L'expansió del coronavirus al llarg i ample del planeta està deixant al descobert la crueltat del capitalisme. Però el caràcter inhumà i criminal d'aquest sistema és alguna cosa que coneixen molt bé des de fa dècades els milions de refugiats que fugen, entre altres raons, de la misèria i la crisi, o de les guerres i intervencions imperialistes provocades per les principals potències econòmiques amb l'objectiu de saquejar les matèries primeres o ampliar les seves zones d'influència en el mapa geopolític internacional.
Amb la propagació d'aquesta pandèmia, les condicions de vida per a aquesta part de la població s'empitjora encara més, colpejant doblement la ja confinada vida que pateixen. Els governs capitalistes amb la seva habitual hipocresia s'omplen la boca de frases com “protegir la ciutadania”, “vetllar per la nostra seguretat”, “ser solidaris”... alhora que, en la pràctica, deixen sense protecció i seguretat a milions de treballadors i només adopten mesures per a garantir els beneficis empresarials i de la banca. Al mateix temps que ocorre tot això, i encara que tractin que ens n’oblidem, els conflictes bèl·lics i la persecució a diferents pobles no cessa. Desenes i desenes de milers de persones, migrants i sol·licitants d'asil, es troben atrapades pel tancament de fronteres, per la suspensió dels reassentaments i per les decisions d’alguns països de la Unió Europea (UE) de congelar les peticions d'asil.
Vides que no valen res
A finals de març, set estats de la UE anaven a començar l'acolliment de 1.600 menors no acompanyats, atrapats en els camps de refugiats hel·lens. L'excusa de la Covid-19 ho ha frenat en sec. L'Agència de l'ONU per als Refugiats (ACNUR) i l'Organització Internacional per a les Migracions anunciaven que els reassentaments quedaven suspesos de manera temporal per la negativa de diversos països a dur-los a terme. Per part seva, l'ONG Human Rights Watch va informar el 20 de març que les autoritats gregues havien negat l'asil a 625 persones des de l’inici del mes. També Hongria va anunciar que deixava d'acceptar sol·licituds d'asil en les seves zones de trànsit. A més, a causa del coronavirus s'ha reduït la xifra de voluntaris i s'han tancat molts serveis de suport que són fonamentals per a la seva supervivència.
Les condicions en les quals viuen centenars de milers de persones en els camps de refugiats són inhumanes. El fred, la humitat, l'estrès, la fam, el cansament o l'amuntegament en tendes de campanya precàries i les condicions sanitàries deplorables són el brou de cultiu perfecte perquè, quan el virus arribi, es converteixin en veritables camps d'extermini.
A França s'estima que unes 1.000 persones viuen a la intempèrie a Calais i altres 2.000 a Dunkerque i la zona costanera. Clare Moseley, directora de Care4Calais, un grup que dóna suport als migrants del nord del país i de Bèlgica des de 2015, assenyalava: “Estem summament preocupats, hi ha moltes persones la salut de les quals és precària i estan vivint al carrer (…) ja estan sofrint problemes pulmonars, per la situació a la qual estan exposats, el cansament i el fred, i òbviament no poden autoaïllar-se”.
Segons ACNUR, actualment hi ha uns 7.000 migrants a Bòsnia i es preveu que la crisi actual a la frontera greco-turca empenyerà a altres milers de persones a travessar la frontera. Molts es troben en els campaments de Tuzla, Bihac i Velika Kladusa, a la frontera croata, on viuen en condicions d'amuntegament, en edificis abandonats o estacions de tren en desús. Les fortes nevades del desembre i gener han fet que les condicions siguin insostenibles, ja que tots viuen sense electricitat, calefacció o aigua potable.
A Grècia, uns 39.000 refugiats viuen atrapats en les seves illes perquè només se'ls permet sol·licitar l'asil des d'aquestes, per a tractar de frenar el seu avanç cap al continent. D'ells, aproximadament 15.000 es troben amuntegats en el camp de Moria, a l'illa de Lesbos, en unes instal·lacions que van ser concebudes per a unes 2.800 persones. Les condicions de salut i higiene són absolutament desastroses: una dutxa per cada 506 persones i un excusat per cada 210, els seus habitants passen els dies fent cua per a intentar accedir-ne, per a rebre una mica d'aigua i d’aliment o per a realitzar els tràmits burocràtics que els permetin sortir d'aquest infern.
“Si no ens mata la malaltia, ens matarà la gana”
Però no cal anar-se a altres països per a veure aquesta realitat; a l'Estat Espanyol milers d'immigrants que vénen per a treballar en el camp, per exemple a Huelva, viuen en assentaments xabolistes sense cap mena de subministraments bàsics. Només en aquesta província, uns 2.000 viuen en barraques improvisades amb cartó, cordes i plàstics, durant tot l'any. Xifres que es disparen en els moments àlgids de les campanyes agrícoles, especialment durant la recollida dels fruits vermells. Més del 70%, principalment d'origen subsaharià, compta amb papers i són contractats legalment per empreses agrícoles, però fins i tot tenint treball, els salaris precaris, els alts preus dels lloguers i el racisme dels propietaris de pisos els impedeix viure en una casa amb condicions dignes.
Després de dècades en aquesta situació i veient que les institucions no fan res per a resoldre-ho, en 2019 es va crear el Col·lectiu de Treballadors Africans (CTA) per a denunciar aquestes condicions inhumanes –que ara s'agreugen amb la crisi del coronavirus– i exigir el seu dret a un habitatge digne. Aquest col·lectiu ha denunciat la vulneració sistemàtica dels seus drets i ha demanat la instal·lació de dipòsits en els assentaments per a garantir el proveïment de l'aigua, que es col·loquin cubs per a la gestió de residus, que la Unitat Militar d'Emergències (desplegada a tot el país després del decret d'estat d'alarma) distribueixi aliments i material d'higiene com fa entre altres poblacions, que els ajuntaments habilitin excusats i dutxes i que es busqui un allotjament digne a la població més vulnerable que viu en les barraques.
Són molt conscients que, si no es prenen mesures, les conseqüències del confinament en aquestes barraques seran letals per a ells. Així ho explica Lamini Camara de la CTA: “Molts dels residents en els assentaments no tenen família a prop, ni cap suport econòmic, si no ens mata la malaltia, ens matarà la gana”.
La propaganda dels governs europeus, començant per l'Executiu del PSOE i Unides Podem, de “Queda't a casa” i “renta't les mans amb freqüència” és una broma cruel i impossible de complir en els camps de refugiats i en els assentaments xabolistes que el seu sistema ha creat sense cap mena d'escrúpol. No hi ha ni una sola mesura per a impedir seriosament l'arribada del virus a aquests llocs, i no hi haurà manera de detenir-lo. Però per als capitalistes, els imperialistes i els seus representants polítics –per si algú encara tenia dubtes– no totes les vides valen igual. Algun d'ells va moure un sol dit per a evitar que el Mediterrani s'hagi convertit en un gran cementiri humà? Per què ho anaven a fer ara?
En aquest context la retòrica racista entorn del virus no ha trigat a aparèixer. Donald Trump s'ha referit a ell com aquest “virus estranger” o “xinès”, i a la UE, el reaccionari i xenòfob Víktor Orbán, primer ministre hongarès, ha vinculat el coronavirus amb la immigració il·legal. “La nostra experiència és que els estrangers han portat aquesta malaltia (…) Lluitem en un doble front: la immigració i el coronavirus i existeix una connexió lògica entre tots dos”, ha assenyalat en declaracions recollides per l'Agència France Press, mentre aprofita per a imposar l'estat d'alarma indefinit durant el qual podrà governar per decret amb poders extraordinaris i sense límit temporal.
També en aquestes setmanes la burgesia està ressuscitant la retòrica bèl·lica i apel·lant a la “unitat nacional” contra el virus. Sense anar més lluny, Pedro Sánchez crida a “guanyar la batalla” i “fer front junts a aquest enemic” i Macron insisteix que “lliurem una guerra”. Aquest escenari de por i d'incertesa crea el caldo de cultiu perquè l'extrema dreta, que no dubta a aprofitar la situació per a estigmatitzar i culpabilitzar els immigrants, sembrar l'odi i la divisió entre nadius i estrangers, i així evitar que assenyalem als veritables culpables d'aquesta crisi sanitària, econòmica i social: els capitalistes i el seu sistema caduc i bàrbar.
La lògica mortal del capitalisme
Tots els governs europeus, inclòs el govern de coalició del PSOE i UP a l'Estat Espanyol, estan posant en marxa plans econòmics multimilionaris per a rescatar les grans empreses i a la banca. Aquests milers de milions d'euros podrien dedicar-se a proporcionar un habitatge digne, amb accés a llum i aigua, a les famílies treballadores de cadascun dels països i als nostres germans de classe, els refugiats i migrants, perquè no es vegin abocats a la mort pel coronavirus i altres malalties generades per les condicions inhumanes en les quals se'ls obliga a viure. Podrien dedicar-se a assegurar els recursos per a la sanitat pública, perquè es pugui atendre tots els contagiats, sense haver de triar a qui se salva i a qui no, i sense que la vida dels professionals sanitaris es vegi també en risc per la falta d'equips de protecció en condicions. I es podria garantir, amb els ingents beneficis que han acumulat els rics a costa del nostre treball i els nostres sacrificis, el salari i l'ocupació per a tots els treballadors i treballadores i unes condicions de vida dignes per a tota la població.
Però això contradiu la lògica del sistema capitalista. La burgesia no està disposada a renunciar als seus privilegis i beneficis, encara que això signifiqui la mort de milions de persones. Per això, avui més que mai, necessitem organitzar-nos contra aquest sistema criminal i construir una societat socialista on la vida dels treballadors, nadius i estrangers, importi i puguem viure-la plenament. Avui més que mai, socialisme o barbàrie.
