En ple impacte per les violentes manifestacions encapçalades per grups neonazis i el partit d'ultradreta Alternativa per Alemanya (AFD) a la ciutat de Chemnitz, el 4 de setembre es va presentar la iniciativa Aufstehen (Dempeus), impulsada pel cofundador de Die Linke , Oskar Lafontaine, i l'actual presidenta del grup parlamentari, Sahra Wagenknecht. Hi participen també destacats membres del SPD, de Els Verds i intel·lectuals de diferents camps, i diuen haver aconseguit prop de 150.000 adhesions per Internet des de l’Agost.
Amb un missatge genèric sobre la justícia social, un llenguatge aparentment radical que critica la falta de "democràcia real", apel·lant als que "tenen la impressió de no ser escoltats pels partits tradicionals", Aufstehen amaga una posició completament reaccionària en relació als immigrants, a la política d'asil i les deportacions, aspectes centrals del seu projecte polític.
Avalant les tesis de la ultradreta
Lafontaine declara sense rubor que per frenar el creixement de AFD és necessari reforçar els controls migratoris: "L'Estat ha de decidir a qui acull. És la base del seu ordre (...) A qualsevol que travessi la frontera il·legalment se li ha d'oferir retornar voluntàriament. Si no ho accepta, només queda la deportació ". Per la seva banda, Wagenknecht ha criticat la "obertura incontrolada de fronteres", la "cultura de la benvinguda sense límits" i ha assenyalat la necessitat de repensar el "dret d'hospitalitat" per a determinats immigrants (1). Per cert, com si quelcom d'això fos possible a l'Alemanya de Merkel. En el manifest fundacional es pot llegir "la política d'asil ha provocat una inseguretat addicional (...) Molts veuen en la immigració sobretot una major competició pels treballs mal pagats".
L'ideari d'aquesta plataforma és clar: competir electoralment amb la mateixa demagògia racista i xenòfoba a la qual recorre l'extrema dreta, embolicant-la amb la cel•lofana d'una suposada defensa del "Estat del benestar" per a la població nacional. Un càlcul polític que només avalarà i enfortirà AFD i el seu discurs, i que per descomptat amaga la mort i l'èxode de milions de persones a causa de les guerres imperialistes, i el saqueig de l'Orient Mitjà, Àfrica o l’Amèrica Llatina per part de les grans potències.
En lloc de combatre els prejudicis racistes, Aufstehen els hi dóna un vernís suposadament progressista facilitant que penetrin encara més entre la classe obrera alemanya. No només renuncien a unir els treballadors -independentment del seu origen nacional- amb un programa de classe, sinó que alimenten el xovinisme nacionalista i la divisió entre els oprimits. En realitat, amb la repressió als immigrants el que s'aconsegueix és debilitar, ideològica i organitzativament, a la classe obrera en conjunt enfront del seu veritable enemic, els capitalistes, facilitant la tasca d'assetjament i enderrocament de la burgesia contra els drets socials i laborals que Aufstehen diu defensar. És l'absència de drets laborals, sindicals, polítics i socials el que permet al gran capital i a les patronals de tot el planeta imposar condicions salarials de misèria. Defensar plens drets per als immigrants és l'únic camí conseqüent que té la classe obrera per a recuperar els seus drets.
El "realisme" d’Aufstehen només serveix per a estendre una catifa vermella a l'avanç del feixisme. És una completa capitulació ideològica davant la reacció, i mostra fins on han arribat aquests dirigents en la seva degeneració política. Aquesta posició és doblement criminal quan, encoratjada pel seu ascens electoral (2) i per la completa complicitat i impunitat de què gaudeixen per part de l'aparell d'Estat, l'extrema dreta pretén imposar un clima de terror (3) i apoderar dels carrers.
No es pot frenar el feixisme sense internacionalisme
La veritable resposta a l'auge de la ultradreta s'està produint al marge dels que defensen aquestes aberrants teories. Centenars de milers, des de baix i malgrat totes les limitacions de les direccions de l'esquerra, s'estan organitzant i mobilitzant contra els feixistes. Més de 70.000 persones van sortir als carrers al Maig sota lemes com "mai més", en al•lusió al nazisme. A Chemnitz hi va haver importants manifestacions contra els feixistes i un gran concert amb 65.000 participants. Mereix especial menció la massiva mobilització del 13 d'Octubre a Berlín que va reunir més de 250.000 persones contra la ultradreta. Que Aufstehen es negués a convocar aquesta demostració de força dels sectors més combatius i conscients és la prova més evident de la fallida política amb la qual neix, i desemmascara la demagògia de la seva màxima representant, Sahra Wagenknecht, quan deia estar cansada "de deixar els carrers en mans de l'extrema dreta".
Una esquerra combativa i conseqüent amb el seu objectiu d'acabar amb el capitalisme i totes les seves xacres ha de defensar que l'arma més poderosa de la classe obrera enfront de la burgesia és la unitat per sobre de les fronteres i de diferències nacionals, de raça o de religió. Enfront del racisme i els atacs a la immigració: unitat i internacionalisme contra els nostres veritables enemics! Ni els controls i tancament de fronteres, ni els murs i concertines, ni les "devolucions en calent", ni les lleis d'estrangeria, ni l'enduriment de les condicions d'asil... acabaran amb les polítiques d'austeritat, amb les retallades socials ni dels drets democràtics que estem patint. El desmantellament de “l’Estat del benestar", la brutal devaluació salarial, la desigualtat social rampant..., ja existien molt abans de la crisi dels refugiats. Tampoc són els immigrants els responsables de la privatització dels serveis públics, dels rescats a la banca i al capital financer, molt menys de les guerres imperialistes ... És la burgesia internacional i la crisi del seu sistema, basat en l'obtenció del màxim benefici per a una ínfima minoria social a costa del que sigui, el que està fent retrocedir dècades el rellotge de la història.
Aixecar un moviment antifeixista amb un programa revolucionari
Per a la classe dominant els grups feixistes i els seus plantejaments ideològics són una palanca important per a la defensa del sistema capitalista enfront del moviment obrer i del jovent. Com va passar durant els anys trenta, l'Estat capitalista protegeix, finança i arma a aquestes organitzacions. Ho fa de forma legal i il•legal. Pot modular aquest suport en funció de les circumstàncies, però mai prescindir-ne d’elles. Per això és completament erroni deixar la lluita contra l'extrema dreta a mans de l'Estat capitalista, de les seves institucions, de la seva policia o el seu poder judicial. Els treballadors i el jovent, nadius i estrangers, hem de basar-nos en les nostres pròpies forces. Cal impulsar un ampli moviment als carrers i organitzar comitès d'autodefensa en cada centre de treball, barri, escola i universitat per a respondre amb la nostra força organitzada a la violència ultradretana.
Cal aixecar un programa revolucionari per a combatre els plans d'austeritat i les retallades socials, que defensi la nacionalització, sota control democràtic, de la banca i dels grans monopolis perquè tota la riquesa que generem amb el nostre treball sigui emprada per a resoldre les greus necessitats socials que ens aclaparen, posar fi a la desocupació de masses i assegurar una vida digna a totes i tots. Cal derogar totes les lleis que retallen els drets democràtics, i depurar la judicatura, la policia i l'exèrcit de feixistes. En definitiva, un programa d'acció basat en la mobilització, i que lligui aquestes reivindicacions fonamentals a la lluita contra el sistema, per la transformació socialista de la societat.
(1) Aquestes posicions van quedar en clara minoria en l'últim congrés de Die Linke celebrat al juny de 2018.
(2) AFD va obtenir un 12,6% dels vots a les eleccions de Setembre de 2017, convertint-se en la tercera força parlamentària, i en el principal grup d'oposició al govern de coalició CDU-SPD. Nombroses enquestes assenyalen que l’AFD podria superar el SPD si avui hi hagués eleccions, i que a l'est d'Alemanya seria la força més votada, amb un 27%.
(3) Des del 2015 es comptabilitzen oficialment més de mil atemptats racistes a l'any a Alemanya.
