És l'hora de construir un partit dels treballadors als EUA!

Els EUA lideren les xifres de morts i contagis per Covid-19 a escala mundial. Milions de famílies nord-americanes pateixen una situació dramàtica i l'hecatombe econòmica prendrà el relleu a la crisi sanitària. Quan el capitalisme mostra la seva completa incapacitat per a resoldre les necessitats de les masses i la lluita per transformar la societat adquireix més urgència que mai, Sanders ha escollit retirar-se i donar suport a Joe Biden, el candidat de l'aparell del Partit Demòcrata i fidel defensor dels interessos de la burgesia.

Rases obertes en els parcs per enterrar en fosses comunes als morts de la pandèmia: aquesta és la imatge que il·lustra a la perfecció la barbàrie que colpeja avui a les famílies treballadores als EUA. Per altra banda, republicans i demòcrates aproven el major paquet de rescat de la història per a les grans empreses i el capital financer. Els efectes de la desigualtat en la primera potència mundial parlen per si mateixos. Mentre els grans capitalistes són salvats amb recursos públics, més de 22 milions de treballadors han sol·licitat ajudes per desocupació al darrer mes. Més punyent encara és la dada de morts a la ciutat de Nova York, la més colpejada: el 83% dels morts es concentren al Bronx, Queens i Brooklyn, els barris més humils i amb major població negra i llatina.

L'empobriment massiu ha estat una de les bases sobre les quals s'han aixecat les xifres de creixement econòmic ininterromput de l'últim període, del qual tant presumia Donald Trump. És també un dels factors que expliquen el gran gir a l'esquerra vist en la societat nord-americana, que va trobar la seva expressió política en el moviment de suport a Bernie Sanders, que va aconseguir unes dimensions i una força brutals i va provocar una profunda preocupació a la classe dominant .

El Partit Demòcrata no es pot reformar

Sanders ha fet bandera de declarar-se obertament com a "socialista", i ha advocat per idees progressistes que, en comparació dels seus adversaris del Partit Demòcrata, aparentaven ser radicals: un salari mínim de 15 dòlars l'hora, sanitat universal, pública i gratuïta, la cancel·lació del deute dels estudiants ... Però Sanders mai ha estat un marxista, ni ha defensat la necessitat d'enderrocar el capitalisme. Això no resta gens ni mica d'importància a l’enorme moviment sobre el qual s'ha aixecat i amb el qual ha aconseguit mítings de masses, ni a la campanya de mobilització de milers de voluntaris que, des de la base, ha aconseguit recaptar donatius mai abans vistos, i que ha despertat veritable il·lusió entre els sectors més oprimits dels treballadors i treballadores, de la comunitat llatina i, molt especialment, entre el jovent. Aquest moviment i el que expressa és allò veritablement rellevant.

La classe dominant nord-americana ha estat plenament conscient d'aquest punt i per això la ferotge campanya contra el veterà de Vermont i dirigida des dels despatxos del propi Partit Demòcrata. El seu intent per escapçar el moviment no buscava altra cosa que aixafar i desmoralitzar els centenars de milers d'activistes que l'han nodrit.

L'experiència de les primàries el 2016 va deixar clar, una vegada més, la impossibilitat de transformar el Partit Demòcrata. L'aparell va utilitzar tots els estratagemes possibles per barrar el pas a Sanders. Ja llavors, el debat sobre la necessitat de crear un partit de la classe treballadora i el jovent, recolzant-se en aquest moviment i la seva campanya tan formidable, va aconseguir una dimensió important, però lamentablement Sander es va negar a donar el pas. Aleshores va defraudar a una part molt àmplia de la seva base social, que no va deixar d'empènyer en aquesta direcció durant aquests anys.

Les forces redoblades amb les que va arrencar la campanya de les primàries el 2020, amb victòries molt importants a Califòrnia o New Hampshire van generar grans il·lusions en què Sanders podria convertir-se en el candidat a la Casa Blanca en aquesta ocasió. D'altra banda, l'intent de tupinada a Iowa, la presentació de candidats mal anomenats "progressistes" com Warren per fer-li ombra, els intents desesperats d'Obama o Hillary Clinton per desacreditar-lo públicament... també eren una gran advertència que l'aparell del partit no ho toleraria. El Partit Demòcrata és un pilar de el sistema, en el seu ADN s’hi troba la defensa dels interessos de la classe dominant. Per tant, pensar que des de dins és possible canviar-ho és simplement una utopia. Per segona vegada, els fets proven aquesta realitat.

Per què ha renunciat Sanders i els límits del reformisme

És indiscutible que per als seus seguidors la renúncia de Sanders a donar la batalla fins al final i la forma en què ho ha fet suposa un fort cop. Molts d'ells s'estaran preguntant com és possible que hagi abandonat en aquesta situació, quan s'acosten moments decisius en la lluita de classes. Encara pitjor, com és possible que no només hi hagi renunciat a llançar la seva candidatura independent, sinó que estigui donant el seu suport explícit a Joe Biden.

Bernie està insistint en què té moltes coses en comú amb Biden, quan la veritat és que el programa i l'historial de qui va ser vicepresident amb Obama (promotor del programa de rescat bancari de 2008, defensor de la intervenció imperialista a l'Iraq, contrari a la sanitat universal...) estan en completa contradicció amb allò defensat pel seu moviment.

La justificació utilitzada per Sanders per donar-li suport ha estat bàsicament que tots dos tenen un enemic comú, Donald Trump, i que, ja que la seva victòria a les primàries era impossible, es tracta de sumar forces per evitar el pitjor escenari i evitar la reelecció del magnat novaiorquès.

Aquesta decisió revela altres consideracions de primer ordre. En primer lloc, una enorme falta de confiança en què una alternativa al capitalisme és possible i que la classe treballadora i el jovent tenen la capacitat de fer-la realitat. En segon lloc, i com a conseqüència directa de l'anterior, adoptar una decisió "pragmàtica" que es resumeix en la "política del mal menor": millor Biden que Trump. Però Biden no és cap alternativa per a la classe treballadora! Per molt que adopti unes formes més amables que l'actual president, ja ha demostrat de sobres de quin costat de la barricada es troba. En una situació com la que s'obre als EUA -intensificació de la polarització i recrudescències de l'enfrontament entre les classes- no cal dir de quin costat estarà.

La veritat és que Sanders ha demostrat acceptar de principi a fi la lògica del sistema i, en una conjuntura crítica com l'actual, ha decidit comportar-se de manera "responsable", com un veritable home d'Estat. No ha fet falta cap frau en la Convenció Demòcrata ni recórrer a maniobres com els "superdelegats": ha marxat ell sol i pel seu propi peu, sense protestar. I a més no ha marxat per construir una alternativa fora del Partit Demòcrata, sinó per apuntalar-lo. Un gravíssim error que desarma els sectors més oprimits dels treballadors, que llança el missatge que no és el moment de la lluita i que, a la pràctica, legitima les polítiques capitalistes dels demòcrates.

Les coses es posen serioses i no és moment d'obrir cap esquerda que pugui donar més força a un moviment que ha desafiat la burocràcia sindical i passat per sobre d'ella, que ha denunciat el descrèdit de les institucions burgeses, que ha identificat clarament al seu enemic de classe i que sap que trencar amb la dictadura dels capitalistes és l'única manera d'aconseguir els seus drets. És massa perillós. És millor que segueixi inserit en el vell esquema de "demòcrates i republicans", que no pas donar el menor alè a la idea que un altre camí és possible, l'únic possible per a les masses.

"Et vull a la Casa Blanca i faré tot el que pugui perquè això passi"

Amb aquestes declaracions comunicava Bernie Sanders el suport a la candidatura de Joe Biden, que li responia: "Et necessito per governar". L’utilitzaran i desacreditaran tant com puguin.

Obama i Warren de seguida van canviar l’actitud hostil d'aquests mesos per elogis al senador de Vermont i al seu oferiment de col·laborar. Després d'aquesta elaborada posada en escena s'amaga una claudicació de grans dimensions que també altres dirigents de l'esquerra demòcrata comparteixen. Per exemple, Alexandra Ocasio-Cortez, que unes setmanes enrere deia que "en qualsevol altre país del món seria impossible que ella i Biden estiguessin en el mateix partit", ara també ha fet públic el seu suport.

L'estratègia dels demòcrates és intentar arrossegar el vot dels seguidors de Sanders i amb aquest objectiu Joe Biden ha assumit -de paraula- algunes de les reivindicacions del senador, com el salari de 15 dòlars l'hora o la cancel·lació del deute dels estudiants. Cap referència a la demanda estrella de Bernie, el Medicare for All (sanitat universal pública i gratuïta), per part de cap dels dos. Com és possible un oblit semblant en un moment en què el negoci de la sanitat privada ha arrasat les vides de més de 52.000 persones als EUA? No és cap oblit, sinó una decisió conscient: Sanders ha decidit col·laborar i posar la seva autoritat al servei del sistema.

Quines conseqüències en tindrà a les presidencials de novembre?

És difícil fer una previsió tancada del que succeirà en aquests comicis. La situació als EUA és potencialment explosiva, però no es pot descartar una nova victòria de Trump. El magnat no ha deixat de defensar en tot moment els interessos de l'oligarquia nord-americana i amb la seva demagògia mobilitza a les capes més reaccionàries de la societat, a sectors amplis de la petita burgesia que exigeixen mà dura per contenir els salaris i els drets dels treballadors, especialment dels immigrants, i també a una capa d'obrers endarrerits i desesperats per la crisi.

La manca d'una alternativa a l'esquerra que trenqui amb la lògica del capitalisme alimenta les seves possibilitats. Així ho hem vist en les protestes que desafiaven el confinament a Michigan, Kentucky, Carolina de Nord, Ohio, Utah, Nevada, Indiana o Maryland, encoratjades pel president. Protestes petites però amb manifestants armats amb fusells d'assalt, que donen una pista de la gran polarització existent en la societat nord-americana, i que encara s’aprofundirà més.

Per descomptat aquesta no és l'única possibilitat. Tots aquests esdeveniments, i molt especialment les conseqüències dramàtiques de la pandèmia, estan colpejant la consciència de milions de treballadors i el jovent. Les conclusions més acabades que empenyen la necessitat d'un genuí partit dels treballadors també creixeran entre capes àmplies de sectors ja radicalitzats, i la lluita de classes es farà encara més visible.

És el que veiem en petits episodis, com el que ha passat a Denver, quan metges vestits d'uniforme sortien de l'hospital i s'enfrontaven als manifestants d'extrema dreta i els tallaven el pas, malgrat les seves amenaces i insults racistes. També en les vagues i protestes improvisades en algunes zones, com les protagonitzades per les infermeres i sanitaris a Califòrnia reivindicant mitjans per protegir-se i atendre la crisi sanitària, o la dels treballadors de supermercats a Boston exigint mesures de seguretat davant l'alarmant nombre de positius entre les seves files. Alguns magatzems d'Amazon, com el Staten Island a Nova York, també van aturar la seva activitat per la imposició dels seus treballadors. No han estat els únics. Aturades espontànies i temporals s'han produït en les plantes de Ford, General Motors i Fiat- Chrysler, on els treballadors van forçar la paralització de les línies de muntatge davant la falta de seguretat per a la seva salut. Només són alguns exemples, però que anuncien allò que està per venir.

L'aparell demòcrata compta amb que, a la fi, molts d'aquests sectors s'inclinaran pel vot a Biden en les pròximes eleccions i evitaran una nova victòria de Trump. Però seria un error complet identificar això amb el final del gir a l'esquerra en la consciència de milions de nord-americans que s'ha gestat en l'última dècada.

Necessitem un partit dels treballadors!

L'experiència acumulada del moviment és un gran capital que no s'ha evaporat. La renúncia de Sanders i el camí que ha triat serà una experiència amarga per a molts, un gerro d'aigua freda. Però les lliçons seran també molt importants per al futur de la lluita de classes als EUA.

Entre els dirigents de les principals organitzacions de l'esquerra, com el DSA (Demòcrates Socialistes d'Amèrica), s'estén la confusió més extrema. Posant totes les seves esperances en transformar el Partit Demòcrata, han insistit mantenir aquests lligams polítics pensant que una tercera via no tindria opcions electorals. Aquest enfocament reformista, ple de cretinisme parlamentari, els fa renunciar al més important: crear un partit de lluita per intervenir en els esdeveniments amb un programa revolucionari. Els límits de la seva estratègia no només s'han comprovat a la pràctica, han fet aigües.

Les condicions materials que van impulsar el moviment pro Sanders no només no desapareixeran sinó que es multiplicaran i enduriran en els propers mesos i anys. La classe dominant s’haurà d'enfrontar amb aquest factor. Quan parlem d'una crisi que troba el seu precedent més proper en els anys 30 de segle passat, no podem oblidar tampoc les conseqüències que va tenir en la lluita de classes dels EUA, l'avanç de les vagues massives, de l'escissió per l'esquerra el moviment sindical, i el creixement de les organitzacions que es reivindicaven marxistes.

La classe treballadora no romandrà impassible davant aquests esdeveniments colossals. La qüestió és com preparar-se per afrontar aquesta batalla i l'experiència ens diu que la nostra classe necessita de les seves pròpies eines per a la lluita. Necessita un partit obrer, independent, que defensi els seus interessos de classe, que defensi una alternativa socialista revolucionària, l'única capaç de donar resposta a les aspiracions de les masses en aquesta situació. Sanders no ho farà, però són molts les treballadores i treballadors, amb el jovent al capdavant, que sí que estan disposats, que necessiten aquesta eina amb urgència. Ara més que mai cal aixecar aquesta bandera als EUA. Ara més que mai: Socialisme o barbàrie!