“El Papa Francisco ha donat una plantofada a totes les víctimes de pederàstia que hem vingut dels cinc continents per demanar explicacions. S'ha passat la meitat del discurs parlant dels abusos fora de l'Església. A nosaltres ens van abusar dins de l'Església, eren sacerdots, monjos, professors catòlics. [...] Cap de les nostres demandes està en el document final del Papa.”

- Miguel Hurtado, víctima d'un monjo de Montserrat i portaveu de l'Organització Global de Víctimes (Ending Clergy Abuse, ECA).

Del 21 al 24 de febrer es va celebrar al Vaticà la cimera sobre pederàstia, anunciada a bombo i platerets, i que suposadament pretenia establir les bases per combatre els abusos sexuals a menors que capellans i bisbes porten exercint amb absoluta impunitat pels segles dels segles, i que durant els últims anys estan sortint a llum.

El que ha forçat al Vaticà a convocar aquesta cimera no és, òbviament, la preocupació d'aquests monsenyors pels nens i nenes violats, sinó la necessitat d'abordar un escàndol la magnitud actual del qual és enorme, i que amenaça l'autoritat i posició de poder de l'Església.

La jerarquia catòlica, culpable

Segons l’ECA Global, una organització de víctimes de l'abús clerical, hi ha gairebé 100.000 víctimes de la pederàstia clerical reconegudes a tot el món (des dels EUA fins a Austràlia, passant per Europa o Amèrica Llatina), de les quals la jerarquia de l'Església només ha estat capaç d'acceptar una petitíssima part. No només això, sinó que, com que no li ha quedat més remei que assumir al cardenal Reinhard Marx, president de la Conferència Episcopal alemanya, durant el transcurs d'aquesta cimera: "els arxius que haguessin pogut documentar aquests actes terribles i indicar el nom dels responsables van ser destruïts o fins i tot no es van arribar a crear", en referència a l'oberta intenció d'obstaculitzar tot el possible les investigacions a Alemanya.

Als Estats Units, on més lluny estan arribant ara per ara les investigacions, ens dóna una mesura molt clara de la veritable magnitud de l'ocultació. L'informe Pennsilvània, que va estremir al món durant l'estiu passat pel volum i el sadisme de les violacions, assenyalava a més de 300 capellans depredadors, que a més estaven perfectament organitzats mitjançant una maquinària despietada de tolerància a la pederàstia. Doncs bé, aquest informe es queda petit davant el resultat de les investigacions preliminars de la Fiscalia General d'Illinois que eleva la xifra de cures i religiosos acusats de violació dels 185 -que deien conèixer els bisbes de les diòcesi- a més de 500. Els nivells d'encobriment i obstaculització estan sent tan escandalosos que les conclusions de la fiscal general són demolidores: "les etapes preliminars d'aquesta investigació ja han demostrat que l'Església Catòlica no pot controlar-se a si mateixa".

És impossible que tot això succeeixi sense el coneixement, la participació i la connivència de tots els estaments eclesiàstics. Durant els últims mesos hem conegut el que ja era obvi: la pederàstia és quelcom habitual entre l'alta jerarquia, casos com el de l'excardenal i arquebisbe de Washington DC Theodore McCarrick o el de George Pell, número 3 del Vaticà, així ho han mostrat. És més, s'està despullant l'autèntica naturalesa cínica, sàdica, pederasta i criminal de l'Església Catòlica. I ha deixat en evidència l'enorme debilitat i falsedat d'un discurs basat en responsabilitzar els individus i desvincular a la institució. Per això han convocat aquesta cimera: necessiten rentar la seva imatge i promoure un nou discurs.

Humiliar les víctimes i encobrir els pederastes

Amb aquest objectiu es va presentar el Papa a la clausura de la cimera, llegint 21 propostes que, com les mateixes associacions de víctimes han explicat, són una sèrie de generalitats i ambigüitats que busquen qüestionar les víctimes i protegir els violadors. I és que en lloc d'anunciar el lliurament d'arxius canònics a les autoritats civils o la notificació automàtica de qualsevol acusació de pederàstia a la policia, han optat per "col•laborar amb mitjans de comunicació i persones per a distingir i reconèixer els casos veritables dels falsos" o "protegir la presumpció d'innocència en els judicis per abusos sexuals, evitant la publicació de llistes d'imputats abans de la investigació prèvia i la condemna definitiva".

I, per si algú albergava algun tipus d’esperança, el Papa en persona s'ha encarregat de deixar clar que res canviarà. Tot just dues setmanes després de la cimera ha decidit protegir al cardenal i arquebisbe de Lyon Philippe Barbarin, condemnat a sis mesos de presó per encobriment d'abusos a menors (dels que va tenir coneixement entre 2014 i 2015), no acceptant la seva dimissió i establint un retir temporal de la seva responsabilitat. Però la cosa no acaba aquí. Aquesta decisió pretén ocultar la responsabilitat directa del propi Vaticà, ja que l'octubre passat va invocar la immunitat diplomàtica per a Luís Ladaria -actual prefecte de la Congregació de la Doctrina de la Fe (l'antiga Inquisició)-, evitant-li així testificar en el judici contra Barbarin . Aquest escàndol amenaça directament al Papa, i pot fer que els casos de McCarrick i Pell es quedin en un simple aperitiu.

Els guardians de la moral capitalista

És evident l'absoluta fusió de l'Església amb els poders econòmics i polítics i el paper central que juga per legitimar la ideologia del capitalisme. Com es pot interpretar la passivitat total dels aparells estatals de tots els països davant similar escàndol? La policia, els jutges o els governs no tenen res a dir o fer, no sabien res d'això? Sabem que la moral capitalista és el cinisme més absolut. I no és casualitat que una de les majors mostres d'hipocresia l'estigui protagonitzant l'Església: ells són els mestres, són els que han format en els seus col•legis privats al pitjor del capitalisme putrefacte. Paolo Ruffini, responsable de resumir "els treballs" de la cimera sobre pederàstia, en una ostentació de menyspreu i burla cap a les víctimes va proposar com a mesura concreta "establir una hora santa per pregar per les víctimes d'abusos". Ens resulten molt familiars aquest tipus de mesures davant els crims dels poderosos, són les mateixes que les de la patronal davant les morts per accidents laborals o les del patriarcat davant les morts masclistes, perquè són els agressors compadint-se cínicament de les seves víctimes.

Que el Vaticà o algun Papa prengui mesures efectives contra aquests crims és completament utòpic. Cal desmantellar aquesta maquinària depravada i criminal que parasita a la Santa Seu i en els aparells estatals dels diferents països, començant per fer pública tota la informació i arxius de què disposa l'Estat vaticà, enviant-la a la justícia civil; per l'empresonament immediat de tots els implicats, abusadors i còmplices, sense excepció; pel processament de la cúpula de l'Església per encobriment; formació d'una comissió d'investigació amb participació de les associacions en lluita contra la pederàstia i les seves víctimes, i reconeixement i indemnització sense demora per a les mateixes. Alhora, cal exigir la supressió de tots els acords amb la Santa Seu; fora la religió de l'ensenyament; no més diners públics per a centres educatius i altres serveis socials controlats per institucions religioses.