que, tot i que es redueixi la producció, els guanys de les grans empreses no vagin als salaris dels treballadors, sinó a repartir dividends entre els capitalistes. Només aquest mes es pagaran 44 mil milions de dividends en euros als propietaris de les 100 principals multinacionals alemanyes!
Fins ara segueixen sense plantejar inversions socials reals. En canvi, s'insisteix en la idea “d’aplanar la corba” per gestionar la pandèmia del coronavirus però sense incrementar els recursos per al sistema sanitari i sense reforçar una sanitat 100% pública de cara a garantir la igualtat d'atenció entre la població. En un document intern del Ministeri de l'Interior, publicat a finals de març, es proposa "mantenir estables les finances dels municipis". Això vol dir continuar amb les polítiques d'austeritat en l'àmbit de la sanitat i els serveis socials, alhora que es regalen milers de milions a la banca i als grans capitalistes.
La tendència general a retallar llits als hospitals i a la privatització d'hospitals i altres serveis associats (neteja, cuines, etc.) de cara a fer lucratius negocis, s'ha desenvolupat durant molts anys sota els governs de la CDU, SPD, FDP i els Verds. De fet l'hospital Schön-Klinik d'Hamburg va anunciar el 27 de març reduccions de jornada per al seu personal. Tot i que es necessiten tots aquests recursos, no tenen inconvenient a seguir-los retallant.
No és la crisi del coronavirus, és la crisi del capitalisme!
Durant les últimes setmanes hem pogut veure com les conseqüències directes de l’epidèmia, el col·lapse de la demanda a causa de les restriccions de la vida pública, el bloqueig de les cadenes de producció o el tancament gradual dels centres de comerç internacional, han afectat un sistema capitalista greument malalt. La realitat és que quan el coronavirus era “només un petit virus local” a la província xinesa de Hubei, gran part de l'economia capitalista mundial ja estava estancada i encaminant-se cap a un nova crisi. Alemanya pràcticament va tornar a caure en recessió el 2019.
El problema és que el sistema capitalista no ha estat capaç de resoldre i superar la crisi de sobreproducció iniciada en 2007-2008. La inversió productiva a Alemanya ha estat baixa des de 2008 i els sectors financer i immobiliari s’han vist sobrevalorats de nou impulsant noves i majors bombolles especulatives. La riquesa dels multimilionaris ha seguit creixent. El caràcter parasitari del capitalisme a l'època actual s'ha tornat cada vegada més evident.
Amb el col·lapse del mercat mundial, la crisi de l'economia alemanya s'aprofundirà. Durant els últims anys, la quota d'exportació estrangera alemanya ha superat el 70%. Dels aproximadament 1,3 bilions d'euros en mercaderies que Alemanya va exportar el 2018, 900 mil milions van anar a Europa, dels quals 778.640 mil milions van anar als països de la UE. Les exportacions alemanyes ja havien disminuït notablement l'estiu passat. L'enfonsament econòmics als Estats Units, la major debilitat de l'economia xinesa en comparació amb l'última crisi i la possibilitat de la desintegració de la UE col·locaran Alemanya en una situació molt més difícil que el 2008.
L’imperialisme alemany
Durant molts anys, els polítics han estat discutint sobre l’expansió de les capacitats militars d'Alemanya. Un dia després que el parlament votés el paquet de rescat, també és va acordar ampliar el desplegament de soldats alemanys a l'Iraq amb 54,3 milions d’euros addicionals, suposadament per frenar el "creixement de l’ISIS". En realitat, aquesta decisió reflecteix que el govern alemany també s'està preparant per una lluita per a incrementar la seva influència militar i geoestratègica a tot el món.
A escala mundial, Alemanya és veu atrapada entre la Xina i els Estats Units. Tot i que encara està molt més propera econòmicament als Estats Units, el conflicte per la construcció de l'oleoducte Nord Stream 2 del Mar Bàltic, que es va desenvolupar abans del brot del coronavirus, ha portat el país a un fort xoc amb els EUA. Les constants tensions amb Trump són un clar reflex d’aquesta situació, una tendència que s'intensificarà amb la crisi profunda en què està entrant el sistema capitalista i amb l'ascens de la Xina davant d’un imperialisme nord-americà en franc declivi. El fort declivi d'Europa a l'escena internacional reflecteix totes aquestes debilitats.
Cap a on és dirigeixen DIE LINKE i els Sindicats?
Els capitalistes estan carregant la seva crisi sobre les espatlles de la classe treballadora. Estan aprofitant la situació política que s'ha generat amb la pandèmia del coronavirus. Abans que esclatés aquesta crisi ja es plantejava la necessitat d'eliminar milers de llocs de treball a les grans indústries automotrius, Airbus, etc. Un bon Exemple és ThyssenKrupp, on els representants oficials d'IG Metall ja han acordat amb la patronal eliminar 3.000 llocs de Treball. No serà l'últim exemple. Milions de treballadors s'enfrontaran a reduccions salarials, reduccions de jornada o la desocupació.
Aquest és el rerefons de la vergonyosa política de rendició i de concessions que els líders sindicals han impulsat, signant durant les últimes setmanes amb el Govern i la patronal acords de cara a salvar els beneficis capitalistes a costa d'empobrir massivament a la classe treballadora. D'altra banda, a nivell local les direccions sindicals estan manejant els conflictes col·lectius de manera aïllada, tallant d'arrel els intents de lluita dels treballadors.
En el sector metal·lúrgic, que a Alemanya implica centenars de milers de llocs de treball, ja abans de la pandèmia el sindicat va anunciar que només exigiria en la negociació col·lectiva que no hi hagués una retallada de llocs de treball i que es mantinguessin els salaris, és a dir, que ni tan sols es negociarien augments salarials. Ara, a finals de març, els representants d'IG Metall a Renània a Nord-Westfàlia ja han acordat un "paquet de crisi" amb un augment salarial del 0%, que no compensarà la inflació, i que les ajudes per als treballadors amb jornades reduïdes, fruit de la crisi, es paguin amb les bonificacions salarials del Nadal i vacances dels treballadors més 350 euros per cada treballador a temps complet que paga l'empresa a través d'un "fons de solidaritat". En comptes d'utilitzar els immensos beneficis empresarials de tots aquests anys per garantir aquesta ajuda, se'n carrega la major part sobre els propis salaris dels treballadors alliberant les grans empreses de qualsevol responsabilitat. Tot i que la negociació col·lectiva a nivell nacional en el sector del Metall s'ha paralitzat a causa de la crisi, en altres regions d'Alemanya empreses del sector estan ara basant-se en el resultat de Nord-Westfàlia per impulsar nous acords en aquest sentit. La direcció dels sindicats no ha plantejat ni estan plantejant cap tipus de batalla contra les retallades i ajustos imposats a la classe obrera, assumint en la pràctica la lògica del Govern i la patronal, i dedicant-se exclusivament a tramitar tota aquesta bateria de retallades injustes. La insatisfacció i la ira amb aquestes polítiques augmentaran en la mesura que s'aprofundeixi la crisi capitalista i milers es quedin sense feina o amb salaris de misèria.
DIE LINKE també hauria de reflexionar sobre la seva actuació. Davant la major crisi econòmica des de 1929 i una pandèmia mundial que ha posat en evidència les mancances del sistema de salut, colpejat per les retallades, les mesures d'austeritat i les privatitzacions, els dirigents de DIE LINKE van plantejar el seu suport a les mesures del Govern a favor de la banca i els grans capitalistes. Justificar aquest vot plantejant que posteriorment es negociaria sobre el seu contingut social, que ja és molt clar, i assenyalant que el "pla de rescat" també beneficiarà les petites empreses i les persones que treballen en l'àmbit cultural, és una burla i una mentida grollera. En lloc d'organitzar una resposta des de baix, denunciant que aquest pla està dissenyat per salvar els beneficis capitalistes, han decidit plegar-se al discurs de la unitat nacional avalant l'actuació del Govern, i deixant el terreny lliure per a la demagògia de l'extrema dreta d’AfD, que va votar en contra i es podrà beneficiar així del creixent malestar social.
El creixement de la lluita de classes i la polarització política
No estem davant d'una crisi més. La polarització política creixerà vertiginosament alimentada pels conflictes de classe. Grans seccions de les classes mitjanes empobrides per la crisi oscil·laran a esquerra i dreta, i el que és més important, davant l'amenaça d'acomiadaments, retallades i l’atur, els sectors de classe obrera de la indústria alemanya començaran a moure’s, entrant en acció. Ens preparem per a un xoc formidable entre les classes. El suport al Govern, apuntalat pels sindicats i per Die Linke a través d'una política d'unitat nacional, com el 1914 amb l'SPD, donarà pas a la ràbia i la lluita de classes.
Les elits governants són molt conscients d'això i per això recorren cada vegada més a mesures bonapartistes. I ho veníem veient amb les últimes lleis policials i el gir a la dreta dins de la CDU, i podem veure-ho ara, amb mesures com el rastrejament dels telèfons mòbils o el desplegament de 32.000 soldats en els municipis, justificades per la lluita contra el coronavirus.
"A les grans batalles, un revolucionari no pregunta què passarà en cas de derrota, sinó què s'ha de fer per aconseguir la victòria". El socialisme és l'única sortida!
La depressió econòmica i la pandèmia del coronavirus ens enfronta a una catàstrofe social fruit d'un sistema econòmic orientat a obtenir guanys capitalistes, i no a atendre les necessitats socials: o es salva la classe treballadora o es salven els beneficis de la classe capitalista. L'Estat burgès i les seves institucions serveixen a aquests bancs i grans corporacions, preocupant-se únicament, com estem veient, per salvar els seus beneficis. En lloc de buscar un compromís amb els capitalistes i els seus representants, com està fent la direcció de DIE LINKE i dels sindicats, hem de confiar en la nostra pròpia força, en l'organització i la lluita de la classe obrera i els oprimits. Només nosaltres podem organitzar la societat en base als interessos de la immensa majoria, lluitant per impulsar un sindicalisme de classe i combatiu, que no assumeixi la lògica de retallades dels capitalistes; que faci front a la desocupació, les retallades salarials i les reduccions de jornada, i que implementi totes les mesures de seguretat necessàries per a garantir la salut dels treballadors davant del coronavirus garantint aturar la producció no essencial amb el manteniment de tots els salaris.
Un sistema econòmic el motor del qual són els beneficis capitalistes sempre s’interposarà en el nostre camí per organitzar una societat justa i equilibrada. L'actual crisi econòmica i sanitària demostra que només un sistema econòmic democràtic, planificat i socialista pot garantir les necessitats socials de la immensa majoria. Per recuperar el control de l'economia i fer front a la catàstrofe social, necessitem d'un programa marxista que lluiti per l'expropiació i nacionalització immediata de les grans indústries i els bancs sota el control democràtic dels treballadors, i poder establir així un pla de producció socialista que prioritzi les condicions de vida de la població treballadora i del jovent. Per això mateix estem construint i hem de construir un partit revolucionari marxista de la classe treballadora. Uneix-te a Esquerra Revolucionària!
Ara més que mai, és el moment de defensar les idees i mètodes del marxisme i organitzar-se políticament!
Organitza't a Esquerra Revolucionària Internacional!
