La lluita de classes és el camí per a derrocar Trump!

El passat 25 de maig, un treballador negre de 46 anys, George Floyd, va ser assassinat cruelment a mans d'un policia a la ciutat de Minneapolis. En el vídeo del seu arrest es pot veure com l'agent Derek Chauvin pressiona amb el genoll el coll del treballador afroamericà –una pràctica prohibida en gran part del país, però no a l'Estat de Minnesota–, mentre l'immobilitza en el terra durant prop de nou minuts a pesar que aquest suplicava que no podia respirar. Tres policies més contemplaven impassibles el crim. Floyd va morir hores més tard a l'hospital i el seu assassinat s'ha convertit en la gota que ha fet vessar el got: un aixecament social, amb elements típics d'una insurrecció, ha pres en més de 25 grans ciutats del país posant el Govern de Trump contra les cordes.

El moviment s'estén per tots els EUA

Aquest nou episodi de violència policial racista —que suma un nom més a la interminable llista de joves i treballadors afroamericans assassinats per una maquinària criminal emparada pels poders de l'Estat— ha provocat una cosa que la classe dominant estatunidenca tem des de fa molt de temps: la confluència en un mateix moviment de totes les contradiccions incubades en la societat des de fa temps.

Una desocupació massiva de la mà d'una crisi econòmica salvatge, es combina amb l'absència de serveis socials bàsics i d'una sanitat pública que protegeixi la vida de la població; una elit empresarial que disposa de fortunes obscenes, enfonsa en la pobresa i l'exclusió social a desenes de milions de famílies mentre els polítics de Washington aproven plans de rescat per a Wall Street. La pandèmia del coronavirus només ha destapat l'olla podrida del capitalisme estatunidenc: el país amb més morts (la xifra pot arribar a 200.000 en les pròximes setmanes) i amb una bretxa de classe que no deixa de créixer.

Sota les consignes de ‘No justice, no peace’ o ‘Black Lives Matter’, les protestes van començar a Minneapolis el dia després de l'assassinat de Floyd, on milers de persones van prendre els carrers pacíficament i van marxar cap al Departament de Policia sostenint pancartes i exigint justícia. La policia va respondre disparant gasos lacrimògens i bales de goma, però la brutal repressió, que es va estendre en els dies següents, no va acoquinar els manifestants que es van defensar legítimament.

Trump va ordenar el desplegament de 550 efectius de la Guàrdia Nacional a la ciutat. En el segon dia de xocs un manifestant va morir assassinat d'un tret policial enmig de càrregues amb gasos lacrimògens. La valentia i la determinació de les desenes de milers de joves negres, blancs, asiàtics, de treballadors i persones grans es va fer visible per a tothom gràcies a centenars de vídeos que circulen per les xarxes socials. També la brutalitat policial, que malgrat ser emprada a discreció i sense miraments no va evitar que una de les comissaries de la ciutat fos incendiada, i que els efectius policials fugissin davant l'avanç de la població.

Foto2
"Milers de persones van prendre els carrers pacíficament. La policia va respondre amb brutal repressió que no va acoquinar els manifestants, els quals es van defensar legítimament"

Aquestes imatges ens recorden els grans esdeveniments revolucionaris de Santiago de Xile, de Bogotà, Quito o París de fa uns mesos. Són els oprimits en peus de guerra contra un sistema assassí que no té cap espai per a ells, excepte la repressió, l'assassinat i l'explotació més despietada. Contra aquest Taló de Ferro s'ha aixecat una nova generació de lluitadors i els capitalistes ho estan percebent amb claredat.

Com era d'esperar, la classe dominant i els mitjans de comunicació al seu servei han iniciat una campanya de criminalització contra les mobilitzacions, excusant als assassins de Floyd i als que els protegeixen des de la Casa Blanca. La premsa burgesa nord-americana no ha dubtat ni un segon a titllar els manifestants de “saquejadors” i “criminals”. El presentador de Fox News —un fanàtic seguidor de Trump— va afirmar: “Els disturbis són una forma de tirania. Els forts i els violents oprimeixen els febles i els desarmats. És opressió”. Tot això després que els cossos policials de 17 ciutats hagin realitzat més de 1.400 detencions.

Lluita de classes en estat pur

Donald Trump s'ha mogut en aquest conflicte tirant gasolina al foc. El campió de la incompetència en la crisi sanitària, de fer de la sanitat un negoci lucratiu per a les multinacionals, el plutòcrata que ha abandonat el seu poble per a enriquir l'oligarquia financera i empresarial, no ha vacil·lat a llançar un missatge bel·licós, cridant a començar els tirotejos el més aviat possible i proposant la immediata il·legalització de les organitzacions d'esquerres i antifeixistes que han participat activament en les protestes.

I és precisament aquesta actitud provocadora i desafiadora la que ha fet créixer massivament les mobilitzacions per tot el país. La contrarevolució ha esperonat la revolució. En menys de quatre dies, trenta ciutats com Miami, Nova York, Los Angeles, Filadèlfia, Atlanta, Dallas, Washington i moltes altres s'han omplert de desenes de milers de persones denunciant la brutalitat policial i carregant contra Trump i el seu Govern. La ràbia s'ha propagat com la pólvora.

Ni el toc de queda establert en més d'una desena d'aquestes ciutats, governades tant per republicans com per demòcrates, ni el desplegament creixent de la Guàrdia Nacional —només a Minnesota s'han mobilitzat 13.000 efectius, el major desplegament dels últims 160 anys— han aconseguit sufocar aquest impressionant aixecament.

La solidaritat que aquest moviment ha despertat entre la població, farta de tantes humiliacions i empobriment, provoca suors fredes als capitalistes nord-americans. Un exemple significatiu és la resposta dels conductors d'autobusos que s'estan negant a què la policia transporti als manifestants detinguts en els seus busos. Així ho expressava un d'ells: “Com a treballador de trànsit i membre del sindicat [ATU Local 1005], em nego a transportar a la meva classe i al jovent radicalitzat a la presó. […] La protesta està completament justificada i ha de continuar fins que es compleixin les seves demandes”.

Foto3
"Aquestes imatges ens recorden als grans esdeveniments revolucionaris de Santiago de Xile, de Bogotà, Quito o París durant els passats mesos”

El suport a les reivindicacions i el crit que s'ha col·locat en l'epicentre de la batalla, ‘I can’t breathe’ (No puc respirar), s'ha escoltat també a ciutats com Londres, París, Berlín o Auckland (Nova Zelanda), on el diumenge passat es van celebrar marxes i concentracions massives contra el racisme i la brutalitat policial. El moviment està adoptant una dimensió internacional inspiradora.

Les imatges d'aquesta lluita de classes han conviscut amb les escenes esgarrifoses dels morts i contagiats en plena pandèmia pel coronavirus. L'extensió de la malaltia ha posat en evidència la precària situació en la qual viu la major part de la classe treballadora i jovent nord-americà i, en concret, de la població negra, que representa el 13,4% els habitants dels Estats Units (327 milions de persones).

Segons les xifres recopilades pel Laboratori de Recerca APM en 40 estats, els afroamericans estan morint a un ritme gairebé tres vegades superior al dels blancs. En els tres estats amb major percentatge de població negra –Mississipí, Louisiana i Geòrgia– el 70% de les morts per la COVID19 són negres. A Chicago representen el 73% de morts, a Milwaukee el 81% i el mateix succeeix en la capital: el 77% de les morts en el Comtat de Columbia són afroamericans.

No són casos excepcionals. És la conseqüència de l'absència d'una assistència sanitària pública, de la segregació racial i econòmica de la població afroamericana en barris marginals i pobres, de la lògica d'un capitalisme senil que condemna la majoria a la pobresa i la misèria. Segons les dades de Poverty in The USA de 2016, la pobresa extrema afecta el 26,2% de la població negra i un 23,4% a la comunitat llatina.

Un aparell de l'Estat racista al servei del capital i l'elit blanca

Aquesta explosió social als carrers de la primera potència mundial està assenyalant directament el racisme orgànic de les institucions de la burgesia estatunidenca. L'opressió de raça està incrustada en l'ADN de la policia, la judicatura i l'Estat capitalista.

Donald Trump és la màxima expressió d'aquest supremacisme racial blanc capitalista i extremadament reaccionari. El seu ‘Make America Great Again’ és una bandera que porta inscrita el racisme i la xenofòbia, i que no para d'agitar entre la seva base social: des de la construcció del mur a la frontera amb Mèxic i la seva autorització a disparar els migrants mexicans, als seus insults constants contra els musulmans o la seva defensa dels feixistes blancs que es van manifestar en defensa del Ku Klux Klan en 2017. Tot un historial.

És indubtable que l'odi contra els treballadors i joves negres i llatins és un segell distintiu de Donald Trump, però no és res nou a la Casa Blanca. Va ser sota l'era Obama quan els casos de joves i treballadors negres assassinats a mans de la policia es van disparar. L'expresident va dotar d'equipament militar als departaments de policia de tot el país, una de les causes que explica l'increment de les morts per violència policial.

El racisme és, sobretot, una qüestió de classe. L'únic delicte d'Eric Garner, Trayvon Martin, Mike Brown, George Floyd i de tots els assassinats per l'actuació policial va ser ser negres i de classe obrera. Les forces de seguretat, les seves lleis i la seva justícia estan al servei dels interessos de la classe dominant, els banquers i empresaris que amb puny de ferro colpegen les capes més pobres de la societat. La diferència entre el tracte donat als manifestants blancs pro-Trump, que amb fusells a la mà reclamaven la fi del confinament, i la brutalitat policial contra els qui avui prenen els carrers és abismal.

Si el policia que va asfixiar a Floyd ha estat acusat d'assassinat i homicidi impudent –i no sols retirat del seu lloc, com inicialment es pretenia– ha estat gràcies a la massiva mobilització que s'ha aixecat en tot el país. Però es tracta només d'un gest obligat per les circumstàncies, i que intenta frenar la indignació creixent. La qüestió és que la lluita ha de continuar, augmentar la seva extensió i també la claredat dels seus objectius, que no pot ser una altra que la depuració completa de la policia d'elements reaccionaris, que han de ser expulsats i castigats exemplarment, la qual cosa en molts casos portarà a la dissolució d'aquests cossos tal com avui es coneixen en molts comtats i ciutats, pel seu caràcter corrupte i racista. Els departaments de policia han de ser posats sota el control de les comunitats veïnals i les organitzacions de la classe obrera, començant pels sindicats, dels col·lectius socials i comunitaris, com Black Lives Matter i molts altres, que estan en primera línia de la lluita pels drets democràtics i contra el racisme.

Foto4
"Donald Trump s'ha mogut en aquest conflicte tirant gasolina al foc proposant la il·legalització de les organitzacions d'esquerra i antifeixistes"

Aquesta mesura ha de completar-se amb un programa per l'augment dels salaris a 15 dòlars l'hora; per la implantació immediata de la sanitat i l'educació pública, gratuïta, universal i de qualitat; la reforma integral dels barris pobres dotant-los d'habitatges dignes i els equipaments socials i culturals necessaris; d'un transport ecològic, gratuït i de qualitat; i l'aprovació d'un subsidi de desocupació federal per a tots els treballadors i treballadores en atur de 2.000 dòlars al mes fins a trobar un lloc de treball.

Aquesta és la forma efectiva de lluitar contra la catàstrofe que amenaça la classe obrera i el jovent nord-americà.

Per un partit dels treballadors i el jovent. Cap confiança en el Partit Demòcrata!

L'aparell del Partit Demòcrata ha tornat a demostrar que és un pilar del sistema i que en les seves arrels està la defensa dels interessos de la classe dominant. El candidat presidencial Joe Biden va agrair a l'alcalde de Minneapolis que allunyés els policies involucrats i ha demanat que s'obri una investigació! Sembla ser que la filmació de la mort de Floyd no són proves suficients. Amb la seva postura, Biden tracta d'ocultar les seves responsabilitats en l'opressió que sofreixen milions de negres pobres als Estats Units: sota el govern Clinton en 1994 va ser autor de la coneguda “Crime Bill” que defensava la segregació en el transport escolar.

Després de la renúncia de Bernie Sanders, el debat sobre la necessitat de crear un partit de la classe treballadora i el jovent és més viu que mai. Si alguna cosa va demostrar el moviment Bernie —que va tenir un suport massiu entre el jovent, i entre amplis sectors de la població negra i llatina— és la inajornable necessitat dels oprimits i oprimides per transformar la seva vida. Les condicions d'opressió i desigualtat que van aixecar l'ona pro-Sanders s'enduriran en els pròxims mesos i anys.

El sorgiment de Black Lives Matter en 2016, que va agrupar desenes de milers d'activistes a tot el país, va ser el desenvolupament més seriós del moviment d'alliberament negre des dels Black Panthers. D'aquesta experiència, i de moltes altres que han colpejat la consciència de milions de persones als Estats Units i a tot el món, beuen avui de les protestes contra l'assassinat de Floyd.

Que en plena pandèmia sanitària milers i milers hagin sortit als carrers demostra la voluntat i la determinació del jovent i molts treballadors blancs, dels treballadors i joves negres perquè es faci justícia i acabin per sempre els assassinats. Es tracta d'un moviment unificat per sobre de barreres racials, i que s'uneix per la pertinença a una mateixa classe social: la classe obrera.

Foto1
"Es tracta d'un moviment unificat per sobre de barreres racials, i que s'uneix per la pertinença a una mateixa classe social: la classe obrera"

Totes les organitzacions de l'esquerra combativa i de classe dels EUA han de mantenir i engrandir aquesta mobilització, i fer passos enèrgics per a aixecar un gran partit de la classe treballadora i el jovent que trenqui amb l'establishment demòcrata, que trenqui amb la burgesia i les seves polítiques. Sanders ha renunciat lamentablement a aquest objectiu i s'ha plegat a l'aparell demòcrata, com ha fet Ocasio-Cortez. Però encadenar-se a Biden no és l'opció per la qual avui lluiten desenes de milers als carrers.

Un partit dels treballadors que no adopti idees ni mètodes sectaris, que treballi amb audàcia en els moviments socials, en els grans sindicats defensant una política socialista genuïna, que expliqui amb claredat la necessitat de nacionalitzar la banca i els grans monopolis estatunidencs i planificar democràticament l'economia per a rescatar la gent i no la plutocràcia.

Cal fer una crida al conjunt de la classe treballadora i al jovent a participar en aquestes protestes, organitzant noves manifestacions coordinades i massives en les principals ciutats del país, i cal dotar-les d'aquest programa anticapitalista i revolucionari.

Només acabant amb aquest sistema podrit podrem posar punt i final a l'opressió de raça, de gènere i de classe. Per a donar resposta a totes aquestes aspiracions, la classe treballadora i el jovent estatunidenc, que està demostrant una força extraordinària, necessita les seves pròpies eines: la construcció d'un partit obrer als Estats Units és una necessitat inajornable per a enfrontar aquesta batalla i culminar-la amb èxit.

Black Lives Matter!


Nova data del sorteig: 21 de novembre

se-rifa.png

 

Degut a la crisi del coronavirus aplacem el sorteig de la nostra rifa al dissabte 21 de novembre.

Escriu-nos i compra la teva papereta per a donar suport a la nostra lluita!

PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01