Les organitzacions de la classe obrera han de respondre als feixistes i l'oligarquia amb la vaga general!
El 8 de Gener milers de partidaris de l'expresident brasiler Jair Bolsonaro assaltaven les seus del Parlament, el Tribunal Federal de Justícia i el Palau Presidencial, demanant a l'exèrcit prendre el poder i enderrocar Lula, elegit president el passat 30 d'octubre. Els mitjans capitalistes, en sintonia amb el govern de Lula, insisteixen que la situació ja està totalment controlada i aquests fets són “les últimes cuetades del bolsonarisme”. La realitat és molt diferent.
Un cop sense suport de la classe dominant?
L'estratègia colpista de Bolsonaro no reflecteix la seva suposada bogeria, aïllament o desesperació. La temptativa colpista va ser possible pel suport de sectors decisius del poder financer i industrial i aparell estatal, començant pels comandaments militars i policials. A més, Bolsonaro disposa de les anomenades milícies, grups paramilitars vinculats al narcotràfic, màfies policials i terratinents, integrades per desenes de milers de feixistes.
Les imatges de policies fotografiant-se amb assaltants, comandaments ordenant retirar-se per a deixar-los actuar o la complicitat amb el cop del governador del Districte Federal (Brasília) i el seu cap de policia –exministre de Bolsonaro–, no són més que la punta de l'iceberg. Mantenir campaments feixistes durant mesos davant casernes i edificis públics exigint un cop, mobilitzar centenars d'autobusos fins a Brasília intentant executar-lo, necessita suport d'empresaris, banquers, terratinents i la complicitat de nombrosos governadors regionals i comandaments de l'exèrcit i la policia. A més, alts funcionaris del govern van dedicar només 200 efectius a protegir el Palau Presidencial d'una manifestació convocada fa setmanes que amenaçava amb un cop violent.
Aquest cop no va triomfar no perquè la majoria de la classe dominant aposti per la democràcia, com plantegen els dirigents del PT i molts del PSOL i els sindicats. Tots els capitalistes coincideixen en carregar la crisi sobre les masses, continuar atacant els drets socials i democràtics i aixafar la mobilització obrera i popular. Les seves diferències són de ritme i tàctica.
Un sector ha impulsat decididament la temptativa colpista, i un altre va romandre a l'expectativa. Fins i tot els sectors de la burgesia que per ara aposten per utilitzar Lula i el PT per a frenar, desgastar i desmoralitzar les masses, han deixat fer, utilitzant l'amenaça de nous cops per a exigir a Lula que moderi encara més el seu programa.
Els pactes de Lula amb la dreta per a “enfrontar” Bolsonaro i “defensar” la democràcia han portat a la inclusió de destacats burgesos en el seu govern. Un cas especialment escandalós és el Ministre de Defensa, José Mucio. Vinculat als sectors més reaccionaris de l'exèrcit, Mucio es declara amic de Bolsonaro, amb qui va compartir partit, i va definir els campaments feixistes com a “actes que formen part de la democràcia” reconeixent la participació en ells d’“amics i familiars”. Com era previsible, l'encàrrec de Lula a Mucio de desmantellar els campaments va ser descartat. Els feixistes han tingut via lliure per a preparar el cop.
Mucio no està sol. El vicepresident Alckmin o la ministra Simone Tebet, candidata del centredreta, són burgesos que defensen polítiques neoliberals. Aquests i altres ministres ja estan plantejant renunciar al ple dret a l'avortament i altres reivindicacions de l'esquerra per a no molestar els feixistes. Aquestes concessions, lluny de calmar la reacció, desmobilitzen i desmoralitzen les masses facilitant els plans colpistes.
Els imperialistes contra el cop?
Una idea repetida per mitjans capitalistes, dirigents del PT i altres sectors de l'esquerra reformista és la suposada absència de “suport exterior” al cop i condemna unànime de la comunitat internacional. Les declaracions de Biden i diferents portaveus del govern estatunidenc rebutjant “qualsevol atac a la democràcia brasilera” són considerades proves incontestables.
No hi ha pitjor cec que el que no vol veure. La Xina és el primer importador i exportador al Brasil, molt per davant dels EUA. En la presa de possessió de Lula el vicepresident xinès Wang Qishan va traslladar la invitació de Xi Jinping a visitar la Xina i estrènyer encara més la relació d’ambdós països i l'aliança dels BRICS.
Lula va acceptar ampliar aquesta relació i proposar una “relació equilibrada i pragmàtica” amb Pequín i Washington per a millorar la situació del capitalisme brasiler. A més va plantejar reforçar la CELAC, creada en 2010 pel seu govern i altres llatinoamericans en un intent d'avançar cap a una major integració llatinoamericana al marge de l'OEA, controlada pels EUA. Això està a anys llum d'una política antiimperialista però desperta desconfiança en els EUA, que en un context de lluita desaforada per l'hegemonia mundial està obligat a polítiques cada vegada més agressives contra la Xina.
Davant els efectes que provocaria en tot el continent un cop obertament feixista en un país clau com el Brasil, Biden i la burgesia estatunidenca prefereixen jugar de moment la carta de la pressió, utilitzant l'amenaça colpista per a exigir a Lula concessions en tots els terrenys.
Mobilitzar la classe obrera amb un programa socialista
La insistència dels dirigents petistes que tenen tot sota control, renunciant a la mobilització, només facilita nous cops i la victòria de la reacció. Derrotar Bolsonaro i els seus aliats exigeix respondre amb la màxima contundència: organitzant la vaga general i mobilitzacions de masses contra el cop, que han de ser impulsades per comitès d'acció i assemblees obreres i populars en cada barri, centre de treball i estudi. Aquesta és la tasca de l'esquerra combativa i classista en els sindicats i els moviments socials. Cal exigir un càstig exemplar per a tots els responsables del cop, començant per Bolsonaro i els governadors, caps militars i policials i oligarques que li donen suport. Això només pot aconseguir-se mitjançant la lluita de classes més audaç i decidida.
Unit a això, cal defensar un programa socialista que unifiqui totes les reivindicacions de les masses, dels obrers i pagesos, moviments per un habitatge digne, drets dels afroamericans, pobles originaris i immigrants, organitzacions feministes i LGTBI… explicant que és perfectament possible satisfer ja totes les seves reivindicacions amb una única condició: expropiar els capitalistes, terratinents i multinacionals, nacionalitzant els bancs, les grans empreses i la terra sota el control democràtic de la classe treballadora.
Amb aquest programa, el proletariat brasiler desplegaria tota la seva força, unint i mobilitzant tots els oprimits per a escombrar el feixisme; guanyant sectors de les capes mitjanes empobrides pel capitalisme que, decebuts amb els governs del PT, van caure en la desmoralització. Segons enquestes recents, un 49% va votar per Bolsonaro però només un 20% es declara bolsonarista i dóna suport al seu programa autoritari i reaccionari. Una política genuïnament revolucionària podria atreure'ls. Aquest programa ha d’incloure l'organització de l'autodefensa obrera, i una crida a la base de l'exèrcit per a organitzar comitès de soldats contra el feixisme.
El cop del 8 de Gener és un nou advertiment del que està en joc. La primera batalla d'una lluita que continuarà amb duresa el pròxim període.
