En les últimes setmanes han sortit a la llum desenes de denúncies de dones joves que mentre gaudien del seu temps lliure han estat agredides mitjançant punxades en alguna de les seves extremitats. A això cal afegir les vergonyoses i infames sentències que han recaigut sobre violadors, després que la fiscalia hagi arribat a un acord.

A Múrcia, un home de 64 anys, amo d'una finca d'albercocs va violar, colpejar i insultar una dona migrant i va amenaçar amb fer-la fora de la feina a ella i als seus compatriotes si el denunciava. L'Audiència Provincial de Múrcia, amb l'aval de la fiscalia, l’ha condemnat a pagar les costes processals, 6.000 euros d'indemnització a la víctima, cinc anys de llibertat vigilada i l'obligació d'acollir-se a un programa d'educació sexual. Li va sortir barat violar.

A Estepona, Màlaga, dos policies municipals vestits d'uniforme van drogar i van violar una noia de 18 anys a la que havien donat l'alto. Aquests miserables, gràcies a un acord patrocinat per la fiscalia, han estat “inhabilitats per a exercir càrrec públic”, i han eludit la presó (havien estat condemnats a dos anys) a canvi d'una indemnització a la jove de 80.000 euros i l'assistència a un programa d'educació sexual.

En els fets, aquesta justícia patriarcal, masclista i reaccionària que sofrim, dona via lliure als violadors i agressors sexuals perquè se sentin impunes per a continuar atacant quantes dones els vingui de gust.

La justícia patriarcal és còmplice de l'increment de les agressions sexuals

Els espais d'oci són un dels punts amb major concentració d'agressions masclistes. I el model d'oci embrutidor de l'alcohol i les drogues que el capitalisme ofereix al jovent, unit a la situació de degradació social i la impunitat que, en la pràctica les institucions ofereixen als agressors, són el camp de cultiu perfecte per a la proliferació de més i més agressions masclistes.

Les salvatges violacions múltiples que s'han estat succeint com una onada durant aquests últims anys, no són una excepció, sinó la punta de l'iceberg dels abusos i agressions masclistes que sofrim les dones en general i en els espais d'oci en particular.

Davant d'aquesta situació ens trobem amb l'actuació per part de la judicatura de l'Estat, que empara i minimitza aquestes brutals violacions, amb sentències que en la majoria de les ocasions posen el focus en la víctima i no en els agressors.

Entre l'1 de gener i el 12 de juny d’aquest any es van produir, només a Catalunya, 288 casos de submissió química. I a tot l'Estat han estat interposades en aquestes últimes setmanes 63 denúncies per punxades; xifra que no ha deixat de créixer en els últims dies, inclosa la denúncia d'una nena de 13 anys a Gijón que va donar positiu en èxtasi líquid.

A més, segons dades de l'Institut Nacional de Toxicologia, una de cada tres violacions són dutes a terme sota submissió química. En els últims cinc anys, un 33% de les víctimes d'agressió sexual van donar positiu en drogues, alcohol, ansiolítics o fàrmacs sedants.

El coneixement d'aquestes agressions ha transcendit pel gran impacte públic, però tot i així la resposta per part de les institucions ha estat la de minimitzar i trivialitzar el problema, transmetent la idea de què això està sent generat per un sentiment d’“histèria” entre les dones i no a causa de la violència masclista que dia rere dia ens assetja en totes les formes possibles.

Això també és violència institucional que contribueix a establir el clima de completa impunitat per als agressors i que acaba culpabilitzant les víctimes.

Des de Lliures i Combatives exigim que es posi fi a aquestes situacions i es persegueixi els agressors en comptes de culpar les víctimes. Estem fartes dels “consells” de cada any el seguiment dels quals suposadament evita que puguem ser víctimes d'agressions. Nosaltres no som les culpables que ens agredeixin ni físicament ni sexualment. Ni molt menys hem de sentir por o vergonya en denunciar-ho. Exigim que els espais d'oci siguin llocs lliures de violència masclista, on les dones joves i treballadores puguem gaudir d'un oci sa sense por de sofrir cap agressió. Cridem a lluitar conscientment contra aquests comportaments menyspreables, a no permetre que cap persona se senti insegura, agredida ni assetjada.

La violència contra nosaltres no és un cas aïllat: han col·locat una diana en el front de milions de dones per a ser agredides, violades i fins i tot assassinades amb total impunitat.

Però la nostra lluita no va dirigida solament contra tots aquells individus que ens agredeixen, sinó també contra el sistema que els empara. En aquesta societat masclista, patriarcal i capitalista, l'educació sexual brilla per la seva absència i la pornografia es converteix en el referent de milions de joves. Una pràctica que converteix les dones en objectes on els nostres desitjos i consentiment no existeixen.

Necessitem mesures reals i efectives que posin fi a la cultura de la violació, necessitem posar en marxa una assignatura d'educació sexual obligatòria i inclusiva en el sistema educatiu per a lluitar contra la violència cap a les dones i per a poder gaudir de la nostra sexualitat de manera lliure.

L'única solució per a acabar amb la xacra de la violència masclista, els abusos i les violacions és plantar cara a aquest sistema capitalista misogin sota el que vivim i transformar la societat fins a aconseguir un món en el qual d'una vegada i per sempre les dones podem ser lliures i no valentes.

Si ens toquen a una, ens toquen a totes!


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01