Mentre que a Colòmbia els treballadors i sindicalistes continuen sent atacats per l'estat -colombià- podem descobrir la complicitat en aquestes matances de... Gran Bretanya.

El març del 2005 tres sindicalistes van ser segrestats a Bogotà, Colòmbia, per soldats de batallons d'alta muntanya. Aquests lluitadors socials després van ser portats fora de la ciutat, on l'exèrcit d'aquest país els va executar. Els seus cossos, posteriorment, es van vestir amb robes militars de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), pretenent amb això disfressar aquesta matança com a part de la lluita contra les FARC...

Fins ara tot el món ha sabut -encara que molts no ho vulguin acceptar- que els paramilitars i assassins a sou, com el mateix exèrcit, han comptat amb el suport del govern en aquestes pràctiques. Tanmateix, una cosa que sembla sorprenent és que aquestes forces paraestatals han rebut el suport militar del govern britànic des del 1980.

Al 2008 la campanya Justícia per a Colòmbia (Justice for Colombia) va publicar un informe a on Anglaterra apareix com a còmplice d'aquests fets. El document explica que el Regne Unit és el segon "donant" de pressupost tècnic i estratègic militar a Colòmbia i descriu la relació entre l'Exèrcit Colombià i la seva participació -per no dir la seva responsabilitat directa- en la tortura i assassinat de sindicalistes.

Lima Craig-Best, un membre de la campanya Justícia a Colòmbia ens explica que: "No hi ha una sola raó per a que el Regne Unit estigui involucrat en aquests crims, però sí que hi ha un "ventall" de raons, una d'aquestes és econòmica... Les dues companyies estrangeres més grans que operen a Colòmbia són britàniques, British Petroleum i SAB Miller. I la seva presència allà és més important en comparació a les multinacionals nord-americanes i espanyoles"

El govern britànic ha estat sota pressió durant anys, per por que es vegi afectat per la relació entre el seu ajut militar i els crims d'estat a Colòmbia, perquè aquesta acaba patrocinant l'abús dels drets dels treballadors sindicalitzats, com també afavoreix la violació de drets humans a Colòmbia.

I no hi ha poc per parlar d'abusos. Com molts països de l’Amèrica Llatina, el 65% de la població de Colòmbia viu sota el llindar de pobresa, amb moltes companyies que prenen avantatge ansiosament de la mà d'obra barata i de la sistemàtica repressió del sindicalisme.

Els burgesos imperialistes del mercat mundial s'han assegurat a Colòmbia com una nova colònia. En aquests moments aquesta nació importa un 70% dels seus aliments, una cosa que ha tingut com a resultat la massiva proletarització de la pagesia. La desesperació i la indigència a què han estat sotmesos els camperols ha obligat a molts d'aquests a relacionar-se amb el narcotràfic, el que ha permès que aquesta nació es vegi afectada per elements criminals "per tots costats".

La lluita dels nostres companys treballadors colombians, en tot cas, no ha estat en va, no ha passat desapercebuda. Per un temps els sindicats i els treballadors a Anglaterra i, en particular a Irlanda, han estat atenent els reclams dels treballadors i camperols d'aquest país i s’han esforçat per pressionar el govern del Regne Unit perquè talli els seus programes d'ajut militar a l'oligarquia colombiana.

Els esforços dels treballadors britànics semblen haver donat fruits el març d'aquest any, quan el govern ha declarat que ha desistit del seu "ajut" militar. Després d'un optimisme inicial, Justice for Colombia (Justícia per a Colòmbia) creu que els entrenaments militars que impulsa Anglaterra a Colòmbia continuen, i a més involucren la policia secreta del Regne Unit.

Liam va dir sobre això: "El que vam veure recentment va ser la reducció d'una part de l'ajut militar a l'oligarquia colombiana, els entrenaments per a la protecció de Drets Humans i els ensinistraments per a la netedat i desactivació de mines. L'Oficina per a Assumptes Exteriors ha dit que han acabat una gran part dels seus suports militars per a Colòmbia. Però realment això és només una diminuta minoria del que significa l'ajut militar que l'oligarquia de Colòmbia rep i rebrà. Els exercicis contra insurgents i l'ajut contra el narcotràfic encara continua"

Segons Bob Ainsworth, encarregat del Ministeri d’Estat per a les Forces Armades, el govern manté "una documentació sobre el personal de seguretat a Colòmbia que ha rebut entrenament del Regne Unit a Colòmbia per diferents motius, sense incloure cap tipus d'acusació per la violació de drets humans a Colòmbia"

Desafortunadament, no hi ha forma de saber si aquest és el cas real, com el mateix Ainsworth admet, "els noms del personal militar (colombià) entrenat no poden ser coneguts, perquè podria perjudicar les relacions internacionals del nostre país."

Al 2005, soldats de les 17a Brigada de Colòmbia van atacar a la comunitat de San José de Apartadó, matant vuit persones - molts d'ells nens. En aquest cas, Justícia Per a Colòmbia va contactar al govern britànic que es va negar o no va voler simplement parlar amb els delegats de Justícia per a Colòmbia, per les matances que es relacionaven amb els ajuts militars instruïts i patrocinats per les forces armades britàniques.

Podem entendre en realitat la relació entre aquestes matances i els ajuts del govern britànic per les matusseres declaracions dels oficials colombians. El personal d'alt rang ha fet moltes declaracions sobre l'efectiva assistència britànica, amb un oficial, que ha rebut entrenament en operacions de guerra a la jungla, i que ha estat citat àmpliament pel diari El Tiempo.

A més, l'evidència suggereix que el govern anglès és indiferent al personal militar que entrena, això se sap des de desembre del 2007 i des de l'Oficina de la "Commonwealth" i el seu ministre Kim Howells va ser fotografiat amb tropes d'alta muntanya de Colòmbia, que estaven implicades en diversos abusos als drets humans.

Howells també va posar per a les càmeres amb el General Mario Montoya; un home implicat en múltiples morts de sindicalistes i polítics d'esquerres. Montoya porta 30 anys embolicat en l'estructura del paramilitarisme i el narcotràfic.

El General també s'ha donat el luxe de viatjar per Irlanda per participar en seminaris de contra-insurgència. Un gran tracte gaudeixen els militars colombians però també així els gaudeixen els seus homòlegs estrangers, en un esdeveniment realitzat el març del 2008, sent atesos per Juan Carlos Pinzón, el Viceministre de Defensa Estratègia i Planejament a Bogotà, on va rebre diferents homes d'alts rangs militars de la Gran Bretanya i els EUA.

La sort del General Montoya ha anat canviant des del novembre, quan una investigació de l'ONU "va descobrir" -encara que tots ja ho sabien- les seves activitats més desagradables. Després de resignar de la seva posició com a militar per aquesta causa, va escapar del seu judici i va rebre una recompensa del govern, quedant com ambaixador de la República Dominicana.

Hi ha més que relacions polítiques, que immediats interessos comercials en tot això. Tanmateix, Jeremy, encarregat d'assumptes per a l’Amèrica Llatina, creu que "hi ha una relació especial" entre "Downing Street" i la "White House", que exigeix un alt nivell de comparació militar amb les oligarquies llatinoamericanes, especialment amb la colombiana.

Parlant durant la seva entrevista fora del parlament, Jeremy, va dir: "Colòmbia és important ja que és l’administració més propera als EUA de l’Amèrica Llatina. La raó és que moltes coses on occident està embolicat, els abusos a drets humans són ignorats".

"Moltes inversions i fàbriques de multinacionals i corporacions es poden trobar a Colòmbia. Al costat d'elles, la presència dels EUA  sobre el continent, ve acompanyada per l'assistència anglesa, que pot esdevenir un cavall de Troia amb moltes relacions... "