Després de la primavera àrab i la revolució espanyola [en referència al moviment 15-M], pot ser que hagi arribat l'hora de la tardor nord-americana” (El País, 3/10/11).
Com va succeir a Israel aquest estiu, el moviment dels indignats d'EUA es va iniciar amb una acampada enfront de Wall Street, en la Plaza Zuccotti, rebatejada com a Plaça de la Llibertat en referència directa a la Plaça Tahir d'Egipte. Inicialment la protesta es va centrar en la denúncia de l'especulació financera. Ràpidament el moviment es va estendre i també les seves reivindicacions, que van des de la lluita contra la desocupació, contra les retallades econòmiques del govern i les lleis antiinmigració, contra les guerres a l'Iraq i l’Afganistan o en defensa de l'educació pública fins a la denúncia del propi sistema econòmic.
“Som el 99%”
Les protestes provoquen tremolors en la classe dominant nord-americana. Un dels columnistes de The New York Times, en la seva edició del 4 d'octubre, mostrava la seva preocupació i deia que de continuar la protesta suposaria “un advertiment sobre el tipus de malestar civil que podria esclatar, ja ho hem vist en alguns països europeus”. L'alcalde de Nova York, el multimilionari Michael Bloomberg, també expressava el mateix temor: “Això és el que ha succeït al Caire. Això és el que ha succeït a Madrid.”. És significatiu que el moviment ara hagi adoptat el nom de “Som el 99%”, com ells diuen “som el 99% i estem en contra d'aquest 1% que posseeix més del 40% de la riquesa del planeta”.
La primera acció convocada per Ocupa Wall Street va ser una concentració el 17 de setembre enfront de la borsa de Nova York en la qual van participar unes 2.000 persones. El dissabte 24 va haver-hi una nova convocatòria on la participació va ser major, aquest dia la resposta policial va ser brutal, va haver-hi més de 700 detinguts. La següent convocatòria, el 5 d'octubre, va representar un punt d'inflexió. En primer lloc per la seva grandària i extensió, a Nova York es van manifestar desenes de milers de persones, la major manifestació que vivia la ciutat en anys. Aquest mateix dia va haver-hi manifestacions per tot el país amb desenes de milers, actualment el moviment ha arribat a més de 160 ciutats i pobles. Aquest mateix dia els estudiants van ocupar i van fer vaga en instituts de Nova York i altres ciutats, el mateix va succeir en universitats, com en Universitat Pública de Nova York, la de Massachusetts, la del Northeastern o en Columbia.
Suport dels sindicats i incorporació del moviment obrer
L'altre canvi fonamental ha estat la incorporació del moviment obrer amb el suport de diversos sindicats (Transport, Comunicacions, Servei Postal, professors, entre altres). L'AFL-CIO, la principal confederació sindical d'EUA, ha publicat en el seu web una declaració de suport del seu president Richard Trumka.
Com hem vist a Israel, Egipte o Grècia, aquestes mobilitzacions no són un accident sinó que expressen el descontent i frustració amb un sistema que condemna a milions a l'atur i la pobresa, mentre uns pocs gaudeixen d'una riquesa obscena. En el cas d'EUA les dades mostren la coexistència d'una enorme concentració de riquesa amb una pobresa de masses no vista des de la Gran Depressió. La revista Forbes (21/9/11) va publicar la llista dels 400 nord-americans més rics, la riquesa combinada dels quals ha aconseguit 1,53 bilions de dòlars, un 12% més que l'any anterior. Mentre, 46 milions de nord-americans viuen en la pobresa (15,1% de la població). La desocupació també és un problema crònic. El 2010, 48 milions de persones entre 18 i 64 anys no van treballar ni una sola setmana, tres milions més que el 2009. Aquesta situació és especialment greu entre els joves, l'any passat només el 55% entre 16 i 29 anys van tenir una ocupació, la taxa més baixa des de la Segona Guerra Mundial.
Més atacs als treballadors
El govern Obama ha emprès un feroç programa d'atacs contra els programes socials. Després dels atacs a l'educació i la sanitat públiques, li ha arribat l'hora al Servei Postal. La nova “Reforma Postal” suposa l'acomiadament de més de 220.000 treballadors, el tancament de 8.400 oficines de correus i 250 centres de distribució. El 29 de setembre milers de delegats sindicals van sortir als carrers per exigir la retirada d'aquesta “reforma” i els sindicats del sector han anunciat mobilitzacions en tot el país.
El moviment de masses a Wisconsin de la passada primavera, la lluita dels professors i estudiants contra els atacs al sector educatiu i ara Ocupa Wall Street són un exemple del retorn explosiu de la lluita de classes als EUA, no com un fenomen temporal, sinó com un fet de llarga durada que en els propers mesos s'aprofundirà i convertirà a EUA en un punt de referència per a la lluita dels joves i treballadors a tot el món.
