Una investigació de La Directa ha destapat un nou cas d'espionatge de l'Estat espanyol en els moviments socials de Barcelona. Un agent del cos nacional de policia es va infiltrar en organitzacions anticapitalistes, sindicals i de l'esquerra independentista de Barcelona durant prop de tres anys. Un cas que se suma a molts d’altres, però que en aquest ha implicat mantenir relacions sexoafectives amb fins a vuit dones mitjançant l’engany, l'abús de poder i, per tant, sense el seu consentiment. Un cas, com han assenyalat les advocades de les denunciants, de violència sexual institucionalitzada.
L'agent es feia dir Daniel Hernández Pons. L'Estat va començar a planificar la infiltració el 2020. El primer contacte amb el moviment va ser a La Cinètika, en el gimnàs d'un centre social ocupat al barri de Sant Andreu, des d'on va començar a guanyar-se la confiança dels i les activistes amb els quals compartia aquests espais. L'infiltrat va utilitzar les seves relacions personals com una eina per a aconseguir informació. En concret, va establir relacions sexoafectives amb diferents dones per a accedir a assemblees i altres accions. Segons La Directa, l'infiltrat, fent-se passar per activista, va intimar almenys amb vuit dones, i amb dues va mantenir una relació de parella.
Des de Lliures i Combatives, el Sindicat d'Estudiants i Esquerra Revolucionària enviem tota la nostra solidaritat a les dones afectades per aquest cas repugnant d'infiltració policial, i exigim que es depurin immediatament totes les responsabilitats.
No són les clavegueres, és l'Estat capitalista i el règim del 78!
Malgrat la gravetat de l'ocorregut, el Ministeri d’Interior de Marlaska no només no ha donat explicacions, sinó que ha premiat el policia amb un càrrec de responsabilitat en una ambaixada, que li podria suposar un sou mensual de fins a 20.000 euros.
I és que per a l'Estat tot val en la lluita contra els i les activistes socials, militants anticapitalistes, sindicats combatius de classe o l'esquerra independentista. I no són casos aïllats. Ens trobem davant d’un ampli pla dissenyat i establert per la cúpula de l'Estat: el Catalan Gate, el policia infiltrat al SEPC... Un pla en el qual el Ministeri d’Interior justifica plenament l'ús de la violència masclista i sexual com a estratègia d'infiltració policial.
En un informe d'agost de l’any passat titulat “Sobre el empleo de agentes de inteligencia por parte de la Comisaría General de Información de la Policía Nacional” el Ministeri d’Interior defensa la infiltració policial a Catalunya com a “legítima y oportuna” per a protegir la unitat d'Espanya, i com necessària ja que la “multimilitancia de los secesionistas radicales complica especialmente su vigilancia mediante otros medios”. No són les clavegueres de l'Estat o la falta d'escrúpols de certs individus, és el propi Estat! El propi Ministeri d’Interior en el seu informe cita les lleis a través de les quals aquesta pràctica es converteix en quelcom plenament legal.
La repressió contra les dones forma part de l'ADN del capitalisme i del seu Estat. Així s'ha vist a Gran Bretanya amb el cas SpyCops: dècades d'infiltració policial utilitzant com a arma l'engany i violència sexual continuada. Aquesta trama, posada en marxa a finals dels 60 contra els sectors més dinàmics i combatius dels moviments socials, sindicats i partits polítics d'esquerres protagonistes de les lluites de Maig del 68, contra la Guerra de Vietnam, o en el moviment ecologista i pel desarmament nuclear, arriba fins a l'actualitat. Moltes de les dones afectades no només van tenir relacions sexuals o de parella amb aquests infiltrats, sinó que fins i tot van arribar a formar una família i a tenir fills.
Aquest nou cas demostra la naturalesa profundament masclista de l'aparell de l'Estat, de la policia i la judicatura, i posa blanc sobre negre les raons de fons de l'ofensiva de la reacció contra el moviment feminista. Una ofensiva de la qual participa plenament el PSOE, ja sigui posant en qüestió la Llei ‘Només Sí és Sí' o justificant que s'utilitzi la violència sexual com a mètode d'infiltració policial.
La setmana passada milers de persones vam sortir en dues ocasions als carrers per a respondre a aquesta nova agressió masclista, en aquest cas planificada des de les Institucions de l'Estat. Aquest ha de ser el camí per a combatre els nostres opressors! El de la lluita i la mobilització!
La nostra força és als carrers, així ho hem demostrat tots aquests anys i així ho tornarem a demostrar amb força redoblada el pròxim 8M.
La lluita feminista i anticapitalista és l'únic camí! Ens volen aixafar però no ho aconseguiran.
