Els treballadors recuperen el carrer contra la ultradreta al Govern

El 12 de desembre el parlament hongarès aprovava un projecte de llei conegut popularment com la "llei d'esclavitud". Una salvatge reforma laboral que ha provocat, en hores, importants mobilitzacions, especialment a Budapest. Viktor Orbán, que va ser, després de la seva victòria electoral a l'any 2010, el "referent" de les formacions d'extrema dreta a Europa, s'enfronta ara a un dels seus moments més baixos. La seva política d'atacs salvatges a la classe treballadora, de la qual aquesta última reforma és un bon exponent, revela el seu autèntic caràcter de classe i reaccionari, i el seu objectiu central: la defensa dels interessos dels capitalistes, més enllà del demagògic discurs sobre la "defensa de la sobirania nacional" utilitzat pel partit d'Orbán, el Fidesz.

La "llei d’esclavitud" del Fidesz, al servei de les multinacionals

Aquesta reforma augmenta les hores extres anuals que els empresaris poden "demanar" als i les treballadores, de 250 a 400, l'equivalent a augmentar la jornada laboral en un dia més a la setmana. Per si això no fos suficient permet a les empreses pagar aquestes hores extra en un màxim de ¡tres anys! El Govern defensa la mesura argumentant que són hores extres "voluntàries" i que permetran a la gent que vulgui guanyar més diners. És una gran mentida que queda en evidència en recollir-se que la seva "negociació" serà individual amb el o la treballadora, és a dir, sense cap tipus de protecció ni possibilitat real de negar-se a fer-les.

Les beneficiàries d'aquesta mesura són les grans empreses, especialment les automobilístiques alemanyes. Es tracta d'una forma d'atreure les inversions de, per exemple, empreses com BMW que busquen països amb baixos salaris i desregulació laboral per a assentar les seves factories. A Hongria, un país amb poca mà d'obra, que no arriba als deu milions d'habitants, el sector automobilístic i la seva indústria auxiliar és el que més llocs de treball crea, emprant uns 115.000 treballadors tant directament com indirectament a les 710 empreses instal·lades al país. Aquest sector obté 15.000 milions d'euros d'ingressos anuals, el que representa gairebé el 20% de la producció industrial del país i el 18% de les exportacions totals, segons dades oficials. El 86% de les exportacions van dirigides a països europeus, de les quals el 39% són a Alemanya.

Aquestes dades són suficients per posar al descobert que les arengues i polítiques xenòfobes del Govern d’Orbán, utilitzant als immigrants i refugiats com a boc expiatori per a explicar els problemes econòmics i socials de la societat hongaresa, no són més que una cortina de fum per a desviar l'atenció dels veritables responsables. Alhora, aquest govern no té cap problema en lliurar, lligada de peus i mans, a l'empobrida classe treballadora hongaresa a les grans multinacionals estrangeres. Així és com entén Orbán, i els capitalistes als quals representa, la tan esbombada "defensa dels interessos nacionals".

La resposta als carrers i els límits del suport a Orbán

La resposta va ser immediata. El mateix 12 de desembre els carrers de Budapest es van omplir de manifestants. Va haver-hi detencions i càrregues amb porres i gasos. Però la repressió no va ser capaç de contenir la mobilització que va continuar durant dies, arribant a una gran manifestació d'entre 10.000 i 15.000 persones el diumenge 16 de desembre a Budapest. Aquesta va acabar davant de l'edifici de la ràdio-televisió pública en senyal de protesta contra el control informatiu i la censura absoluta sobre la lluita, un altre dels eixos de les protestes.

El corró parlamentari del Fidesz, partit de l'ultradretà primer ministre hongarès Victor Orbán, que va obtenir el 49% dels vots a les eleccions d’abril i controla dos terços de la cambra, va fer possible l'aprovació d'aquest atac. Uns dies després, i fent cas omís a la mobilització social, el president hongarès, Janos Ader, també de l'ultradretà Fidesz, estampava la seva firma en el projecte de reforma que serà efectiva a partir de l'1 de Gener. No obstant això, i malgrat aquesta suposada "fortalesa parlamentària", l'efecte de les polítiques d'atacs sobre la seva pròpia base electoral és clar; diversos sondejos assenyalen que el 63% dels votants de Fidesz desaprova la nova llei i que el 83% dels hongaresos la rebutja. De fet, el 5 de gener 10.000 manifestants exigien als carrers de Budapest la derogació d'aquesta llei, i en el que portem de 2019 s'han produït unes quinze protestes per tot el país.

La situació de la classe treballadora hongaresa, a la qual se suma aquesta nova volta de rosca, és ja de per si un focus d'inestabilitat. El nivell d'atur és relativament baix, un 3,7%, tot i que les xifres oficials estan distorsionades ja que entre els ‘no aturats’ el Govern ha comptat als treballadors temporals i als hongaresos que treballen a l'estranger (entre 500 i 600.000). Els salaris estan molt per sota del cost de la vida; d'acord amb les últimes estadístiques, el salari mitjà net és de 240.000 florins, entre 750-760 euros, mentre que el salari mínim net és de 285 euros, i el nivell considerat de "subsistència" mínim és de 283-284 euros. A aquesta situació se suma l'augment de jornada i la inevitable baixada salarial que es derivarà de pagar les hores extres amb tres anys de retard, i la pèrdua de poder adquisitiu conseqüència de la pujada de preus corresponent a aquest temps.

Les reivindicacions del moviment i l'anunci de vaga general

Mentre els mitjans de comunicació burgesos assenyalen i emfatitzen el fet que tota l'oposició, inclòs el partit feixista Jobbik, està "unida" contra Orbán, les cròniques d'aquests dies de mobilització rebel·len que aquestes protestes estan impulsades i protagonitzades no per l'oposició parlamentària sinó pels sectors oprimits de la societat hongaresa. Ràpidament l'oposició, des de l'extrema dreta fins a la socialdemocràcia, ha volgut sumar-se al carro per a tractar de rendibilitzar i controlar el descontent social. Per la seva banda, els sindicats, pressionats per la intensitat de la mobilització social, han hagut de sortir del pas anunciant una vaga general al gener, sense concretar el dia.

Els treballadors han recuperat el carrer al voltant de reivindicacions concretes que inclouen, de moment, a més a més de la retirada de la contrareforma laboral, mesures de caràcter democràtic a favor de la independència judicial o la llibertat de premsa, en resposta a l'increment de l'autoritarisme i la repressió. El futur de la classe obrera hongaresa dependrà de la seva capacitat per a mantenir la independència de classe en les seves reivindicacions i en els seus mètodes de lluita, i en no deixar-se entabanar ni constrènyer la protesta al terreny parlamentari, en el qual “l’esquerra" ha mostrat la seva incapacitat de frenar l'avanç del discurs xenòfob, racista i classista de l'extrema dreta.

Els esdeveniments a Hongria, nou anys després de la formació del Govern d’Orbán, o les importants mobilitzacions que també s’estan succeint a Sèrbia contra el reaccionari president Aleksandar Vučić, al poder des del 2014, són un indicatiu de quins són els límits del suport social que formacions ultradretanes, xenòfobes, racistes, que torpedinen constantment els drets democràtics més elementals, són capaços de mantenir una vegada es posen mans a l'obra aplicant el seu autèntic programa que, més enllà de la retòrica "social" i la demagògia nacionalista, no és més que el programa polític en defensa dels interessos privats de les grans companyies.