L'ofensiva desfermada per una judicatura plagada de feixistes i masclistes i de la dreta franquista del PP i Vox contra la llei del Només Sí és Sí és salvatge. Ja vam viure un primer episodi a l'octubre, quan s’aprovà la nova legislació sobre la llibertat sexual; però ara la campanya ha escalat a un nivell nauseabund.
Juntes territorials de jutges revisant a la baixa condemnes a violadors, agressors i pedòfils, declaracions de magistrats carregant contra la llei, mentides en els mitjans de comunicació, desqualificacions, insults i odi de classe per un tub contra la ministra d'Igualtat i Unides Podem des de tots els fronts. I tot succeeix al mateix temps que els encausats per corrupció del Partit Popular són absolts un darrere l'altre o quan el rei emèrit, Joan Carles I el Lladre, estableix la seva residència fiscal als Emirats i els tribunals li asseguren una completa impunitat.
I ens volen fer creure que el problema és que la llei està mal redactada. Però qui es creu això? Doncs sí. Hi ha molts que s'empassen aquest conte, començant per aquest PSOE que torna a capitular davant l'aparell de l'Estat i aquestes institucions que treballen a tota marxa per a venjar-se del moviment feminista intentant desfer el que hem conquistat en aquests anys de lluita.
Tot lligat i ben lligat
En aquest aquelarre misogin i feixistoide hi ha molts protagonistes. La judicatura, que està fent exactament el mateix que en 2004, quan el govern de Zapatero va aprovar la primera llei orgànica contra la violència de gènere. Llavors, els sobreseïments en casos d'aquest tipus van augmentar un 160%. Gairebé 20 anys després tornen amb més força. Però què podem esperar d'aquesta casta dretana? Són els artífexs intel·lectuals de les sentències patriarcals més vomitives, els que a cop de maça ens obliguen a lliurar als nostres fills a maltractadors, els que s'han resistit sempre a reconèixer els drets més bàsics de les dones i els qui legislen per a benefici d'empresaris i polítics corruptes.
Aquesta manada amb toga és la corretja de transmissió del PP i Vox. En un exercici de desvergonyiment i demagògia majúscul, els mateixos que han pactat a Castella i Lleó les mesures antiavortistes, ara diuen estar molt preocupats per la seguretat de les dones. És el món a l'inrevés. Els negacionistes de la violència masclista ens demanen que confiem en ells!
I finalment, els mitjans de comunicació. Hores i hores de falsificacions per a generar alarma social, presentadors i tertulians que han convertit els platons en una litúrgia diària per a condemnar el feminisme i bordar com una gossada contra Irene Montero. No és només OkDiario, on Eduardo Inda ha col·locat un comptador en el seu web dels supòsits delinqüents sexuals condemnats “beneficiats per la reducció de penes de Montero”; són Ferreras, Telecinco, Cuatro, Antena 3, la COPE, la SER, El País, RTVE…
La mentida estrella està sent que la llei del Només Sí és Sí rebaixa les penes a violadors. Però és al contrari: imposa un càstig major en ampliar la forquilla penal perquè agressions sexuals que no estaven contemplades en la legislació anterior ara sí que puguin ser penades. Per exemple, introdueix en el Codi Penal nous agreujants com l'ús de violència d'extrema gravetat, que l'agressor tingués relació d'algun tipus amb la víctima o l'ús de submissió química. Queda, llavors, en mans del jutge o jutgessa voler aplicar aquests agreujants perquè la pena sigui més o menys elevada.
El més cridaner és que malgrat la voluntat de nombrosos jutges de voler rebaixar penes, la realitat és que no està sent una cosa majoritària. Les dades d'Andalusia són clares. A Almeria, de 25 sol·licituds s'ha rebutjat rebaixar la condemna en 23 casos. A Huelva, de 60 s'han tirat enrere 57. A Sevilla, de 30 només s'ha rebaixat una. Llavors de què parlem?
El PSOE al rescat
Sembla ser que això al PSOE tant li fa. Mesos enrere es van desmarcar de les crítiques d'Irene Montero al sistema judicial i van defensar l'ordre podrit d'aquesta casta intocable. Ara han decidit capitular davant l'ofensiva de la reacció.
El PSOE vol tornar enrere i eliminar el consentiment lliure com a element fonamental per a entendre una agressió sexual. És a dir, volen introduir de nou conceptes com la violència exercida o la intimidació per a mesurar la gravetat de l'atac. Això, en la pràctica, és recuperar la distinció entre “abús” i “agressió” i torna a posar la responsabilitat en la víctima: si es va resistir molt o poc, si va accedir voluntàriament a anar-se amb el seu agressor, si el seu cos va acabar més o menys danyat. A ningú li estranya que el PP hagi corregut a donar suport a aquesta iniciativa.
Una vegada més el PSOE es col·loca en la barricada de l'enemic. Però aquests són els socis de govern que Unides Podem continua volent.
Una conquesta del moviment feminista que defensarem
Aquesta campanya tan agressiva persegueix una finalitat política molt clara: colpejar i desmoralitzar el massiu moviment que les dones hem aixecat als carrers i que ha assenyalat el conjunt del sistema capitalista com el responsable de l'opressió i violència que patim.
Lliures i Combatives enviem la nostra solidaritat a Irene Montero. No ens equivoquem d'adversari en aquest cas, i sempre estarem a favor de totes aquelles mesures que ens facin avançar en drets. Volem que les lleis siguin el més progressistes possibles i sabem que els canvis en la legislació són, en la gran majoria de casos, fruit de la lluita de masses per baix. Existiria la llei del Només Sí és Sí si en 2018 no hi hagués hagut una rebel·lió als carrers contra la sentència de la Manada? O sense que una marea de milions de dones i també homes cada 8M demostri la seva força?
Però també estem convençudes que aquesta situació no es resoldrà amb “més formació feminista als magistrats i magistrades”. El problema de la justícia espanyola no és la seva falta de perspectiva de gènere, sinó que mai es va depurar després del franquisme i els seus vincles amb els capitalistes. És una justícia de classe, de la burgesia. Per això, l'única manera de combatre el caràcter masclista i reaccionari d'aquesta institució, i de l'aparell de l'Estat, de la policia i de l'Exèrcit, és depurar-lo per complet, cosa que només és possible si unim totes les nostres forces per a enderrocar el capitalisme, aquest ordre social i econòmic basat en l'opressió i l'explotació.
Aquest 8 de març tenim una gran oportunitat per a plantar cara a aquests feixistes. L'extrema dreta està furiosa per tot el que el moviment feminista ha aconseguit i ens volen acovardir. Però no ho aconseguiran.
